DESIL.LUSIÓ

DESIL.LUSIÓ, aquesta és la paraula amb que més defineixen últimament els pacients (adults sobretot) que arriben a la consulta.

Així que jo crec que seria la paraula amb la que resumiria el que el confinament i aquesta pandèmia ha deixat en la majoria de nosaltres.

T’arriba a la consulta, al igual que ho ha fet la M i el S. Tots tenen un perfil similar a nivell emocional, no així vital. Les realitats de cadascú són totalment diferents: un està en ERTE quasi des del primer dia, un altre ha estat teletreballant i encara està a casa, un altre no ha deixat de treballar ni un sol dia. Així que aquesta desil.lusió, en ells (i en d’altres) no ve per un factor concret que hagi tingut lloc durant el confinament. De fet, la majoria de gent amb la que parlo, presumeix, i és per estar-ne orgullós, que el confinament l’ha dut bé. El que estem veient és que els efectes del confinament estan tenint lloc ara, davant l’amenaça de nous rebrots, davant la por d’un nou confinament.

La gent defineix sentir això, desil.lusió. “És que no tinc ganes de fer res”, diuen. I és una afirmació, que ben pensada, no està gens fora de lloc ja que la gent no s’atreveix a fer plans, no pot organitzar-se una mica coses a fer quasi ni a curt termini. Les coses s’han de fer quasi bé, com jo els dic a teràpia, aprenent a viure “sobre la marxa”, planificant a plaç immediat (i això venint de mi, que era mrs. Controladora, és un què).

Plaç immediat em refereixo al fet que busquem coses a fer, que ens vinguin de gust, i que ens motivin, demà, demà passat, la setmana que ve, estirant molt lluny. La gent voldria pensar en què farà al setembre, com començarà el curs, si els nens podran anar a l’escola, si la gent tornarà a treballar, si podrem fer les coses que ens agradaven… i per això, malauradament, no tenim resposta, i és el que provoca aquest estat de malestar. La incertidumbre, per molt aventurer que sigui el nostre caràcter, no l’acostumem a gestionar gens bé.

Així que jo, al que animo als meus pacients és que busquin objectius molt concrets, molt propers i de curta durada (pel que pugui passar). Què tens ganes de fer?

Agafa una llibreteta, o la app de notes del mòbil, i apunta allò que tens ganes de fer. Què et ve de gust? A l’anotar-ho, tingues en compte algunes premisses:

  • Què em ve de gust?
  • És possible fer-ho? És segur amb la pandèmia? Crec que aquesta pregunta és primordial per continuar-nos plantejant-nos l’activitat a fer…
  • Quan la puc fer? Sí és aviat, endavant!
  • Quan durarà?
  • Si per mala sort (no seria mala sort, sinó irresponsabilitat de molts de nosaltres) ens tornen a confinar, puc readaptar aquesta activitat sense que em suposi un “daltabaix”?
  • Sí tinc resposta clara a aquestes cinc preguntes, endavant! I gaudeix mentre ho portes a terme. Recorda que no és necessari plantejar-te un gran objectiu, una gran fita, una gran activitat (ara no vulguis organitzar un viatge a las Vegas, perquè serà impossible, o una Marató, perquè realment, no se sap quan es podrà tornar a córrer en curses). Planteja’t només alguna cosa, petita, que et vingui de gust. I gaudeix-la, pren l’essència d’aquestes petites coses, que normalment, pel ritme frenètic de vida que duem, no som capaços d’apreciar.

Busca plans com sortir a la natura, anar-te a nedar al mar, caminar per la muntanya, prendre el sol, fer alguna activitat física, anar a fer una ruta en bicicleta, anar a posar els peus al mar… el que vulguis, tot és vàlid, i dependrà de tu donar-li la il.lusió que li toca, que amb els temps que corren, qualsevol petita il.lusió, és molta.

L’ASSERTIVITAT

Davant d’una mateixa situació, les persones podem actuar de manera diferent, i aquesta diferència vindrà determinada del caràcter, per una banda, i d’experiències passades per una altra.

Al món de la psicologia, de la comunicació i de les relacions, diferenciem tres maneres bàsiques d’afrontar les situacions: passiva, agressiva i assertiva. Veurem la diferència entre elles.

CONDUCTA PASSIVA:

Aquest tipus de conducta el duen a terme persones que tenen dificultat per expressar obertament el que senten, el que pensen i el que volen, i quan ho fan, ho fan d’una manera derrotista, demanen disculpes, es mostren insegurs i amb poca confiança en ells mateixos, el qual provoca que els altres no els tinguin en consideració.  Els costa defensar els seus drets i cedeixen sempre. La persona que actua així se sent incompresa, sent que no se la té en compte i se sent manipulada. Interiorment, s’enfada amb els altres perquè “passen” d’ell i no tenen present el que ell pensa.

CONDUCTA AGRESSIVA:

Aquest tipus de conducta el duen a terme persones que expressen els seus pensaments, sentiments i opinions d’una manera inadequada, els imposen per sobre dels dels altres. La conducta agressiva es pot manifestar de dues maneres: directa o indirecta. L’agressió verbal directa inclou insults, ofenses verbals, amenaces, comentaris hostils…, la indirecta es basa sobretot en gestos o en ignorar. Aquestes persones intenten dominar a l’altre, volen afeblir a l’altre per sortir-se amb la seva.

CONDUCTA ASSERTIVA:

Aquest tipus de conducta el duen a terme persones que poden expressar els seus pensaments, sentiments i opinions, sense vulnerar a l’altre. Manifesten de manera clara i respectuosa les emocions, les opinions, els pensaments, les voluntats, poden defensar els seus drets i, alhora, acceptar els pensaments i crítiques dels altres, sense sentir-se culpables. Quan expressen el que senten o les seves opinions, ho fan sense agredir ni ser agredit.

Les persones assertives:

  • Poden expressar els sentiments i desitjos, positius o negatius, sense infravalorar a l’altre i sense sentir vergonya.
  • Saben dir “no” quan cal, no es deixen trepitjar.
  • Defensen els seus drets, amb respecte.
  • Tenen els seus errors, i no s’avergonyeixen.
  • Demanen ajuda quan la necessiten.

VEIEM ALGUNS EXEMPLES:

SITUACIÓ 1:

“Has quedat amb el teu amic per prendre alguna cosa i arriba 30 minuts tard. Li has enviat un whatsapp, però no t’ha contestat ni t’ha avisat que arribaria tard. Et sents enfadat”. Com actuaries:

  • CONDUCTA PASSIVA: “Va, anem a fer el cafè”.
  • CONDUCTA AGRESSIVA: “Estic molt enfadat, sempre arribes tard. La propera vegada, no t’esperaré”.
  • CONDUCTA ASSERTIVA: “He estat esperant mitja hora. M’hagués agradat que m’haguessis avisat que arribaries tard”.

SITUACIÓ 2:

“Un company de classe sempre et demana els treballs a última hora perquè mai els fa a temps”.

  • CONDUCTA PASSIVA: “ Està bé, te’ls passaré”.
  • CONDUCTA AGRESSIVA: “No et penso deixar el treball, jo m’he passat una setmana fent-lo i ara no et solucionaré a tu la vida perquè no l’hagis volgut fer”.
  • CONDUCTA ASSERTIVA: “Seria millor que l’intentessis fer tu, sinó, podem tenir problemes tots dos, i ens poden suspendre. Si vols, et puc ajudar, però no et deixaré copiar el meu”.

La conducta assertiva és la més adequada i eficaç a les nostres interaccions amb els altres, per això és important que recordis:

  • Que tens uns drets i que els has de defensar.
  • Que un d’aquests drets és “a dir NO”.
  • Que pots expressar els teus sentiments
  • Que els altres t’han d’escoltar i han de tenir en compte els teus desitjos i voluntats.
  • Que tu també has de respectar els dels altres.
  • Que no t’has de sentir culpable per no sentir o pensar com els altres.
  • Que pots tenir les teves pròpies opinions.
  • Que pots canviar d’opinió.
  • Que ningú ha de prendre decisions per tu.
  • Que has de ser responsable amb els altres.
  • Que has de demanar disculpes, però quan sigui necessari.
  • Que no has d’arraconar als altres, perquè ells també tenen el seu valor.
  • I que tu vals, les teves opinions valen, i els teus sentiments valen!