“NO PUEDES EVITAR ENVEJECER, PERO NO TIENES QUE HACERTE MAYOR” (George Burns)

En pocs dies estreno número, el 4! Any rodó, 2020, entrada a la dècada dels 40, farà 15 anys que vaig obrir Saüc…

No negaré que hi ha dies, quan m’adono que l’arribada és imminent, que em dóna una mica de vertigen, però por no. Vertigen perquè “uoh!, ja duc mitja vida viscuda!”, perquè en aquests últims deu anys cada vegada s’ha afiançat més la meva vida adulta (parella, matrimoni, fill, pis, cotxe familiar…)”. L’altre dia parlava amb una amiga i comparàvem la dècada dels 20 als 30 i la dels 30 als 40, les emocions boges de la primera, aquells d’altabaixos emocionals i de tots els sentiments a flor de pell, tot es sentia in extremis… passàvem d’estar molt enamorades, a estar enfadades, decebudes, tristes… un ball ho arreglava tot, o una trucada o un cafè. Durant aquesta època, els canvis també han estat, evidentment, molt més grans (ella per exemple ha passat d’estar soltera, a viure fora i ser mare de tres tresors), però a l’estar més assentades emocionalment, no ens desestabilitzen tant aquests canvis!

Por als 40? Por no! Si és que ara mateix em sento súper! No sé que més puc demanar. Diuen que al llarg de la teva vida has de fer tres coses: escriure un llibre (hecho!), plantar un arbre (hecho!) i tenir un fill (hecho!). Ni de bon tros estic totalment d’acord amb aquesta “norma”. No sóc més feliç per haver plantat un arbre o escrit un llibre. Estic feliç perquè tinc tot el que m’omple: tinc un marit meravellós, un petit terratrèmol anomenat Eloi que me l’estimo mil i que adoro en tots els seus aspectes, una família amb qui comptar i que m’accepta com sóc, uns amics que sé que hi són i amb els que puc quedar i riure una estona (menys del que voldria), una feina que m’encanta, unes aficions que m’ajuden a sentir-me fit, top i totes les paraules de tres lletres que ara estan tan de moda… i sobretot que m’ajuden a sentir-me viva.

Em sento afortunada, però això no significa que tingui coses a millorar. Cada any a l’inici del gener, acostumem a plantejar-nos objectius. Jo sóc una persona PRO-LLISTES, de coses que haig de fer, i de coses que vull fer… per no perdre-les de vista. Aquest any seré una mica egoïsta i el meu objectiu principal serà cuidar de mi mateixa, mimar-me, donar-me importància, no renunciar al que vull, saber delegar i no hiperexigir-me, saber prioritzar i descansar més.

Al llarg dels últims anys, he canviat coses de mi, d’altres les he mantingut. Continuo sent una persona molt planificada, però he après a adaptar-me als canvis i a acceptar que no tot és com està al meu cap; continuo sent una negada per les tecnologies, tot i que tingui aparells d’última generació, continuo preferint l’agenda de paper (i això al Jordi el posa negre); continuo sent de cafè sol i sense sucre; continuo fent llistes, però les faig i refaig mil vegades perquè no sempre les compleixo en la temporalitat en que m’he plantejat; dormo menys del que voldria (però això ja depèn de l’Eloi, si fos per mi, faria les 8 hores reglamentàries); continuo rient per tot, perquè una bona rialla, m’arregla el dia; faig mil tontades, per fer riure als que tinc al meu voltant; sóc una formigueta a la meva feina, m’agrada treballar i m’encanta el que faig, però m’agradaria ser un “pelin” menys exigent, saber que no puc amb tot i que no haig de dir a tot que “sí” (i que consti que ara tanco agenda abans per poder gaudir més dels meus). I sí, crec que els 40 també m’han donat calma, m’ho prenc tot amb més autocontrol i perdo menys els nervis, tenint un ritme més de “slow life” (o tot el que puc).

Por als 40? Gens ni mica, ni por ni crisi! Intento mantenir una actitud positiva a la vida (no sóc gens fantasiosa, però prefereixo posar-me les ulleres roses que em facin veure la vida d’un color més viu). Els 40 em porten experiències, vivències i coneixements, i a més, em sento bé, físicament i psíquicament. Intento gaudir de tot el que em passa, del petit i del que és més gros, gaudeixo menjant una pizza, gaudeixo sortint a córrer, gaudeixo amb la trucada del Jordi abans d’entrar a treballar i gaudeixo de la paraula “mama” quan l’Eloi em persegueix pel pis… i tot, aquelles petites coses, em fan gaudir de l’ara, amb els seus pros i contres, però sense viure del passat, ni angoixar-me pel futur… Així que por, no, perquè he après a estimar-me i a valorar tot d’una millor manera, i també he aprés a estimar, a estimar més i millor, a estimar bonic,i això, tot el global, em fa sentir GENIAL!

EL NADAL, M’AGRADA, NO M’AGRADA

Dos setmanes i Nadal (sí, encara queden dos setmanes, tot i que duem “menjant” llums, anuncis i demés des de fa quasi dos mesos). Dos setmanes i viurem una de les èpoques més intenses de l’any, en quant a emocions em refereixo.

En un primer moment, i si ens deixem dur per les pel.lícules, anuncis i tradició, el Nadal hauria de ser l’època més feliç de l’any, però no tothom pensa el mateix. I és que quasi t’hi sents obligat: “sigues feliç, perquè ara al Nadal, toca ser-ho” ( i demà ja veurem!).

Si fèssim una enquesta i demanèssim a la gent que definís el Nadal en una frase (mmm… és una bona proposta per instagram!), la majoria d’elles serien: “és una època per estar en família”, “vuelve, a casa vuelve, por Navidad”, “dinem tots junts i fem sobretaules d’hores”, “és màgia”… Però per altres, el Nadal és una època trista, per altres, temuda, i per altres odiada (fixeu-vos si una mateixa cosa pot despertar diferents emocions!).

Sense ànim de voler ser “ceniza”, m’agradaria que ens plantegèssim el motiu d’aquestes emocions tant extremes que poden donar aquestes dates:

“SÓN DIES PER ESTAR EN FAMÍLIA” – i això és genial quan tens a tots a prop, però aquesta frase també evidencia la falta d’algú, perquè ja no hi és o perquè està lluny, i fa que el record i el dolor sigui més patent.

“SÓN DIES PER ESTAR EN FAMÍLIA” – (sí, és la mateixa frase) i és que més enllà de la tristesa per la falta d’algú, aquesta frase també pot despertar cert neguit en aquells nuclis en que masses hores amb la família pot desencadenar conflictes o reviure temes pendents.

“ÉS L’ÈPOCA MÉS FELIÇ DE L’ANY” – els anuncis i les pel.lícules fan mal, i també fan que tinguem unes expectatives altíssimes del que s’espera d’aquests dies, i quan després t’adonés que la realitat és molt diferent, pot ser molt frustrant i “el espíritu navideño” fer aigües.

“SÓN DIES DE DONAR I REBRE” – i hi ha qui emmalalteix comprant regals per tothom que s’estima, i qui no té tanta sort, i no se sentirà malament perquè no pot fer al seu fill/nebot/nét… el regal que vol.

Per molts, doncs, el Nadal és una època feliç. Hi ha molta gent que gaudeix fent compres pels seus éssers estimats, posant el pessebre, posant llums, fent dinars… però que siguin uns dies feliços dependrà de la nostra situació i de les nostres experiències.

Hem de tenir en compte no idealitzar. Les famílies no són més felices aquests dies. La família que gaudeixi més d’aquests dies serà perquè està ben avinguda tot l’any (i no podem esperar que sigui molt diferent durant aquests dies; això sí que seria una decepció).

Per una altra banda, si propiciem tantes trobades familiars, és normal que recordem a aquella persona que falta, es fa més evident la seva absència, però tampoc significa que no la trobem a faltar la resta de l’any.

QUÈ PODEM FER PER EVITAR AQUEST GARBUIX D’EMOCIONS ENTRE EL 24 DE DESEMBRE I EL 7 DE GENER?

– No et deixis endur per la pressió televisiva. Al Nadal no tot ha de ser perfecte i feliç. Cadascú té la seva pròpia felicitat, i a vegades el que et fa feliç a un no és el mateix que fa feliç a l’altre.

– Intenta gaudir de les trobades familiars: seu al costat d’aquell que et farà riure i ignora alguns comentaris.

– Recorda a les persones, però intenta centrar-te en records bonics, les bromes que feia, la mirada que tenia… Malauradament, ell/a no està present, però el seu record pot no ser trist.

– No et plantegis objectius irreals per l’any que comença. Viu, i de moment, amb això, hi ha de sobres.

– I si amb això no tens prou… ja que faràs regals a tots els altres…, perquè no et dones aquell capritxo que tant t’agrada? Cuidar-se a un mateix és tant o més sa que cuidar als altres! (Sense oblidar que si tu et sents bé, podràs fer sentir bé al que tens al costat).

BON NADAL I BON ANY 2010! QUE EL 2010 SIGUI PLE DE SALUT, TOLERÀNCIA, EMPATIA I RESPECTE!