“Albert, mira que ets maldestre!!! Sempre se’t cauen les coses!”
“El teu germà sempre té ordenada la seva habitació, i tu?, mira tu!!! Ja podries aprendre d’ell! Alguna cosa se’t podria enganxar!
“Surt de davant, que no et vull veure de l’enfadada que estic”.
“Com facis això… més val que no ho facis, sinó…”
“Andrea, maca, em pensava que eres més llesta…”
“Tinc unes ganes de que s’acabin les vacances perquè tornis a l’escola”.
“Sempre t’equivoques!, és que no pares atenció!”
“Ets igual que el papa!”
“Estàs insuportable!”
“Només penses en tonteries”… “més et valdria estar pel que has d’estar!”
T’adones de quantes frases diem a casa, al parc, a l’escola… i de l’efecte que poden causar ens els nostres fills/es? En el moment que les diem, potser no en som conscients de la magnitud d’elles, però ara llegides, des de la calma, com les perceps???
Què creus que passa per la ment del teu fill quan li dius tot això, i a més, li afegeixes el to de despreci, o ho fas amb un mig somriure (com si riguessis d’ell) o des de l’enfado? Com creus que li afecta? Quin creus que és l’impacte que pot tenir en el seu desenvolupament?
Les frases esmentades, i cent més que em venen al cap, les diem per dos motius: o bé perquè les hem sentit tota la vida i les hem normalitzat, o bé perquè les diem des de la ràbia i pensem que a través d’elles provocarem un canvi ràpid en els nostres fills. I cap dels dos motius és vàlid.
PARLAR DES DEL LLENGUATGE POSITIU O DES DEL LLENGUATGE NEGATIU
Quantes vegades al dia dius la paraula “NO”?. “No facis”, “no corris”, “no embrutis”, “no pares”…
Ara que les has contat (ha costat, oi?), com les podries canviar per frases positives? Ull!, que amb això no estic dient que no hi hagi límits o ser totalment permissius, estic parlant només d’un canvi de registre lingüístic (perquè al final, és aquest el que afecta als nens i nenes).
Si tots els nostres arguments són basats en el no o en la personalització (“ets un…”) aconseguirem el contrari del que a priori volem, ja que influirem de manera negativa en la seva autoconfiança i en la que tenen cap a nosaltres com a pares.
Has trobat per quines frases podries dir el mateix però, des de l’amor i el respecte? Vinga… segur que sí, si hi penses una miqueta segur que les pots dir millor.
- El primer que hem de fer, doncs, és reconèixer què diem i com ho diem. Ser conscientes de que utilitzem frases que no són del tot correctes i que afecten negativament a l’autoestima i autoconfiança dels nostres fills.
- Identificar les frases que diem i canviar-les per d’altres de més positives. Què us sembla canviar “Ets un mandres”, per un “Si fas les coses més ràpid, et donarà temps per jugar”.
- I ara entra l’empatia en joc: posa’t un moment en el lloc del teu fill/a. Imagina’t que el teu cap està tot el dia: “ets un vago”, “mira quina taula tens de desendreçada”, “un altre cop t’has equivocat”, “mira el teu company, ja podries aprendre d’ell”… oi que no mola gaire. No, no mola gens. A ningú ens agrada que ens infravalorin, que ens critiquin, que ens jutgin, que ens deixin en evidència. Què et fa pensar que al teu fill sí?
Si penses que així, a través de les faltes de respecte, dels retrets, de parlar de manera generalista (sempre ets, sempre fas…), infravalorant, castigant… canviaràs la conducta dels teus fills… Ho sento, però estàs molt equivocat.
Ull! Ara no us fustigueu, no us castigueu vosaltres… que a ser pares no ens ensenya tampoc ningú… que a ser pares aprenem cada dia, per això ens equivoquem… però sempre va bé, parar de tant en quant, ser conscients del que fem i del que diem i decidir si volem continuar pel mateix camí.
“DES DE LA CONFIANÇA, DES DE L’AMOR, DES DEL RESPECTE… S’EDUCA MILLOR”.
Saüc PSICOLOGIA 