PER UN NADAL SALUDABLE (MENTALMENT)

El Nadal arriba cada any amb un ritme vertiginós: activitats, compromisos, regals, organització familiar, dinars, retrobaments i, de vegades, una sensació d’acumulació que pot esgotar-nos. Des de la psicologia, però, aquest període pot ser també una oportunitat per posar en pràctica eines que ens ajudin a cuidar-nos millor, a gestionar l’estrès i a viure aquestes setmanes de manera més equilibrada i conscient. L’objectiu no és tenir un Nadal perfecte, sinó un Nadal que respecti les necessitats reals de cadascú.

Què podem fer?

  1. PRIORITZAR PER REDUIR L’ESTRÈS:

Un dels factors que més tensió genera durant aquestes festes és la percepció que “hem d’arribar a tot”. La clau no és fer més, sinó decidir millor.

Una pràctica útil és fer una llista de totes les activitats, compromisos i tasques que acostumen a omplir les festes (compres, trobades, preparatius, cuina, visites…) i classificar-les en tres categories: IMPRESCINDIBLES, IMPORTANTS PERÒ PRESCINDIBLES, INNECESSÀRIES O IMPOSADES

Aquest exercici ajuda a identificar a on val la pena invertir energia i on podem posar límits o delegar. Prioritzar no és renunciar a la celebració, sinó fer-la més sostenible i coherent amb la nostre realitat.

  • GESTIONAR LES NOSTRES EXPECTATIVES:

Moltes tensions del Nadal neixen no tant del que passa realment, són del que esperem que hauria de passar: una harmonia absoluta, converses fluïdes, tothom de bon humor, dinars impecables… Aquestes expectatives rígides i irreals ens generen frustració. Pregunta’t: QUÈ ESPERO EXACTAMENT DEL NADAL?, ÉS REALISTA?, EM SUMA O EM RESTA?

Quan flexibilitzem les expectatives i acceptem que la imperfecció forma part de qualsevol reunió humana, reduïm el malestar i guanyem capacitat d’adaptació. L’objectiu no és controlar-ho tot, sinó fluir amb el que realment hi és.

  • POSAR LÍMITS DE MANERA SALUDABLE:

El Nadal pot portar-nos a situacions on ens sentim obligats a complir amb compromisos que ens desgasten.

Posar límits és una de les habilitats psicològiques més importants i pràctiques.

Alguns exemples útils: DIR QUE NO A UNA TROABADA SI NECESSITEM DESCANS, REDUIR EL TEMPS EN AMBIENTS QUE ENS GENEREN TENSIÓ, LIMITAR LA DESPESA PER EVITAR ESTRÈS ECONÒMIC, REPARTIR RESPONSABILITATS FAMILIARS PERQUÈ NO RECAIGUIN SEMPRE EN LA MATEIXA PERSONA.

Un límit ben posat, és estructurat, amable i ferm: “M’agradaria participar, però aquest any no podré comprometre-m’hi tant, puc aportar això altre”.

Això afavoreix relacions més sanes i un Nadal més manejable.

  • PRESERVAR ESPAIS PERSONALS:

Durant aquestes setmanes, l’agenda es pot omplir ràpidament. Però continuar reservant temps per a un mateix, tot i que sigui poc, és essencial per mantenir l’equilibri psicològic.

Algunes estratègies: FER PETITES PAUSES DE RESPIRACIÓ, SORTIR A CAMINAR ABANS O DESPRÉS D’UN COMPROMÍS, DEDICAR UN MOMENT DEL DIA A UN HOBBY, BLOQUEJAR ESTONES DE NO FER RES I RECUPERAR ENERGIA.

Aquestes pràctiques ajuden a regular el sistema nerviós i a evitar la sensació d’ofec o saturació.

  • PRACTICAR L’AUTOCURA AFECTIVA:

L’autocura no és només descansar o alimentar-se bé, també inclou cuidar què ens diem i com ens parlem, per disminuir l’autoexigència i parlar-nos de manera més funcional.

Per exemple: de “HAURIA D’HAVER FET MÉS” a “ESTIC FENT EL MILLOR QUE PUC AMB ELS RECURSOS QUE TINC”, de “TOT HO FAIG MALAMENT” a “POTSER NO HA SORTIT COM VOLIA, PERÒ HE APRÈS ALGUNA COSA”.

Aquest canvi d’autodiàleg disminueix l’estrès i fomenta una percepció més equilibrada.

6 – EINES PER GESTIONAR CONVERSES O SITUACIONS FAMILIARS COMPLICADES:

És habitual que algunes trobades incloguin temes delicats, diferències d’opinió o dinàmiques que es repeteixen cada any. Quines estratègies podem fer servir?

PREPARAR-SE MENTALMENT: anticipar possibles comentaris i decidir com volem respondre, evitant reaccions impulsives.

EVITAR ESCALAR DISCUSSIONS: si un tema es torna incòmode, es pot redirigir amb frases neutres com “Prefereixo no entrar en aquest tema ara”.

ESCOLTA ACTIVA AMB LÍMITS: escoltar no significa acceptar, i es pot expressar desacord amb respecte.

IDENTIFICAR ALIATS EMOCIONAL: persones amb qui sentir-nos acompanyats en les trobades familiars més intenses.

Això redueix conflictes i ens ajuda a estar més calmats.

7 – CONSUM CONSCIET I SALUT EMOCIONAL:

El Nadal sovint ve acompanyat d’un increment de la despesa, que pot derivar en estrès o culpabilitat. Revisa per què comprem: necessitat, pressió social, impuls, comparació?

Pacta pressupostos realistes, fes regals més significatius que costosos.. Reduir el consum no redueix l’afecte; tot al contrari, pot fer que les eleccions siguin més intencionades i alineades amb els vostres valors.

8 – TREBALLAR LA PRESÈNCIA EN LLOC DE LA PERFECCIÓ:

Moltes de les experiències més valuoses no depenen del resultat, sinó de la qualitat d’atenció amb què les vivim. Ser present significa: escoltar de veritat (amb les orelles i els ulls), gaudir de moments senzills, parar atenció al que realment està passant i no al que “hauria de passar”.

D’aquesta manera, qualsevol dinar, passeig o conversa pot convertir-se en un espai de connexió, independentment de si tot surt com esperàvem.

9 – MANTENIR HÀBITS SALUDABLES PER NO DESCOMPENSAR-SE:

Les festes poden alterar els ritmes habituals. Per mantenir l’estabilitat emocional és útil preservar alguns hàbits, encara que sigui amb flexibilitat: MANTENIR UNA PAUTA DE DESCANS RAONABLE, HIDRATAR-SE BÉ, EVITAR EXCESSOS CONTINUATS, FER ALGUN TIPUS D’EXERCICI FÍSIC…

10 – INTENTA GAUDIR DE TOTS ELS PETITS MOMENTS.

Un Nadal saludable emocionalment no és aquell en què tot és perfecte, sinó aquell en que podem respirar, decidir, posar límits, connectar amb els altres i cuidar-nos amb coherència i respecte.

No es tracta de fer més, sinó de viure millor i des de la calma. No es tracta de complir expectatives ni externes ni personals, sinó de construir unes festes que ens permetin estar presents, en l’aquí i l’ara.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2026!

ELS EFECTES PSICOLÒGICS DE LA TARDOR I EL CANVI D’HORA

La Lourdes fa uns dies que se sent més trista i sense tanta energia… S’aixeca quan encara és fosc, es dutxa, esmorza i arriba a la feina amb fred. Sent que li costa més concentrar-se i acabar les tasques diàries… Les tardes s’escurcen. Quan surt de l’oficina, el sol ja s’ha post. Fa dies que no li ve de gust anar al gimnàs i té més mandra per tot. L’únic que té ganes és d’arribar a casa i posar-se còmode i no fer res… Li sorprèn aquest estat d’ànim (i la preocupa), perquè ella no és així… i no li ha passat res greu, però sent que tot li pesa una mica més.

Aquesta situació és molt més freqüent del que sembla. Amb  l’arribada de la tardor i el canvi d’hora, moltes persones experimenten canvis en l’estat d’ànim, el nivell d’energia i la motivació. El cos i la ment han d’adaptar-se a un nou ritme ambiental marcat per la reducció de la llum solar, el fred i les rutines més tancades…

QUÈ HI HA DE CIENTÍFIC DARRERA DE TOT AIXÒ???

Un dels factors determinants per aquest daltabaix emocional és la disminució de la llum natural. Quan els dies s’escurcen, el cervell rep menys estimulació lumínica i això afecta la producció de MELATONINA i SEROTONIA (ja us sonen aquestes dues amigues, oi…?), que són dues hormones clau en la regulació del son i de l’estat d’ànim.

Amb menys llum, el cos tendeix a produir més melatonina (l’hormona que ens fa sentir somnolents) i menys serotonina (relacionada amb la sensació de benestar i vitalitat). Aquest desequilibri pot provocar fatiga, tristesa, apatia o irritabilitat. En alguns casos, es manifesta com un TRASTORN AFECTIU ESTACIONAL (TAE), una forma lleu de depressió que apareix durant els mesos de tardor i hivern.

I DEL CANVI D’HORA, QUÈ EN DIEM?

El canvi d’hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern pot alterar el nostre ritme circadià, el rellotge intern que regula el cicle de son i vigília… (i no només parlo de que els petits de casa aquell dia es llevessin a les 6:30 del matí…).

Encara que només sigui una hora de diferència, el cos pot trigar dies (o inclús setmanes) a reajustar-se completament. Durant aquest temps, és habitual notar cansament, desànim, dificultat per dormir (o més somnolència), falta de concentració… 

EL FRED I LA VIDA MÉS INTERIOR

A mesura que les temperatures baixen, tendim a reduir les activitats a l’aire lliure i a passar més temps a casa. Aquest canvi pot tenir una doble cara:

  • D’una banda, tenir activitats més calmades i pausades…
  • Però per una altra, pot dur a l’aïllament social i la inactivitat física, factors que influencien negativament en la salut mental.

Qui ha d’anar amb més compte i cuidar-te una miqueta més amb aquests canvis estacionals? Doncs les persones que ja són més tendents a la tristesa… ja que la simptomatologia, s’aguditza… Per la resta, són sentiments que seran més passatgers i que, després del període d’adaptació, aniran disminuint.

Però la tardor no porta només coses negatives… Perquè també pot ser el moment d’intentar buscar coses a fer més “recollides”, potser apareixen altres aficions que a l’estiu no venen tan de gust fer…

COM ENS HEM DE CUIDAR DURANT EL CANVI D’ESTACIÓ:

Per contrarestar els efectes psicològics del fred i la manca de llum, es poden aplicar algunes estratègies senzilles però efectives:

  • Exposar-se a la llum natural cada dia, sobretot al matí. Superimportant la vitamina D que ens aporten els raigs del sol.
  • Mantenir rutines estables d’horaris i descans.
  • Practicar exercici físic de manera regular, encara que sigui suau, per estimular la producció d’endorfines. Ja sabeu que jo sóc molt amiga d’aquest antidepressiu natural.
  • Alimentar-se bé, amb aliments rics en vitamina D, triptòfan i omega-3.
  • Buscar el contacte social: quedar amb amics, compartir temps amb la família o participar en activitats comunitàries.
  • Permetre’s descansar i escoltar el cos, acceptant el ritme més lent sense culpa.
  • I, si la tristesa o el desànim es mantenen, consultar un professional de la salut mental.

La Lourdes, amb el pas dels dies, va començar a sortir a caminar una estona cada matí abans d’anar a la feina i a quedar amb una amiga els caps de setmana. Quan arribava a casa, va començar a cuinar una miqueta més i no a agafar el primer que trobava a la nevera, i abans de dormir, llegir una estona… Va descobrir que, encara que la llum sigui més escassa, és important fer petites rutines que ens facin equilibrar el nostre estat d’ànim.