Publicacions

Les vacances són, quasi m’atreviria a dir, l’època més esperada per tothom! Després d’un llarg període de feina, obligacions, exigències i ritme frenètic, és el moment de trencar amb tot i, descansar per fi… Però estàs segur que per tothom és un descans??? Per algú representa un període més estressant que el propi curs.

Anem a veure els “perquès” de tot plegat:

1 – les vacances són MOLT NECESSÀRIES per fer un RESET de la ment. El cap necessita descansar, no estar en constant moviment, recuperar-se i això només s’aconsegueix, deixant de treballar. Però deixant de treballar del tot, el qual implica haver de fer un “check list” abans de marxar de vacances, o bé, ser capaç de no pensar en les tasques que hem deixat a mitges abans del període vacacional i que ens esperen a la tornada. Descansar fa que les nostres connexions neuronals es reactivin.

2- les vacances és un període per aprofitar a fer allò que no podem fer durant el curs, que pot anar des de “no fer res!”, a “fer aquelles activitats (més actives) que no tenim temps de fer de setembre a juliol. És un dels moments on podem prioritzar la nostra diversió i el temps d’oci! I això afecta saludablement a la nostra salut mental. Una cosa només: tingues expectatives realistes i no intentis fer mil plans que després, o no donarà temps de fer, o no gaudiràs per voler-los fer tots.

3- Normalment, tenim ganes de fer coses, i això implica moviment, el qual redueix el sedentarisme. Per conseqüent, millora el nostre nivell de serotonina i disminueix el nostre nivell de cortisol. Punt favorable per les vacances!!!

4- Estar amb la família, en temps de qualitat i quantitat, és un dels motius pels que més ens agraden aquests períodes… però aquest fet també té la contrapartida de que poden aparèixer més períodes de confrontament i de desacord, d’estar tot el dia en companyia, ser mare/pare a temps complert, no tenir temps per respirar… així que abans de marxar… hiperdosi de paciència i bon humor amb els altres i…

5- Intentar tenir algunes estones d’espai propi, per fer allò que t’agrada, allò que t’omple… i deixar de sentir les veus que omplen el teu cap. Busca estones per sortir a passejar, per llegir, per prendre el sol, per xerrar amb un amic, per fer allò que vols. Parla-ho i concilia-ho amb la resta de família i ja veuràs que és més fàcil del que penses.

6- Tot i que és ideal aquest període per deixar el rellotge a casa i trencar amb algunes rutines, no hem d’oblidar que a algunes persones (especialment, alguns infants) la manca de rutines els desorganitza totalment, així que és adequat fer un “fifty-fifty”: dintre de no tenir uns horaris prefixats, si cal, mantenir un horari una mica establert i adequat a aquell que ho necessiti.

7- Algunes persones marxen fora de casa tot el període de vacances i tornen just per anar a treballar (o marxen cap al final i, de nou, just per anar a treballar). Si és el cas, intenta anticipar tot el que calgui fer a la tornada per evitar l’estrès a la tornada: llibres del curs vinent, compra de roba i sabates, entrega d’algun document, fer algun pagament… això farà que quan tornis no hagis de pensar de seguida en “el que cal fer per demà”.

8- i riu: fes coses que et facin riure i et diverteixin. Coses d’aquelles que et fan sentir bé.

EQUIPATGE BÀSIC PER UNES BONES VACANCES: PACIÈNCIA, BON HUMOR, REDUIR EXIGÈNCIA, BONA COMUNICACIÓ, PLANS DIVERTITS, DESCANS, MOURE’S, RIURE, VIURE.

I SOBRETOT… EL MÉS IMPORTANT DE LES VACANCES, TENIR MOMENTS PER CREAR RECORDS. BONES VACANCES!!! ENS VEIEM DE NOU AL SETEMBRE!!!

*AQUEST ESCRIT NO ESTÀ FET A DEMANDA DE L’A.F.S (però sí amb el seu
consentiment), SINÓ QUE ÉS TOTALMENT PERSONAL, DESDE LA MIRADA DE
MARE I PSICÒLOGA GENERAL SANITÀRIA I ESPORTIVA.
Els pares/mares/familiars dels infants som els millors models d’aprenentatge de valors i
comportament per ells i elles.
Els propers dies, amb el TORNEIG ESCOLAR A.F.S. (Antic Rosario Sánchez) tenim
una molt bona oportunitat de ser els millors referents per a tots els nens i nenes de la
vila de Caldes i que estiguin orgullós de tots nosaltres.
Com a psicòloga esportiva, i com a esportista local, he tingut l’oportunitat de veure
moltes conductes a competicions, camps de futbol, bàsquet, hoquei, natació… que lluny
d’ajudar en el rendiment i a nivell emocional als esportistes, els infravaloren, els posen
nerviosos i fan que, allò que havia de ser divertit i reforçant, esdevingui una situació
estressant i llunyana dels valors que l’esport intenta transmetre.
Què és el primer que hem de tenir en compte en aquest torneig? Primer de tot, que els
participants són INFANTS i segon, que és AMISTÓS. Per aquests dos motius, no és diu
COMPETICIÓ, ni LLIGUETA, ni res semblant, perquè els objectius que es volen
aconseguir és que els infants s’ho passin bé jugant a futbol i aconsegueixin els valors
esportius, des d’una vessant no-competitiva. Ja els hi quedaran anys per ser esportistes
d’alt rendiment, si volen i poden.
I com a infants i amics els hem de tractar.
I com a familiars i entrenadors serem els responsables que això és compleixi. Tots volem
que els nostres fills corrin, que siguin bons, que marquin gols… però per sobre de tot, el
que volem és que s’ho passin bé, oi? I sinó, tenim un problema!
Oblidem a on volem que arribin i centrem-nos en el que són. Oblidem valorar-los pel que
fan als entrenaments i als partits, per les jugades que fan i els gols que marquen i
felicitem-los perquè els hem vist passar-s’ho bé amb els seus companys, felicitar als
membres de l’altre equip, no faltar al respecte ni als companys ni a l’entrenador i ajudar
se els uns altres.
PAPA, MAMA, TIET, ÀVIA… O QUALSEVOL ADULT QUE ESTIGUEU MIRANT
NOS DES DE LES GRADES…

• Juguem perquè ens agrada estar amb els nostres companys.
• No ens crideu en públic! Ni a nosaltres, ni als de l’altre equip!
• Tampoc crideu als entrenadors ni als àrbitres. Cadascú té la seva feina.
  Vosaltres sou pares i heu de fer de pares.
• No us crideu ni insulteu entre vosaltres.
• Sigueu respectuosos amb tothom.
• Evidentment, sigueu també respectuosos amb l’entorn i amb els espais.
• Animeu-nos sempre. Les vostres paraules són la base de la nostra autoestima.
• No només per ser els vostres fills som els millors. Aquí tots som els millors, però
  també tenim coses que ens costen, com a vosaltres.
• No perdeu la calma.
• Tingueu en compte el que dieu, però també el que feu. A la primera persona que
  mirem sempre és a vosaltres… és això el que ens dona seguretat. Necessitem
  veure que ens respecteu i que esteu orgullosos de nosaltres.
• Amb el vostre recolzament estem aprenent que el més important som nosaltres
  com a nens i no pel que fem.
• Segurament, ens equivocarem… i què??? Dels errors i de les frustracions és
  d’on s’aprèn (si vosaltres ens enteneu).
• No ens renyeu perquè no siguem uns “cracks”. Som uns cracks en moltes altres
  coses.
• Si sempre ens critiqueu, aprendre’m a no dir-vos les coses per por o per evitar
  que ens renyeu.
• Si no correm darrera la pilota o no fem el que espereu de nosaltres… penseu
  que nosaltres “no som els que hem de complir els vostres somnis, hem de
  complir els nostres”.
• Si plorem o estem enfadats, us demanem que ens ajudeu a calmar-nos, no
  alimenteu la nostra ràbia i malestar.
• No discrimineu a ningú per raó de raça, cultura, gènere, identitat i orientació
  sexual; tots i totes som iguals!
• Les normes del torneig les posen els de l’associació i miren per nosaltres. Si
  vosaltres no les seguiu… com aprenc jo que haig de seguir les normes de casa?
• Tant si guanyem o perdem, ens estimareu igual, oi?
• Venim a passar-nos-ho bé. Us demanem que vosaltres també.
• Gaudiu i gaudirem. Divertiu-vos i ens divertirem! TOTS!!!
  VANESSA OLMOS OLIVÁN
  PSICÒLOGA SANITÀRIA I ESPORTIVA (col. 13.086)
  SAÜC PSICOLOGIA