Acabava l’article anterior amb la frase… DIR “NO” ÉS MOLT SALUDABLE!
I us donava un primer consell de com aconseguir-ho… Només hi ha una manera de fer-ho de manera efectiva, i és utilitzant l’ASSERTIVITAT. L’ASSERTIVITAT consisteix en dir el que penses i el que sents, sense ofendre l’altre.
T’HAS PLANTEJAT MAI COM PODRIES CANVIAR ALGUNES DE LES SITUACIONS QUE VIUS EN EL DIA A DIA, SI LES GESTIONESSIS DE MANERA ASSERTIVA O COM MILLORARIA LA TEVA VIDA???
Ara bé, actuar amb assertivitat no sempre és fàcil i, és més, no sempre és efectiu… perquè que nosaltres siguem assertius, no significa que l’altre ho rebi bé o no s’enfadi… (tot i que almenys, ser assertiu, et dóna més calma mental i ser mentalment més saludable).
Avui, i ja com a escrit per acabar l’any (i per què no… potser com a objectiu d’any nou), vull plantejar-vos algunes situacions i donar alguns “tips” de com dir “NO” (al final, la teoria la sabem tots, però el difícil és dur-ho a la pràctica).
Davant d’una situació de desacord, podem tenir tres possibles respostes:
AGRESSIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, per sobre de tot, sense tenir en compte el que pensa o sent l’altre.
EVITATIVA – és aquella resposta en que la persona no exposa el que sent ni el que pensa, o perquè pensa que no és important, o perquè creu que per l’altre no és important, perquè vol agradar a l’altre o perquè no el vol molestar.
ASSERTIVA – és aquella resposta en que la persona exposa el que sent i el que pensa, des de l’empatia i tenint en compte al seu interlocutor. Ara bé… que tu actuïs de manera assertiva, no significa que l’altre toleri la resposta, ni que li agradi ni que ell es mostri desagradable amb tu…
I llavors, què fem??? Doncs a priori, jo et diria que sempre utilitzis una actitud assertiva… però sent conscient que hi haurà batalles que estan perdudes des del principi, pel tarannà del teu interlocutor. Si el teu interlocutor és una persona molt estructurada, molt cabuda, amb una gestió de la frustració molt negativa, acostumat a fer sempre el que vol, molt rumiatiu, que li costa sortir del bucle… una actitud assertiva no serà suficient. De fet, a vegades, una actitud “evitativa” serà més intel.ligent i més protectora.
SITUACIÓ 1 – El teu amic Carles et planteja d’anar al cinema i dius que sí, però quan és el dia, et trobes molt cansada, has tingut un problema a la feina… i l’últim del que tens ganes és de tancar-te a les fosques en una sala a veure una pel.lícula. Tu el truques i li planteges la situació, oferint una alternativa de pla o de dia. Això seria una resposta assertiva… Pot ser que ell s’enfadi, però has de tenir clar que tens dret a canviar d’opinió i de que un pla no et vingui de gust.
SITUACIÓ 2 – la teva amiga et truca per dir-te per enèsima vegada que ho ha deixat amb el seu nòvio, tot i els consells de que no és una persona adequada per ella, perquè només la vol quan a ell li interessa. Una resposta bona podria ser distreure-la amb un tema de conversa que no s’esperi o que li serveixi per trencar el bucle (tot i que també és vàlid dir-li que podeu veure’us, però que parlar de nou del tema et crea malestar perquè és ella la que busca mantenir aquest tipus de relació i que no vols parlar d’això).
SITUACIÓ 3 – t’agrada quedar amb una persona, però veus que si quedes “massa estona”, pel seu tarannà, et deixa un regust de boca una mica amarg (persones molt pessimistes, que es fan la víctima, que necessiten ser el centre d’atenció…). És saludable poder quedar amb elles, però més saludable és saber quant i com quedar. Per exemple, quedar per fer un cafè, però amb un temps finit en que quan comenci l’estona d’incomoditat, tu puguis marxar.
SITUACIÓ 4 – el teu fill avui té un dia una mica girat. Res li sembla bé i per tot es queixa. Està més cansat del compte o potser ets tu la que estàs girada, perquè allò a la feina no t’ha anat bé i ho pagues amb ells. Surt de l’escola i la lia perquè no vol l’entrepà que li has dut. Al matí li havies dit que li duries una altra cosa, i amb les presses, ho has oblidat. Crida i tot i que intentes conciliar amb ell… continua plorant. Tens dos opcions: o allargar el plor fins l’indefinit o, sent conscient que estàs sent evitativa i no afrontes el problema, vas al forn i compres un dolç. És el millor? Doncs no ho sé, però sí que sé, que és lícit saber que hi ha batalles que no cal batallar sempre, per supervivència humana!!! I no passa res (no pensis que el nen s’està sortint amb la seva, ho fas més per tu que per ell, per no allargar una situació que estava destinada al fracàs).
ARA SÍ, COMENCEM A PRACTICAR EL FET DE POSAR LÍMITS????
QUE PASSEU MOLT BONES FESTES I MOLT BON INICI D’ANY 2025!!!
Saüc PSICOLOGIA 