Publicacions

“L’Helena fa uns dies que no es troba del tot bé. No és que li passi res greu, però nota que està més cansada del normal. Al matí li costa una mica més llevar-se i, tot i que els dies són més llargs i el sol ja comença a escalfar, ella té la sensació que el seu cos encara no ha arribat a la nova estació.

A la feina li costa concentrar-se una mica més. A casa està més irritable del que és habitual i fins i tot dorm pitjor. “És estrany”, pensa. Sempre ha associat la primavera amb energia, amb ganes de sortir, amb dies més alegres. Però aquest any, en comptes d’això, sent una mena de desajust interior.

Un dia, parlant amb una amiga, li comenta com se sent. L’amiga somriu i li diu: “Potser és la primavera”. L’Helena se sorprèn. No sabia que els canvis d’estació també podien afectar l’estat emocional”.

I, en realitat, és molt més habitual del que sembla.

PER QUÈ ENS AFEFCTEN ELS CANVIS D’ESTACIÓ?

El nostre organisme funciona amb una mena de rellotge biològic intern, que regula aspectes com el son, la gana, l’energia o l’estat d’ànim. Aquest rellotge està molt influït per factors externs, especialment, la llum solar i la temperatura.

Quan arriba la primavera, es produeixen diversos canvis importants:

• Augmenten les hores de llum
• Les temperatures pugen
• Els ritmes quotidians tendeixen a modificar-se
• El cos passa d’un ritme més lent d’hivern a un ritme més actiu

Aquest procés d’adaptació pot generar el que popularment s’anomena ASTÈNIA PRIMAVERAL. No es tracta d’una malaltia en sí mateixa, sinó d’un període temporal d’adaptació del cos i la ment als nous estímuls de l’entorn.

Durant aquest procés poden aparèixer símptomes com:

• Sensació de cansament o falta d’energia
• Dificultat de concentració
• Irritabilitat
• Canvis en el son
• Baixada lleu de l’estat d’ànim

La bona notícia és que en la majoria dels casos, aquests símptomes són lleus i temporals, i acostumen a desaparèixer al cap d’unes setmanes, quan el cos s’ha adaptat als nous ritmes.

EL CERVELL TAMBÉ S’ESTÀ ADAPTANT…

A nivell biològic, els canvis estacionals també afecten la regulació de substàncies del cervell, com la SEROTONINA o la MELATONINA, que tenen un paper clau en l’estat d’ànim i en el cicle son – vigília.

Quan augmenten les hores de llum, el cos ha de reajustar aquests mecanismes. Aquest reajustament pot generar una petita desregulació temporal, que es tradueix en cansament, certa inestabilitat emocional o dificultat per mantenir la mateixa energia de sempre.

A més, la primavera sovint porta associada una expectativa social molt clara: “hauríem d’estar més contents, amb més energia, amb més ganes de fer coses”. Quan no ens sentim així, pot aparèixer la sensació que alguna cosa no funciona bé.

Però la realitat és que cada persona necessita el seu temps d’adaptació. I no passa res.

FACTORS QUE PODEN INTENSIFICAR ELS CANVIS:

No totes les persones experimenten els canvis estacionals de la mateixa manera. Hi ha alguns factors que poden fer que aquesta adaptació sigui una mica més intensa:

• Períodes d’estrès o càrrega mental elevada.
• Falta de descans o mala qualitat del son
• Canvis importants a la vida personal o laboral
• Exigència elevada amb un mateix
• Poca exposició a la llum natural o activitat física reduïda

Quan aquests factors coincideixen amb els canvis d’estació, el cos pot notar encara més el desajust.

QUÈ PODEM FER PER AJUDAR AL NOSTRE COS A ADAPTAR-SE?

La clau no és “lluitar” contra aquests canvis, sinó FACILITAR L’ADAPTACIÓ DEL COS I LA MENT”. Algunes petites accions poden marcar una gran diferència.

• RESPECTAR ELS RITMES DE DESCANS: dormir suficients hores i mantenir horaris relativament regulars ajuda al cos a reajustar el seu rellotge intern.
• EXPOSAR-SE A LA LLUM NATURAL: la llum solar és un dels principal reguladors del nostre ritme biològic. Sortir a caminar, encara que siguin 20 o 30 minuts al dia, pot ajudar molt.
• MOURE EL COS: l’activitat física moderada afavoreix la regulació hormonal i la millora de l’estat d’ànim. No cal fer grans esforços: caminar, anar en bicicleta pel camp… pot ser suficient.
• REDUIR L’AUTOEXIGÈNCIA: si notem menys energia durant uns dies o setmanes, pot ser útil ajustar expectatives i permetre’ns un ritme una mica més suau.
• CUIDAR LA CONNEXIÓ SOCIAL: compartir temps amb altres persones, parlar de com ens sentim o simplement gaudir d’activitats agradables pot ajudar a estabilitzar l’estat emocional.

QUAN CONVÉ CONSULTAR UN PROFESSIONAL?

Tot i que l’astènia primaveral acostuma a ser lleu i temporal, és important parar atenció si els símptomes:

– Duren moltes setmanes

– Interfereixen clarament en la vida diària

– Van acompanyats de tristesa intensa, ansietat o falta total d’energia.

En aquests casos, parlar amb un professional de la salut mental pot ajudar a entendre millor què està passant i trobar estratègies d’ajuda.

ESCOLTAR EL COS, TAMBÉ A LA PRIMAVERA

“Uns dies després d’aquella conversa amb la seva amiga, l’Helena decideix fer petits canvis. Intenta anar a dormir una mica abans, surt a caminar al migdia i procura no carregar-se tant la setmana amb plans i obligacions.

Poc a poc, comença a notar que recupera l’energia. El cos sembla que s’ha anat adaptant al nou ritme de llum i temperatura”.

I potser aquesta és una de les idees més importants: EL NOSTRE COS TAMBÉ NECESSITA TEMPS PER ADAPTAR-SE ALS CANVIS, fins i tot als que, en teoria, són positius.

La primavera arriba de cop al calendari, però per dins, els processos sempre són més graduals

La frustració és una emoció vàlida, per grans i per petits. Tots ens marquem objectius a la vida, i quan no passen les nostres expectatives, quan no passa el que volem, apareix la frustració.

La frustració és una emoció vàlida… el que canvia la situació és com la gestionem.

Tots tenim somnis i ganes de fer coses, i a vegades no és compleixen o no es poden dur a terme, i això decep, i més quan hi ha un gran esforç darrera i una sèrie de sacrificis personals.

Per això, la frustració és una emoció vàlida.

Quan un esportista es marca un objectiu (millorar una marca, tornar després d’una lesió, guanyar un partit important o simplement sentir que progressa…) ho fa amb il.lusió i compromís. Però l’esport no és una equació matemàtica. Hi intervenen factors físics, psicològics i ambientals… que sovint s’escapen del nostre control. Quan el resultat no arriba, pot aparèixer una sensació de frustració, acompanyada de preguntes com: “què he fet malament?”, “val la pena continuar?”.

Des de la psicologia esportiva entenem la frustració com una reacció normal davant la distància entre l’esforç invertit i el resultat obtingut. El problema no és sentir-la, sinó quedar-se atrapat en ella i que això pugui afectar esferes com l’autoestima.

Molts esportistes construeixen el seu autoconcepte i la seva vàlua a través de la balança avaluativa de l’èxit i el fracàs. Si el seu rendiment és bo, la persona és bona. Si les coses no van de cara i no s’assoleixen els objectius, la persona perd valor, a més de potenciar-se sentiments de desànim, inseguretat i desmotivació. Per això és molt important recordar que l’esport és només una part de la identitat i que el creixement personal no sempre és visible en els resultats.

Com hem dit, en qualsevol episodi de frustració entren en joc els objectius i les expectatives (més personals que de l’entorn). Quan els objectius no són realistes, quan les nostres expectatives són desmesurades i fora de lloc, la frustració és més gran. Però també sumem el fet de que molts esportistes centren els seus objectius només en guanyar o en millorar, i no contemplen objectius centrats en el procés com el “passar-ho bé”, aprendre, millorar l’atenció, mantenir la constància, o simplement, que poden haver mals dies i molts factors que no pot controlar. Quan l’esportista centra tota la seva atenció en guanyar, la frustració és molt major.

I què passa amb l’error??? Doncs que és molt important que acceptem i siguem conscients que l’error es troba a qualsevol camí… De fet, és part del camí. L’IMPORTANT ÉS QUÈ FEM DESPRÉS D’AQUEST ERROR, com reaccionem, si ens quedem encallats o si aprenem d’ell i el veiem com una oportunitat de millora.

L’error i la frustració és una oportunitat que ens obliga a parar, revisar expectatives i replantejar prioritats. Aprendre a acceptar els límits, escoltar el cos i relativitzar el resultat és part d’una carrera esportiva saludable.

I què passa amb l’entorn??? A excepció que siguis un esportista d’èlit en que el teu sou i la teva carrera professional depengui de les marques que facis… has de recordar que els que t’estimem t’estimaran igual, hagis aconseguit el teu repte o no… Per ells, el més important és veure’t feliç… i no és just que tot això se’n vagi a norris per un partit perdut o per uns minuts més al rellotge.

I els pares? I els entrenadors??? Quan parlem de petits esportistes és important que tant els entrenadors com les famílies donin un model de l’esport com moment de gaudir, de fer salut, de passar-ho bé… L’actitud d’entrenadors i famílies tindrà un impacte directe en com viu la frustració l’infant. Un missatge de suport i de comprensió pot marcar la diferència entre abandonar i continuar amb l’esport.

Així que, com veieu, la frustració per no aconseguir els objectius és una emoció vàlida i forma part inseparable de qualsevol trajectòria esportiva, professional o popular… Però lluny de ser un obstacle, pot esdevenir una eina d’aprenentatge si es gestiona des de la consciència i l’acceptació. Normalitzar aquesta vivència ajuda a que ressaltin els valors que ens ofereix una pràctica esportiva regular: una vida saludable, l’esforç, l’esperit d’equip, la resiliència, la cohesió, la fortalesa mental, el respecte… i que realment, és el que dona sentit a l’ESPORT.