Publicacions

Arriba la tardor i sembla que tot i tothom “es deprimeix” una mica més. Hi ha menys hores de sol (puaj!!), es fa fosc més d’hora (ja sé que és el mateix, però és que volia que quedés clar que no m’agrada!), torna la rutina (feina, casa, nens, supermercat… feina, casa, nens, reunions… feina, casa, nens, deures, extraescolars i tota la pesca…). Si estàvem tan bé de vacances… Vull que torni a arribar l’estiu!!!
A la consulta m’arriba gent lamentant-se del mateix, i desitjant constantment que “sigui divendres”, “que arribi el pont”, “que arribi Nadal”… Sempre desitjant un temps futur i pensant que “qualquier tiempo pasado nos parece mejor”. Passem mitja vida esperant que arribi alguna cosa, i mentre esperem, ens oblidem de ser feliços i no podem veure el que tenim ARA al voltant. Podem ser feliços tot l’any i la felicitat és la clau per tenir una vida plena i saludable.
Evidentment, poden passar coses que ens facin trontollar, i que estiguem més tristos algun dia…Però en essència, la felicitat és l’estabilitat, la serenor…, és a dir, que ni les coses molt bones (les genials) ni les molt dolentes (les terribles) ens facin desestabilitzar, desequilibrar, i caure.
Crec que tenim una impressió molt distorsionada de la felicitat, i això fa que mai estiguem
satisfets. Algú diu: “Seré feliç quan canviï de feina”, i quan ha cambiat de feina “seré feliç quan guanyi més diners…”. I malauradament, aquesta persona, mai serà feliç, perquè sempre l’estarà buscant fora d’ell. GRAN ERROR.
La felicitat està en allò que està dins nostre. Si nosaltres som forts a nivell emocional, si tenim una bona autoestima i el nostre cervell funciona d’una manera racional, serem feliços. Si això es dóna, és quan podrem ser feliços al llevar-nos cada matí i somriure perquè fa sol, o perquè aquell dia plou i refrescarà; serem feliços perquè esmorzarem i menjar ja és tot un plaer; serem feliços perquè aquell amic s’ha recordat de que avui és el nostre aniversari, i perquè aquell altre amic no s’ha recordat i pensem “jeejeje, sempre serà despistat”; serem feliços perquè sona la cançó que ens agrada a la ràdio; i serem feliços perquè no necessitarem grans coses per a sentir-nos bé i podrem valorar tot allò, que per ínfim que sigui, ens fa sentir pessigolles a dins.

FLASCÓ DE LA FELICITAT:
Quines coses podem fer per sentir-nos bé? Doncs a cadascú, el que més li agradi, però en
general, hem de fer, almenys una vegada al dia, una cosa que ens provoqui un neguit d’aquells xulos, aquelles pessigolles de les que parlava abans, a dins nostre, una certa emoció positiva que ens avisi de que “sí”, que allò, ens fa estar bé, “de que allò mola!”
Segons Matin Seligman, fundador del moviment de psicologia positiva, hi ha cinc elements
necessaris per ser feliç: plaer, compromís, relacions, significat i assoliment. Mentre alguns
aspectes que afecten a la nostra felicitat poden estar a vegades fora del nostre control, existeixen sempre accions.

Què podem fer nosaltres mateixos per augmentar les bones sensacions.
– Gaudir del temps fora de casa i estar a l’aire lliure (i sobretot a la natura): segons un estudi de l’Escola de Medicina de la Universitat de Exeter, estar fora de casa està relacionat amb una millor salut mental, ja que estimula parts del cervell relacionada amb l’estabilitat emocional. A més, al sortir de casa, ens toca el sol, que ajuda al nostre cos a produir vitamina D. Els baixos nivells d’aquesta vitamina es relaciona amb la depressió i la tristesa. Aprofiteu, que el Farell està aquí mateix!!
– Fer esport: a part dels beneficis de l’activitat física per a la salut, afegim l’alliberació
d’endorfines, que estimulen un estat més positiu. Fes esport sol, en família o amb amics,
caminar, nedar, córrer o ballar… Qualsevol tipus d’activitat física val! (veieu més informació a http://www.saucpsicologia.com – psicoesport).
– Dormir i descansar: no descansar el temps suficient, pot dur-nos a tenir nivells més baixos d’optimisme (aquest punt, personalment, m’encanta!)
– Escoltar música: sentir música que t’agradi i ballar, ballar com si ningú et veiés, deixant-te anar…
– Menjar allò que t’agrada (no pensis per un dia en les calories).
– Fer una trucada de telèfon i parlar amb aquell que fa dies que no parles… Però que quan ho fas, sembla que no hagi passat el temps entre vosaltres…
– Mirar-te al mirall i veure “lo estupenda que estàs”. Tot i que passi el temps, tot i que les primeres
arrugues comencin a aparèixer… Millor que surtin de riure que no pas dels patiments.
– Estirar-se al sofà i poder gaudir del simple fet de no fer res i de mirar la paret.
– Mirar un capítol d’aquella sèrie que quasi et fa vergonya que els altres sàpiguen que la mires, però que a tu t’encanta.
– Cuinar aquelles postres que sempre et diuen que et queden tan bones.
– Fer-te un bany relaxant (això potser és difícil perquè només teniu dutxa… Però almenys tanqueu la porta i que ningú us molesti del vostre moment).
– Seure i fer una partida al parxís amb els teus fills.
– Llegir un llibre.
– Preparar un viatge per un cap de setmana.
– Comprar-te una peça de roba nova.
– Seure cinc minuts a fer un cafè.
– Dir-li a la teva parella que “l’estimes” (mai es diu suficients vegades).
– Fer una manualitat amb els petits de la casa.
– Fer pessigolles a la teva filla fins que ja no pugui més.
– I un llarg nombre de coses…

No cal esperar a demà, ni al cap de setmana, o a canviar de feina… per a ser feliços. Aquell que passa la vida esperant a que la situació canvïi perquè així pensa que serà més feliç… Ho sento, i ho torno a dir, però li costarà molt aconseguir-ho, perquè mai sabrà mirar dins seu i ser feliç tal qual. Sempre pensarà que són les coses materials, les coses que estan fora d’ell el que el fan estar més o menys feliç, però en realitat, no podrà ser feliç si no valora allò que té, si no dóna importància a allò que simplement el fa viure.

Si no valorem el simple fet de llevar-nos al costat de la persona que estimem, si no valorem que avui faci sol i que sigui dissabte, si no valorem tenir feina, si no valorem que puc tenir temps per
perdrem buscant una nova botiga, si no valorem que simplement no haig de fer res, si no valorem que el que he cuinat m’ha sortit bo, si no valorem que la nostra filla ha dit “mama”… No podrem ser feliços mai! Sigui tardor o estiu!

Qualsevol dia és bo per parar-se a pensar en allò que ha passat i que t’ha fet somriure. Per què no ho proveu? Avui, abans d’anar a dormir, penseu en totes les coses que heu fet avui que us han fet somriure. Si en trobeu unes poquetes, esforceu-vos per buscar-ne més, aneu per bon camí!!! Si no en trobeu cap… Tenim un problema! Que us sembla si comenceu a treballar-ho ja i no ho deixeu pel proper estiu?
Si t’hi fixes, segur que en trobes de moments “especials”!!! Prova-ho, ja veuràs que a base de ser una miqueta més observador, et serà més fàcil trobar cosetes del dia a dia que t’han fet sentir bé.

Recrea’t pensant en perquè t’han fet somriure, perquè t’han agradat… Entrena la teva ment a buscar-les, a pensar en positiu i a valorar les petites coses. En definitiva, no són les que ens donen vida???

Els canvis són bons. Sí, els canvis, per molt que costin, la majoria de vegades són bons, i si a priori no ho són, hem de fer perquè ho siguin en la mesura que es pugui i no ens trasbalsin l’existència.
Alguns canvis són voluntaris, altres fortuïta i alguns altres imposats, però siguin del mode que siguin, no ens queda més remei que fer-li’s front i adaptar-nos de la millor manera possible.
En moltes ocasions, evitem els canvis perquè estem tan a gust a la nostra zona de confort, que ens fa pànic tot allò que l’amenaci.
Què entenem per ZONA DE CONFORT?
Aquella situació que ens dóna seguretat, allò que coneixem, que no dóna marge a la incertesa, però que tampoc dóna lloc a la sorpresa, i que moltes vegades resulta ser aburrida, però de la que no sortim per la por al què passarà.

Per què és bo sortir de la nostra ZONA DE CONFORT?
Segurament pensareu: “aquesta tia està xalada!! Si estic tan a gustet en la meva zona de confort, perquè haig de sortir d’ella?, no té cap mena de sentit”. Però quan ho fem, quan per fi ens decidim a deixar-la de costat i ser un pèl agosarats en aquesta vida, ens permetem eliminar les nostres barreres, conèixer noves persones i viure noves experiències, el qual provoca un creixement que ens durà a tenir més expectatives, augmentar les nostres habilitats i tenir una vida més satisfactòria en tots els sentits. A sentir-nos més vius, en definitiva. També podrem prendre consciència dels nostres reptes, dels nostres objectius i de les nostres pors…
Quan ens decidim a sortir de la nostra zona de confort, segurament al principi ens sentirem ansiosos. Tots els canvis provoquen neguit. Serà senyal de que som persones i de que sentim, tan sols això. Començaran a rebelar-se les nostres barreres internes o externes que tenim. El primer que hem de fer és reconèixer-les, donar-li’s importància i pensar en com superar-les. Hem de reconèixer que no som perfectes, però també hem de reconèixer que podem arribar allà on desitgem.
Per a sortir de la zona de confort, normalment, és bo que busquem companyia, ja que a vegades, fer-ho tot sol, pot ser complicat. Si hi ha algú que comparteixi aquest interés, serà molt més fàcil.
Pot ser un amic que busqui el mateix, un psicòleg que t’ajudi a identificar els canvis que
necessites, la teva parella, els teus pares… Qualsevol és bo si tens confiança en ell i no té gaires pors, algú que et faci acceptar el repte d’arribar més lluny d’on estàs ara.
Per a poder sortir de la nostra zona de confort, és important que imaginem el que volem i que treballem en aquesta direcció. Cada petita acció que duem a terme, ens ajudarà a ampliar la nostra perspectiva i a aconseguir arribar allà on volem. No hem de ser molt exigents, els canvis són lents, però amb tenacitat i constància, és possible aconseguir-los.
Personalment, jo no sé com m’ho faig, però des de fa ja alguns anys, cada estiu és una època de canvi per a mi. I tot i que sóc conscient que molts dels que he tingut han sigut en benefici, sempre m’han provocat un petit trasbals i un canvi en les rutines diàries. A mi i als que m’envolten.

Aquest any, el canvi li ha Saüc Psicologia, la consulta psicològica que vaig obrir fa un temps. I és que en portes de fer els onze anys de trajectòria oferint els seus serveis, creixent i millorant gràcies als pacients que han confiat en nosaltres, ens toca de nou fer un canvi. Aquesta vegada d’ubicació, i és que aquest setembre, ENS TRASLLADEM!
Durant el mes de juliol hem hagut de fer obres, hem tirat parets, hem pintat, hem decorat i ho hem deixat ben bonic per tornar-vos a acollir de nou aquest setembre, perquè volem que a Saüc us sentiu còmodes per poder treballar sobre vosaltres de la millor manera.
I ara estic molt contenta de com ha quedat!!! Crec que és un espai molt acollidor i preparat per les tasques delicades que es duen a terme a la consulta… Però no va ser gens fàcil al principi. De fet, des de que va néixer Saüc Psicologia tot ha estat una cursa d’obstacles: primer, començar un negoci, amb 25 anys… Saüc era com un nadó acabat de néixer, que havia d’aprendre a poc a poc del seu entorn. Després va venir la infància: experimental, amb ganes, coneixent a més gent i donant-se a conèixer… I guanyant la confiança dels que tenia al seu voltant. Els últims tres anys ha estat en plena adolescència: època de canvis, de molts canvis… I ara sembla que ja va arribant a l’edat adulta, aquella en que sense saber tot de tot, ja té molta més experiència i es mostra més estable. Té les ganes de la infància i de l’adolescència, aquella essència de viure-ho tot intensament, però amb la serenor que li aporten els anys d’experiència.
Així és com es presenta Saüc Psicologia al setembre de 2016, amb ganes, amb moltes ganes de créixer molt més, de fer-se sabi, de conèixer i sobretot, de cuidar a aquell que li arriba. D’això es tracta la maduresa, no? D’agafar les ganes i la vitalitat de l’adolescència i posar-li el gra de prudència, responsabilitat i experiència que et dóna l’etapa adulta. Es tracta de donar, de recolzar, d’orientar, d’acompanyar… De poder arribar a aquell que acut a tu, per a que el seu dia a dia sigui un xic més serè i feliç.
Ja saps on trobar-nos!!! http://www.saucpsicologia.com, allà t’esperarem!!!
Així doncs, tot i la por i el neguit que suposa a priori sortir de la ZONA DE CONFORT, és important veure que aquesta “ZONA” no sempre és l’única ni la millor opció. Si ens mantenim ferms en la nostra comoditat, el que només veurem és que podem endevinar tot el que ens espera, tot és previsible… Però res ens farà vibrar com les novetats que ens poden oferir els canvis!