LA MATERNITAT AL 2018

Des de fa uns anys, no gaires… em dóna la sensació que la paraula MATERNITAT està més present en moltes converses (suposo que també influencia el fet de jo estar ara mateix dins d’ella). Però més enllà de perquè jo ara en sigui una d’elles, crec que és perquè se li està donant al rol que s’assumeix a partir de la maternitat una importància diferent. Segurament, alguns papes em diran: “i què, la paternitat no és important?” (El meu marit crec que també m’ho preguntaria). I tant que és important!!! Però, ho sento, és diferent… Ja només per ser homes i dones sentim diferent, i per això, la maternitat – paternitat també ho és.

Així doncs, sembla que a dia d’avui, 2018, el concepte hagi variat una mica, o més que variat… sembla que se’n parli més. Fa uns anys, i durant molt de temps, tenir fills era una simple funció biològica (es tenien fills i ja està). Segurament, les dones passaven per tot el que passen les dones d’avui, però com que no se’n parlava… doncs no se sabia (així de senzill). Segurament a elles també els comportava un canvi molt important en les seves vides, en el seu paper de dona, en el seu paper de parella… però “mutis i a la gàbia”, no se’n parlava. Es tenien fills, i punt. Per sort, això està canviant!

I quan comença això de la maternitat? Doncs des del minut zero en que t’assabentes que estàs embarassada! Sí, en aquell precís moment, les coses ja comencen a canviar. Per les futures mares i els pares: les mares, perquè tot i que sigui un cigronet el que té a dins seu, ja nota coses (i amb el pas de l’embaràs, molt més), i no només a nivell físic, també mental i emocional… ja es planteja coses, ja cuida d’una coseta… El pare normalment es fa conscient una mica més tard. A ell no li canvia la vida tant de cop com a la seva companya, pel que li és més difícil fer-se conscient dels canvis que es donaran en uns mesos. Per això és important, en la mesura que es pugui, fer-los partíceps de tots els canvis i sensacions que es van donant, i sobretot, parlar, la comunicació és molt important en la maternitat…

La COMUNICACIÓ és important, tant amb la nostra parella (que és fundamental) com amb la gent en la que tenim confiança. I el fet de que últimament es parli més de la maternitat sembla que ens ho posa més fàcil, i no ens costa tant parlar de les nostres pors i els nostres dubtes. A una cosa que no s’expressa, difícilment li podrem donar solució. Per això és important que parlem amb la nostra parella sobre tot el relacionat amb la criança dels fills i de la nostra vida en comú, com ens sentim i què podem fer en qualsevol moment per sentir-nos millor.

QUÈ ÉS ALLÒ QUE MÉS PREOCUPA QUAN COMENÇA LA MATERNITAT?

Semblarà absurd, però jo crec que preocupa tot: els percentils, si menja, si no menja, si dorm molt, o si no dorm… això són preocupacions, dins del que podem pensar, normals. Acaba de venir al món un ésser indefens, i actuem com lleones amb ells… i evidentment, volem que es desenvolupi amb normalitat (“què és la normalitat???” D’això en parlarem en algun altre article).

Però també, i molt, ens preocupem per nosaltres. Ens sentim soles (tot i que la parella sigui present, passem de ser dones a ser mares (i això fa por), ja no depenem només de nosaltres, ara hi haurà sempre algú que dependrà de nosaltres, temps per nosaltres? (Jajaja), el físic, la lactància (tan bona i maca que diuen que és, i el que costa a vegades, i et fa sentir una mica esclava…). Ens sentim culpables: ho estic fent bé? A més, per aquesta pregunta, sempre hi fiquen cullerada les mares, sogres, veïnes o la primera que et trobes pel carrer, perquè tothom opina i jutja!I jutja, i sanciona! Per això, és important parlar amb qui ens comprengui, amb qui estem a gust, a través d’una conversa respectuosa. Com a mare ho farem com poguem, i com sabem. Ens equivocarem! Segur! Només faltaria, però ens equivocarem des del amor.

Com a persones que entrem en el nou món de la maternitat, hem de saber (com qui cuida a un malalt terminal, o a una persona gran i dependent, com qui cuida a qui sigui…) que per cuidar, ens hem de cuidar. I això és molt important. El nou camí que serà una cursa d’obstacles que haurem d’anar superant i requereix que ens trobem bé, i que ens cuidem i dediquem una estona per a nosaltres. La faceta de mare que es comença és important, però no serà l’única de les nostres vides, i no les podem descuidar (corregeixo el que deia més a dalt, no deixem de ser dones per ser mares, som DONES i MARES!, i treballadores, filles, amigues i moltes altres coses més).

I ara pensareu: “d’on trec temps???” Doncs d’on sigui, però hi ha dos factors que es poden tenir en compte: delegar funcions i repartir tasques (jo surto a correr mentre el meu marit cuida al nen, o aprofitem i fem una sortida de “nòvios” i aquell dia el cuida alguna de les àvies; i fer les coses, ni que sigui durant una estona més curta (val més poc que res).

Així doncs, tot i que amb la maternitat es dóna per suposat que has de ser molt feliç, no sempre és així… pel que és important permetre‘ns tenir dies bons, i dies no tan bons, perquè d’això es tracta la vida. Però a la llarga, val la pena!!! Quan aquella petita cosa se t’abraça i et fa el que en un futur serà un petó, saps que ho estàs fent bé!

I sobretot, per poder gaudir de la maternitat, i com em van dir a la dedicatòria d’un llibre fa poc (@luciamipediatra):

“Cada noche al acostarte, quiero que te mires al espejo y te digas: ERES UNA MADRE MARAVILLOSA”.

Anuncis

ELOI, T’ESTIMO MIL… PERÒ JO TAMBÉ M’ESTIMO!

Avui m’he llevat a les 5.10 del matí. És l’hora en que m’haig de posar en peu, si a les 5:30 vull estar al carrer per poder fer un entrenament una mica digne, perquè a les 6:30 el Jordi ha de marxar de casa per arribar bé a la feina i no passar-se hora i mitja a la carretera.

En principi, des de que arribo a casa fins que marxo a l’escola, hauria de tenir temps suficient per esmorzar, dutxar-me, fer alguna cosa per casa o de la feina, o simplement… per llegir. Però avui l’Eloi ha decidit que no, que necessitava braços i que volia estar amb mi… així que cafè ràpid, dutxa ràpida, i a acompanyar-lo…

Just quan s’adorm xafardejo una estona les xarxes socials… queden 20 minuts perquè arribi la meva mare a quedar-se amb ell mentre jo treballo. I trobo aquest article:

https://criatures.ara.cat/familia/HI-VIDA-MES-ENLLA-MATERNITAT_0_2109988985.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

Fantàstic! I tant idoni per aquesta setmana, i de fet, pels últims sis mesos.

L’Eloi ha estat el més important que m’ha passat fins ara, i mira que m’han passat de coses: obrir el meu propi negoci, trobar a la parella que m’acompanyés en el meu camí… però indubtablement, l’Eloi és el top ten. Una petita cosa depèn totalment de tu, i això fa “yuyu”, i a la vegada, et fa sentir coses que mai havies sentit. És la primera vegada que he agafat una baixa a la feina, i he pogut gaudir cinc mesos dedicats a ell… però una cosa tenia clara (i això farà que algú pensi “MALAMARE”, però no me’n fareu sentir de culpable): l’Eloi és el més important per mi, però no és l’única cosa important per mi. Perquè a part de ser mare, sóc psicòloga, parella del Jordi, filla del Jose Luis i la Jovi, esportista i dona (amb amigues, germana, nebots i altres coses meves), i a totes aquestes parts, els hi vull donar cabuda a la meva vida.

Què això m’implica llevar-me a les cinc del matí per entrenar? Doncs no m’importa. L’Eloi es queda a casa amb el seu pare, que el cuida estupendament, i jo tinc el meu moment (un dels meus moments). Què diumenge tinc cursa i l’Eloi ve a veure’ns al seu pare i a mi? Doncs estarà més que ben cuidat amb els avis i content perquè els seus pares també ho estaran. I és que és necessari que els pares (tots dos) estiguin bé per cuidar a un fill que et trasbalsa tot el teu món. És important que estiguin bé com a parella, i a nivell personal, perquè realment, la vinguda d’un fill és un terratrèmol que fa ballar tota la teva vida. Un terratrèmol bonic, però terràtremol al cap i a la fi.

Així que és important, tot i que al principi costi, fer de la teva vida una pizza, i tallar-la a trossets (quant tros de la pizza dediques a cada faceta de la teva vida?) Segurament molts faríeu: mitja pizza per la família (cura dels nens, etc.) i mitja pizza per la feina. I si féssim més trossets i els poguéssim destinar, per petits que fossin, a la nostra cura? Quedar de vegades amb els amics, sortir a sopar amb la parella, llegir un llibre, fer una formació, fer esport, dormir i descansar…

NO, NO SEREM PITJORS PARES PER VOLER AIXÒ, NO SEREM PITJORS PARES PER A MÉS DE VOLER SER PARES SER ALTRES COSES A LA VIDA. El que sí que està clar és que si nosaltres estem bé, criarem i educarem als nostres fills en un entorn i ambient de benestar, primordial per un bon desenvolupament infantil (i adult).

I SI PROVEU A FER LA VOSTRA PIZZA PARTICULAR? En la meva, l’Eloi engloba un bon tros, però procuro ficar també altres ingredients que li donin altres sabors!