Publicacions

*AQUEST ESCRIT NO ESTÀ FET A DEMANDA DE L’A.F.S (però sí amb el seu consentiment), SINÓ QUE ÉS TOTALMENT PERSONAL, DESDE LA MIRADA DE MARE I PSICÒLOGA ESPORTIVA.

Els pares/mares/familiars dels infants som els millors models d’aprenentatge de valors i comportament per ells i elles.
Els propers dies, amb el TORNEIG ESCOLAR A.F.S. (Antic Rosario Sánchez) tenim una molt bona oportunitat de ser els millors referents per a tots els nens i nenes de la vila de Caldes i que estiguin orgullós de tots nosaltres.

Com a psicòloga esportiva, i com a esportista local, he tingut l’oportunitat de veure moltes conductes a competicions, camps de futbol, bàsquet, hoquei, natació… que lluny d’ajudar en el rendiment i a nivell emocional als esportistes, els infravaloren, els posen nerviosos i fan que, allò que havia de ser divertit i reforçant, esdevingui una situació estressant i llunyana dels valors que l’esport intenta transmetre.

Què és el primer que hem de tenir en compte en aquest torneig? Primer de tot, que els participants són INFANTS i segon, que és AMISTÓS. Per aquests dos motius, no és diu COMPETICIÓ, ni LLIGUETA, ni res semblant, perquè els objectius que es volen aconseguir és que els infants s’ho passin bé jugant a futbol i aconsegueixin els valors esportius, des d’una vessant no-competitiva. Ja els hi quedaran anys per ser esportistes d’alt rendiment, si volen i poden.
I com a infants i amics els hem de tractar.

I com a familiars i entrenadors serem els responsables que això és compleixi. Tots volem que els nostres fills corrin, que siguin bons, que marquin gols… però per sobre de tot, el que volem és que s’ho passin bé, oi? I sinó, tenim un problema!

Oblidem a on volem que arribin i centrem-nos en el que són. Oblidem valorar-los pel que fan als entrenaments i als partits, per les jugades que fan i els gols que marquen i felicitem-los perquè els hem vist passar-s’ho bé amb els seus companys, felicitar als membres de l’altre equip, no faltar al respecte ni als companys ni a l’entrenador i ajudar- se els uns altres.

PAPA, MAMA, TIET, ÀVIA… O QUALSEVOL ADULT QUE ESTIGUEU MIRANT-NOS DES DE LES GRADES…

• Juguem perquè ens agrada estar amb els nostres companys.
• No ens crideu en públic! Ni a nosaltres, ni als de l’altre equip!
• Tampoc crideu als entrenadors ni als àrbitres. Cadascú té la seva feina.
  Vosaltres sou pares i heu de fer de pares.
• No us crideu ni insulteu entre vosaltres.
• Sigueu respectuosos amb tothom.
• Evidentment, sigueu també respectuosos amb l’entorn i amb els espais.
• Animeu-nos sempre. Les vostres paraules són la base de la nostra autoestima.
• No només per ser els vostres fills som els millors. Aquí tots som els millors, però
  també tenim les coses que ens costen, com a vosaltres.
• No perdeu la calma.
• Tingueu en compte el que dieu, però també el que feu. A la primera persona que
  mirem sempre és a vosaltres… és això el que ens dona seguretat.
• Amb el vostre recolzament estem aprenent que el més important som nosaltres
  com a nens i no pel que fem.
• Segurament, ens equivocarem… i què??? Dels errors i de les frustracions és
  d’on s’aprèn (si vosaltres ens enteneu).
• No ens renyeu perquè no siguem uns “cracks”. Som uns cracks en moltes altres
  coses.
• Si sempre ens critiqueu, aprendre’m a no dir-vos les coses per por o per evitar
  que ens renyeu.
• Si no correm darrera la pilota o no fem el que espereu de nosaltres… penseu
  que nosaltres “no som els que hem de complir els vostres somnis, hem de
  complir els nostres”.
• Si plorem o estem enfadats, us demanem que ens ajudeu a calmar-nos, no
  alimenteu la nostra ràbia i malestar.
• No discrimineu a ningú per raó de raça, cultura, gènere, identitat i orientació
  sexual; tots i totes som iguals!
• Les normes del torneig les posen els de l’associació i miren per nosaltres. Si
  vosaltres no les seguiu… com aprenc jo que haig de fer les normes de casa?
• Tant si guanyem o perdem, ens estimareu igual, oi?
• Venim a passar-nos-ho bé. Us demanem que vosaltres també.
• Gaudiu i gaudirem. Divertiu-vos i ens divertirem! TOTS!!!
• 
  VANESSA OLMOS OLIVÁN PSICÒLOGA SANITÀRIA I ESPORTIVA (col. 13.086) SAÜC PSICOLOGIA

Què és i què fem amb ell?

El cortisol és l’hormona que està més directament relacionada amb l’ESTRÉS.

Si ens centrem a nivell biològic, la podem definir com una hormona glucocorticoide, que s’encarrega de la regulació del metabolisme de carbohidrats, afavorint la formació de glucosa i suprimint l’activitat del sistema immunològic. 

El nostre cos genera el cortisol com a mecanisme de protecció, quan detecta una amenaça i acostuma a produir-se més durant el dia per estar alerta davant possibles situacions amenaçants i disminueix el seu nivell a les nits.

Així doncs, el cortisol és una hormona protectora que fa posar-nos en alerta quan detectem una amenaça i poder actuar de manera activa. Però què passa quan detectem com a amenaçants situacions que realment no ho són? Doncs que tenim un extra d’alliberació de cortisol, generant efectes colaterals negatius pel nostre cos i la nostra ment. 

Això és el que passa amb l’ansietat: el nostre cos es prepara per a fer front a una amenaça, alliberant cortisol en grans quantitats i de manera contínua. 

Uns nivells alts de cortisol, puntualment, són beneficiosos per a tenir una reacció acurada davant una situació real de perill, però el problema és quan els nivells són massa alts al llarg del temps, ja que una de les conseqüències que es poden generar és la supressió del sistema immunològic, per tal d’estalviar energia, a més de provocar un augment d’histamina, el qual explicaria perquè la gent acostuma a emmalaltir quan està amb estrès. 

Posem un exemple: 

Un nivell d’activació regular és òptim per a fer front a les situacions que vivim en el nostre dia a dia. El nostre cos i la nostra ment han d’estar preparats per actuar d’una manera acurada si es dóna una amenaça real. Imagina que estàs a casa teva i comences a olorar a fum… i t’adones que s’ha calat foc un interruptor… el teu cap i el teu cos han d’estar prou actius com per actuar en conseqüència (que estiguessin totalment relaxats no seria adequat tampoc perquè la teva reacció seria molt més latent). Però si el teu nivell d’activació és massa elevat, probablement la teva resposta tampoc serà adequada, ja que actuaràs de manera atropellada, sense coherència, potser impulsivament…

Tothom tenim el nostre nivell d’activació òptim, personal i particular per a cada moment concret. 

El problema doncs es genera quan aquest nivell d’activació és massa elevat durant un període llarg en el temps. Les nostres defenses baixen, tendim a emmaltir més, afegit, està clar, a tenir una reacció de conducta poc adequada. 

Així doncs, és un problema tant l’excès com el dèficit de cortisol, ja que en tots dos casos altera el funcionament de l’organisme (a nivell biològic) i la nostra resposta davant de les amenaces o situacions.

Ara ja sabem que tenir un grau òptim d’activació és necessari,  que un nivell massa baix o massa alt, o massa perllongat en el temps, ens complica el dia a dia… Ara bé. Què fem per arribar a aquest nivell òptim???

A la teràpia cognitiu – conductual hi ha 4 factors implicats:

SITUACIÓ —— PENSAMENT AUTOMÀTIC ——- EMOCIÓ ——- CONDUCTA

Tendim a pensar que una determinada situació ens genera una emoció concreta… però la realitat és que és el SIGNIFICAT QUE LI DONEM a aquesta situació, el que ens fa sentir d’una o altra manera (però d’això si us sembla, en parlem un altre dia, i ens endinsem en el fantàstic món de la teràpia cognitiu – conductual). 

Centrem-nos ara en baixar el cortisol. Què puc fer?

Canviar la situació? Si la puc canviar fantàstic… però i si no… 

Canviar el pensament que tenim d’aquesta situació? Acostuma a ser el més funcional i més beneficiós a llarg termini. També és el que costa més de dur a terme. 

Canviar l’emoció? Podem rebaixar el nivell de cortisol a través de respiracions profundes, tècniques de relaxació,sortint a fer esport…

Canviar la conducta? Podem veure com reaccionem i canviar el registre de comportament, tot i seguir neguitosos…

Com veieu, la millor manera de baixar el cortisol és trobar una fòrmula que barregi les quatre variables… una mica de cada, però sobretot, escoltant al teu cos i estant al cas de les senyals que t’envia prèviament avisant de que el teu nivell de revolucions està a punt de sobrepassar-se. És aquí on hem de començar a actuar.

Pensem una mica… què faries tu per baixar el cortisol???