Autor: saucpsicologia

Aquesta setmana va venir la Clara a la consulta… es queixava de que la setmana havia anat molt malament. Tot li havia anat malament, segons deia, a la feina, a casa, amb els nens… Em deia que últimament s’atabala molt perquè veu a altres dones a les que els hi passen coses semblant a ella i no es desborden… es controlen o inclús poden passar pàgina sense que això les faci estar rumiant tot el dia sobre el mateix.

Li vaig dir que li volia explicar un conte. Primer em va mirar sorpresa, però des de la confiança que em té (sabia que ho feia amb alguna intenció), es va posar còmode a la cadira i em va escoltar.

“Una nieta se quejaba a su abuela sobre su vida y cómo las cosas que le pasaban le estaban siendo muy difíciles. No sabía cómo hacer para seguir afrontándolas y creía que no lo conseguiría. Estaba cansada de luchar. Parecía que cuando solucionaba un problema, aparecía otro.

Su abuela la llevó a la cocina. Allí llenó tres ollas con agua y las colocó al fuego. Pronto el agua de las tres ollas estaba hirviendo. En una colocó zanahorias, en otra colocó huevos y en la última colocó granos de café. Las dejó hervir sin decir palabra.

La nieta esperó pacientemente, preguntándose qué estaría haciendo su abuela. A los veinte minutos la abuela apagó el fuego.

Sacó las zanahorias y las colocó en un recipiente. Sacó los huevos y los colocó en otro. Coló el café y lo puso en un tercer recipiente.

Mirando a su nieta le dijo: “Sara, ¿qué ves?”.

– “Zanahorias, huevos y café”, fue su respuesta.

La hizo acercarse a la encimera, donde había apoyado los recipientes y le pidió que tocara las zanahorias. Sara lo hizo y notó que estaban blandas. Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera. Después de sacarle la cáscara, observó el huevo duro. Más tarde le pidió que probara el café. Ella sonrió mientras disfrutaba de su rico aroma.

Sara preguntó a su abuela: “¿Qué significa esto, yaya?”.

La abuela le explicó que los tres elementos habían enfrentado la misma adversidad: ¡agua hirviendo!, pero que cada uno había reaccionado en forma diferente:

– La zanahoria llegó al agua siendo fuerte y dura. Pero después de pasar por el agua hirviendo se había vuelto débil, fácil de deshacer.

– El huevo había llegado al agua siendo frágil. Su cáscara fina protegía su interior líquido. Pero después de estar en agua hirviendo, su interior se había endurecido, quizás demasiado…, se mostraba duro e inaccesible…

– Los granos de café sin embargo eran únicos. Después de estar en agua hirviendo, han cambiado al agua.

“¿Cual eres tú?”, le preguntó a su nieta. “Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿Cómo respondes? ¿Eres una zanahoria que parece fuerte pero que cuando la adversidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza? ¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable? ¿Poseías un espíritu fluido, pero después de una muerte, una separación un despido, o cualquier otra cosa que te afecte, te has vuelto dura y rígida? Por fuera eres igual pero, ¿cómo te has transformado por dentro?

¿O eres como el café? El café cambia el agua, al elemento que le causa dolor. Cuando el agua llega al punto de ebullición, el café alcanza su mejor sabor. Si eres como el grano de café, cuando las cosas se ponen peor, tú reaccionas mejor y haces que las cosas a tu alrededor mejoren, cambias la situación, pero también tu actitud y tu emoción”.

I tu què vols ser??? Pastanaga, ou o cafè???

Estimats Reis Mags, o Pare Noel o tió… o qui sigui qui estigui darrera de la màgia del Nadal… aquest any, a falta d’un regal, vull demanar 12 desitjos, un per cada mes que passi. 

Algú em va dir quan era petita, que si pensaves molt en allò que desitges, se’t complia; que si bufaves fort les espelmes del pastís d’aniversari i les apagaves totes a la vegada, allò que havies desitjat, se’t complia; que si bufaves una flor d’aquelles que semblen coto fluix i demanaves un desig, se’t complia… però amb el temps, he pogut evidenciar que res de tot això és cert, que si vols que se’t compleixi un desig, t’hi has d’esforçar per aconseguir-lo, que normalment les coses no venen soles i que darrera d’un desig o un somni complert hi ha una persona que no ha deixat de lluitar per ell… 

Així que aquí van els meus desitjos per aquest any!

• Desitjo baixar revolucions al meu remolí de vida, per poder saborejar més cada moment que visc i poder apreciar les petites coses, que a vegades, pel ritme frenètic, passen per davant meu sense adonar-me.
• Desitjo un gramet (o un quilet) més de paciència per poder gestionar quan els meus fills estan cansats, tenen gana o diuen que no, sense fer un crit o amenaçar amb que “s’ha acabat això” (sí, sóc psicòloga però també sóc persona i se m’ha pogut escapar per la meva boqueta alguna cosa detestable…).
• Desitjo no sentir-me culpable si no sempre sóc la millor mare que voldria ser i que em perdonaré si no sempre els meus mengen el més sa o el més recomanable, si algun dia no es renten les dents o si algun dia els deixo mirar la televisió més del compte. 
• Desitjo poder donar uns bons valors als meus fills sent un bon model, que respectin als altres, que siguin tolerants i que siguin empàtics. I que ells s’estimin molt, que puguin comptar l’un amb l’altre.
• Desitjo ensenyar als meus fills que les coses requereixen, la majoria de vegades, un esforç; que les coses no s’aconsegueixen només per demanar-les o desitjar-les i, que ni molt menys, les coses es converteixen en realitat JA. La immediatesa no satisfà a les persones i a vegades ens frustrem, perquè no aconseguim allò que volem. 
• Desitjo gaudir molt dels que m’estimo, els meus fills, la meva parella, els meus pares, la meva germana, els meus nebots, els meus amics…
• Desitjo que les persones siguin menys egoistes, menys intolerants, menys geloses i menys crítiques amb la vida dels altres. Que visquin i que deixin viure. Això no depèn tan de mi… però sí que és una cosa que m’encantaria que es complís.
• Desitjo que la gent no faci mal per no ser, pensar o actuar com ells. En la diversitat està la riquesa d’avui en dia. 
• Desitjo poder ajudar als meus pacients a la consulta des de la professionalitat i des de l’estima, amb escolta activa… posant la passió de sempre en cada minut de treball.
• Desitjo ser forta i tenir estratègies per fer front als moments durs que l’any pugui portar, a nivell de salut, relacions, treball…, permetent-me estar trista, enfadada o nerviosa si cal, però no deixant-me endur per aquestes emocions i que no em permetin afrontar les situacions de manera adequada. 
• Desitjo que plogui, que pugui continuar gaudint de la natura i dels entorns tan preciosos que tenim al nostre poble.
• Desitjo poder continuar fent esport, que és el que em fa sentir viva, tenir esma per continuar matinant i sortint a recórrer els carrers del poble a cop d’esportiva. 

A canvi, jo dono la meva paraula que m’esforçaré dia a dia per aconseguir-ho i per fer tot el que estigui a les meves mans. 

BON NADAL I FELIÇ ANY 2024 PER A TOTHOM!!!