ELS EFECTES PSICOLÒGICS DE LA TARDOR I EL CANVI D’HORA

La Lourdes fa uns dies que se sent més trista i sense tanta energia… S’aixeca quan encara és fosc, es dutxa, esmorza i arriba a la feina amb fred. Sent que li costa més concentrar-se i acabar les tasques diàries… Les tardes s’escurcen. Quan surt de l’oficina, el sol ja s’ha post. Fa dies que no li ve de gust anar al gimnàs i té més mandra per tot. L’únic que té ganes és d’arribar a casa i posar-se còmode i no fer res… Li sorprèn aquest estat d’ànim (i la preocupa), perquè ella no és així… i no li ha passat res greu, però sent que tot li pesa una mica més.

Aquesta situació és molt més freqüent del que sembla. Amb  l’arribada de la tardor i el canvi d’hora, moltes persones experimenten canvis en l’estat d’ànim, el nivell d’energia i la motivació. El cos i la ment han d’adaptar-se a un nou ritme ambiental marcat per la reducció de la llum solar, el fred i les rutines més tancades…

QUÈ HI HA DE CIENTÍFIC DARRERA DE TOT AIXÒ???

Un dels factors determinants per aquest daltabaix emocional és la disminució de la llum natural. Quan els dies s’escurcen, el cervell rep menys estimulació lumínica i això afecta la producció de MELATONINA i SEROTONIA (ja us sonen aquestes dues amigues, oi…?), que són dues hormones clau en la regulació del son i de l’estat d’ànim.

Amb menys llum, el cos tendeix a produir més melatonina (l’hormona que ens fa sentir somnolents) i menys serotonina (relacionada amb la sensació de benestar i vitalitat). Aquest desequilibri pot provocar fatiga, tristesa, apatia o irritabilitat. En alguns casos, es manifesta com un TRASTORN AFECTIU ESTACIONAL (TAE), una forma lleu de depressió que apareix durant els mesos de tardor i hivern.

I DEL CANVI D’HORA, QUÈ EN DIEM?

El canvi d’hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern pot alterar el nostre ritme circadià, el rellotge intern que regula el cicle de son i vigília… (i no només parlo de que els petits de casa aquell dia es llevessin a les 6:30 del matí…).

Encara que només sigui una hora de diferència, el cos pot trigar dies (o inclús setmanes) a reajustar-se completament. Durant aquest temps, és habitual notar cansament, desànim, dificultat per dormir (o més somnolència), falta de concentració… 

EL FRED I LA VIDA MÉS INTERIOR

A mesura que les temperatures baixen, tendim a reduir les activitats a l’aire lliure i a passar més temps a casa. Aquest canvi pot tenir una doble cara:

  • D’una banda, tenir activitats més calmades i pausades…
  • Però per una altra, pot dur a l’aïllament social i la inactivitat física, factors que influencien negativament en la salut mental.

Qui ha d’anar amb més compte i cuidar-te una miqueta més amb aquests canvis estacionals? Doncs les persones que ja són més tendents a la tristesa… ja que la simptomatologia, s’aguditza… Per la resta, són sentiments que seran més passatgers i que, després del període d’adaptació, aniran disminuint.

Però la tardor no porta només coses negatives… Perquè també pot ser el moment d’intentar buscar coses a fer més “recollides”, potser apareixen altres aficions que a l’estiu no venen tan de gust fer…

COM ENS HEM DE CUIDAR DURANT EL CANVI D’ESTACIÓ:

Per contrarestar els efectes psicològics del fred i la manca de llum, es poden aplicar algunes estratègies senzilles però efectives:

  • Exposar-se a la llum natural cada dia, sobretot al matí. Superimportant la vitamina D que ens aporten els raigs del sol.
  • Mantenir rutines estables d’horaris i descans.
  • Practicar exercici físic de manera regular, encara que sigui suau, per estimular la producció d’endorfines. Ja sabeu que jo sóc molt amiga d’aquest antidepressiu natural.
  • Alimentar-se bé, amb aliments rics en vitamina D, triptòfan i omega-3.
  • Buscar el contacte social: quedar amb amics, compartir temps amb la família o participar en activitats comunitàries.
  • Permetre’s descansar i escoltar el cos, acceptant el ritme més lent sense culpa.
  • I, si la tristesa o el desànim es mantenen, consultar un professional de la salut mental.

La Lourdes, amb el pas dels dies, va començar a sortir a caminar una estona cada matí abans d’anar a la feina i a quedar amb una amiga els caps de setmana. Quan arribava a casa, va començar a cuinar una miqueta més i no a agafar el primer que trobava a la nevera, i abans de dormir, llegir una estona… Va descobrir que, encara que la llum sigui més escassa, és important fer petites rutines que ens facin equilibrar el nostre estat d’ànim.

20 anys de vida compartida a Saüc Psicologia

Demà, 1 d’octubre, es compleixen 20 anys des que vaig obrir per primera vegada les portes de Saüc Psicologia. Sembla que fos ahir i, alhora, sento que en aquests anys han passat moltes vides. És un aniversari que fa que m’aturi un moment, miri enrere i agraeixi tot el que he viscut.

Quan vaig començar aquest projecte tenia 25 anys, moltes il·lusions i també molts nervis, i moltes pors. La consulta va néixer dedicada a l’atenció infantil, amb el desig de poder acompanyar els més petits en les seves dificultats emocionals i en el seu desenvolupament. Amb el pas del temps, la vida i l’experiència van anar ampliant l’horitzó. Van arribar els adolescents, van arribar els adults, van arribar les famílies, i amb ells l’oportunitat d’obrir noves portes i continuar creixent com a professional.

Poc després, vaig descobrir també l’apassionant món de la psicologia esportiva. Veure com els esportistes troben en la ment una aliada tan poderosa com el cos, em va portar a especialitzar-me en aquest àmbit, que avui forma part essencial del que és Saüc Psicologia, i que em permet unir les meves dues passions: la psicologia i l’esport.

La consulta es va transformar en un espai més ampli i complet, on la psicologia clínica i l’esportiva conviuen i es complementen i és, on ens trobem ara… No sé si evolucionarà de nou… qui ho sap? El que sí espero és fer-ho posant la mateixa passió que fins ara!

20 anys són moltes sessions, moltes converses, moltes emocions compartides. Són també un recordatori que cada persona que entra a la consulta és única i mereix un espai de respecte, comprensió i acompanyament. Per a mi, Saüc Psicologia mai no ha estat només una feina; ha estat un projecte vital que m’ha donat tant o més del que jo he pogut donar.

Avui, en celebrar aquest aniversari, sento gratitud, orgull i una profunda il·lusió pel que vindrà. Perquè sé que aquest camí continua, que encara queda molt per aprendre, molt per compartir i molt per acompanyar.

Gràcies de tot cor a tots els que heu format part d’aquests 20 anys. Vosaltres sou la raó de ser de Saüc Psicologia.

1 d’octubre de 2025.