QUAN L’AMOR MATA…

QUAN L’AMOR MATA…

La vaig conèixer en un bar. En un bar d’aquells bastant foscos, que només queden il•luminats per alguna llum que parpadeja i que s’està a punt de fondre. Era a prop de la barra, i al costat d’un noi amb una caçadora de cuir i mal afaitat, i només veure-la, em va extasiar. Ulls encisadors que em provocaven, que feien que em sentís atret per ella des del primer moment en que la vaig veure. I així, en aquell “antro”, va començar la nostra història d’amor.
Història d’amor i desamo; de passió i de dolor; de motivació i de frustració… Com et vaig arribar a estima i com et vaig arribar a odiar. Encara t’odio: has marcat la meva existència i és un pes que duré tota la vida. Per sort, Lucy, has desaparegut… (Roger, 27 anys).

L’addicció a una droga pot comparar-se amb un procés d’enamorament que hem pogut viure al llarg de la nostra vida, però normalment, amb conseqüències més perjudicials.

Fase d’enamorament:
Les primeres experiències amb les drogues són de vital o desafortunada importància per a una possible addicció posterior. Si aquestes han estat agradables, es produeix una atracció apassionada i un desig irracional de tornar a prendre les substàncies, similar a quan t’enamores d’algú i busques a la persona desesperadament per aquells llocs que creus que la pots trobar. Intentes tornar a tenir contacte amb ella, a establir una relació que et dugui a sentir les emocions de les altres vegades, i això augmenta les ganes de tornar-la a sentir, de tenir-la i que et proporcioni una eufòria que et dugui al nirvana.

Fase de la lluna de mel:
Una vegada les persones associen el consum d’algunes substàncies a estats d’ànim positiu, l’addicció és cosa feta. Busques la solució màgica per evadir-te dels problemes del dia a dia, de les frustracions i desmotivacions.
Durant aquesta etapa, el consumidor es creu gran. Se sent que controla la situació i que res dolent pot passar. Gaudeix del moment i de la sensació positiva que li proporciona.
No s’adona que la vida que duu és irreal, se sent en un núvol, tot i que la seva relació està basada en la mentida i en la fantasia; una fantasia que no pot durar tota la vida.

Fase de la traïció:
Aquesta relació normalment no és acceptada per la gent que l’envolta i que realment se l’estima. A ningú li agrada veure que un amic està amb algú que només el fa patir, que no se l’estima i que li destruirà la vida.
Són coses que es veuen, però quan estàs ficat en una relació tan passional, difícilment ets conscient de la situació que estàs vivint.
Aquesta relació perversa et fa realitzar conductes poc afins a tu, que de no estar enganxat, difícilment haguessis fet.
Cada vegada et sents més sol i més incomprès. Com els altres no es poden alegrar per aquesta relació si a tu et fa feliç… Doncs no, no ets capaç de veure a l’autodestrucció cap a la que t’estàs declinant…

Fase de la ruïna:
Tot a la teva vida es va tornant més fosc. L’addicció t’està duent a una dependència total: cada vegada necessites consumir més per sentir-te bé, per a proporcionar-te les sensacions i emocions positives d’abans.
Ets sents atrapat, i els problemes, lluny de desaparèixer, comencen a incrementar-se.

Fase de l’empresonament:
Amb el temps, la persona addicta arriba a un estat de desesperació. Deixa de banda tot, i ja res no el satisfà.
És empresonat, empresonat per una substància que ja res no li aporta; una història d’amor que no li dóna un final feliç, com el de les pel•lícules.

Però com a totes les històries d’amor desgraciades, hi ha qui per sort, se’n surt, i que per difícil que sembli, torna a ser feliç, sense necessitat d’una ratlla, una punxada o una pastilla. El camí és difícil, però no impossible.