Autor: saucpsicologia

Posted on

SABER DIR “NO” (SEGONA PART)

Acabava l’article anterior amb la frase… DIR “NO” ÉS MOLT SALUDABLE!

I us donava un primer consell de com aconseguir-ho… Només hi ha una manera de fer-ho de manera efectiva, i és utilitzant l’ASSERTIVITAT. L’ASSERTIVITAT consisteix en dir el que penses i el que sents, sense ofendre l’altre.

T’HAS PLANTEJAT MAI COM PODRIES CANVIAR ALGUNES DE LES SITUACIONS QUE VIUS EN EL DIA A DIA, SI LES GESTIONESSIS DE MANERA ASSERTIVA O COM MILLORARIA LA TEVA VIDA???

Ara bé, actuar amb assertivitat no sempre és fàcil i, és més, no sempre és efectiu… perquè que nosaltres siguem assertius, no significa que l’altre ho rebi bé o no s’enfadi… (tot i que almenys, ser assertiu, et dóna més calma mental i ser mentalment més saludable).

Avui, i ja com a escrit per acabar l’any (i per què no… potser com a objectiu d’any nou), vull plantejar-vos algunes situacions i donar alguns “tips” de com dir “NO” (al final, la teoria la sabem tots, però el difícil és dur-ho a la pràctica).

Davant d’una situació de desacord, podem tenir tres possibles respostes:

AGRESSIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, per sobre de tot, sense tenir en compte el que pensa o sent l’altre.

EVITATIVA – és aquella resposta en que la persona no exposa el que sent ni el que pensa, o perquè pensa que no és important, o perquè creu que per l’altre no és important, perquè vol agradar a l’altre o perquè no el vol molestar.

ASSERTIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, des de l’empatia i tenint en compte al seu interlocutor. Ara bé… que tu actuïs de manera assertiva, no significa que l’altre toleri la resposta, ni que li agradi ni que ell es mostri desagradable amb tu…

I llavors, què fem??? Doncs a priori, jo et diria que sempre utilitzis una actitud assertiva… però sent conscient que hi haurà batalles que estan perdudes des del principi, pel tarannà del teu interlocutor. Si el teu interlocutor és una persona molt estructurada, molt cabuda, amb una gestió de la frustració molt negativa, acostumat a fer sempre el que vol, molt rumiatiu, que li costa sortir del bucle… una actitud assertiva no serà suficient. De fet, a vegades, una actitud “evitativa” serà més intel.ligent i més protectora.

SITUACIÓ 1 – El teu amic Carles et planteja d’anar al cinema i dius que sí, però quan és el dia, et trobes molt cansada, has tingut un problema a la feina… i l’últim del que tens ganes és de tancar-te a les fosques en una sala a veure una pel.lícula. Tu el truques i li planteges la situació, oferint una alternativa de pla o de dia. Això seria una resposta assertiva… Pot ser que ell s’enfadi, però has de tenir clar que tens dret a canviar d’opinió i de que un pla no et vingui de gust.

SITUACIÓ 2 – la teva amiga et truca per dir-te per enèsima vegada que ho ha deixat amb el seu nòvio, tot i els consells de que no és una persona adequada per ella, perquè només la vol quan a ell li interessa. Una resposta bona podria ser distreure-la amb un tema de conversa que no s’esperi o que li serveixi per trencar el bucle (tot i que també és vàlid dir-li que podeu veure’us, però que parlar de nou del tema et crea malestar perquè és ella la que busca mantenir aquest tipus de relació i que no vols parlar d’això).

SITUACIÓ 3 – t’agrada quedar amb una persona, però veus que si quedes “massa estona”, pel seu tarannà, et deixa un regust de boca una mica amarg (persones molt pessimistes, que es fan la víctima, que necessiten ser el centre d’atenció…). És saludable poder quedar amb elles, però més saludable és saber quant i com quedar. Per exemple, quedar per fer un cafè, però amb un temps finit en que quan comenci l’estona d’incomoditat, tu puguis marxar.

SITUACIÓ 4 – el teu fill avui té un dia una mica girat. Res li sembla bé i per tot es queixa. Està més cansat del compte o potser ets tu la que estàs girada, perquè allò a la feina no t’ha anat bé i ho pagues amb ells. Surt de l’escola i la lia perquè no vol l’entrepà que li has dut. Al matí li havies dit que li duries una altra cosa, i amb les presses, ho has oblidat. Crida i tot i que intentes conciliar amb ell… continua plorant. Tens dos opcions: o allargar el plor fins l’indefinit o, sent conscient que estàs sent evitativa i no afrontes el problema, vas al forn i compres un dolç. És el millor? Doncs no ho sé, però sí que sé, que és lícit saber que hi ha batalles que no cal batallar sempre, per supervivència humana!!! I no passa res (no pensis que el nen s’està sortint amb la seva, ho fas més per tu que per ell, per no allargar una situació que estava destinada al fracàs).  

ARA SÍ, COMENCEM A PRACTICAR EL FET DE POSAR LÍMITS????

QUE PASSEU MOLT BONES FESTES I MOLT BON INICI D’ANY 2025!!!

Posted on

SABER DIR “NO”

Si us parlés de la paraula LÍMITS, segurament, el primer que us vindria al cap seria la imatge d’un adult, possiblement amb el dit índex aixecat, i dirigint-se a un infant, dient-li que no faci determinada cosa.

POSAR LÍMITS, FRENAR, DIR QUE “NO”… són maneres d’actuar amb l’objectiu de parar una conducta que no està bé o que no ens agrada.

De petits, els LÍMITS es posen per regular conductes (tot i que no cal fer-ho amb el dit índex aixecat), per ajudar a l’autocontrol i reconduir algunes situacions que a l’infant li costa gestionar. De petits, no saben en molts casos el que poden i el que no poden fer, el que està bé i el que no… i és l’adult el que ha d’ajudar a l’infant a reconèixer-ho, mitjançant l’acompanyament i els límits. Això és natural, és part de l’etapa evolutiva i és necessària la figura adulta (amb sentit comú i coherent).

Quan els nens es van fent més grans, aquestes situacions canvien i, possiblement, es redueixen. I tot i que l’adult ha d’acompanyar durant molts anys (moltes vegades des de la distància), l’infant es va fent adolescent i cada cop necessita menys que li diguin “no”.

De fet, a mida que ens fem més grans, ens costa més tolerar el “no” de les persones. Si de petits costa i genera frustració que els pares no et deixin fer allò que vols fer… a l’adolescència, aquest malestar es multiplica perquè s’hi afegeix el buscar autonomia i reafirmació personal, i els pares es converteixen en els que “no ens deixen fer/ser allò que volem”. Ens enfadem amb aquella persona que ens diu que no.

Però que passa quan ens trobem en la direcció contrària??? Que som nosaltres els que hem de dir que no??? A una persona, a un company de feina, a un amic, a una parella…

Pot passar, que ja des de infants, no estiguem acostumats a ser escoltats i a dir amb el que estem d’acord… (acostuma a passar en entorns familiars més intransigents, on els límits no són límits, sinó que són “coaccions de llibertat” o màxima autoritat). Si hem crescut en un entorn on no hem pogut parlar, on la comunicació era unidireccional, on la nostra opinió no era important…, pensarem que la nostra postura no cal ser tinguda en compte i ens podem convertir en persones complaents (i sense fer el que ens ve de gust).

ARA ET PLANTEJO…

Com actues quan un amic et proposa un pla que no et ve de gust fer? Com respons quan et serveixen un plat que no m’agrada gens? Ets capaç de dir que no et ve de gust? Acabes anant al pla que no et fa o menjant allò que no t’agrada? Què fas quan una persona et tracta una mica malament i la seva actitud et deixa descol·locat???

I el millor??? Per què ens passa això? Per què a vegades no som capaços de donar la nostra opinió o de posar límits?

Doncs pot ser per diferents raons. Anem a veure-les!

  • Podem tenir por a que s’enfadin amb nosaltres o a que pensin malament de nosaltres
  • Perquè donem molta importància a l’opinió dels altres sobre nosaltres
  • Al llarg de la nostra història vital ens han acostumat a complaure i a que s’ha de fer tot el que ens manen
  • Perquè pensem que l’acceptació passa per ser complaents
  • Perquè pensem que la nostra opinió no és important
  • Perquè pensem que si diem que no, estarem exclosos
  • Perquè volem agradar

PERÒ… POSAR LÍMITS A LES PERSONES ÉS MOLT IMPORTANT, I ÉS MÉS, ÉS UN DRET QUE TENS! I MOLT SALUDABLE!

I per què és tan important?

  • Doncs perquè millora la nostra autoestima i seguretat en tu mateix
  • Potencia el teu autoconcepte de persona vàlida de tenir en compte
  • Millora les relacions, establint un vincle segur i de confiança
  • Les relacions que mantenim són més naturals (no hem d’estar tota l’estona pensant en el què dir o com dir-ho, per no molestar a l’altre…)
  • Ens ensenya a tenir respecte pels altres i a que ens respectin

ARA BÉ, COM FER-HO?

Només hi ha una manera de fer-ho de manera efectiva, i és utilitzant l’ASSERTIVITAT. L’ASSERTIVITAT consisteix en dir el que penses i el que sents, sense ofendre l’altre.

T’HAS PLANTEJAT MAI COM PODRIES CANVIAR ALGUNES DE LES SITUACIONS QUE VIUS EN EL DIA A DIA, SI LES GESTIONESSIS DE MANERA ASSERTIVA O COM MILLORARIA LA TEVA VIDA???

DIR “NO” ÉS MOLT SALUDABLE!