Avui ens toca parlar de la TRISTESA. A l’anterior article, parlàvem de la gestió d’emocions i de com fer front a l’ansietat. Vèiem que si canviàvem allò que ens dèiem davant les situacions estressants, el com les percibiem i els missatges que ens donàvem…, podíem ser capaços d’afrontar les situacions d’una manera més adequada sense que ens desbordessin.
Amb la tristesa i la depressió passa una mica el mateix… però primer hauríem de conèixer que entenem per aquests dos conceptes.
Al llarg de les nostres vides, tots patim experiències doloroses que ens fan sentir tristos (mort de persones estimades, separacions, pèrdues, infidelitats, malalties, frustracions…). El dolor provocat per aquestes experiències, normalment, va disminuint amb el pas del temps… i tot i que no ho oblidem, podem refer-nos i continuar endavant. És el que coneixem per tristesa…
A l’igual que amb l’ansietat, seran les nostres percepcions i allò que ens anem dient el que farà que la tristesa sigui més o menys profunda.
Ens podem donar verbalitzacions de l’estil: sense ell no valc res, mai superaré aquesta pèrdua, mai trobaré a ningú més, necessito aquesta feina per ser feliç, és el pitjor que em pot passar a la vida, jo tinc la culpa del que ha passat, mai em curaré… Aquests són missatges que no ajudaran a la superació d’aquesta tristesa i faran que cada vegada ens sentim més vulnerables i amb pitjor autoconcepte i desinterés per tot… És més, la pròpia angoixa d’estar tristos farà que tinguem por a la tristesa i ens veiem incapaços de sortir d’ella i afrontar-la. Entrant en un bucle de desesperança.
Perquè veiem com afecta la nostra ment en la gestió de la tristesa, posarem uns exemples:
“La Rosa perd a la seva mare. Ha estat una mort sobtada, ja que aparentment, gaudia de bona salut. La Rosa està trista, i plora la seva pèrdua. S’enfada i troba injust el que ha passat! Però accepta que no pot fer res per canviar-ho, i tot i que els primers mesos enyora molt les estones que passava amb ella i els divendres al matí quan esmorzaven juntes, continua amb la seva feina i les activitats d’oci com habitualment, per entretenir-se i no pensar constantment en qui ja no hi és”.
“La Maria perd a la seva mare. Ha estat una mort sobtada, ja que aparentment, gaudia de bona salut. La Maria està trista, i plora la seva pèrdua. S’enfada i troba injust el que ha passat. Dilluns no té ganes de llevar-se per anar a la feina, i truca dient que està amb febre… passa el matí al llit… al dia següent tampoc hi va… però surt de casa per anar al metge… no pot suportar aquest malestar… necessita alguna cosa que l’ajudi a dormir i descansar la ment… Li donen un antidepressiu i la baixa per uns dies… així no haurà de trucar cada dia… Deixa d’anar al gimnàs i a les classes de fotografia… no té ganes de res… sent que amb la pèrdua de la mare ha perdut tot…”.
A vegades, aquesta tristesa s’allarga en el temps i en la profunditat dels símptomes, i pot donar lloc a la depressió.
La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que es presenta com un estat d’abatiment i infelicitat, que pot ser transitori o permanent. La persona se sent impotent, desesperada, se sent culpable, pessimista, presenta una baixa autoestima, desinterés per activitats que abans li agradaven, falta d’energia… El plor és un tret característic, i arriba un punt, que el pacient pot ser incapaç de saber perquè… Se’ls fa una muntanya dur a terme les seves responsabilitats i se sent incapaç de realitzar-les.
La depressió normalment provoca disminució de la gana i del pes, dificultats per dormir, desinterés sexual…, de fet, provoca desinterés per tot…
A l’igual que amb l’ansietat, amb la depressió, és possible que calgui prendre algun tipus de medicació (i val més que sigui receptada per un especialista…), ja que a vegades és necessari estabilitzar una mica al pacient. Però tot i la medicació, és molt important el poder decidir dur a terme teràpia psicològica, per tal de poder treballar els pensaments que desencaden les emocions negatives, i així poder adquirir recusos per afrontar les situacions d’una manera més adequada. Moltes vegades, la medicació serà necessària al principi, però si no treballem les nostres percepcions i pensaments, en qualsevol moment vital que ens provoqui algun daltabaix, aquestes ens desbordaran i la tristesa (i depressió) podrà tornar a sorgir fàcilment. És per aquest motiu que es considera tan important el treball psicològic davant els trastorns emocionals, per a l’ajuda en la gestió d’emocions
Saüc PSICOLOGIA 