LES VACANCES IDEALS!

Tic – tac, tic – tac… és el compte enrere per les vacances. Últim mes de feina, però no per això, menys intens: entrevistes de final de curs a l’escola, preparació del curs 2019-2010, sessions d’alta d’alguns pacients que ja han fet el seu procés, sessions d’alta d’alguns altres que mai troben el moment del comiat, rebuda de nous pacients, tancament de casos, últimes coordinacions amb metges, últimes trobades amb famílies, els fins aviat i continuem al setembre, nous estudis per plantejar-me començar al setembre…

No, el juliol mai és menys intens. Sempre intento treballar alguna hora menys, i més aquest any que tinc algú a qui cuidar i amb qui voldria passar les 24 hores del dia. Potser són menys hores de feina, però les que hi són, són expremudes al màxim! Pel que arribo exhausta a les vacances! Ja em passava de petita, que la primera setmana de vacances me la passava malalta, i els meus pares em deien… “són les defenses, quan et relaxes, et surt tot!”, doncs ara em passa el mateix… així que els tres primers dies de vacances, han de ser de “puesta a punto”.

 

Les vacances, moment anhelat per tots els mortals! I qui em digui el contrari, menteix. I és que m’encanta la meva feina, però també m’encanta baixar la persiana de la consulta i tenir uns dies per mi i pels meus.

IMG_7126

I quines són les vacances ideals? Doncs no hi han. Vull dir, no hi ha un patró concret que digui: si fas això, seran unes vacances “estupendes”, perquè per a cada persona, les millors vacances poden ser diferents. Per a un serà anar a la platja, per a un altre la muntanya, per a un altre anar al poble dels avis, per a un altre no hi ha vacances si no hi ha molts km de distància, i d’altres es queden a casa. Això sí, tots els plans han de tenir un factor comú per a ser considerats vacances: trencar amb la rutina, desconnectar de la monotonia del dia a dia… perquè parlem de vacances físiques, de descans, i també de vacances mentals (de no pensar en tot el que pensem diàriament).

 

Jo, per exemple, no concebo vacances sense platja. Perquè m’encanta sortir a córrer sense hora fixada, estirar-me “vuelta y vuelta” a la sorra sentint el mar (i en el millor dels casos, sense sentir xiscles ni el del coco), nedar al mar, passejar amb la meva parella i el meu fill, jugar a la sorra, fer excursions pels pobles veïns… i sobretot, apagar el móvil de la feina i no mirar el correu electrònic, perquè si estic de vacances, tot pot esperar. I és que per a que siguin efectives, has de saber parar!

 

El que comentaré ara és de sentit comú… i per aquest mateix motiu, a vegades ho podem oblidar, però si voleu que les vacances siguin efectives i aconseguir l’objectiu de DES-CONNECTAR (des-connectar, per connectar amb l’altre jo més “zen”, el de les vacances), aquests 5 consells us poden ser d’utilitat:

  • A la feina, intenta acabar totes les tasques abans de marxar. Això t’ajudarà a estar més tranquil i a que no li vagis rumiant constantment allò que et queda per fer.
  • Descanseu tot el que sigui possible, que prou ritme frenètic duem durant el curs! El descans és importantíssim per la salut física i per la mental. El descans regenera.
  • Avui en dia, per desconnectar, és important desconnectar algunes coses literalment: xarxes socials, whatsapp, mails… Sé que a tothom li encanta fer fotos i casi abans de baixar del cotxe o de l’avió, que tothom ja sàpiga on estàs de vacances… però si això t’ha de treure temps dels teus i temps del teu, apaga’ls! Pots mirar el mòbil i penjar tot allò que vulguis a les XXSS, però destina una estona petita, procura no estar pendent tot el dia ni cada dos per tres traient el mòbil de la butxaca…
  • Fora rellotge i horaris. No dic tampoc d’haver d’anar “descantillats” i fora de control, però baixar una mica el ritme és necessari. Això sí… (consell implícit) uns dies abans de començar a treballar, intenteu anar tornant a la rutina per a que el primer dia de feina no sigui tan dur…
  • I gaudiu dels que estimeu. Passeu temps amb la família, amb els amics. Feu coses divertides, o simplement xerreu, passegeu, feu un gelat, aneu a fer una excursió, feu una beguda freda mentre rieu, aneu a la piscina, però passeu temps plegats! Que després durant el curs, ho trobem a faltar! Col·leccioneu moments, que això és el que més recordareu de les vacances.

 

 

ENS VEIEM AL SETEMBRE!

 

LA MEVA PIZZA

Tots els que em coneixeu una mica sabeu que un dels meus àpats preferits és la pizza. Així que no se m’ha acudit res millor que reinventar, simulant una pizza, quelcom que tothom, en algun moment de la seva vida n’ha parlat.

Ja vaig escriure un article fa un temps sobre alguna cosa semblant i després vaig veure que des de EL CLUB DE MALASMADRES també hi dedicaven algun dels seus post, entre la conciliació i altres temes…

La tècnica de la pizza es tracta de plasmar una circunferència en un full i fer tants trossos com àmbits de la teva tingui la teva. És a dir: dividir la rodona (la pizza) en les parts de la teva vida a la que dediques temps durant el teu dia a dia (oci i obligacions).

La pizza de cadascú serà diferent, està clar, perquè cadascú dedica el temps que vol o pot a allò que desitja. Un cop ho plasmem, i veiem el percentatge de temps que hi dediquem (amb l’energia corresponent necessària) podrem valorar si estem conformes, si ens agrada, o si per contra, ens pot servir de crítica i reflexió per fer canvis a la nostra vida.

La meva pizza seria la següent:

Quines conclusions trec de la meva avaluació?

– que no segueixo la regla de 8 – 8 – 8 (vuit hores dormir, vuit hores treballar, vuit hores per altres coses).

– que dormo massa poc… tot i que… (i no ho diré massa alt) l’Eloi aquesta última setmana s’està comportant i hem passat a 2-3 despertars, tot i que a les 6.30 ja estem a tope!

– que abans dedicava més estona a fer esport i ara és una hora justa, justa, i que a més m’agradaria que fos a una altra hora, ja que ara mateix és a les 5.00 del matí.

– que passo poca estona amb el Jordi a soles. Tenim horaris incompatibles de feina, així que ens veiem a partir de les 20.20 del vespre, i a aquelles hores les energies i el temps ja van minvant: conte del petit, preparar el nostre sopar, sopar, recollir cuina i seure una estona al sofà, i amb una mica de sort, poder xerrar una mica, sinó caiem adormits…

– que el dia té 24 hores i que és difícil dedicar tota la estona que vols a allò que vols, però que sempre és important reflexionar i intentar-ho. O convinar-ho… Per exemple, el Jordi i jo tenim la sort de que ens agrada fer esport a tots dos, doncs almenys el cap de setmana, intentem fer-ho plegats com abans de ser pares… i així tenim el nostre moment parejil, mentre sortim a córrer o anem a nedar…

– i que em falta temps per mi… (a part de per fer esport, que m’encanta!), per cuidar-me i mimar-me, anar a la pelu, seure a llegir un llibre, desconnectar…

PROPERS DEURES: si no esteu satisfets amb la vostra pizza, canvieu els ingredients o la quantitat d’aquests!!! ♥️♥️♥️🔝🔝🔝