“NO PUEDES EVITAR ENVEJECER, PERO NO TIENES QUE HACERTE MAYOR” (George Burns)

En pocs dies estreno número, el 4! Any rodó, 2020, entrada a la dècada dels 40, farà 15 anys que vaig obrir Saüc…

No negaré que hi ha dies, quan m’adono que l’arribada és imminent, que em dóna una mica de vertigen, però por no. Vertigen perquè “uoh!, ja duc mitja vida viscuda!”, perquè en aquests últims deu anys cada vegada s’ha afiançat més la meva vida adulta (parella, matrimoni, fill, pis, cotxe familiar…)”. L’altre dia parlava amb una amiga i comparàvem la dècada dels 20 als 30 i la dels 30 als 40, les emocions boges de la primera, aquells d’altabaixos emocionals i de tots els sentiments a flor de pell, tot es sentia in extremis… passàvem d’estar molt enamorades, a estar enfadades, decebudes, tristes… un ball ho arreglava tot, o una trucada o un cafè. Durant aquesta època, els canvis també han estat, evidentment, molt més grans (ella per exemple ha passat d’estar soltera, a viure fora i ser mare de tres tresors), però a l’estar més assentades emocionalment, no ens desestabilitzen tant aquests canvis!

Por als 40? Por no! Si és que ara mateix em sento súper! No sé que més puc demanar. Diuen que al llarg de la teva vida has de fer tres coses: escriure un llibre (hecho!), plantar un arbre (hecho!) i tenir un fill (hecho!). Ni de bon tros estic totalment d’acord amb aquesta “norma”. No sóc més feliç per haver plantat un arbre o escrit un llibre. Estic feliç perquè tinc tot el que m’omple: tinc un marit meravellós, un petit terratrèmol anomenat Eloi que me l’estimo mil i que adoro en tots els seus aspectes, una família amb qui comptar i que m’accepta com sóc, uns amics que sé que hi són i amb els que puc quedar i riure una estona (menys del que voldria), una feina que m’encanta, unes aficions que m’ajuden a sentir-me fit, top i totes les paraules de tres lletres que ara estan tan de moda… i sobretot que m’ajuden a sentir-me viva.

Em sento afortunada, però això no significa que tingui coses a millorar. Cada any a l’inici del gener, acostumem a plantejar-nos objectius. Jo sóc una persona PRO-LLISTES, de coses que haig de fer, i de coses que vull fer… per no perdre-les de vista. Aquest any seré una mica egoïsta i el meu objectiu principal serà cuidar de mi mateixa, mimar-me, donar-me importància, no renunciar al que vull, saber delegar i no hiperexigir-me, saber prioritzar i descansar més.

Al llarg dels últims anys, he canviat coses de mi, d’altres les he mantingut. Continuo sent una persona molt planificada, però he après a adaptar-me als canvis i a acceptar que no tot és com està al meu cap; continuo sent una negada per les tecnologies, tot i que tingui aparells d’última generació, continuo preferint l’agenda de paper (i això al Jordi el posa negre); continuo sent de cafè sol i sense sucre; continuo fent llistes, però les faig i refaig mil vegades perquè no sempre les compleixo en la temporalitat en que m’he plantejat; dormo menys del que voldria (però això ja depèn de l’Eloi, si fos per mi, faria les 8 hores reglamentàries); continuo rient per tot, perquè una bona rialla, m’arregla el dia; faig mil tontades, per fer riure als que tinc al meu voltant; sóc una formigueta a la meva feina, m’agrada treballar i m’encanta el que faig, però m’agradaria ser un “pelin” menys exigent, saber que no puc amb tot i que no haig de dir a tot que “sí” (i que consti que ara tanco agenda abans per poder gaudir més dels meus). I sí, crec que els 40 també m’han donat calma, m’ho prenc tot amb més autocontrol i perdo menys els nervis, tenint un ritme més de “slow life” (o tot el que puc).

Por als 40? Gens ni mica, ni por ni crisi! Intento mantenir una actitud positiva a la vida (no sóc gens fantasiosa, però prefereixo posar-me les ulleres roses que em facin veure la vida d’un color més viu). Els 40 em porten experiències, vivències i coneixements, i a més, em sento bé, físicament i psíquicament. Intento gaudir de tot el que em passa, del petit i del que és més gros, gaudeixo menjant una pizza, gaudeixo sortint a córrer, gaudeixo amb la trucada del Jordi abans d’entrar a treballar i gaudeixo de la paraula “mama” quan l’Eloi em persegueix pel pis… i tot, aquelles petites coses, em fan gaudir de l’ara, amb els seus pros i contres, però sense viure del passat, ni angoixar-me pel futur… Així que por, no, perquè he après a estimar-me i a valorar tot d’una millor manera, i també he aprés a estimar, a estimar més i millor, a estimar bonic,i això, tot el global, em fa sentir GENIAL!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.