Publicacions

(eslògan de la Marató Barcelona 2012)

Una història d’esforç i superació personal

El 25 de març de 2012, a les 08:30 hores del matí, comença a l’avinguda Ma. Cristina de Barcelona la ruta turística més sacrificada de l’any.
Aquesta és l’hora oficial d’inici, però per un grup de corredors de la secció d’atletisme del CN Caldes, aquest somni comença molt abans.

Cap a l’octubre, un dels molts dies que entrenen, algú d’ells es comença a engrescar amb la idea de participar a la cursa més important de l’any. I animant-se mútuament, quan arriba el novembre, acaben per omplir les butlletes d’inscripció: alguns segurs del que estan fent, els altres “liant-se la manta al cap” i pensant que “déu dirà”.

Quan acaben l’any amb “la cursa dels nassos” saben bé que el seu proper objectiu està tocant a les portes i que no hi ha prou amb els entrenaments rutinaris que fan a diari, sinó que cal fer un canvi, cal direccionar als membres de l’equip cap a un entrenament únicament dedicat a la Marató. I així ho fa el Manolo. Prepara un entrenament exigent, un entrenament de molts dies a la setmana: més “lleugers” i sèries de dilluns a divendres i de distàncies llargues els caps de setmana.
A part de l’entrenament físic, no cal dir que durant aquests tres mesos els hi és primordial un entrenament mental. Hauran d’aguantar 42 quilòmetres sobre asfalt, i quan se’ls acabi l’agilitat de les cames, la seva ment haurà de ser prou sabia com per enfortir-les de nou.

El 24 de març és un dia crític, per ells i pels que els acompanyen. És un dia ple de nervis i les emocions estan a flor de pell. Avui toca descansar, però alguns d’ells no poden descansar tot el que volen. La ment els hi va amunt i avall, i hi ha moments en que se senten capaços de tot… D’altres se’ls hi ve tot a sobre…
Sopar ric en hidrats de carboni i a dormir d’hora, que a més, a les dues… seran les tres.

Diumenge 25 de març de 2012
A les 05:30 del matí es lleven, més o menys. Avui ningú fa el ronso al llit. Alguns d’ells ja porten una estona desperts. Els espera un matí dur, però ple d’emocions.
Prenen un bon esmorzar, de nou ric en hidrats i a les 06:30 es troben a l’aparcament del costat del parc de l’estació. Es distribueixen en cotxes i surten cap a Barcelona.
A les 07:00 aparquen a Montjuïc i a les 07:20 hores es canvien de roba. Encara és quasi bé fosc i la temperatura és de 12 º. Fa fred, però els nervis i els somriures el fan passar bé.
Cap a les 07:50, després de fer la foto d’equip, comencen a escalfar suau. Avui no massa estona, perquè encara els esperen 42 quilòmetres per endavant. I cap a les 08:15, entren als calaixos de sortida corresponents.
A les 08:28, com un huracà, arriba una melodia que tots reconeixen. L’himne de Barcelona’92, vibrant a un dels llocs emblemàtics de les Olimpíades, fa posar als atletes la pell de gallina. Les emocions es noten a l’ambient: hi ha nervis, germanor, motivació, esforç, superació…
A les 08:30 sona el tret de sortida. Ara sí, comença l’aventura. Els corredors s’ho agafen amb ganes. És el pas final d’un llarg temps de preparació.

Enfilen cap al carrer Tarragona, Berlín, Av. Sarrià, Diagonal i voregen el Camp nou. Travessera de les Corts, Numància, Av. Madrid, Sants, Gran Via i passeig de Gràcia. Han vist gran part de l’oest de la ciutat, i ara acaben de deixar a la seva dreta la Pedrera. Mai l’havien vist des d’aquesta perspectiva. Arriben al quilòmetre 15. Fins aquí han hagut bones sensacions. Sembla que els esforços han estat bons, però senten que els han de frenar per no tenir “sorpreses”.
Carrer Roselló, Pg. Sant Joan, Indústria, Sardenya (un altre emblemàtic de Barcelona, la Sagrada Família), València, Meridiana (de pujada i de baixada), Felip II, Gran Via i Rambla Prim. Els corredors segueixen bé. Van a ritme planificat i sembla que tot està controlat. S’emocionen quan veuen a les dones, mares, fills, amics, coneguts… que els han vingut a veure en aquesta etapa. Fa emocionar inclús el desconegut aquell que quan passes pel seu costat aplaudeix amb les mans i crida “vinga!”.
Comencen a enfilar Diagonal, que englobarà els quilòmetres 26-31… Continuen donant la talla, però ja es noten els quilòmetres. Poc a poc el cos va fent “mella”. Aquí, que els podem veure de pujada i de baixada, ens impressiona com canvien les actituds i les forces en tan sols tres quilòmetres. Quan pugen cap a la Torre Agbar, alcen els braços en veure’ns i somriuen… De baixada, es nota ja el sacrifici i les cares demostren que estan cansats. Demanen un reactiu per evitar baixades de sucre.
Qui diu que el quilòmetre 32 és el mur… Té tota la raó.
En aquests quilòmetres s’agraeix quan algú et fa de llebre de manera improvisada i et dóna el suport moral que se t’està començant a escapar.
Després de vorejar el mar, pugen cap a l’Arc de Triomf, Ronda St. Pere, Plaça Catalunya, Via Laietana, Ferran, Les Rambles, Drassanes… És el tram més dur. Queden tres parades de metro, dos quilòmetres dos-cents metres.

És una cursa contra el teu cos. Vols parar… però decideixes seguir… Ara no ho pots deixar… duus quaranta quilòmetres a l’esquena, i molts mesos de preparació, i molta gent donant el seu suport, i perquè ho vols fer per tu, perquè és el teu somni, i perquè ho vols aconseguir. Ja veus el final. Decideixes donar-ho tot, perquè el teu repte està ja a l’abast de la mà. Veus les torres de la plaça Espanya, i molta gent. Tothom aplaudeix, tothom crida els noms dels dorsals… T’agradaria fer un esprint, com has fet altres vegades per aquest mateix carrer a les curses de deu… però avui les cames no et donen… prefereixes fer el pas el més ferm que pots en aquests moments…

Passeu per sota l’arc d’arribada, i per fi, aquesta cursa, és vostra.

Felicitats campions!!!
Gràcies a tots aquells que els heu ajudat a fer realitat aquest somni, i gràcies a vosaltres per fer-nos partícips d’ell i deixar-nos acompanyar-vos en aquesta creuada!

TEMPS REALITZATS PELS MEMBRES DE LA SECCIÓ D’ATLETISME DEL CN CALDES:
Juli Jerez Tramunt 02:58:31 – Manolo Romero Del Peral 03:01:05 – Jordi Desquens Palacios 03:01:34 – Raimon Barbany Merino 03:01:50 – Alex Huertas Utrilla 03:13:26 – José Miguel Hernandez 03:28:41 – Jose Ripoll Perez 03:48:30 – Cristóbal Domínguez Montiel 03:49:44 -Jaume Balart Clapés 03:50:38 – Marta Pujol Comajoan 04:19:45
Aquesta cursa va ser per la Irene Murgó.

LA PANERA DELS TRESORS

La panera dels tresors, allò que a primera vista pot semblar un simple cistell de vímet ple d’artilugis incongruents, és un dels jocs d’exploració més adequat per a infants entre 6 i 12 mesos.

Consisteix en oferir una panera als nens (un cistell de vímet) que conté diferents tipus d’objectes d’ús quotidià, de material divers. La panera ha de ser sòlida, plana, estable i sense nanses, per a la seguretat del nen si es repenja. L’omplirem d’un assortit d’elements de fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals…, evitant sobretot els elements de plàstic (comercials), perquè en aquests només canvia el color d’ells.

En el joc de la panera dels tresors s’han d’anar renovant els objectes, per estimular l’interès dels infants, però també cal deixar-ne d’antics, perquè els nens els tinguin com a referència. Per renovar-los adequadament, és important observar les preferències dels infants i les activitats que duen a terme amb cada objecte.

Al principi, el nen agafarà un objecte perquè el tindrà a prop i li serà atractiu d’alguna manera. El tocarà i gaudirà de la sensació que li produeix la seva manipulació. Després, pel seu interès, es farà capaç de triar un objecte o un altre, segons l’atraiguin per alguna qualitat de les que posseeix.

La presentació dels objectes fa que es faciliti la tria d’allò que més interessa a l’infant en cada moment i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses. El nen aprèn sol i per ell mateix. D’altra banda, l’adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança, afavorint la lliure exploració, la manipulació, la concentració i l’atenció.

Cada nen utilitzarà els objectes d’una manera o una altra: els mouran, els observaran, els faran sonar, provaran d’unir dos materials, se’ls posaran a la boca, els apilaran, els oloraran, els llençaran, els tastaran… creant així la seva pròpia experiència.

L’objectiu principal de la panera dels tresors és desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta.

A més a més, la panera potencia: la diversitat, l’acumulació d’informació, aprendre i saber de l’entorn, descobrir-se a un mateix… Dóna l’oportunitat d’escollir allò que l’infant vol agafar, donant-li certa autonomia, sentint-se realitzat i satisfet amb ell mateix, li dóna la capacitat d’exploració d’entre una gamma molt variada. Afavoreix la capacitat de concentració, la utilització de les mans i la implicació de tot el cos, l’estructuració del pensament, actuar al seu propi ritme, el plaer de la sorpresa…

Els objectes que componen la panera han de ser variats i han de despertar el màxim de sentits possibles:
– vista: color, dimensions, brillantor, forma…
– so: percussió, fricció, cruixir, absència de so…
– olor
– gust
– tacte: textura, temperatura, pes…

Els diferents objectes que componen la panera poden ser:
Objectes naturals:
Llimona, poma, pedres, castanyes, cargol de mar, petxines, taps de suro, closques de coco, pomes, escorça d’arbre, magrana, nous, carbasses seques…
Objectes de materials naturals:
Cistells petits, raspall d’ungles de fusta, brotxa de maquillatge, pinta, brotxa d’afaitar, calçador, raspall de dents, pinzell…
Objectes de fusta:
Capses petites, cullera de mel, trompeta, bol, ouera, cilindres, castanyoles, timbal, ou, plat, argolla, bobina de fil, daus, cubs, pinces d’estendre, anella de cortina, cullera, mà de morter, cullerot…
Objectes metàl•lics: trompeta, flamera, joc de claus, harmònica, jocs de picarols, colador, tap, cadena, culleres, estri de batre els ous, triangle, taps de pots de conserva, llaunes, motlles de pastís, esquellot, campana…
Objectes de pell, roba, goma, folre:
Moneder, tub de goma, pilota de tenis, tap de bany amb cadena, bosses petites d’olors, funda d’ulleres, pilota de roba, nineta de drap…
Objectes de paper i cartró:
Llibreta, capsa, tubs de cartró…
Objectes de vidre:
Pots petits, pots de melmelada, pom d’armari, collarets, pots de cosmètica…