Publicacions

Estimats Reis Mags, o Pare Noel o tió… o qui sigui qui estigui darrera de la màgia del Nadal… aquest any, a falta d’un regal, vull demanar 12 desitjos, un per cada mes que passi. 

Algú em va dir quan era petita, que si pensaves molt en allò que desitges, se’t complia; que si bufaves fort les espelmes del pastís d’aniversari i les apagaves totes a la vegada, allò que havies desitjat, se’t complia; que si bufaves una flor d’aquelles que semblen coto fluix i demanaves un desig, se’t complia… però amb el temps, he pogut evidenciar que res de tot això és cert, que si vols que se’t compleixi un desig, t’hi has d’esforçar per aconseguir-lo, que normalment les coses no venen soles i que darrera d’un desig o un somni complert hi ha una persona que no ha deixat de lluitar per ell… 

Així que aquí van els meus desitjos per aquest any!

• Desitjo baixar revolucions al meu remolí de vida, per poder saborejar més cada moment que visc i poder apreciar les petites coses, que a vegades, pel ritme frenètic, passen per davant meu sense adonar-me.
• Desitjo un gramet (o un quilet) més de paciència per poder gestionar quan els meus fills estan cansats, tenen gana o diuen que no, sense fer un crit o amenaçar amb que “s’ha acabat això” (sí, sóc psicòloga però també sóc persona i se m’ha pogut escapar per la meva boqueta alguna cosa detestable…).
• Desitjo no sentir-me culpable si no sempre sóc la millor mare que voldria ser i que em perdonaré si no sempre els meus mengen el més sa o el més recomanable, si algun dia no es renten les dents o si algun dia els deixo mirar la televisió més del compte. 
• Desitjo poder donar uns bons valors als meus fills sent un bon model, que respectin als altres, que siguin tolerants i que siguin empàtics. I que ells s’estimin molt, que puguin comptar l’un amb l’altre.
• Desitjo ensenyar als meus fills que les coses requereixen, la majoria de vegades, un esforç; que les coses no s’aconsegueixen només per demanar-les o desitjar-les i, que ni molt menys, les coses es converteixen en realitat JA. La immediatesa no satisfà a les persones i a vegades ens frustrem, perquè no aconseguim allò que volem. 
• Desitjo gaudir molt dels que m’estimo, els meus fills, la meva parella, els meus pares, la meva germana, els meus nebots, els meus amics…
• Desitjo que les persones siguin menys egoistes, menys intolerants, menys geloses i menys crítiques amb la vida dels altres. Que visquin i que deixin viure. Això no depèn tan de mi… però sí que és una cosa que m’encantaria que es complís.
• Desitjo que la gent no faci mal per no ser, pensar o actuar com ells. En la diversitat està la riquesa d’avui en dia. 
• Desitjo poder ajudar als meus pacients a la consulta des de la professionalitat i des de l’estima, amb escolta activa… posant la passió de sempre en cada minut de treball.
• Desitjo ser forta i tenir estratègies per fer front als moments durs que l’any pugui portar, a nivell de salut, relacions, treball…, permetent-me estar trista, enfadada o nerviosa si cal, però no deixant-me endur per aquestes emocions i que no em permetin afrontar les situacions de manera adequada. 
• Desitjo que plogui, que pugui continuar gaudint de la natura i dels entorns tan preciosos que tenim al nostre poble.
• Desitjo poder continuar fent esport, que és el que em fa sentir viva, tenir esma per continuar matinant i sortint a recórrer els carrers del poble a cop d’esportiva. 

A canvi, jo dono la meva paraula que m’esforçaré dia a dia per aconseguir-ho i per fer tot el que estigui a les meves mans. 

BON NADAL I FELIÇ ANY 2024 PER A TOTHOM!!!

Estem a les portes de la Festa Major de Caldes, i si preguntéssim als pares dels adolescents entre 12 i 18 anys, la preocupació més gran aquests dies és “el consum d’alcohol” dels seus fills. Sí, heu llegit bé: 12 anys, i és que el consum d’alcohol s’ha avançat (igual que el fumar o ús de “vàpers”).

No us dic res nou si us explico que tenir un consum exagerat de begudes alcohòliques té molts efectes nocius en la salut. I és que l’alcohol, és com tot, “una copeta no fa mal”, el problema és fer un mal ús i un abús. I l’altre problema és l’edat en que s’està començant a beure, ja que els adolescents no té la maduresa necessària ni d’edat ni cerebral (el seu cervell encara està en plena expansió de connexions neuronals i el consum de drogues no ajuda a una plasticitat bona).

PER QUINS MOTIUS BEUEN ELS ADOLESCENTS?

L’alcohol és la droga més utilitzada per la població juvenil. El motiu de per què la trien és diferent, però entre d’altres hi ha: “no fa pudor com el tabac i és més difícil que els pares m’enganxin”, “perquè em fa ser més simpàtic”, “perquè així em sento part del grup”, “perquè em fa sentir més segur”, “perquè és guai”, “perquè el meu ex veiés que ja l’havia oblidat”, “perquè m’oblido dels problemes”, “perquè els meus amics ho fan”, “perquè estem de festa…” (veieu que molts dels motius amaguen necessitats emocionals? Punt 1 a tenir en compte!).

QUINS SÓN ELS EFECTES SECUNDARIS DEL CONSUM D’ALCOHOL?

Lluny del que tots podem pensar (o la majoria de gent pensa), l’alcohol no és un desinhibidor del sistema nerviós, sinó que és tot el contrari, és un inhibidor que fa que es deprimeixi el còrtex cerebral i afecti als centres nerviosos, fent disminuir la funció de diferents parts cerebrals i afectant així a la seva execució: disminueix la capacitat de raonament en general (per això ens veiem més valents, perquè pensem menys les coses), disminueix l’atenció i la concentració, la sensació de control (tot i la fictícia sensació de control i de “menjar-se el món” i de que no hi ha res que els pugui parar), la memòria, augmentar l’agressivitat i, evidentment, també es “deprimeixen” les emocions (tot i les primeres sensacions de benestar i d’”estar content”, el consum més continuat fa que la tristesa es faci més palesa).

COM PODEM EDUCAR EN UN BON ÚS DEL ALCOHOL:

• Primer de tot, com tot el que hi ha en quant a infància i adolescència, és amb un bon model. Si nosaltres som un bon model de conducta, d’actitud i de gestió de les situacions, no és 100% segur que ens “copiaran”, però serà més probable.
• No es tracta de prohibir, sinó de parlar i de que coneguin què pot passar i les conseqüències que es poden donar. Ja se sap que, prohibir significa en realitat, provocar.
• Ensenyar que no es beu “associat a cap situació emocional” (però com s’hauria d’ensenyar que no s’ha de menjar en excés o no menjar quan un es troba trist). Les emocions es gestionen d’una altra manera més saludable.
• I parlar, parlar molt. La comunicació és essencial en totes les etapes evolutives, però sobretot a l’adolescència, és primordial. I no és una comunicació de de control, d’interrogatori, de prohibició, de qüestionament… és una comunicació d’estar atent, d’estar alerta a senyals, d’escolta, i sobretot, de respecte.

Pares, mares… parleu molt amb els vostres fills, escolteu-los sense jutjar constantment. Si no volen parlar, respecteu, però no us allunyeu. Estigueu alerta a aquell indici que significa “ara vull parlar”, “això és important per mi”. Els adolescents necessiten ser més escoltats que parlar, però hem d’entrenar com escoltar-los, perquè a vegades, no se’ls sent.

MOLT BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!!!!