L’AUTOCURA

Després de molts mesos sense escriure res, per fi trobo l’estona per seure davant de l’ordinador. I és que aquest inici de 2021 ha estat de bojos: vaig començar l’any embarassada i donava a llum finalment el 4 de març. Allà tot es va revolucionar: les hormones, els rols i el temps. La feina i les demandes no es multiplicaven per dos (que no us enganyin!), sinó que es quadruplicaven o més.

Ha estat un inici de bimaternitat dur, no us ho negaré, però ara que ja fa dos mesos, sembla que les peces van encaixant en el trencaclosques que li diuen maternitat/paternitat.

I una de les peces que tenia la necessitat que entrés aviat era el de l’autocura. La maternitat/paternitat (que quedi clar que aquí també hi entren els homes) fa que et canviï la teva escala de valors. Evidentment, ara el més important són aquestes personetes que depenen de tu, que et necessiten, a qui estimes per sobre de tot. Però, i no m’agradaria que se’m titllés d’egoista, no és l’únic important a la nostra vida. El més important, potser sí. L’únic important, segur que no. Nosaltres som molt importants, el nostre benestar és molt important, l’estar bé nosaltres és primordial, perquè si nosaltres no estem bé, ells no estaran bé.

Jo soc psicòloga sanitària i, en procés de psicologia esportiva, soc parella, soc mare, soc filla, soc germana, soc tieta, soc corredora, soc amiga… però també soc la Vanessa, com a ésser individual. Soc la Vanessa, dona, de 41 anys, a qui li agrada cuidar-se i tenir moments per ella. I no, no em considero egoista, perquè a casa nostra, si jo guanyo (en salut), guanyem tots.

Per aquest motiu, intento rascar-li al dia uns minuts per mi. A vegades és més temps, o a vegades és poquet, depèn del dia i de com es donin les diferents situacions (ara amb una bebè de 2 mesos no puc ni planificar ni anticipar gaire). Però sí que intento tenir aquells moments d’autocura, física, mental i emocional.

A mi m’agrada fer esport, molt. M’agrada calçar-me les “vambes” i sortir a entrenar. És el meu moment de desconnexió total. Allà no penso en res, només en mi. Bé, a vegades penso en què farem per sopar o en alguna cosa que hagi de fer a la feina o en si haig de marcar la roba per l’escola bressol del meu fill o cosir-li els pantalons que se li han trencat al pati… però la perspectiva és totalment diferent. Em col·loco la música, la roba d’esport, les sabatilles, i corro. I ja està, no necessito res més. I torno a casa com nova. Em sento malament i culpable? Ara no! No em considero malamare per tenir una estona de cura personal. No deixo als meus fills descuidats ni desatesos. Tenen totes les necessitats físiques i emocionals cobertes, i no els estimaré menys per dedicar-me a estimar-me a mi 60 minuts al dia (si és que arriba!).

A vegades, moltes vegades, quan ens convertim en mares/pares ens oblidem de nosaltres mateixos. I malauradament, és un error que quasi tots cometem. No busco renyar a ningú, tot quedi dit, només vull fer una petita reflexió per tal d’abordar un tema que socialment encara no està gaire ben treballat. A mi m’agradaria que la gent pogués ser conscient d’aquesta importància personal, i tot al contrari, encara hi ha molta gent que et fa sentir malament per dedicar-te a tu. Hi ha moltes persones que se senten culpables per no estar 24 hores amb els seus fills, que no es cuiden pel que diran, o que no estan per elles, simplement, perquè mai ho han estat. I ni estan per elles, ni “permeten” que els altres ho estiguin.

L’autocura és important, i com bé he dit, no només es tracta de fer exercici. Salut és una paraula immensa que abarca moltes àrees: fer exercici, menjar de manera equilibrada, descansar i dormir el suficient, pensar bé (no deixar de pensar, sinó pensar de manera racional), fer una bona gestió de les emocions, donar-li a les coses la importància justa, ocupar-se i no (pre)ocupar-se, tenir una vida activa (no només fer exercici), fer coses que t’agraden, tenir estones per tu, tenir desitjos, tenir somnis, rodejar-te de persones que et donen ales i no àncores, ser millor persona i fer tot allò que et fa sentir viu.

Així que no, l’autocura no és egoisme, és inversió personal, familiar i de vida! (el quan fer-ho, ja és un altre tema… així que sobre conciliació, parlem al següent escrit!)

NADAL EN ÈPOCA DE COVID

D’aquí molt poquet arriba el Nadal, i per motius culturals, religiosos o familiars… per la majoria de nosaltres són èpoques plenes de càrrega emocional i, evidentment, aquest any seran uns dies molt diferents. 

Els Nadals també estan plens de rituals, de situacions que es repeteixen de manera semblant any rere any… i que aquest any, no es podran dur a terme, i ens tocarà adaptar-nos i adaptar-les a la nova situació, per això caldrà que siguem flexibles, raonables i coherents amb la situació sanitària que estem vivint. 

Això no vol dir, que haguem de deixar de celebrar les festes, si és que ens agrada fer-ho, simplement, que un cop més des del 13 de març, ens tocarà treure la part més adaptativa possible i haurem de demostrar que sabem fer les coses bé, sense posar en perill ni als altres ni a nosaltres. 

Des del passat 13 de març la situació sanitària ha estat una muntanya russa, i hem hagut de fer front a situacions novedoses per a tots nosaltres: confinaments, pèrdues doloreses, adaptacions, readaptacions, pèrdues de feina, tancaments de negocis… No ha estat un any fàcil, és més, per alguns segur que ha estat molt dur… però un cop més, i sense voler ser una falàcia, només tenim l’opció de fer elque fem davant una situació negativa: acceptar-la i tirar endavant. Sóc conscient que en èpoques tan emocionals com les que venen ara, pot ser una mica més difícil, i inclús hi haurà qui pensarà… “clar, com tu no has perdut a ningú, i continues amb feina…”, no jutgeu a ningú, cadascú sap la realitat que té a casa seva, jo només us animo a que no us quedeu clavats en les coses negatives que hagin vingut aquest amb aquest 2020, perquè qui es queda clavat, no avança, i ara més que mai, és necessari fer un sprint cap al futur, amb totes les nostres forces, perquè sigui millor!

COM ADAPTEM LES FESTES I COM ENS ADAPTEM NOSALTRES MATEIXOS?

A nivell més material:

– No deixis de decorar casa teva si t’agrada. Que no ens poguem ajuntar tant, no significa que perdem del tot la il.lusió d’aquests dies, i més quan hi ha nens a casa.

– Evita tot el que feies només per compromís… Aquest any, més que mai, no cal.

– Evita grups i multituds. Fes les trobades per relleus. I sobretot, maximitza la prudència. Amb les persones menys pròximes, pots fer vermuts virtuals… us poseu tots guapos i brindeu plegats.

– Adelanta les compres i intenta fer-ho en el comerç local.

– Per l’entrega de regals, i si en comptes de fer-ho en un lloc tancat ho feu en un espai obert?

– Intenteu recordar les normes a les hores dels àpats i traie-vos la mascareta només per dinar / sopar i beure. Les converses, tot i que siguin a taula, poden ser amb mascareta. Ja portem 8 mesos així, ara no vindrà d’uns dies més.

A nivell emocional:

– Recorda a aquells éssers propers que el 2020 s’ha endut degut a la pandèmia, o per qualsevol altre motiu. Col.loca una estrella brillant a la part alta de l’arbre en el seu record.

– Si aquest any no et pots trobar amb tota la família, pensa només que és per un bé comú. Segur que amb la responsabilitat de tothom, això es controlarà abansi ens podrem trobar plegats aviat.

– Pensa un propòsit pel nou any 2021. I esforça-t’hi per a que es cumpleixi. Que sigui un propòsit real, que estigui a les teves mans, i lluita, lluita per ell.

– No deixis d’aprofitar amb els que sí pots estar. Aquesta pandèmia ha estat un ca… però també ens ha regalat moments únics per aprofitar i viure la vida d’una forma més slow amb els més propers.

– Fes una llista de tot el que has arribat a aprendre sobre tu mateix durante aquest 2020. Aquesta pandèmia ens ha posat a prova a tothom, i segur que has descobert coses de tu que no sabies.

No deixis de celebrar una època tant bonica, sempre i quan siguis dels que t’agraden el Nadal… però aquest any toca posar a prova tota la teva imaginació i adaptació a les noves circumstàncies! A què sí que pots???

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2021!!!