ELOI, T’ESTIMO MIL… PERÒ JO TAMBÉ M’ESTIMO!

Avui m’he llevat a les 5.10 del matí. És l’hora en que m’haig de posar en peu, si a les 5:30 vull estar al carrer per poder fer un entrenament una mica digne, perquè a les 6:30 el Jordi ha de marxar de casa per arribar bé a la feina i no passar-se hora i mitja a la carretera.

En principi, des de que arribo a casa fins que marxo a l’escola, hauria de tenir temps suficient per esmorzar, dutxar-me, fer alguna cosa per casa o de la feina, o simplement… per llegir. Però avui l’Eloi ha decidit que no, que necessitava braços i que volia estar amb mi… així que cafè ràpid, dutxa ràpida, i a acompanyar-lo…

Just quan s’adorm xafardejo una estona les xarxes socials… queden 20 minuts perquè arribi la meva mare a quedar-se amb ell mentre jo treballo. I trobo aquest article:

https://criatures.ara.cat/familia/HI-VIDA-MES-ENLLA-MATERNITAT_0_2109988985.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

Fantàstic! I tant idoni per aquesta setmana, i de fet, pels últims sis mesos.

L’Eloi ha estat el més important que m’ha passat fins ara, i mira que m’han passat de coses: obrir el meu propi negoci, trobar a la parella que m’acompanyés en el meu camí… però indubtablement, l’Eloi és el top ten. Una petita cosa depèn totalment de tu, i això fa “yuyu”, i a la vegada, et fa sentir coses que mai havies sentit. És la primera vegada que he agafat una baixa a la feina, i he pogut gaudir cinc mesos dedicats a ell… però una cosa tenia clara (i això farà que algú pensi “MALAMARE”, però no me’n fareu sentir de culpable): l’Eloi és el més important per mi, però no és l’única cosa important per mi. Perquè a part de ser mare, sóc psicòloga, parella del Jordi, filla del Jose Luis i la Jovi, esportista i dona (amb amigues, germana, nebots i altres coses meves), i a totes aquestes parts, els hi vull donar cabuda a la meva vida.

Què això m’implica llevar-me a les cinc del matí per entrenar? Doncs no m’importa. L’Eloi es queda a casa amb el seu pare, que el cuida estupendament, i jo tinc el meu moment (un dels meus moments). Què diumenge tinc cursa i l’Eloi ve a veure’ns al seu pare i a mi? Doncs estarà més que ben cuidat amb els avis i content perquè els seus pares també ho estaran. I és que és necessari que els pares (tots dos) estiguin bé per cuidar a un fill que et trasbalsa tot el teu món. És important que estiguin bé com a parella, i a nivell personal, perquè realment, la vinguda d’un fill és un terratrèmol que fa ballar tota la teva vida. Un terratrèmol bonic, però terràtremol al cap i a la fi.

Així que és important, tot i que al principi costi, fer de la teva vida una pizza, i tallar-la a trossets (quant tros de la pizza dediques a cada faceta de la teva vida?) Segurament molts faríeu: mitja pizza per la família (cura dels nens, etc.) i mitja pizza per la feina. I si féssim més trossets i els poguéssim destinar, per petits que fossin, a la nostra cura? Quedar de vegades amb els amics, sortir a sopar amb la parella, llegir un llibre, fer una formació, fer esport, dormir i descansar…

NO, NO SEREM PITJORS PARES PER VOLER AIXÒ, NO SEREM PITJORS PARES PER A MÉS DE VOLER SER PARES SER ALTRES COSES A LA VIDA. El que sí que està clar és que si nosaltres estem bé, criarem i educarem als nostres fills en un entorn i ambient de benestar, primordial per un bon desenvolupament infantil (i adult).

I SI PROVEU A FER LA VOSTRA PIZZA PARTICULAR? En la meva, l’Eloi engloba un bon tros, però procuro ficar també altres ingredients que li donin altres sabors!

Anuncis

AJUDANT ALS MÉS PETITS A MILLORAR LA SEVA AUTOESTIMA

Quan a la consulta parlo d’autoestima amb els més petits, resumeixo el concepte en ESTIMAR-SE A UN MATEIX. Alguns, amb aquesta definició ja en tenen prou, i altres van més enllà i es mostren curiosos. “Estimar-se a un mateix? T’estimen els altres, no?”, diuen… i llavors és quan els explico que a més que els estimin els altres, és molt important que cada un d’ells s’estimi ell mateix, que això vol dir que es valori, que li agradi com és i les coses que fa… però que també significa que no es deixi anul.lar pels altres, ni que li diguin coses que no li agraden o li facin coses que ell no faria.

Per un infant és difícil saber si té una bona autoestima… bé, de fet als adults també ens costa, no? Però a l’igual que nosaltres, la seva autoestima es mostra i s’expressa amb fets, així que podem detectar-la a partir del que fan i de com ho fan. De les seves actuacions podrem saber si tenen una bona autoestima, o bé, si hi ha quelcom que la fa minvar, i en conseqüència, ajudar-los.

Molts nens actuen per obtenir una major satisfacció i per creure’s millor del que són. D’altres busquen que els adults aprovem el que fan, volen agradar i només fan allò on s’asseguren que no fallaran. D’altres nens, als que sempre els han dit que són “dolents”, “trapelles”, “que no paren”… tendiran a fer actuacions negatives (que normalment els hi provocarà un càstig) perquè simplement, pensen que és el que s’espera d’ells. Hi ha de tots colors. Però és important detectar el seu nivell d’autoestima, per tal de treballar-la (si és necessari), perquè és la base per un bon desenvolupament en totes les àrees de creixement (personal, social, emocional…).

Per exemple, l’autoestima és un dels factors més importants a l’hora de tenir èxit escolar. Un nen que tingui una baixa autoestima (o poca autoestima) trobarà poques satisfaccions a l’escola, perdrà la motivació i l’interès pels aprenentatges… simplement, perquè les seves preocupacions seran unes altres (ell mateix, la relació amb els altres, les seves pors…). Dediquen una atenció mínima a l’escola, perquè la “necessiten” per altres aspectes que per ells són més importants. De fet, si un nen no està bé a nivell emocional, difícilment, obtindrà un bon rendiment acadèmic (no ens passa també als adults que quan estem tristos o angoixats, no tirem a la feina com voldríem?).

Però no només és en el aprenentatges on afecta tenir una baixa autoestima, ja que com he comentat, de manera més o menys indirecta, afecta a totes les àrees de desenvolupament. Veiem un altre exemple: una baixa autoestima també afecta a les relacions socials. Els infants amb una baixa autoestima poden ser agressius en les seves relacions, o ben al contrari, poden ser excessivament submisos, reservats i dependents. Sigui com sigui, busquen en els seus companys el reconeixement i l’aprovació que no troben en ells mateixos.

 

I com aconseguim una bona autoestima?

Amb la vinculació. Amb això em refereixo a que el nen o nena senti que té un entorn segur, uns llaços forts amb aquells que l’envolten, que pugui establir vincles (relacions) òptimes, plenes d’amor i afecte, d’acceptació, reconeixement i respecte. Que se sentin part d’alguna cosa, membre d’una relació d’afecte, membre d’una família, d’una classe, d’un grup d’amics, d’un equip d’esports… Que sentin que el seu entorn es preocupa per ell, que el cuida, que l’aprecien i que és important pels altres.

Aquests vincles ajudaran a l’infant a adquirir una bona manera de comunicar-se amb els altres, de poder parlar del que sent i el que necessita, potenciant així les seves habilitats interpersonals.

Així doncs, com a adults, podem ajudar-los de diferents maneres a millorar aquest sentiment de vinculació: demostrant-los l’afecte a través del contacte físic, fent un petó quan estem contents perquè han fet una cosa bé (també són vàlides les abraçades o els copets d’esquena)… qualsevol gest que els faci notar que estem orgullosos i contents amb ells i d’ells. Evidentment, també ho podem fer amb paraules, dient les coses que fan bé, el que els valorem, el que els estimem, l’important que són per nosaltres… L’expressió tant verbal com gestual, a més de millorar la seva autoestima els donarà eines per poder-les utilitzar ells mateixos en les relacions amb els altres, fent que aquestes esdevinguin més positives i sanes.

Els elogis poden ser de manera general (“que guapo que ets!”, “com t’estimo”) o de caràcter més concret, que encara són més creïbles (“has fet un dibuix superbonic”, “m’agrada molt com has pintat aquest cotxe”). Els petits (i més grans) necessiten saber què els agrada als pares (i adults en general), necessiten saber que són apreciats, que els accepten a ells i com fan les coses, ajudant tal fet a desenvolupar una major consciència d’ells mateixos.

A l’igual que ajudem i ensenyem als més petits a parlar dels seus sentiments i emocions, també serà important poder parlar dels nostres propis sentiments, naturalitzant el que sentim, el que ens emociona… explicar que nosaltres també tenim dies bons i dies dolents, que ens passen coses agradables, i d’altres que no ens agraden tant…

Així doncs, és important que transmetem als més petits tot allò que fan bé, tot allò que ens agrada d’ells. També és important que els poguem explicar si hi ha alguna cosa que fan que no està bé… Sempre donant una alternativa d’actuació i que ells puguin tenir la possibilitat del canvi. Que els diguem que hi ha quelcom que fan que no està bé, no baixarà la seva autoestima, ja que dóna l’oportunitat de fer-ho millor, i aquesta transmissió del que sentim i del que ens agrada millorarà el vincle amb ells, donant llaços de seguretat, la base imprescindible per a llaurar un bon autoconcepte i una bona autoestima.