L’ESQUIZOFRÈNIA – QUAN EL QUE VIUS ÉS UNA FANTASIA
* Segur que quan van callar fou perquè es van percatar que jo estava allà i no volien que sentís el que havien estat parlant sobre mi.
Sempre ho fan… a parlar de mi, em refereixo, i per norma, a callar després. Però em consideraven més ingènua del que ho era realment, i no sabien, que jo ja n’estava al corrent….
Cada dia era una conversa diferent: un dia sobre mi i la meva feina, altres dies sobre les meves parelles, altres sobre les meves aficions i altres, simplement, de mi i de la meva persona.
I ja estava farta. Aquestes que deien ser les meves millors amigues, em tenien fins al capdamunt. Això s’havia d’acabar, però no sabia com.
– No sé què li passa. És com si hagués canviat de personalitat. Sempre està a la defensiva, salta a qualsevol proposta, li molesta qualsevol comentari.
– El seu comportament és diferent. És molt dèspota i no sap callar els comentaris políticament incorrectes. A la feina ja han començat a parlar d’això, i ha fet faltes, faltes greus. M’amoïna que el següent pas sigui el comiat, i no per la seva professionalitat, sinó per ser una malcarada.
– I es mostra agressiva, de paraula i de fets. Sempre té la mandíbula apretada, el puny en tensió i utilitza un vocabulari que no és propi. No tinc res en contra de les paraulotes, però sí quan van dirigides a mi contínuament…
* I allí estaven també aquelles de la feina. Avui no aniria a esmorzar amb elles. Estan fent tot el possible perquè deixi l’oficina. Em passen els pitjors casos, els més durs, els que em fan plegar sempre més tard i que al marxar ja no tingui temps de fer res. Em volen prendre el lloc, volen que dimiteixi, però no ho faré.
Bé, també haig de considerar… que està el fet que tot i que jo vulgui anar a esmorzar amb elles, ja no m’esperen. Fan canvis d’horaris, si jo els hi dic de fer un cafè, resulta que ja n’han pres, i tot per no anar amb mi… Totes m’exclouen.
Per l’Estefania, tot gira al seu voltant, tothom parla d’ella, tot va dirigit a ella, tot es converteix en negatiu… i això fa canviar la seva relació respecte el seu entorn més immediat, fent-la mostrar més arisca, dèspota, hipervigilant i temerària.
L’Estefania té esquizofrènia.
L’esquizofrènia és una malaltia mental que es caracteritza per la pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de dirigir la conducta de manera adequada. Qui pateix esquizofrènia experimenta una distorsió dels pensaments i sentiments. El que caracteritza a l’esquizofrènia és que afecta a la persona d’una forma total, pel que comença a sentir, pensar i parlar de manera diferent a com ho feia abans: pot evitar situacions socials, parlar sol, riure sense motiu…
La persona que té esquizofrènia no pot explicar el que li està passant, té por a fer-ho o de creure que està malalt, pel que no acostuma a demanar ajuda, dificultant l’inici del tractament.
L’edat d’aparició està compresa entre els 15 i els 45 anys, tot i que acostuma a donar-se els primers símptomes al final de l’adolescència.
CAUSES:
L’esquizofrènia no té una causa exclusiva, sinó que cal atribuir la responsabilitat a tot un conjunt de causes, però probablement, el fet més important és un defecte bioquímic o microestructural cerebral.
Hi ha diferents models que expliquen l’aparició de l’esquizofrènia, però el més extés és el model vulnerabilitat – estrés:
Se suposa que existeix una especial vulnerabilitat psíquica per a que pugui produir-se aquesta malaltia. La primera responsabilitat es deu a determinades condicions hereditàries (una persona pot ser vulnerable a patir la malaltia). Com a desencadenant de la malaltia cal sumar una carga emocional especial (estrés – fets de la vida que provoquen un trasbals important que acostumen a significar una exigència excessiva per a una persona vulnerable).
També és probable que es pugui desencadenar, en una persona vulnerable genèticament, un cop hi ha consum de drogues.
SÍMPTOMES:
Existeixen una gran varietat de símptomes indicadors d’esquizofrènia:
Al.lucinacions: enganys dels sentits, percepcions interiors que es produeixen sense un estímul extern. La persona que les pateix no és capaç de reconèixer que el que percep sorgeix només de les seves vivències interiors i no està present en el món extern. Les al·lucinacions poden ser auditives, tàctils, visuals, gustatives i olfactives.
Deliri: convicció errònia d’origen patològic que es manifesta tot i els raonaments evidents i lògics. El pacient veu el deliri com una realitat vàlida. Poden donar-se deliris de persecució, de culpa, de grandesa, religiós, somàtic, de referència…
Trastorns del pensament: la manera de parlar sol donar indicis significatius sobre el pensament trastornat: relaten que han perdut el control sobre els seus pensaments, que li han imposat, que hi ha algú que els manipula…
Pobresa afectiva: empobriment de l’expressió d’emocions i sentiments, a nivell verbal i físic / gestual: no utilitza les mans al parlar, mirada perduda, poc contacte visual… També és freqüent la incoherència afectiva: l’afecte expressat és inapropiat. Somriu quan es parla de temes seriosos, no realitza inflexions vocals…
Alogia: empobriment del pensament i de la cognició. Pot presentar pobresa del llenguatge espontani, respostes breus, poca informació addicional a les explicacions, contingut pobre de les respostes (tot i que siguin llargues, no diuen res). El llenguatge és repetitiu i estereotipat, perd el fil de la conversa, tarda un temps en respondre a les preguntes formulades…
Abulia / apatia: falta d’energia, d’impuls i d’interès per les activitats quotidianes (problemes amb la higiene, absència al treball, sentiments de cansament…
Anhedonia – insociabilitat: dificultat per experimentar interès o plaer per les coses que abans li agradava fer o considerava satisfactòries (poques aficions, desinterès sexual, inapetència social…).
Problemes cognitius de l’atenció: presenta problemes en la concentració i en l’atenció. El pacient és només capaç de concentrar-se esporàdicament. Es distreu amb facilitat en mig d’una activitat o conversa.
Durant les crisis psicòtiques, aquests símptomes poden anar acompanyats de: angoixa, excitabilitat, insomni, palpitacions, comportament agressiu i/o agitat, inquietud motriu, conducta repetitiva…
CURS DE LA MALALTIA:
Es pot parlar d’esquizofrènia quan els símptomes es donen durant un període de temps llarg, o quan es van repetint en el temps. Es diferencien tres fases:
Fase prodròmica: és la fase que es dóna abans del desencadement de la malaltia, abans d’una crisi. Hi ha símptomes que ens poden ajudar a detectar-les: tensió i nerviosisme, pèrdua de gana, desorganització, dificultat per concentrar-se, dificultat per dormir, no recordar amb precisió, pensar que els altres es riuen d’ell…
Fase activa: és la fase on es desencadena la malaltia (brots o crisis). Els símptomes que es produeixen són les al·lucinacions, els deliris, els trastorns de pensament… És la fase en la que la família s’alarma i demana ajuda mèdica. La durada dels brots varia segons la persona i poden anar d’unes setmanes a un any. Una persona sol tenir brots de durada semblants. Els intervals entre els brots també és variable.
Fase residual: no la pateixen tots els malalts. Els símptomes s’agreugen i el deteriorament personal, social i laboral és greu.
De les persones que pateixen esquizofrènia, 1/3 es recupera, 1/3 segueix tenint certes limitacions després d’un brot i 1/3 no pot viure de manera autònoma.
TRACTAMENT:
El tractament de l’esquizofrènia es basa fonamentalment en fàrmacs (antipsicòtics), que controlen els símptomes actius, però és necessari un tractament complementari: que el pacient rebi ajuda terapèutica i psicosocial, que recuperi els seus hàbits de vida, que tingui persones de recolzament, una rutina i una integració a la societat, que ocupi els diferents moments de la seva vida amb activitats (esport, passejar…), etc.
A part de la medicació antipsicòtica, també és necessària la farmacologia per controlar els símptomes emocionals (ansiolítics i/o antidepressius).
Saüc PSICOLOGIA 