Publicacions

Fa uns dies que els petits de casa han començat les seves vacances escolars. D’aquí uns dies, ho farem també la majoria dels grans. Maletes, bosses, les coses de la platja, joguines, les coses per anar a la muntanya, les tovalloles de piscina… 

El sol comença a apretar i les ganes de vacances cada vegada són més grans. 

Però, COM ACONSEGUIR UNES VACANCES PROFITOSES?

Hi ha qui amb aquest títol, només llegir-lo, se sentirà estressat, perquè associa a PROFITÓS el fet de fer “quantes més coses millor” i “aprofitar el temps al màxim”, però vull aconseguir tot el contrari, que les vacances t’aportin un sentiment de benestar important, sigui fent un munt de plans, o bé sigui, sense fer res, perquè això dependrà de la persona i dels gustos personals de cadascú. 

Quan parlo de profitós em refereixo a aconseguir un estat de benestar que ens és difícil de tenir durant “el curs escolar” pel ritme frenètic que acostumem a dur i per les exigències de les rutines, on moltes vegades, no podem fer el que realment ens ve de gust.

*repeteixo, aquí no vull tractar si a les vacances s’ha d’aprofitar fins a l’últim minut o bé viure a un ritme slow… perquè això depèn del que li agradi a cadascú. Aquí del que es tracta és de que, facis el que facis, ho visquis. 

I COM HO ACONSEGUIM???

• No tothom vol, necessita o pot marxar d’allà on viu durant el curs, però qualsevol període sense treballar, pot resultar unes vacances…
• Primer de tot, desconnectant del tot de la feina. És preferible començar unes hores més tard les vacances i deixar tots els temes tancats que no marxar de vacances i que el cap continuï a la oficina (o a l’escola, o a la consulta o allà on treballis). 
• Abans de deixar el lloc de feina, prepara una mica la tornada, per evitar que els últims dies de vacances t’amoïnis amb el que “calia fer a la tornada”. Deixar un planning del que es farà aquell primer dia post-vacacional és una bona opció. 
• Intenta trencar algunes rutines, que t’agobiïn durant el curs. Aixecar-te sense despertador, planificar tots els menús…
• Intenta no planificar cada minut. És important planificar certes coses (el destí, per exemple), però estructurar cada minut pot dur-nos a una sensació d’estrès (i frustració si no tens temps de tot).
• Busca temps per la família, però també per tu. Un temps sol/a fent allò que t’agrada pot ser d’allò més satisfactori. 
• Fes allò que durant l’any deixés una mica de banda i que t’agrada fer: llegir, cuinar, sortir a caminar…
• Recupera hores de son, aquelles que voldries dormir durant l’any i que per horaris no pots. Descansar és important, molt important, per poder recuperar tant a nivell físic com mental. El descans fa millorar totes les capacitats intel·lectuals.
• Queda amb aquelles persones que fa temps que no veus i potencia la teva vida social.
• Menja coses que et vinguin de gust (ull! No m’estic referint a que mengis amb els ulls!).
• Aprofita per omplir els magatzems de vitamina D (però sempre amb protecció). La vitamina D aporta molts beneficis físics, però també psicològics (moltes vegades la vitamina D es recepta amb els antidepressius o ansiolítics pels beneficis psicològics que aporta l’estat d’ànim).
• Fes alguna activitat física, que t’ajudi a millorar la producció i segregació de serotonina, neurotransmissor immers en tots els trastorns emocionals. I si són a l’aire lliure, molt millor. 
• Puja una muntanya, neda al mar o a la piscina, pren el sol, passeja pel bosc… però des de la consciència, posant el focus en el que estàs fent. Intenta viure en l’ara i no anticipar en el que vindrà o en el que faràs.

Espero que gaudiu d’aquests dies de vacances i pugueu desconnectar per connectar de nou a la tornada (típic i tòpic, però ben cert). 

*AQUEST ESCRIT NO ESTÀ FET A DEMANDA DE L’A.F.S (però sí amb el seu consentiment), SINÓ QUE ÉS TOTALMENT PERSONAL, DESDE LA MIRADA DE MARE I PSICÒLOGA ESPORTIVA.

Els pares/mares/familiars dels infants som els millors models d’aprenentatge de valors i comportament per ells i elles.
Els propers dies, amb el TORNEIG ESCOLAR A.F.S. (Antic Rosario Sánchez) tenim una molt bona oportunitat de ser els millors referents per a tots els nens i nenes de la vila de Caldes i que estiguin orgullós de tots nosaltres.

Com a psicòloga esportiva, i com a esportista local, he tingut l’oportunitat de veure moltes conductes a competicions, camps de futbol, bàsquet, hoquei, natació… que lluny d’ajudar en el rendiment i a nivell emocional als esportistes, els infravaloren, els posen nerviosos i fan que, allò que havia de ser divertit i reforçant, esdevingui una situació estressant i llunyana dels valors que l’esport intenta transmetre.

Què és el primer que hem de tenir en compte en aquest torneig? Primer de tot, que els participants són INFANTS i segon, que és AMISTÓS. Per aquests dos motius, no és diu COMPETICIÓ, ni LLIGUETA, ni res semblant, perquè els objectius que es volen aconseguir és que els infants s’ho passin bé jugant a futbol i aconsegueixin els valors esportius, des d’una vessant no-competitiva. Ja els hi quedaran anys per ser esportistes d’alt rendiment, si volen i poden.
I com a infants i amics els hem de tractar.

I com a familiars i entrenadors serem els responsables que això és compleixi. Tots volem que els nostres fills corrin, que siguin bons, que marquin gols… però per sobre de tot, el que volem és que s’ho passin bé, oi? I sinó, tenim un problema!

Oblidem a on volem que arribin i centrem-nos en el que són. Oblidem valorar-los pel que fan als entrenaments i als partits, per les jugades que fan i els gols que marquen i felicitem-los perquè els hem vist passar-s’ho bé amb els seus companys, felicitar als membres de l’altre equip, no faltar al respecte ni als companys ni a l’entrenador i ajudar- se els uns altres.

PAPA, MAMA, TIET, ÀVIA… O QUALSEVOL ADULT QUE ESTIGUEU MIRANT-NOS DES DE LES GRADES…

• Juguem perquè ens agrada estar amb els nostres companys.
• No ens crideu en públic! Ni a nosaltres, ni als de l’altre equip!
• Tampoc crideu als entrenadors ni als àrbitres. Cadascú té la seva feina.
  Vosaltres sou pares i heu de fer de pares.
• No us crideu ni insulteu entre vosaltres.
• Sigueu respectuosos amb tothom.
• Evidentment, sigueu també respectuosos amb l’entorn i amb els espais.
• Animeu-nos sempre. Les vostres paraules són la base de la nostra autoestima.
• No només per ser els vostres fills som els millors. Aquí tots som els millors, però
  també tenim les coses que ens costen, com a vosaltres.
• No perdeu la calma.
• Tingueu en compte el que dieu, però també el que feu. A la primera persona que
  mirem sempre és a vosaltres… és això el que ens dona seguretat.
• Amb el vostre recolzament estem aprenent que el més important som nosaltres
  com a nens i no pel que fem.
• Segurament, ens equivocarem… i què??? Dels errors i de les frustracions és
  d’on s’aprèn (si vosaltres ens enteneu).
• No ens renyeu perquè no siguem uns “cracks”. Som uns cracks en moltes altres
  coses.
• Si sempre ens critiqueu, aprendre’m a no dir-vos les coses per por o per evitar
  que ens renyeu.
• Si no correm darrera la pilota o no fem el que espereu de nosaltres… penseu
  que nosaltres “no som els que hem de complir els vostres somnis, hem de
  complir els nostres”.
• Si plorem o estem enfadats, us demanem que ens ajudeu a calmar-nos, no
  alimenteu la nostra ràbia i malestar.
• No discrimineu a ningú per raó de raça, cultura, gènere, identitat i orientació
  sexual; tots i totes som iguals!
• Les normes del torneig les posen els de l’associació i miren per nosaltres. Si
  vosaltres no les seguiu… com aprenc jo que haig de fer les normes de casa?
• Tant si guanyem o perdem, ens estimareu igual, oi?
• Venim a passar-nos-ho bé. Us demanem que vosaltres també.
• Gaudiu i gaudirem. Divertiu-vos i ens divertirem! TOTS!!!
• 
  VANESSA OLMOS OLIVÁN PSICÒLOGA SANITÀRIA I ESPORTIVA (col. 13.086) SAÜC PSICOLOGIA