Autor: saucpsicologia

En uns dies em cauen els 45 anys… No és que em pesin, de fet, mai m’ha molestat fer anys… però 45 ja són xifres per tenir un respecte… perquè probablement, em trobi a l’equador de la meva vida (si arribo a molt velleta), i segurament amb una qualitat de vida pitjor que la que he tingut fins ara… però això no fa que els afronti d’una manera pessimista. De fet, no m’hi he considerat mai de pessimista, i no començaré ara.

En 45 anys m’ha donat temps de fer moltes coses i estic contenta de la majoria d’elles. Algunes, simplement han passat, i com que ja no es pot fer res per canviar-les… doncs només cal mirar endavant i seguir.

El que sí vull compartir amb vosaltres és un exercici que he fet aquests últims dies (o potser quasi aquest últim any) que m’ha ajudat a entomar la vida amb més calma, que a aquestes alçades, és el que vull. Viure amb calma i tranquil.la. Ull! No em refereixo a baixar el meu ritme frenètic, que jo sóc una mica “hiperactiva” mentalment i d’actuació de mena, sempre amb nous projectes i amb coses al cap per fer… Però sí que les vull viure des de la calma i la serenor, que és el que millor m’ajuda a afrontar el dia a dia.

Doncs el que he fet és una línia de vida. Sí, sí… he plasmat en un paper totes les vivències importants que he tingut al llarg d’aquests 45 anys: bones i dolentes, que m’han fet estar alegre, eufòrica, trista, enrabiada… que m’han emocionat d’alguna manera. Aquí han sortit coses des de: jocs amb els pares, vacances de petita, època d’institut, persones que apareixen i desapareixen de la teva vida, primeres feines, viatges, primers petons, parelles, sortides amb amics, universitat, creació de Saüc, parella formal, córrer, casament, malalties, avortaments, fills, preocupacions vàries, estones d’abraçades… un mix de situacions que m’han fet potenciar les següents coses:

AGRAÏMENT: hi ha una dita en castellà que diu “es de bien nacido ser agradecido”, doncs té tota la raó… perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem, i tenim taaaaant, i en som taaaaan pooooc conscients, així que “VIDA, GRÀCIES!, no tot el que m’has donat ha estat bo, però m’has donat la fortalesa per afrontar-ho i sortir endavant! M’has donat moltes coses boniques i moltes petites coses que em fan feliç en el dia a dia, i que he après a valorar. Sé que no es necessiten grans coses per estar bé… sinó que es necessita estar bé per apreciar el que tens al teu voltant.

ACCEPTACIÓ: he après a acceptar que hi ha coses que venen com venen i no podem fer res, que hi ha coses que venen i que podem canviar i que hi ha coses que simplement passen. He après a acceptar que tots som diferents, i que jo tinc les meves responsabilitats, però també els meus drets, però els altres també. He après a acceptar que no puc agradar a tothom, però que tampoc m’agradarà tothom. Acceptar que hi ha coses que no estan sota el meu control… acceptar que hi ha coses que no més el temps les cura, però que mentre el temps passa, jo puc fer “cures pal·liatives”… Acceptar que hi ha coses que ja no passaran, acceptar que el meu cos i el meu físic està fent-se gran… però la ment i el cor també!

SABER QUE HI HA GUERRES QUE NO VAL LA PENA LLUITAR: he après a quines batalles val la pena afrontar-se, quines val la pena que perdi energia per solucionar-les, i quines, simplement, haig de deixar passar… Hi ha situacions que no cal que inverteixi ni un segon de la meva vida ni que augmenti el meu nivell de cortisol… així que… no és “passotisme”, és estalvi d’energia.

“SIGUE NADANDO”: he après que davant de les adversitats, la millor solució sempre és “seguir nedant”… Puc plorar, patalejar, cridar, enfadar-me, no respirar… però sempre, sempre, sempre, la solució més òptima és “sortir del fang, l’acceptació i seguir endavant”, a tota costa.

I ARA SÍ, AMB AQUESTA ACCEPTACIÓ DE LES ARRUGUES A LA PELL, ARRUGUES D’EXPERIÈNCIES, LÍNIES QUE MARQUEN TOT EL QUE HE VISCUT, LÍNIES QUE SORTIRAN PER TOT EL QUE VIURÉ, ARRUGUES DE RIURE, ARRUGUES DE VIURE, I EL COR BEN PLE… ENS PLANTEM A LES PORTES DELS 45!!! I COM SEMPRE (I M’ENCANTA QUE M’HO DIGUIN QUE SEMPRE EL TINC A LA CARA), AMB UN SOMRIURE!!!

Acabava l’article anterior amb la frase… DIR “NO” ÉS MOLT SALUDABLE!

I us donava un primer consell de com aconseguir-ho… Només hi ha una manera de fer-ho de manera efectiva, i és utilitzant l’ASSERTIVITAT. L’ASSERTIVITAT consisteix en dir el que penses i el que sents, sense ofendre l’altre.

T’HAS PLANTEJAT MAI COM PODRIES CANVIAR ALGUNES DE LES SITUACIONS QUE VIUS EN EL DIA A DIA, SI LES GESTIONESSIS DE MANERA ASSERTIVA O COM MILLORARIA LA TEVA VIDA???

Ara bé, actuar amb assertivitat no sempre és fàcil i, és més, no sempre és efectiu… perquè que nosaltres siguem assertius, no significa que l’altre ho rebi bé o no s’enfadi… (tot i que almenys, ser assertiu, et dóna més calma mental i ser mentalment més saludable).

Avui, i ja com a escrit per acabar l’any (i per què no… potser com a objectiu d’any nou), vull plantejar-vos algunes situacions i donar alguns “tips” de com dir “NO” (al final, la teoria la sabem tots, però el difícil és dur-ho a la pràctica).

Davant d’una situació de desacord, podem tenir tres possibles respostes:

AGRESSIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, per sobre de tot, sense tenir en compte el que pensa o sent l’altre.

EVITATIVA – és aquella resposta en que la persona no exposa el que sent ni el que pensa, o perquè pensa que no és important, o perquè creu que per l’altre no és important, perquè vol agradar a l’altre o perquè no el vol molestar.

ASSERTIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, des de l’empatia i tenint en compte al seu interlocutor. Ara bé… que tu actuïs de manera assertiva, no significa que l’altre toleri la resposta, ni que li agradi ni que ell es mostri desagradable amb tu…

I llavors, què fem??? Doncs a priori, jo et diria que sempre utilitzis una actitud assertiva… però sent conscient que hi haurà batalles que estan perdudes des del principi, pel tarannà del teu interlocutor. Si el teu interlocutor és una persona molt estructurada, molt cabuda, amb una gestió de la frustració molt negativa, acostumat a fer sempre el que vol, molt rumiatiu, que li costa sortir del bucle… una actitud assertiva no serà suficient. De fet, a vegades, una actitud “evitativa” serà més intel.ligent i més protectora.

SITUACIÓ 1 – El teu amic Carles et planteja d’anar al cinema i dius que sí, però quan és el dia, et trobes molt cansada, has tingut un problema a la feina… i l’últim del que tens ganes és de tancar-te a les fosques en una sala a veure una pel.lícula. Tu el truques i li planteges la situació, oferint una alternativa de pla o de dia. Això seria una resposta assertiva… Pot ser que ell s’enfadi, però has de tenir clar que tens dret a canviar d’opinió i de que un pla no et vingui de gust.

SITUACIÓ 2 – la teva amiga et truca per dir-te per enèsima vegada que ho ha deixat amb el seu nòvio, tot i els consells de que no és una persona adequada per ella, perquè només la vol quan a ell li interessa. Una resposta bona podria ser distreure-la amb un tema de conversa que no s’esperi o que li serveixi per trencar el bucle (tot i que també és vàlid dir-li que podeu veure’us, però que parlar de nou del tema et crea malestar perquè és ella la que busca mantenir aquest tipus de relació i que no vols parlar d’això).

SITUACIÓ 3 – t’agrada quedar amb una persona, però veus que si quedes “massa estona”, pel seu tarannà, et deixa un regust de boca una mica amarg (persones molt pessimistes, que es fan la víctima, que necessiten ser el centre d’atenció…). És saludable poder quedar amb elles, però més saludable és saber quant i com quedar. Per exemple, quedar per fer un cafè, però amb un temps finit en que quan comenci l’estona d’incomoditat, tu puguis marxar.

SITUACIÓ 4 – el teu fill avui té un dia una mica girat. Res li sembla bé i per tot es queixa. Està més cansat del compte o potser ets tu la que estàs girada, perquè allò a la feina no t’ha anat bé i ho pagues amb ells. Surt de l’escola i la lia perquè no vol l’entrepà que li has dut. Al matí li havies dit que li duries una altra cosa, i amb les presses, ho has oblidat. Crida i tot i que intentes conciliar amb ell… continua plorant. Tens dos opcions: o allargar el plor fins l’indefinit o, sent conscient que estàs sent evitativa i no afrontes el problema, vas al forn i compres un dolç. És el millor? Doncs no ho sé, però sí que sé, que és lícit saber que hi ha batalles que no cal batallar sempre, per supervivència humana!!! I no passa res (no pensis que el nen s’està sortint amb la seva, ho fas més per tu que per ell, per no allargar una situació que estava destinada al fracàs).  

ARA SÍ, COMENCEM A PRACTICAR EL FET DE POSAR LÍMITS????

QUE PASSEU MOLT BONES FESTES I MOLT BON INICI D’ANY 2025!!!