Ja duem un mes i mig del 2018. Molta gent, al gener, s’haurà plantejat objectius que volen aconseguir al llarg d’aquest any.Alguns els aconseguiran, perquè hi haurà motivació en el camí, el qual facilitarà l’esforç per arribar-hi.D’altres, posaran mil excuses i acabaran el mes de febrer (o abans) amb els mateixos hàbits amb que ho feien el desembre.A la consulta (però no cal que siguin les sessions d’inicis d’any) arriba molta gent amb un únic objectiu: ser feliços. La gent es pensa que tinc la recepta de la felicitat, que barrejo els ingredients bàsics per a que ells siguin feliços. Però no veuen que ells mateixos tenen aquests ingredients, i que jo només els oriento en quin barrejar abans, i en quina dosi posar-ne un o un altre. Estan tan capficats en els problemes, en les preocupacions i en el que no depèn d’ells, que donen la responsabilitat del que passa a factors externs, quan la major part de les coses està a les seves mans. I del que no poden controlar, no val la pena preocupar-se.L’altre dia llegia un article al diari. Deia que a Harvard, el curs amb més popularitat i èxit, ensenya als alumnes a com aprendre a ser més feliços.M’imagino que amb aquest títol…, com per no atraure a la gent.La classe de Psicologia Positiva la imparteix el professor Ben Shahar, i centra l’estudi en la felicitat, l’autoestima i la motivació, donant als estudiants les eines per aconseguir l’èxit i afrontar la vida amb més alegria.Aquest professor destaca 13 consells per millorar la qualitat del nostre estat personal i que contribueixen a la creació d’una vida positiva.1- Fes activitat física: fer exercici ajuda a millorar l’estat d’ànim. Fer un mínim de 30 minuts al dia és un bon creador d’endorfines, millora l’autoestima, crea serotonina i disminueix la tristesa i l’estrés.2- Esmorza: l’esmorzar és l’àpat més important del dia, i malauradament, és el que més se salta la gent, per falta de temps o per aprimar-se. Esmorzar bé i equilibrat dóna energia, ajuda a dur a terme tasques cognitives i a fer les activitats amb èxit.3- Agraeix a la vida tot el que tens: escriu en un paper 10 coses que tens a la vida que et donen felicitat.4- Sigues assertiu: demana el que vulguis i digues el que penses (però sense faltar!). Millora l’autoestima!5- Gasta els teus diners en experiències (viatges, cursos, classes) més que en comprar coses.6- Afronta els teus reptes: contra més allargues les coses, més ansietat i tensió et generes. Escriu petites llistes setmanals d’objectius que vols i cumpleix-los.7- Enganxa records xulos, fotos de moments… per tot arreu.8- Sempre saluda i sigues amable amb altres persones.9- Utilitza sabates còmodes. Està demostrat que si et fan mal els peus, et poses de mal humor (Dr. Keinth Wapner, president de l’Associació Americana d’Ortopèdia).10- Cuida la teva postura: caminar recte, amb els ombros lleugerament cap endarrera i la vista cap endavant ajuda a mantenir un bon estat d’ànim.11- Escolta música. Canta i balla, alegra la vida.12- El que menges té un impacte en el teu estat d’ànim: no et saltis menjars, menja alguna cosa lleugera cada 3-4 hores i mantingues els nivells de glucosa estables. I menja de tot.13- Arregla’t i que et puguis sentir atractiu. Posa’t guapo/a!! Una bona imatge potencia una bona autoestima. Agrada’t i estima’t!!!T’ANIMES A POSAR-LOS EN MARXA???

Ahir va arribar el Joan a la consulta. Venia trist, molt diferent a altres dies, que és tot un espinguet. Normalment arriba esvalotat de l’escola, amb moltes ganes d’explicar coses. Ahir era diferent. Venia molt ensopit. Malauradament, jo ja sabia perquè era… Els seus pares m’havien trucat abans per dir-me que el tiet (germà del pare), finalment, havia mort.

El Joan m’ho explica de seguida. Es nota que té moltes ganes de parlar-ne… li deu cremar a dins com una foguera. El tiet Carles i ell estaven molt units, perquè ell no tenia fills i el Joan era com un fill per ell (era el tiet divertit que el duia a tot arreu i li deixava fer coses d’amagades dels seus pares).

El Joan plora, està trist, i també està enfadat, perquè no acaba d’entendre perquè ha passat això, i perquè li ha passat al tiet (a les “pelis” només moren els dolents). Acaba seient a la meva falda, perquè en aquell moment, el que necessita és una abraçada. Una vegada plora desconsoladament, podem començar a “treballar” aquest dol que sent.

Parlar i informar als nens de que algú ha mort és una de les situacions més complicades en que ens podem trobar els adults. Tots ho volem fer de la millor manera, per no fer-los patir… i moltes vegades no sabem com fer-ho.

El fet que la mort encara sigui un tema tabú a la societat d’avui en dia, fa que moltes vegades, a casa, no en parlem del tema fins que passa. Per això, hauríem de tenir clar que la mort, per dolorosa que sigui, és una cosa que passa i forma part de la vida.

Quan els pares arriben a la consulta demanant com explicar-li al seu fill que algú que s’estimen està molt malalt, o que ja ha mort, el primer que els hi dic és que no hi ha una única manera de transmetre aquesta informació, ja que dependrà tant del nen/a (edat, caràcter, sensibilitat…) com de nosaltres mateixos.

Tot i que cada cas sigui únic, podem prendre unes quantes generalitzacions que aniran bé a l’hora d’afrontar aquest moment:

• Si hi ha una malaltia en la que es preveu el desenllaç, és bo que es pugui anar anticipant al nen/a del que significa la mort.
• És millor que sigui el pare o la mare, o una persona de confiança, qui doni la notícia al nen.
• És important que la informació es doni el més aviat possible, en un entorn calmat i amb la major tranquil.litat possible.
• Quan donem la notícia, cal transmetre-la amb seguretat i de manera afectuosa, tant amb les paraules com amb fets (agafant la mà, mirant als ulls…)
• Demanar-li si vol fer alguna pregunta o necessita saber alguna cosa més (moltes vegades, no entenen la situació i els hi venen un munt de preguntes al cap que necessiten que els responguem). Potser no tindrem la resposta per a tot el que ens preguntin, i així els hi hem de fer saber també, però intentarem donar les explicacions que necessitin de la manera més tranquil.la possible.
• Sobretot, els hem de dir la veritat. És important que sàpiguen que la mort és el final d’una vida i que la persona que ha mort, no tornarà (no ha anat de viatge, “no hi ha un autobús que torni del cel”…), per evitar confusions i que pugui connectar amb la realitat i amb el que significa.
• Cal animar-los a que si volen, poden plorar. No passa res. I nosaltres també ho podem fer si així ho necessitem. És important ser legítim amb les emocions i no hem de tenir por a expressar els nostres sentiments.
• Quan ja estiguin més tranquils, es pot parlar dels bons moments que s’ha passat amb aquella persona.

Transmetre la notícia de la mort d’algú que s’estimen als nens és una de les tasques més complicades que ens tocarà fer com a adults… és important sobretot utilitzar dos coses: sentit comú i afecte. El dolor és gran, però acompanyat d’una abraçada i de tranquil.litat… sempre és menys.