Moltes vegades, quan em pregunten “com estic”, la resposta podria ser: “derrapant per la vida”, “sobrevivint…”, però el que dic és BÉ! Perquè aquest ritme frenètic que duem en el nostre dia a dia, ja l’hem normalitzat tant, que no anar estressats, ens sembla que és el que no és normal.
El que veiem normal és: no tenir ni un minut lliure al llarg del dia, anar amb la respiració entretallada, fer mil i una coses, tenir l’agenda plena… i que la vida se’ns en vagi entre les mans…
Així que… CALMA!!! Que com deien les “Azúcar Moreno”, “Solo se vive una vez!”.
Així que “ESTRÉS, vine, que tindrem una conversa amb tu! Potser no et podré evitar… però almenys et gestionaré d’una manera més amable i bona per mi!”.
Ara pensareu: “d’acord, és molt fàcil dir-ho, però ara cal posar-ho a la pràctica!”.
Començarem amb petits canvis que poguem sostenir en el temps, perquè ja sabem, que els grans canvis, ningú els pot aguantar sense una bona adaptació… així que els canvis, sempre, progressius!
Però abans de tot, hem de saber què és l’ESTRÈS??? Doncs l’estrès és una resposta natural del nostre cos davant de situacions que percebem com a exigents o amenaçadores. En petites dosis, pot ser útil: ens activa, ens ajuda a reaccionar i a rendir millor. El problema apareix quan aquest estat d’alerta es manté en el temps i no donem espai al cos i a la ment per recuperar-se.
És aquí on apareixen símptomes com la irritabilitat, el cansament constant, la dificultat per concentrar-se o fins i tot molèsties físiques com mals de cap o tensió muscular.
És aquí on apareixen símptomes com la irritabilitat, el cansament constant, la dificultat per concentrar-se o fins i tot molèsties físiques com mals de cap o tensió muscular.
PER QUÈ ENS COSTA TANT BAIXAR EL RITME??
Una de les grans dificultats és que hem normalitzat viure accelerats. Sovint associem estar ocupats amb ser productius o valuosos. A més, la tecnologia no ajuda: estem connectats permanentment, i això fa que el nostre cervell tingui poques oportunitats de “desconnectar” realment.
També hi ha un factor psicològic important: moltes persones senten culpa quan paren (m’incloc). Com si descansar fos perdre el temps, quan en realitat és una necessitat bàsica.
CLAUS PRÀCTIQUES PER GESTIONAR L’ESTRÈS:
Gestionar no significa eliminar… (perquè això seria poc realista), sinó es tracta d’aprendre a regular-ho. Com ho podem fer:
- RESPIRAR PROFUNDAMENT: i no es tracta només de respirar, sinó de fer una respiració conscient, agafant aire pel nas, notant com omplim del tot els pulmons, com s’eleva el diafragma (membrana que sustenta l’aparell respiratori) i anar-lo traient per la boca a poc a poc. Quan estem estressats, respirem ràpid, el nostre cor va més accelerat, el cor se’ns tensiona, i arriba menys oxigen als músculs i al cervell… activant tots els pensaments intrusius… En canvi, quan respirem profundament, el missatge que enviem al nostre cervell i al nostre sistema nerviós és el de “tot està bé!”.
- REBAIXAR EXPECTATIVES: sempre HEM DE FER COSES, i a més, HEM DE FER-LES BÉ. Busquem la perfecció, volem arribar a tot i fer-ho de la millor manera i això… ESGOTA. Prioritza i accepta que la perfecció no és l’única opció vàlida… a vegades el “quasi bé” és suficient perquè no se’t carregui la teva pau mental.
- INTRODUIR PETITES PAUSES CONSCIENTS: No cal esperar vacances per descansar. Tal i com hi ha moltes situacions del dia a dia que ens desgasten i ens fan baixar els nivells d’energia… també hem de buscar foradets del dia per fer cosetes que ens la reparin (com qui carrega el mòbil al migdia perquè aquell dia ha fet més ús d’aplicacions).
- POSAR LÍMITS (ALS ALTRES I A UN MATEIX): dir que no és una de les habilitats més difícils, però també de les més necessàries. Acceptar més del que podem assumir, dir “sí a tot” és una de les principals fonts d’estrés (i la que jo personalment la que més estic entrenant actualment). Posar límits no és egoisme, és autocura.
- CUIDAR EL COS PER CUIDAR LA MENT: dormir bé, descansar, moure’s, alimentar-se de manera equilibrada, fer esport de manera habitual… són els pilars bàsics pel benestar emocional.
- CONNECTAR AMB ALLÒ QUE ENS AGRADA: intenta recordar allò que fas simplement perquè t’agrada, no “perquè ho has de fer” (diferencia allòs que “vull fer” del que “haig de fer”). Moltes d’elles queden en un segon pla per manca de temps o de prioritat, però sovint són les que donen més sentit en el dia a dia.
- ACCEPTA QUE NO TOT DEPÈN DE TU: una part important de l’estrès ve de voler controlar-ho tot… i això és IMPOSSIBLE. Aprèn a diferenciar el que depèn de tu i deixar anar la necessitat de control sobre tot…
Com veus, gestionar l’estrès no va només de fer coses que ens relaxin sinó de com ens relacionem amb el dia a dia… A vegades, no podem fer menys coses, però sí que les podem fer d’una altra manera.
Recorda que no cal fer tot de cop ni fer-ho perfecte. Comença per un petit canvi. Tria un i porta’l a terme. Per exemple, respirar amb consciència. I demà… un altre… i així, a poc a poc.
PERQUÈ CUIDAR-SE NO ÉS UN LUXE, ÉS UNA NECESSITAT!!!


