Demà, 1 d’octubre, es compleixen 20 anys des que vaig obrir per primera vegada les portes de Saüc Psicologia. Sembla que fos ahir i, alhora, sento que en aquests anys han passat moltes vides. És un aniversari que fa que m’aturi un moment, miri enrere i agraeixi tot el que he viscut.
Quan vaig començar aquest projecte tenia 25 anys, moltes il·lusions i també molts nervis, i moltes pors. La consulta va néixer dedicada a l’atenció infantil, amb el desig de poder acompanyar els més petits en les seves dificultats emocionals i en el seu desenvolupament. Amb el pas del temps, la vida i l’experiència van anar ampliant l’horitzó. Van arribar els adolescents, van arribar els adults, van arribar les famílies, i amb ells l’oportunitat d’obrir noves portes i continuar creixent com a professional.
Poc després, vaig descobrir també l’apassionant món de la psicologia esportiva. Veure com els esportistes troben en la ment una aliada tan poderosa com el cos, em va portar a especialitzar-me en aquest àmbit, que avui forma part essencial del que és Saüc Psicologia, i que em permet unir les meves dues passions: la psicologia i l’esport.
La consulta es va transformar en un espai més ampli i complet, on la psicologia clínica i l’esportiva conviuen i es complementen i és, on ens trobem ara… No sé si evolucionarà de nou… qui ho sap? El que sí espero és fer-ho posant la mateixa passió que fins ara!
20 anys són moltes sessions, moltes converses, moltes emocions compartides. Són també un recordatori que cada persona que entra a la consulta és única i mereix un espai de respecte, comprensió i acompanyament. Per a mi, Saüc Psicologia mai no ha estat només una feina; ha estat un projecte vital que m’ha donat tant o més del que jo he pogut donar.
Avui, en celebrar aquest aniversari, sento gratitud, orgull i una profunda il·lusió pel que vindrà. Perquè sé que aquest camí continua, que encara queda molt per aprendre, molt per compartir i molt per acompanyar.
Gràcies de tot cor a tots els que heu format part d’aquests 20 anys. Vosaltres sou la raó de ser de Saüc Psicologia.
És mitjans de juliol i la majoria dels mortals portem ben bé uns onze mesos seguits treballant (sense contar “les festes de guardar”). Onze mesos d’estrès, de coses a fer, de treball, de ritmes imparables, de responsabilitats, d’obligacions, de fer i fer, i no parar.
I és que per dur una vida saludable, el ritme sí importa. Cada persona té el seu propi, de ritme em refereixo, però moltes vegades, i potser sense adonar-nos, el sobrepassem i ens obliguem a dur una vida accelerada.
Al llarg del curs són molts els horaris que hem de dur: llevar-nos d’hora, esmorzar, arribar a l’escola o la feina, feina en sí, activitats extraescolars/extralaborals, compres, deures, dutxes, sopars, robes, rentadores… Tot això ens duu a portar un ritme de vida ràpid, inclús frenètic, que l’anem aguantant, perquè és allò que diuen… “que mentre es va donant, tu el segueixes, però que és quan pares, que t’entra el bajón”, i és que aquests ritmes comporten un desgast físic i psíquic. I és cert, quan pares, el teu cos es relaxa i és quan et diu: “ara és la meva” i poden sortir malalties, panses, dolors a les cervicals…
L’estrés que aquest excés d’activitat provoca pot arribar a contaminar el nostre dia a dia, ja no només a nosaltres mateixos (sentir-nos agobiats i cansats) sinó també a la relació que fem amb el nostre entorn (estem més irritables, tot ens crispa, no gaudim de les activitats…). I que se’n deriva? La frustració de no arribar, de no controlar la nostra pròpia vida… el qual ens comporta tristesa i malestar.
I és per això que les vacances són necessàries!!! I les necessita tothom!!! Les vacances, aquella parada de temps que ajuda a posar fre a la tendència de ritme accelerat… Qui no les anhela???
Aquell temps per omplir amb coses que durant el any no ens dóna temps de fer, i també per no fer res (perquè en definitiva, no fer res és del que no tenim temps de fer durant tot l’any). Però no per a tothom és igual de fàcil, ja que hi ha persones que estan tan acostumades a dur un ritme de vida accelerat, que li costa adaptar-se al ritme de vacances, i tenen la sensació que si no estan fent coses, és temps poc aprofitat. Això ja depèn de cadascú.
Com podem gaudir d’un període de descans sense estrès:
Viure el descans sense objectius i gaudir de “l’aquí i l’ara”. Cal fer una mena d’equilibri entre “el deixar-se endur pel desig de cada moment, fer el que vingui de gust a cada moment…” i el mantenir alguna rutina (que sempre és necessari). Podem ser més laxes, però no cal que siguem descontrolats. És important planificar part del temps, saber que es farà durant el dia, ja que això aferma la seguretat, però sense encotillaments que impossibilitin incorporar les novetats que van sorgint.
Desconnectar: oblidar de les “rutines obligades” del dia a dia (apagar la televisió, el portàtil, no obligar-se a contestar als whatsApp d’una forma immediata…)
Posar l’atenció en el que se sent, en aquelles sensacions que durant el curs no tenim ocasió de ser conscients, de relaxar-nos…
Realitzar activitats que ens agradin: passejar, fer esport, conversar, prendre alguna cosa amb els amics, fer la migdiada, llegir, anar al cinema, riure, fer fotos, ballar…
Parlant en un sentit més estrictament psicològic, podem considerar com a beneficis de les vacances (trencar el ritme frenètic que duem durant el curs):
Les vacances, en sí, comporten un sentiment de benestar, ajudant a reconduir l’estrès, fent així que la persona es pugui recuperar del desgast físic i psíquic al que condueix.
Ajuden a prevenir i a reduir la simptomatologia depressiva, l’ansietat i la irritabilitat.
La relaxació permet al cervell explorar noves vies dins d’ell mateix, contribuint a assegurar i afermar els coneixements apresos durant el curs i a relacionar-nos de maneres noves (contribueix a la creativitat, a l’optimisme i a la motivació… que seran molt important per afrontar el nou curs que s’iniciarà quan acabin les vacances.
Ens aporten beneficis socials i culturals: ens duen a conèixer nova gent, llocs nous, nova gastronomia…
També ens duen a fer coses noves, i això fa que el nostre cervell s’estimuli i es motivi amb les novetat. La creativitat i l’optimisme depenen, a nivell de circuits neuronals, d’aquesta capacitat de buscar novetats i de satisfer aquesta cerca.
Poder incorporar novetats també afavoreix la flexibilitat del cervell i decidir quines incorporem afavoreix la responsabilitat i la capacitat reflexiva.
I això es pot aconseguir a qualsevol lloc. No hi ha un lloc ideal. L’ideal serà diferent per a cada persona: hi ha qui ho aconsegueix torrant-se al sol, l’altre pujant un cim, l’altre posant els peus a l’aigua glaçada d’un llac, l’altre a la mateixa casa, l’altre en un creuer, l’altre visitant una ciutat… El que és important és que t’hi sentis de vacances!
I quan de nou comenci la rutina, cal que busquem espais al llarg del dia per deixar passar el temps de manera agradable, donant importància a la no organització ni planificació exacta del dia. Treure-li el benefici a no fer res… o a fer molt, perquè gaudir, és fer molt (per un mateix) i buscar, com diuen a aquell anunci de beguda que tanta enveja em provoca: les petites vacances de cada dia...
Saüc PSICOLOGIA 