A NADIE LE AMARGA UN DULCE, PERO LA NAVIDAD…

Ja comencem: nadales a la plaça de l’Àngel, llums per totes les finestres, la taitanta edició de la fira de Caldes, pare noel als balcons de casa (d’aquest que posen els pèls de punta, i no d’emoció precisament…), safates de bombons daurats, regals d’amics invisibles i tions, sopars (del gimnàs, de la feina, dels veïns, dels que et trobes a llençar les escombraries…), sms, WhatsApp i targetes virtuals (prohibit les felicitacions amb segell) plens de bons desitjos del proper any (que no s’han adonat que serà cru? Que estem de crisi! Crisi monetària, ètica i moral, si cal!), i a més, els anuncis de la TV: sigues feliç, perquè és clar. Aquests dies són per estar en família, per fer trobades i llargs dinars, i tenir sempre un somriure a la cara, mentre toques la pandereta…

Però, i què hi ha del que es coneix com a “depressió del Nadal?” Aquest terme no fa referència a un nou trastorn que surt als manuals psiquiàtrics, sinó que tan sols és un estat d’ànim molt semblant a la depressió. Però no és en sí el Nadal el que ens deprimeix, si no que hi ha una tristesa latent que ve de temps enrere i que s’accentua durant aquests dies. A això, se suma la previsió de les trobades familiars, l’estrés per comprar regals, i amb els temps que corren ara, la possible dificultat per adquirir-los a nivell econòmic. Les estadístiques mostren que avui en dia a un gran nombre de persones no els hi agrada aquestes dates. Quins són els motius principals?
– L’absència d’éssers estimats al nostre costat, persones que han mort o que es troben lluny. Es troba a faltar aquella persona i se sent nostàlgia de les festes passades anteriorment.
– La falta de recursos econòmics per comprar aquest regal que al fill/nebot/fillol/parella/amic (qui sigui) tanta il•lusió els hi fa.
– Fer el balanç de l’any que està acabant, dels objectius assolits o no, dels projectes inacabats…
– El fet de que “quasi per obligació” toca sentir-se feliç.
¿Què podem fer per a que el 23 de Desembre al 7 de Gener no sigui una agonia plena de tristesa?
– No et deixis dur per la pressió de la televisió. No ha de ser felicitat allò que s’anuncia, perquè cadascú s’ha de fer la seva pròpia felicitat, i no cal que la teva estigui plena de llums i colors.
– Gaudir de les possibles trobades familiars, eludint els possibles comentaris fora de lloc de la sogra o la impertinència del tiet del marit. Situa’t lluny d’aquestes persones que et poden provocar urticària i seu ni que sigui a prop dels nens, que almenys, et faran riure.
– No plantegis objectius idealistes per pròxim any… Deixa que les coses vagin fluint. Gaudeix del dia a dia, i el que hagi de venir, ja vindrà.
– Fes que els records de les persones que no hi són es converteixin en quelcom agradable. Els que no hi són (i no vull ser brusca…), no tornaran. Guanyes una emoció més positiva si recordes els anys feliços passats amb ells que si et planteges amb enyorança els que ja no arribaran.

És cert que, vulguem o no vulguem, el Nadal arriba (i ja hi ha prous símbols que s’encarreguen de recordar-ho), i que aquesta temporada és propícia pel constants records del passat, reafirmant allò de “cualquier tiempo pasado nos parece mejor”… però i si…, ja que ha de passar, ho intentem fer amb tota la dignitat? Més val que aixequem bé el cap, afrontem el pensament positiu, els records que ens envaeixen i “agafem l’animal per les banyes”. I sense pretendre ser egoistes, ja que faràs regals a tots els altres, compra’t aquesta cosa (que per petita que sigui) portes temps desitjant. Els capritxos no curen, però ajuden.

BON NADAL PER A TOTHOM!!!!