#YONORENUNCIO

Els que em coneixeu, sabeu que m’encanta la meva feina de psicòloga, perquè tinc la sort de treballar del que més m’agrada; sabeu que disfruto fent esport, perquè vull sentir-me bé físicament i mentalment; sabeu que sóc dona, i que m’agrada arreglar-me i quedar amb els amics, i sabeu que sóc mare i parella, i que em xifla la meva família, i més des de fa un any i mig en que va aparèixer l’Eloi. I el més important, sabeu que jo no penso renunciar a cap d’aquestes facetes de la meva vida. No, no penso renunciar, perquè totes m’omplen, i sense una d’elles, jo no seria jo, així que intento poder-les convinar de la millor manera i “no morir en el intento”.

Sabeu que corro, que em llevo a les 5 del matí per anar a entrenar i que de tant en tant (menys del que voldira) faig alguna cursa. Sabeu que a la consulta també realitzem el “psicoesport”, que es tracta de fer teràpia mentre fem esport. I tot això ho faig perquè dono un paper molt important a l’activitat física a la vida diària, perquè crec que a part de la millora física, ens aporta un benestar emocional amb les que poques activitats aconseguirem, i perquè, sent una mica egoïsta, és el meu moment. És l’hora que em dedico de manera diària, a mi.

A vegades, corro sense objectiu concret, corro perquè, com diu el lema d’una famosa cursa “és quan corro que hi veig clar”, corro perquè m’agrada, corro perquè m’ajuda a organitzar el dia i el cap. I altres vegades, corro amb un objectiu molt clar. El dia 13 d’octubre serà un dia d’aquests.

El 13 d’octubre se celebra a Madrid la “2a carrera YO NO RENUNCIO” una cursa d’obstacles organitzada pel Club de Malasmadres, a favor de la conciliació.

Tot i que la base es realitza a Madrid, tots i totes podem participar de manera simbòlica des de qualsevol lloc. La Cursa es realitza en col.laboració amb la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF). El Club donarà a la federació 1€ de cada inscripció per a la preparació de les seleccions paralímpiques femenines de natació, bàsquet i atletisme als Jocs de Tokio 2020.

La cursa consta de 5 km amb 13 obstacles, amb els que es vol visibilitzar de manera simbòlica les 13 barreres amb les que es troben cada dia les dones i mares quan volen conciliar.

1 – LA RENÚNCIA. 6 de cada 10 dones renuncien a la seva carrera professional, segons l’estudi “Somos Equipo”, pel Club de Malasmadres, a l’any 2017. I una cosa és que una mare es vulgui dedicar a ple de manera voluntària als seus fills i a la seva família, que també pot passar, però haver de renunciar perquè no hi ha manera de quadrar les dues coses???

2- ELS HORARIS DE LES JORNADES LABORALS. Les jornades laborals són rígides i extenses, el que fa que 8 de cada 10 dones tinguin dificultats per compaginar la seva vida professional amb la personal i la familia (Font: Estudi “Concilia13f). Per què si una treballa 8 hores fora de casa, potser dinant fora, i amb 1 hora i mitja de trajecte (posem que treballa a Barcelona), que representa que veu als seus fills, 2 hores al dia? 2 hores de sopar i posar a dormir, i ràpid, perquè encara haig de fer el dinar per demà!

3 – LA FALTA DE CORRESPONSABILITAT. Som un equip de dos, parella és això, dos, i és clau per aconseguir una conciliació real. En moltes cases, “les dones han sortit fora a treballar, però els homes encara no han entrat a casa”. (Font: Estudi “Somos Equipo”, del Club de Malasmadres, 2017). Que consti, i no vull donar enveja…, que aquesta no passa a casa nostra. Dos som un, i on no arriba un, arriba l’altre… és l’única manera de tirar endavant.

4 – PERPETUACIÓ DELS ROLS TRADICIONALS. El 45,2% de les dones, que conviu en parella i aporta la mateixa quantitat de diners a la llar que les seves parelles, declara ser la principal responsable de les tasques domèstiques i familiars. Per sort, crec que és una de les altres àrees que s’està modificant, i cada vegada els homes participen més en temes com fer sopars, la compra… però encara queda molt per fer!

5 – EL TECHO DE CRISTAL. El veritable sostre de vidre el troben les dones quan els arriba la maternitat. El 50% de les dones que treballen per compte aliè o és autònoma diu haver viscut experiències negatives desencadenades de la seva maternitat. (Font: Estudi “Concilia13f”). La maternitat no hauria de ser un sostre sinó un plus que ens fa dones amb més experiència i dots de fer malabarismes (això s’hauria de poder posar al currículum!).

6 – LA CÀRREGA MENTAL. El 54% de les dones és la responsable principal de les tasques invisibles davant al 17% dels homes, segons l’estudi “Somos Equipo”. I això esgota! I a sobre, no es veu: entrepans per l’hora del pati, vestit de Carnestoles, àlbum per l’escola bressol… tot compta, perquè tot treu temps, i tot s’ha de fer.

7 – LES TASQUES INVISIBLES. El 67% de les dones és la responsable principal del seguiment mèdic dels fills/es, davant el 6% dels homes, segons el mateix estudi “Somos Equipo”. Lo dicho: de trucar al metge, de les entrevistes amb tutors de l’escola, de que duguin tot a la motxilla…

8 – EL MITE DE LA SUPERWOMAN. Quasi el 50% de les dones amb treball remunerat arriba cansada al seu lloc de feina, uns quants cops a la setmana, degut a la càrrega de les responsabilitats familiars i domèstiques. Un cansanci que ve derivat de la creença social de que les dones poden amb tot, el mite de la superwoman. I no, malauradament, ni som superwomans, ni som perfectes. Som dones, humanes, amb errors i amb una bateria que s’esgota i que cal carregar… perquè podem amb moltes coses, però no podem amb tot, i a sobre, no fallar mai.

9 – LA FALTA DE TEMPS LLIURE I D’OCI. Només 54 minuts lliures al dia declaren tenir les Malasmadres (Font: Estudi “Concilia13f” del Club de Malasmadres, 2015). Abans de ser mare, corria, nedava, i tornava a córrer… tenia temps per anar a entrenar, i no calia que fos a les 5am. Anava a curses o a on volgués. Ara faig més dinars, faig més rentadores, vaig al parc, duc al nen a l’escola bressol, l’acompanyo a dormir, el torno a dormir… A vegades em pregunto: tot el temps que dedico a l’Eloi, que feia abans? Em cuidava i era temps per mi i temps per la parella!

10 – EL PES DE LA CULPA. El sentiment de culpa neix dels estereotips, d’expectatives personals i socials que es creen al voltant de la maternitat i que acostuma a recaure sobre la dona, el voler dedicar part del seu temps a altres rols, com la carrera profesional, el temps d’oci, o simplemente, per no fer res. Aquest ha estat un tema amb el que també he hagut de lidiar: fer coses per mi, i no sentir-me culpable… però és que si jo estic més bé, això és benestar assegurat pel meu fill.

11- FER EQUIP EN L’EDUCACIÓ EN VALORS. El 78% de les dones declaren que són les principals responsables de reciclar a casa. (Font: Estudi “Com recicla vidre la família d’una Malamadre?” Realitzat pel Club Malasmadres i Ecovidrio. 2017). I és que com tot a casa, l’educació és de dos.

12 – CONCILIAR ÉS PER TOTES I TOTS. Els obstacles representen la creixent diversitat familiar i la necessitat de plantejar mesures de conciliació per tots i totes ja que, segons l’INE, només la meitat de les llars amb un nucli familiar està format per una parella amb fills (53%). L’altre meitat la representen altres tipus de famílies com les parelles sense fills o les monoparentals, totes elles amb la necessitat de conciliar. Per això la cursa no està destinada només a mares, està pensada per nens, avis, pares i qui sigui… perquè famílies hi ha de mil tipus, però a totes les cases és necessària la conciliació per a que la cosa rutlli.

13 – LA NECESSITAT D’UN COMPROMÍS SOCIAL. La conciliació no és una qüestió individual, sinó que és un problema social en el que és importantíssim la implicació i compromís de tothom. Perquè no és cosa meva ni teva, només, és cosa de tothom i de totes les esferes socials.

SOBRE EL CLUB DE MALASMADRES. Així es defineix el Club…

El Club de Malasmadres es una comunidad emocional 3.0 de Malasmadres con mucho sueño, poco tiempo libre, alergia a la ñoñería y ganas de cambiar el mundo. Nace en 2014 con el objetivo de desmitificar la maternidad y romper con el mito de “la madre perfecta”. Lucha por un nuevo modelo social de madres, que no quieren renunciar a su carrera profesional y tampoco quieren renunciar a ver crecer a sus hijos e hijas. Trabaja en acciones de valor para su comunidad y tiene una lucha social: la conciliación.

I és per aquesta per la que correrem quasi 8.000 persones el proper dia 13 d’octubre, perquè #yonorenuncio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.