Publicacions

*AQUEST ESCRIT NO ESTÀ FET A DEMANDA DE L’A.F.S (però sí amb el seu
consentiment), SINÓ QUE ÉS TOTALMENT PERSONAL, DESDE LA MIRADA DE
MARE I PSICÒLOGA GENERAL SANITÀRIA I ESPORTIVA.
Els pares/mares/familiars dels infants som els millors models d’aprenentatge de valors i
comportament per ells i elles.
Els propers dies, amb el TORNEIG ESCOLAR A.F.S. (Antic Rosario Sánchez) tenim
una molt bona oportunitat de ser els millors referents per a tots els nens i nenes de la
vila de Caldes i que estiguin orgullós de tots nosaltres.
Com a psicòloga esportiva, i com a esportista local, he tingut l’oportunitat de veure
moltes conductes a competicions, camps de futbol, bàsquet, hoquei, natació… que lluny
d’ajudar en el rendiment i a nivell emocional als esportistes, els infravaloren, els posen
nerviosos i fan que, allò que havia de ser divertit i reforçant, esdevingui una situació
estressant i llunyana dels valors que l’esport intenta transmetre.
Què és el primer que hem de tenir en compte en aquest torneig? Primer de tot, que els
participants són INFANTS i segon, que és AMISTÓS. Per aquests dos motius, no és diu
COMPETICIÓ, ni LLIGUETA, ni res semblant, perquè els objectius que es volen
aconseguir és que els infants s’ho passin bé jugant a futbol i aconsegueixin els valors
esportius, des d’una vessant no-competitiva. Ja els hi quedaran anys per ser esportistes
d’alt rendiment, si volen i poden.
I com a infants i amics els hem de tractar.
I com a familiars i entrenadors serem els responsables que això és compleixi. Tots volem
que els nostres fills corrin, que siguin bons, que marquin gols… però per sobre de tot, el
que volem és que s’ho passin bé, oi? I sinó, tenim un problema!
Oblidem a on volem que arribin i centrem-nos en el que són. Oblidem valorar-los pel que
fan als entrenaments i als partits, per les jugades que fan i els gols que marquen i
felicitem-los perquè els hem vist passar-s’ho bé amb els seus companys, felicitar als
membres de l’altre equip, no faltar al respecte ni als companys ni a l’entrenador i ajudar
se els uns altres.
PAPA, MAMA, TIET, ÀVIA… O QUALSEVOL ADULT QUE ESTIGUEU MIRANT
NOS DES DE LES GRADES…

• Juguem perquè ens agrada estar amb els nostres companys.
• No ens crideu en públic! Ni a nosaltres, ni als de l’altre equip!
• Tampoc crideu als entrenadors ni als àrbitres. Cadascú té la seva feina.
  Vosaltres sou pares i heu de fer de pares.
• No us crideu ni insulteu entre vosaltres.
• Sigueu respectuosos amb tothom.
• Evidentment, sigueu també respectuosos amb l’entorn i amb els espais.
• Animeu-nos sempre. Les vostres paraules són la base de la nostra autoestima.
• No només per ser els vostres fills som els millors. Aquí tots som els millors, però
  també tenim coses que ens costen, com a vosaltres.
• No perdeu la calma.
• Tingueu en compte el que dieu, però també el que feu. A la primera persona que
  mirem sempre és a vosaltres… és això el que ens dona seguretat. Necessitem
  veure que ens respecteu i que esteu orgullosos de nosaltres.
• Amb el vostre recolzament estem aprenent que el més important som nosaltres
  com a nens i no pel que fem.
• Segurament, ens equivocarem… i què??? Dels errors i de les frustracions és
  d’on s’aprèn (si vosaltres ens enteneu).
• No ens renyeu perquè no siguem uns “cracks”. Som uns cracks en moltes altres
  coses.
• Si sempre ens critiqueu, aprendre’m a no dir-vos les coses per por o per evitar
  que ens renyeu.
• Si no correm darrera la pilota o no fem el que espereu de nosaltres… penseu
  que nosaltres “no som els que hem de complir els vostres somnis, hem de
  complir els nostres”.
• Si plorem o estem enfadats, us demanem que ens ajudeu a calmar-nos, no
  alimenteu la nostra ràbia i malestar.
• No discrimineu a ningú per raó de raça, cultura, gènere, identitat i orientació
  sexual; tots i totes som iguals!
• Les normes del torneig les posen els de l’associació i miren per nosaltres. Si
  vosaltres no les seguiu… com aprenc jo que haig de seguir les normes de casa?
• Tant si guanyem o perdem, ens estimareu igual, oi?
• Venim a passar-nos-ho bé. Us demanem que vosaltres també.
• Gaudiu i gaudirem. Divertiu-vos i ens divertirem! TOTS!!!
  VANESSA OLMOS OLIVÁN
  PSICÒLOGA SANITÀRIA I ESPORTIVA (col. 13.086)
  SAÜC PSICOLOGIA

Aquesta pregunta ressona aquests dies en moltes de les converses de pares…

Fer extraescolars, a priori, té beneficis, però ull amb què triem i quant triem, ja que tot el benefici es pot perdre!

BENEFICIS PSICOLÒGICS DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS:

 Aprendre noves habilitats

 Millorar el rendiment acadèmic

 Millorar les seves habilitats socials: relacionar-se amb més gent, millorar la comunicació, millorar el vincle…

 Augmentar la seva autoestima i autoconfiança

 Aprendre a gestionar el temps i organitzar-se: amb els deures i altres activitats que s’hagin de fer.

COM ESCOLLIR LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS?

 Triar una activitat de manera conjunta, que li agradi al nen (no imposar, tret que a nivell familiar alguna activitat es consideri “innegociable”)

 No fer viure al nen allò que nosaltres no vam poder tenir (potser a ell no li agradarà)

 Tenir en compte les característiques i necessitats de cada infant

 Planificar bé, per no omplir tot el temps de les tardes ni treure temps d’altres activitats importants (fer deures, descansar, jugar…)

 Tenir expectatives reals de cada infant i activitat

 No oblidar que són activitats extraescolars i lúdiques