El Roger i el Marc són germans i es duen dos anys i mig. El Roger té deu acabats de fer i en Marc té 7 i mig.
La relació entre ells mai ha estat ideal… però d’un temps aquí sembla que encara s’hagin augmentat els enfrontaments entre ells… i això, evidentment, fa que el clima familiar sigui complicat i a vegades, inclús hostil. El Roger sempre està enfadat, amb el Marc, amb els pares i amb ell mateix. I al Marc… doncs a vegades sembla que no li importi, i a vegades, sembla que ja li vagi bé que el seu germà sempre estigui enfadat amb els seus pares…
El Roger té gelos, molts gelos del Marc. Troba injust l’atenció que creu que se li dóna al seu germà, que sempre li donin la raó a ell i que se surti amb la seva.
La gelosia entre germans/es crea una situació complexa dins el nucli familiar, creant rivalitat, competició i baralles constants, perjudicant la convivència entre els diferents membres de la família.
La gelosia és un estat subjectiu, que es crea normalment per pensaments irracionals. Aquestes distorsions de pensament provoquen sensacions de frustració, causades per la por a perdre o a veure reduïts l’amor i el temps i la qualitat de l’atenció de les persones que s’estimen.
Dintre del que anomenem gelosia podem diferenciar dos tipus:
– Gelosia adaptativa: és la que pot sorgir davant un canvi important dins del nucli familiar, que fa trontollar la seguretat que fins llavors l’infant tenia. Aquesta pot aparèixer, per exemple, davant el naixement d’un germà o germana petit/a. Es requerirà un cert temps per regular emocions i per afrontar aquesta nova situació.
– Gelosia no – adaptativa: és la que perdura després d’un temps més o menys raonable per a que l’infant s’adapti a una nova situació, donant-se unes conductes que perduren més en el temps, i en conseqüència, amb més sentiment d’enveja i ressentiment cap a qui es percep com a rival, o projectada cap a algun dels progenitors, als quals considera culpables del canvi de situació.
Els símptomes que presenta un infant amb gelosia poden ser molt variats, depenent de l’edat, el caràcter i les circumstàncies que han causat i mantenen la conducta. Entre aquests símptomes podem trobar: desobediència, negativisme, canvis d’humor, rabietes, aïllament, tristesa, por… Inclús a vegades, poden aparèixer conductes de regressió (comportar-se com un nen petit, fer-se pipi, cridar l’atenció…).
Com hem comentat, certa gelosia es pot considerar “normal” davant una situació particular (com pot ser el naixement d’un germà petit), per tal de reclamar l’atenció dels pares i manifestar les seves emocions, però a la vegada, els ajuda a madurar i a desenvolupar, adaptant-se a la nova situació.
COM PODEM PREVENIR LA GELOSIA?
– Recordar-li a l’Infant els privilegis dels que disposa (anar a dormir més tard, tenir certes responsabilitats…).
– Donar-li cert protagonisme a l’hora de tenir cura del germà petit (que el vigili, que ajudi a banyar-lo o vestir-lo…).
– Quan ja siguin una mica més grans, fomentar la cooperació entre els germans/es (en tasques de la llar, en jocs…) i reduir la competició entre ells.
– Estimular l’expressió de les emocions, que pugui expressar el que li fa por i el neguiteja.
– Explicar-li que som conscients que la nova situació li pugui resultar complicada i que entenem com es pot sentir.
– Promoure les activitats en família (jocs, excursions…), però també equilibrar-ho per a moments d’atenció més individualitzada, i de qualitat, per a cada fill/a.
– Evitar les comparacions. Cada persona és única i irrepetible. I especial.
– Participació i col.laboració similar (segons les edats dels germans) en les tasques domèstiques i en les seves responsabilitats diàries. Tot i el buscar en algunes situacions la igualtat, és important també no passar-se i arribar a les igualacions “injustes” i han d’anar aprenent des de petits, que cadascú és diferent i que presenta la seva pròpia individualitat.
– Reforçar-los positivament i per igual, en tot allò que facin o intentin fer bé. S’ha de ressaltar allò individual.
– Evitar l’atenció excessiva a les rebequeries i a les conductes de gelosia. Acostuma a ser més favorable ignorar-les. Al mateix temps, cal reforçar les conductes que volguem que es donin amb més freqüència, ja que resulta més eficaç elogiar les conductes positives que recriminar les negatives.
A part d’aquestes recomanacions, el que és més important és que a nivell familiar hi hagi un clima de comunicació constant, de confiança, de seguretat i d’afecte, on es pugui parlar del que l’infant està sentint i aquest es pugui sentir escoltat i entès.
Saüc PSICOLOGIA 