NO M’AGRADA QUE EM FACIN PLORAR

NO M’AGRADA QUE EM FACIS PLORAR

 

Sóc el Franc i tinc set anys. Visc amb el meu pare i la meva mare, a un pis a Barcelona. El nostre pis és un 5è sense ascensor.

Vaig a l’escola que hi ha a prop de casa i la meva mestra es diu Carme. Ella és la que m’ensenya les mates i el català. A mi em costa llegir, però ella no perd la paciència i m’ensenya a dir les frases que hi ha als llibres. Me l’estimo molt i m’agrada abraçar-la. M’agrada la seva olor de violetes i com són de suaus els seus cabells.

La meva millor amiga es diu Lídia. Va a la meva classe. Junts juguem a l’hora del pati a fer cases i amb la pilota.

 

Avui ha vingut l’Anna a casa. Duu el cabell llarg, com sempre, recollit en una cua, i una arracada al nas. Quan ve sempre seu a jugar amb mi, i em fa preguntes i parlem de com em va el cole. També parla amb la mama, i em sembla que ella plora, però com em fan quedar a l’habitació, no ho sé segur.

L’altre dia, el dimarts passat, l’Anna també va venir. Em va preguntar com m’havia fet mal a l’ull. Jo no li volia dir, perquè el pare em dir que si li explicava em picaria amb el cinturó. I jo estimo al meu pare, però a vegades ell sembla que no m’estima.

Quan arriba del bar del Paco sempre està enfadat, i em crida. A mi i a la mama. La mama em fa amagar a l’armari, però quan em troba s’enfada, perquè ja estava enfadat, i més perquè estic amagat. Jo no sé perquè fa tot això el papa: potser està nerviós perquè el van fer fora de la feina, o potser s’ha enfadat amb algun amic… però jo quan m’enfado amb la Lídia no pego a ningú… ens demanem perdó i ens fem una abraçada. La Carme diu qeu no ens hem de crida, que ens hem de parlar.

 

Avui l’Anna està molt sèria. Diu que avui no podem jugar, però que vol que segui al sofà amb ella. El papa no està a casa. Sort, perquè em sembla que no s’agraden massa.

La mare sí que hi és, i també seu al sofà amb nosaltres. L’Anna em parla a poc a poc, perquè diu que m’ha de dir una cosa molt important i que vol que l’entengui bé. La mama plora I jo l’abraço.

L’Anna em diu que el papa m’estima, però que a vegades, com que es posa molt nerviós, fa coses que no ha de fer. Diu que un papa no ha de picar al seu fill amb un cinturó i fer-li mal a l’ull. Diu que ha parlat amb la mama i que hem de marxar de Barcelona. Diu que ens ha buscat un lloc nou per viure i un nou cole, un lloc on el papa no ens pugui picar i cridar… Jo no dic res… No puc dir res, perquè tinc ganes de plorar. M’agafa la mà i em diu que m’acompanyarà a fer la maleta, perquè agafi la meva roba i el Willy, el meu mono de peluix. Quan sortim de l’habitació, l’Anna m’agafa una mà i la mama l’altre. Paro un moment i els hi dic que m’esperin un moment, que m’he oblidat una cosa. Agafo un paper de la taula i escric:

“No magrada ce em fasis plura”. Franc.

 

Què entenem per situació de maltractament?

La situació de maltractament és aquella en que l’infant és maltractat sent objecte de violència física, psíquica i/o sexual. També ho és si pateix una manca d’atencions que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament i quan se’l priva dels seus drets i el seu benestar.

Així doncs, no és només maltractament é blau que queda després d’un cop de peu o el tall fet al caure sobre la tauleta de nit. De maltractaments infantils hi ha de diferent tipus, i és el nostre deure conèixer-los, per poder-los identificar i actuar en conseqüència.

La següent taula recull la tipologia de maltractaments que podem trobar:

Maltractament	Actiu	Passiu
VisibleInvisible	Cops, abús sexualMaltractament psicològic	Negligènciaabandonament

Maltractament físic: Visible i actiu. És l’acció no accidental per part dels pares o de les persones que tenen cura dels infants que els provoqui danys físics o malalties.

Maltractament per negligència i abandonament: Visible i passiu. Són les situacions en les que les necessitats bàsiques de l’infant (físiques, socials i psicològiques) no són ateses de manera, per cap dels membres del grup on conviu (alimentació, higiene, atenció mèdica educació, vestit, vigilància, seguretat).

Maltractament psicològic o emocional: Invisible i actiu. És la situació crònica en la que les persones adultes responsables de l’infant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius envers la pròpia autoestima i li limiten les iniciatives que té (refús verbal, insults, discriminació…).

Maltractament sexual: Visible i actiu. És la situació en la que un infant o adolescent és utilitzat per satisfer els desitjos sexuals de l’adult, ja sigui presenciant o participant en activitats sexuals, i que ell no comprèn o per a les quals no està preparat d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no hi pot donar el consentiment.

Maltractament prenatal: Visible/invisible, actiu/passiu. Es produeix quan una mare embarassada no té cura, de forma conscient o inconscient, de les atencions que demana el seu estat, amb risc de perjudicar el fetus.

Sotmetiment a drogues o a fàrmacs: Visible i actiu. Situació en la que es sotmet a l’infant a qualsevol tipus de substància sense necessitat mèdica, que l’incapacita pel desenvolupament.

Explotació laboral: Visible i actiu. Situació en la que s’utilitza un nen en edat no laboral per a treballs on s’obté qualsevol tipus de guany.

Explotació sexual: Visible i actiu. L’infant és obligat o induït a activitats de prostitució i/o pornografia.

No es maltracta sense voler. Ningú maltracta per casualitat o sense ser conscient del que fa. I les conseqüències físiques i psicològiques que poden aportar són brutals, agreujant així el dolor invisible de la infància.