Publicacions

Posted on

TORNADA A LA NORMALITAT- LA IMPORTÀNCIA DE LES RUTINES I ELS HÀBITS

Aquests primers dies de setembre, la majoria de nosaltres, estem tornant a la “nostra normalitat”, a la nostra rutina, al nostre dia a dia. 

Lluny queden (o almenys, així ens sembla a nosaltres) els dies de platja infinits, les excursions de muntanya, els no-horaris, els àpats a deshores. 

Els últims dies de vacances, més d’un diu (i més d’un pensa i no diu…): “podria estar tota la vida de vacances”. I tu, podries estar la resta de teva vida de vacances, sense rutines ni horaris? Què faries? 

Les RUTINES i els HÀBITS són necessaris, tant pels més petits de casa com pels adults, ja que donen seguretat i saps què s’espera que es faci en aquell moment en concret, potenciant l’autonomia, la socialització, la conducta responsable… A la vegada, ajuden a organitzar el temps i d’aquesta manera, estructurar també al cervell i connectar a la persona, en cada moment concret, amb el que està passant al seu entorn més immediat. 

Les paraules RUTINES i HÀBITS moltes vegades s’utilitzen indistintament, però no sempre signifiquen el mateix, tot i que sempre van agafades de la mà. 

Hàbit significa que la persona ha aprés una acció i després la reprodueix de manera adequada, quan toca i sense necessitat de que ningú li recordi que ho ha de fer. 

Les rutines, en canvi, són aquelles activitats que duem a terme de manera regular i de manera sistemàtica, més o menys estables, de manera quotidiana i molt pautades. 

Moltes vegades, per no dir sempre, no hi ha RUTINES sense HÀBITS. Per dir-ho d’alguna manera, la rutina seria el punt final dels hàbits. Primer crees l’hàbit i aquest es converteix en rutina. 

COM ADQUIRIM UN HÀBIT? HEM DE SEGUIR QUATRE PASSOS: 

  1. PREPARACIÓ: observem i mirem què necessitem, quines són les habilitats necessàries per aprendre el procés de la conducta.
  2. APRENENTATGE: s’aprèn l’hàbit mitjantçant una certa supervisió.
  3. AUTOMATITZACIÓ: repetició de l’hàbit, fins que no calgui la supervisió.
  4. CONSOLIDACIÓ: dur a terme les accions que composen l’hàbit, de manera més generalitzada, en qualsevol situació, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. 

Un cop hem après un determinat hàbit (o més), l’interès en part de la nostra rutina diària, el qual ens aporta seguretat i control a l’hora d’actuar davant de diferents situacions. A part d’aquest control i seguretat, les rutines ens aporten uns altres beneficis (alguns ja els hem anat esmentant al llarg de l’article): 

BENEFICIS DE LES RUTINES I ELS HÀBITS: 

  • Sentim més control i seguretat a l’hora de fer determinades activitats
  • El nostre cap està més ordenat i organitzat. L’ordre extern ens dóna ordre intern, i al revés. Si el nostre cap és un caos, és més probable que sorgeixin sentiments com l’angoixa i l’estrés.
  • Podem ser més autònoms 
  • L’automatització d’una tasca, pot fer que aboquem l’atenció necessària en una altra activitat, ja que la que tenim com a rutinària, no cal que tingui una atenció focalitzada ni sostinguda. 
  • Ajuda a que tinguem millor organització i gestió del temps, fent que poguem dedicar més temps a aquelles activitats que més ens agraden. 

Així doncs, podem afirmar, SÍ, SÓN NECESSARIS! Tant per adults com per nens: per ser més autònoms, sentir-nos més segurs, evitar la sobreprotecció, donant control, reforçant el nostre autoconcepte i fent-nos persones més organitzades i coherents. 

I tu, ADULT, ETS EL MILLOR MODEL PER L’INFANT QUE ET MIRA!

Posted on

FRASES I EXPRESSIONS QUE MAI S’HAURIEN DE DIR ALS NOSTRES FILLS?

“Albert, mira que ets maldestre!!! Sempre se’t cauen les coses!”

“El teu germà sempre té ordenada la seva habitació, i tu?, mira tu!!! Ja podries aprendre d’ell! Alguna cosa se’t podria enganxar!

“Surt de davant, que no et vull veure de l’enfadada que estic”.

“Com facis això… més val que no ho facis, sinó…”

“Andrea, maca, em pensava que eres més llesta…”

“Tinc unes ganes de que s’acabin les vacances perquè tornis a l’escola”.

“Sempre t’equivoques!, és que no pares atenció!”

“Ets igual que el papa!”

“Estàs insuportable!”

“Només penses en tonteries”… “més et valdria estar pel que has d’estar!”

T’adones de quantes frases diem a casa, al parc, a l’escola… i de l’efecte que poden causar ens els nostres fills/es? En el moment que les diem, potser no en som conscients de la magnitud d’elles, però ara llegides, des de la calma, com les perceps???

Què creus que passa per la ment del teu fill quan li dius tot això, i a més, li afegeixes el to de despreci, o ho fas amb un mig somriure (com si riguessis d’ell) o des de l’enfado? Com creus que li afecta? Quin creus que és l’impacte que pot tenir en el seu desenvolupament?

Les frases esmentades, i cent més que em venen al cap, les diem per dos motius: o bé perquè les hem sentit tota la vida i les hem normalitzat, o bé perquè les diem des de la ràbia i pensem que a través d’elles provocarem un canvi ràpid en els nostres fills. I cap dels dos motius és vàlid.

PARLAR DES DEL LLENGUATGE POSITIU O DES DEL LLENGUATGE NEGATIU

Quantes vegades al dia dius la paraula “NO”?. “No facis”, “no corris”, “no embrutis”, “no pares”…

Ara que les has contat (ha costat, oi?), com les podries canviar per frases positives? Ull!, que amb això no estic dient que no hi hagi límits o ser totalment permissius, estic parlant només d’un canvi de registre lingüístic (perquè al final, és aquest el que afecta als nens i nenes).

Si tots els nostres arguments són basats en el no o en la personalització (“ets un…”) aconseguirem el contrari del que a priori volem, ja que influirem de manera negativa en la seva autoconfiança i en la que tenen cap a nosaltres com a pares.

Has trobat per quines frases podries dir el mateix però, des de l’amor i el respecte? Vinga… segur que sí, si hi penses una miqueta segur que les pots dir millor.

  1. El primer que hem de fer, doncs, és reconèixer què diem i com ho diem. Ser conscientes de que utilitzem frases que no són del tot correctes i que afecten negativament a l’autoestima i autoconfiança dels nostres fills.
  2. Identificar les frases que diem i canviar-les per d’altres de més positives. Què us sembla canviar “Ets un mandres”, per un “Si fas les coses més ràpid, et donarà temps per jugar”.
  3. I ara entra l’empatia en joc: posa’t un moment en el lloc del teu fill/a. Imagina’t que el teu cap està tot el dia: “ets un vago”, “mira quina taula tens de desendreçada”, “un altre cop t’has equivocat”, “mira el teu company, ja podries aprendre d’ell”… oi que no mola gaire. No, no mola gens. A ningú ens agrada que ens infravalorin, que ens critiquin, que ens jutgin, que ens deixin en evidència. Què et fa pensar que al teu fill sí?

Si penses que així, a través de les faltes de respecte, dels retrets, de parlar de manera generalista (sempre ets, sempre fas…), infravalorant, castigant… canviaràs la conducta dels teus fills… Ho sento, però estàs molt equivocat.

Ull! Ara no us fustigueu, no us castigueu vosaltres… que a ser pares no ens ensenya tampoc ningú… que a ser pares aprenem cada dia, per això ens equivoquem… però sempre va bé, parar de tant en quant, ser conscients del que fem i del que diem i decidir si volem continuar pel mateix camí.

“DES DE LA CONFIANÇA, DES DE L’AMOR, DES DEL RESPECTE… S’EDUCA MILLOR”.