En uns dies em cauen els 45 anys… No és que em pesin, de fet, mai m’ha molestat fer anys… però 45 ja són xifres per tenir un respecte… perquè probablement, em trobi a l’equador de la meva vida (si arribo a molt velleta), i segurament amb una qualitat de vida pitjor que la que he tingut fins ara… però això no fa que els afronti d’una manera pessimista. De fet, no m’hi he considerat mai de pessimista, i no començaré ara.
En 45 anys m’ha donat temps de fer moltes coses i estic contenta de la majoria d’elles. Algunes, simplement han passat, i com que ja no es pot fer res per canviar-les… doncs només cal mirar endavant i seguir.
El que sí vull compartir amb vosaltres és un exercici que he fet aquests últims dies (o potser quasi aquest últim any) que m’ha ajudat a entomar la vida amb més calma, que a aquestes alçades, és el que vull. Viure amb calma i tranquil.la. Ull! No em refereixo a baixar el meu ritme frenètic, que jo sóc una mica “hiperactiva” mentalment i d’actuació de mena, sempre amb nous projectes i amb coses al cap per fer… Però sí que les vull viure des de la calma i la serenor, que és el que millor m’ajuda a afrontar el dia a dia.
Doncs el que he fet és una línia de vida. Sí, sí… he plasmat en un paper totes les vivències importants que he tingut al llarg d’aquests 45 anys: bones i dolentes, que m’han fet estar alegre, eufòrica, trista, enrabiada… que m’han emocionat d’alguna manera. Aquí han sortit coses des de: jocs amb els pares, vacances de petita, època d’institut, persones que apareixen i desapareixen de la teva vida, primeres feines, viatges, primers petons, parelles, sortides amb amics, universitat, creació de Saüc, parella formal, córrer, casament, malalties, avortaments, fills, preocupacions vàries, estones d’abraçades… un mix de situacions que m’han fet potenciar les següents coses:
AGRAÏMENT: hi ha una dita en castellà que diu “es de bien nacido ser agradecido”, doncs té tota la raó… perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem, i tenim taaaaant, i en som taaaaan pooooc conscients, així que “VIDA, GRÀCIES!, no tot el que m’has donat ha estat bo, però m’has donat la fortalesa per afrontar-ho i sortir endavant! M’has donat moltes coses boniques i moltes petites coses que em fan feliç en el dia a dia, i que he après a valorar. Sé que no es necessiten grans coses per estar bé… sinó que es necessita estar bé per apreciar el que tens al teu voltant.
ACCEPTACIÓ: he après a acceptar que hi ha coses que venen com venen i no podem fer res, que hi ha coses que venen i que podem canviar i que hi ha coses que simplement passen. He après a acceptar que tots som diferents, i que jo tinc les meves responsabilitats, però també els meus drets, però els altres també. He après a acceptar que no puc agradar a tothom, però que tampoc m’agradarà tothom. Acceptar que hi ha coses que no estan sota el meu control… acceptar que hi ha coses que no més el temps les cura, però que mentre el temps passa, jo puc fer “cures pal·liatives”… Acceptar que hi ha coses que ja no passaran, acceptar que el meu cos i el meu físic està fent-se gran… però la ment i el cor també!
SABER QUE HI HA GUERRES QUE NO VAL LA PENA LLUITAR: he après a quines batalles val la pena afrontar-se, quines val la pena que perdi energia per solucionar-les, i quines, simplement, haig de deixar passar… Hi ha situacions que no cal que inverteixi ni un segon de la meva vida ni que augmenti el meu nivell de cortisol… així que… no és “passotisme”, és estalvi d’energia.
“SIGUE NADANDO”: he après que davant de les adversitats, la millor solució sempre és “seguir nedant”… Puc plorar, patalejar, cridar, enfadar-me, no respirar… però sempre, sempre, sempre, la solució més òptima és “sortir del fang, l’acceptació i seguir endavant”, a tota costa.
I ARA SÍ, AMB AQUESTA ACCEPTACIÓ DE LES ARRUGUES A LA PELL, ARRUGUES D’EXPERIÈNCIES, LÍNIES QUE MARQUEN TOT EL QUE HE VISCUT, LÍNIES QUE SORTIRAN PER TOT EL QUE VIURÉ, ARRUGUES DE RIURE, ARRUGUES DE VIURE, I EL COR BEN PLE… ENS PLANTEM A LES PORTES DELS 45!!! I COM SEMPRE (I M’ENCANTA QUE M’HO DIGUIN QUE SEMPRE EL TINC A LA CARA), AMB UN SOMRIURE!!!
Saüc PSICOLOGIA 