Autor: saucpsicologia

Moltes vegades, quan em pregunten “com estic”, la resposta podria ser: “derrapant per la vida”, “sobrevivint…”, però el que dic és BÉ! Perquè aquest ritme frenètic que duem en el nostre dia a dia, ja l’hem normalitzat tant, que no anar estressats, ens sembla que és el que no és normal.

El que veiem normal és: no tenir ni un minut lliure al llarg del dia, anar amb la respiració entretallada, fer mil i una coses, tenir l’agenda plena… i que la vida se’ns en vagi entre les mans…

Així que… CALMA!!! Que com deien les “Azúcar Moreno”, “Solo se vive una vez!”.

Així que “ESTRÉS, vine, que tindrem una conversa amb tu! Potser no et podré evitar… però almenys et gestionaré d’una manera més amable i bona per mi!”.

Ara pensareu: “d’acord, és molt fàcil dir-ho, però ara cal posar-ho a la pràctica!”.

Començarem amb petits canvis que poguem sostenir en el temps, perquè ja sabem, que els grans canvis, ningú els pot aguantar sense una bona adaptació… així que els canvis, sempre, progressius!

Però abans de tot, hem de saber què és l’ESTRÈS??? Doncs l’estrès és una resposta natural del nostre cos davant de situacions que percebem com a exigents o amenaçadores. En petites dosis, pot ser útil: ens activa, ens ajuda a reaccionar i a rendir millor. El problema apareix quan aquest estat d’alerta es manté en el temps i no donem espai al cos i a la ment per recuperar-se.

És aquí on apareixen símptomes com la irritabilitat, el cansament constant, la dificultat per concentrar-se o fins i tot molèsties físiques com mals de cap o tensió muscular.

És aquí on apareixen símptomes com la irritabilitat, el cansament constant, la dificultat per concentrar-se o fins i tot molèsties físiques com mals de cap o tensió muscular.

PER QUÈ ENS COSTA TANT BAIXAR EL RITME??

Una de les grans dificultats és que hem normalitzat viure accelerats. Sovint associem estar ocupats amb ser productius o valuosos. A més, la tecnologia no ajuda: estem connectats permanentment, i això fa que el nostre cervell tingui poques oportunitats de “desconnectar” realment.

També hi ha un factor psicològic important: moltes persones senten culpa quan paren (m’incloc). Com si descansar fos perdre el temps, quan en realitat és una necessitat bàsica.

CLAUS PRÀCTIQUES PER GESTIONAR L’ESTRÈS:

Gestionar no significa eliminar… (perquè això seria poc realista), sinó es tracta d’aprendre a regular-ho. Com ho podem fer:

1. RESPIRAR PROFUNDAMENT: i no es tracta només de respirar, sinó de fer una respiració conscient, agafant aire pel nas, notant com omplim del tot els pulmons, com s’eleva el diafragma (membrana que sustenta l’aparell respiratori) i anar-lo traient per la boca a poc a poc. Quan estem estressats, respirem ràpid, el nostre cor va més accelerat, el cor se’ns tensiona, i arriba menys oxigen als músculs i al cervell… activant tots els pensaments intrusius… En canvi, quan respirem profundament, el missatge que enviem al nostre cervell i al nostre sistema nerviós és el de “tot està bé!”.
2. REBAIXAR EXPECTATIVES: sempre HEM DE FER COSES, i a més, HEM DE FER-LES BÉ. Busquem la perfecció, volem arribar a tot i fer-ho de la millor manera i això… ESGOTA. Prioritza i accepta que la perfecció no és l’única opció vàlida… a vegades el “quasi bé” és suficient perquè no se’t carregui la teva pau mental.
3. INTRODUIR PETITES PAUSES CONSCIENTS: No cal esperar vacances per descansar. Tal i com hi ha moltes situacions del dia a dia que ens desgasten i ens fan baixar els nivells d’energia… també hem de buscar foradets del dia per fer cosetes que ens la reparin (com qui carrega el mòbil al migdia perquè aquell dia ha fet més ús d’aplicacions). 
4. POSAR LÍMITS (ALS ALTRES I A UN MATEIX): dir que no és una de les habilitats més difícils, però també de les més necessàries. Acceptar més del que podem assumir, dir “sí a tot” és una de les principals fonts d’estrés (i la que jo personalment la que més estic entrenant actualment). Posar límits no és egoisme, és autocura.
5. CUIDAR EL COS PER CUIDAR LA MENT: dormir bé, descansar, moure’s, alimentar-se de manera equilibrada, fer esport de manera habitual… són els pilars bàsics pel benestar emocional.
6. CONNECTAR AMB ALLÒ QUE ENS AGRADA: intenta recordar allò que fas simplement perquè t’agrada, no “perquè ho has de fer” (diferencia allòs que “vull fer” del que “haig de fer”). Moltes d’elles queden en un segon pla per manca de temps o de prioritat, però sovint són les que donen més sentit en el dia a dia.
7. ACCEPTA QUE NO TOT DEPÈN DE TU: una part important de l’estrès ve de voler controlar-ho tot… i això és IMPOSSIBLE. Aprèn a diferenciar el que depèn de tu i deixar anar la necessitat de control sobre tot…
   
   

Com veus, gestionar l’estrès no va només de fer coses que ens relaxin sinó de com ens relacionem amb el dia a dia… A vegades, no podem fer menys coses, però sí que les podem fer d’una altra manera.

Recorda que no cal fer tot de cop ni fer-ho perfecte. Comença per un petit canvi. Tria un i porta’l a terme. Per exemple, respirar amb consciència. I demà… un altre… i així, a poc a poc.

PERQUÈ CUIDAR-SE NO ÉS UN LUXE, ÉS UNA NECESSITAT!!!

“L’Helena fa uns dies que no es troba del tot bé. No és que li passi res greu, però nota que està més cansada del normal. Al matí li costa una mica més llevar-se i, tot i que els dies són més llargs i el sol ja comença a escalfar, ella té la sensació que el seu cos encara no ha arribat a la nova estació.

A la feina li costa concentrar-se una mica més. A casa està més irritable del que és habitual i fins i tot dorm pitjor. “És estrany”, pensa. Sempre ha associat la primavera amb energia, amb ganes de sortir, amb dies més alegres. Però aquest any, en comptes d’això, sent una mena de desajust interior.

Un dia, parlant amb una amiga, li comenta com se sent. L’amiga somriu i li diu: “Potser és la primavera”. L’Helena se sorprèn. No sabia que els canvis d’estació també podien afectar l’estat emocional”.

I, en realitat, és molt més habitual del que sembla.

PER QUÈ ENS AFEFCTEN ELS CANVIS D’ESTACIÓ?

El nostre organisme funciona amb una mena de rellotge biològic intern, que regula aspectes com el son, la gana, l’energia o l’estat d’ànim. Aquest rellotge està molt influït per factors externs, especialment, la llum solar i la temperatura.

Quan arriba la primavera, es produeixen diversos canvis importants:

• Augmenten les hores de llum
• Les temperatures pugen
• Els ritmes quotidians tendeixen a modificar-se
• El cos passa d’un ritme més lent d’hivern a un ritme més actiu

Aquest procés d’adaptació pot generar el que popularment s’anomena ASTÈNIA PRIMAVERAL. No es tracta d’una malaltia en sí mateixa, sinó d’un període temporal d’adaptació del cos i la ment als nous estímuls de l’entorn.

Durant aquest procés poden aparèixer símptomes com:

• Sensació de cansament o falta d’energia
• Dificultat de concentració
• Irritabilitat
• Canvis en el son
• Baixada lleu de l’estat d’ànim

La bona notícia és que en la majoria dels casos, aquests símptomes són lleus i temporals, i acostumen a desaparèixer al cap d’unes setmanes, quan el cos s’ha adaptat als nous ritmes.

EL CERVELL TAMBÉ S’ESTÀ ADAPTANT…

A nivell biològic, els canvis estacionals també afecten la regulació de substàncies del cervell, com la SEROTONINA o la MELATONINA, que tenen un paper clau en l’estat d’ànim i en el cicle son – vigília.

Quan augmenten les hores de llum, el cos ha de reajustar aquests mecanismes. Aquest reajustament pot generar una petita desregulació temporal, que es tradueix en cansament, certa inestabilitat emocional o dificultat per mantenir la mateixa energia de sempre.

A més, la primavera sovint porta associada una expectativa social molt clara: “hauríem d’estar més contents, amb més energia, amb més ganes de fer coses”. Quan no ens sentim així, pot aparèixer la sensació que alguna cosa no funciona bé.

Però la realitat és que cada persona necessita el seu temps d’adaptació. I no passa res.

FACTORS QUE PODEN INTENSIFICAR ELS CANVIS:

No totes les persones experimenten els canvis estacionals de la mateixa manera. Hi ha alguns factors que poden fer que aquesta adaptació sigui una mica més intensa:

• Períodes d’estrès o càrrega mental elevada.
• Falta de descans o mala qualitat del son
• Canvis importants a la vida personal o laboral
• Exigència elevada amb un mateix
• Poca exposició a la llum natural o activitat física reduïda

Quan aquests factors coincideixen amb els canvis d’estació, el cos pot notar encara més el desajust.

QUÈ PODEM FER PER AJUDAR AL NOSTRE COS A ADAPTAR-SE?

La clau no és “lluitar” contra aquests canvis, sinó FACILITAR L’ADAPTACIÓ DEL COS I LA MENT”. Algunes petites accions poden marcar una gran diferència.

• RESPECTAR ELS RITMES DE DESCANS: dormir suficients hores i mantenir horaris relativament regulars ajuda al cos a reajustar el seu rellotge intern.
• EXPOSAR-SE A LA LLUM NATURAL: la llum solar és un dels principal reguladors del nostre ritme biològic. Sortir a caminar, encara que siguin 20 o 30 minuts al dia, pot ajudar molt.
• MOURE EL COS: l’activitat física moderada afavoreix la regulació hormonal i la millora de l’estat d’ànim. No cal fer grans esforços: caminar, anar en bicicleta pel camp… pot ser suficient.
• REDUIR L’AUTOEXIGÈNCIA: si notem menys energia durant uns dies o setmanes, pot ser útil ajustar expectatives i permetre’ns un ritme una mica més suau.
• CUIDAR LA CONNEXIÓ SOCIAL: compartir temps amb altres persones, parlar de com ens sentim o simplement gaudir d’activitats agradables pot ajudar a estabilitzar l’estat emocional.

QUAN CONVÉ CONSULTAR UN PROFESSIONAL?

Tot i que l’astènia primaveral acostuma a ser lleu i temporal, és important parar atenció si els símptomes:

– Duren moltes setmanes

– Interfereixen clarament en la vida diària

– Van acompanyats de tristesa intensa, ansietat o falta total d’energia.

En aquests casos, parlar amb un professional de la salut mental pot ajudar a entendre millor què està passant i trobar estratègies d’ajuda.

ESCOLTAR EL COS, TAMBÉ A LA PRIMAVERA

“Uns dies després d’aquella conversa amb la seva amiga, l’Helena decideix fer petits canvis. Intenta anar a dormir una mica abans, surt a caminar al migdia i procura no carregar-se tant la setmana amb plans i obligacions.

Poc a poc, comença a notar que recupera l’energia. El cos sembla que s’ha anat adaptant al nou ritme de llum i temperatura”.

I potser aquesta és una de les idees més importants: EL NOSTRE COS TAMBÉ NECESSITA TEMPS PER ADAPTAR-SE ALS CANVIS, fins i tot als que, en teoria, són positius.

La primavera arriba de cop al calendari, però per dins, els processos sempre són més graduals