Mucho se habla estos días de como hacer frente al confinamiento y no morir en el intento! Una cosa esencial, para no perder la cabeza y ganarle la batalla es poder estructurarnos el día y organizarlo de tal manera que haya tiempo para todo y para todos, para que la angustia y el agobio no se apodere de nosotros. Os muestro mi organización del día, pero que ni mucho menos tiene que ser el de todos, ya que cada uno debe adaptarlo a su particularidad y condiciones (pensad que este esta hecho para una mama, Psicologa, deportista y acostumbrada a no para en casa!).
Cosas que si o si debe tener el día:
💫 Hora de levantarse y hora de acostarse (veréis que yo, aunque estemos confinados… madrugo para hacer mi rato de deporte!)
💫 hora de higiene (ducha, vestirse…)
💫 tiempo para teletrabajar (aunque no habas teletrabajo en si, es importante dedicar una parte del dia a algo relacionado con el trabajo, con los estudios, que te haga seguir conectado a tu dia a dia)
💫 rato para actividad física (esencial, por favor. Hay miles de app o actividades en línea. Para mi, que nunca paro, este rato es esencial, aunque sea a las 6am)
💫 ratito para ti (aunque es difícil porque estamos todos en casa, es importante encontrar un rato para cada uno, inténtalo conciliar con los demás miembros de la familia)
💫 rato de descanso o sin hacer nada (que también va bien descubrir la sensación de “no hacer nada”)
Quantes vegades us ha passat que heu fet alguna cosa que no us venia de gust fer? No m’estic referint a les obligacions, o a la feina, o a l’haverse de llevar d’hora perquè tens un compromís… M’estic referint al fet de dir NO a plans que no ens venen de gust, a dir NO davant la insistència d’un venedor, o simplement al fet de dir SÍ perquè tenim por “al que diran” o perquè aquella persona no s’ho prengui malament.
Anem a veure uns casos pràctics:
– Vas a una botiga de cosmètics i productes d’higiene, a comprar un gel de dutxa que se t’ha acabat aquest matí, i una pasta de dents. Al teu cap tens clar que només necessites aquestes dues coses. Però quan arribes a pagar, tot es trastoca. – Vols que et posi aquesta crema que tenim d’oferta per la cara? Per aquestes taquetes que tens al front t’aniria molt bé, perquè les dilueix i acaben desapareixent… – El teu cap diu NO, però per la boca surt una cosa semblant a “mmm”. La venedora ho nota, i s’aprofita. – Mira, que ho provàrem també amb aquest exfoliant, deix’am la mà… (i ja te l’ha agafat i t’està refregant un cotofluix), veus tota la porqueria que surt? Doncs la cara està molt més exposada, i això evitaria que s’acumulés el greix a la teva cara (i allà ha tocat el punt dèbil, tu no vols ser una persona greixosa!!!). Si ten duus les dues coses et surt molt bé de preu -. Ja t’ha engatusat, gel, pasta de dents i una bossa plena de coses per la cara, que s’acumularà a les que ja tens al calaix del lavabo, perquè un altre dia tampoc vas saber dir que no. I surts de la botiga, no contenta perquè no tindràs una cara greixosa (si fos així, rai, compra tot el que vulguis), el pitjor és que surts maleïnt a la venedora, quan tota la culpa és teva!
– Avui has dit amb la teva parella que fareu sopar tranquil.let a casa i sofà-manta. És divendres i us ve de gust estar tranquils. Inclús demanareu sopar per endur per no haver de cuinar. I a mitja tarda “Pip-Pip”, whatsapp al cuanto: “voleu anar a sopar aquest vespre?”. Doncs no, la veritat és que no tinc ganes perquè el que vull es posar-me el pijama i estirar-me com una marmota al sofà… Però el teu cervellet comença a maquinar: “tampoc costa tant… i així us veieu…”; l’altre part del cervellet: “Però si tu el que volies era estar a casa”; “bueno, però total és sopar”; “ja, però és que avui no tens ganes d’aguantar a ningú”; “i si s’enfaden?”; “ja, però és que per a anar sense ganes és pitjor”; “demà ja podem fer el sofà-manta”; “però és que tu volies fer-ho avui…” i qui guanya? “Sí, anem a sopar, però una cosa rapideta, eh?” Males ganes, mala cara i temps desaprofitat, bàsicament, perquè estàs a disgust.
I com aquestes, podríem trobar mil situacions. Situacions on sabem del cert que no volem una determinada cosa, i que acabem fent o acceptant “perquè ningú s’enfadi”; “perquè ens sap greu”, “perquè ens fa cosa”… Doncs això s’ha acabat!
Sempre tenim, com a mínim, dues opcions d’actuació (i si només en tenim una, vol dir que és una olbigació i i no ens queda una al otra que menjar-nos-la amb patates). Però per la resta de situacions que no són obligacions, “Lo dicho”, sempre tenim com mínim dues opcions: o sí, o no, o fer-la o no fer-la. Jo puc triar anar a sopar, o anar a casa a apoltronar-me al sofà; jo puc triar comprar mil cosmètics, o passar amb els que ja tinc; jo puc decir dir-li al cambrer que s’endugui un plat perquè no és el que he demanat, o puc decidir callar, i menjar-me el que m’han dut. I el millor de tot, és que mai una opció és més correcta que l’altre. És a dir, serà igual de lícit que triïs una cosa o una altra, ningú et jutjarà… només tu. Tot està permés, sempre i gran tu estiguis tranquil. És a dir, si no vols anar a sopar o quedar amb algú, sigues assertiu (d’això en parlarem al següent article) i diga-li les se faltar al respecte, qeu avui no tens gaires ganes; però si finalment decideixes anar, deixa la mandra a casa, i gaudeix de la vetllada, perquè en definitiva, ets tu que està triant anar-hi. Si tu ho has triat, almenys no et queixis, i sinó, haver triat l’altre opció. Si tu tries fer una despesa en un producte que t’han encolomat…, doncs aprofita i fica’t ben top amb els nous productes, però no et continuïs maleint per com tan engatusat… perquè al final, tu podries haver dit no.
I dir NO no és fàcil, ho sé per experiència, jo que tinc mil col.leccions a casa de coses que no he sabut parar, mil cremes anti-tot repetides que utilitzaré fins que tingui 80 anys, o que em cosa tornar una cosa que he comprat i que està en mal estat. Però aprendré.
Saüc PSICOLOGIA 