Categoria: Uncategorized

 

L’altre dia van venir a casa els meus nebots (una de nou i un de quatre anys) i tenia allà al moble el catàleg d’una cadena de botigues de joguines. El primer que van fer va ser seure al sofà i començar a mirar-lo. A mida que anaven passant les pàgines, tant l’un com l’altre, anaven dient: “em demano això, i això, i allò també!”. Si hagués estat per ells, es demanaven tot el catàleg!

 

Em dóna la sensació que el Nadal, a més dels tòpics de família i amor, s’ha convertit en una època d’excessos (en tots els sentits) i excessius regals.

Els nens necessiten jugar i l’època de Nadal és ideal per poder regalar joguines, però una cosa és regalar i una altra molt diferent… abusar.

Jugar és una activitat indispensable per a un desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i social equilibrat. El joc permet ser persones curioses, disposades a investigar i interessar-nos pel nostre entorn.

Per gaudir d’un bon joc, hem d’assegurar que els infants tinguin un espai adequat, un temps suficient i sense presses i, a poder ser, altres nens, per poder compartir el joc i les vivències.

 

COM TRIAR LES MILLORS JOGUINES?

El fet de triar unes o altres joguines dependrà evidentment de cada cas, però a grans termes, les joguines haurien de tenir les següents característiques:

• Ser estimuladores i motivadores, respectant els interessos de cada infant.
• Que potenciïn la imaginació i el joc simbòlic (“que els faci inventar histories”). Les cuinetes, els cotxes, les nines i els ninos, les caixes d’eines… són ideals per a que el nen deixi volar la seva imaginació i jugui a “fer veure que es…” allò que per a ell és important.
• Ser adequats a cada edat (el fet de regalar una determinada joguina a un nen, ni el farà més madur, ni més intel·ligent ni més capaç).
• Ser suficients: tenir més joguines no implica ni agrair-les ni gaudir-les més. Un excés de joguines fa que el nen no valori tota la quantitat d’objectes que té al davant. El millor és oferir menys quantitat, però de millor qualitat.
• Ser de qualitat (segures): la joguina no pot posar en perill la salut ni la seguretat ni dels nens ni d’altres persones (ha de complir la normativa i informar de com ha d’utilitzar-se i el possible risc que pot comportar si no s’utilitza de manera correcta).

 

Però el joc, no només és interessant pel nen, sinó que també ho és, i molt, per l’adult que comparteix el temps amb ell. Quan el joc és compartit, ajuda a conèixer més al nen, a potenciar els vincles afectius i a transmetre models i valors. Per aquest motiu, seria convenient plantejar-nos si en aquestes festes, podríem substituir tantes joguines, i poguéssim regalar més temps de dedicació i de qualitat als nostres fills, nebots i néts…

Poder jugar amb la mare o el pare als cotxes, als clics, a fer dinars, a xutar la pilota, a mirar un conte,… Aquest és realment el regal que més desitgen els nostres petits, tot i les infinites cartes a ses majestats.

 

 

 

 

 

 

 

En els regals, com en el temps de dedicació, no és tan important la quantitat com la qualitat. Tots som pares, mares, tiets, tietes, avis i àvies… treballadors/es i amb poc temps, la majoria de nosaltres. Això, el fet de treballar, tenir poc temps lliure i la dificultat de la conciliació familiar,  no ens ha de fer sentir culpables… això ja depèn d’altres esferes de les que no cal parlar ara…, però el que sí que podem intentar i aconseguir, és el fet de no voler substituir la falta de temps per un nombre indefinit de regals.

 

Som pares, mares, tiets i tietes, avis i àvies… Pels nostres petits, amb això ja en tenen prou, perquè la majoria l’únic que desitgen, l’únic regal que demanarien als reis seria “que el temps que passeu amb ells, sigui EL SEU MOMENT!”.

 

MOLT BONES FESTES A TOTS I UN FELIÇ ANY 2017!

Arriba la tardor i sembla que tot i tothom “es deprimeix” una mica més. Hi ha menys hores de sol (puaj!!), es fa fosc més d’hora (ja sé que és el mateix, però és que volia que quedés clar que no m’agrada!), torna la rutina (feina, casa, nens, supermercat… feina, casa, nens, reunions… feina, casa, nens, deures, extraescolars i tota la pesca…). Si estàvem tan bé de vacances… Vull que torni a arribar l’estiu!!!
A la consulta m’arriba gent lamentant-se del mateix, i desitjant constantment que “sigui divendres”, “que arribi el pont”, “que arribi Nadal”… Sempre desitjant un temps futur i pensant que “qualquier tiempo pasado nos parece mejor”. Passem mitja vida esperant que arribi alguna cosa, i mentre esperem, ens oblidem de ser feliços i no podem veure el que tenim ARA al voltant. Podem ser feliços tot l’any i la felicitat és la clau per tenir una vida plena i saludable.
Evidentment, poden passar coses que ens facin trontollar, i que estiguem més tristos algun dia…Però en essència, la felicitat és l’estabilitat, la serenor…, és a dir, que ni les coses molt bones (les genials) ni les molt dolentes (les terribles) ens facin desestabilitzar, desequilibrar, i caure.
Crec que tenim una impressió molt distorsionada de la felicitat, i això fa que mai estiguem
satisfets. Algú diu: “Seré feliç quan canviï de feina”, i quan ha cambiat de feina “seré feliç quan guanyi més diners…”. I malauradament, aquesta persona, mai serà feliç, perquè sempre l’estarà buscant fora d’ell. GRAN ERROR.
La felicitat està en allò que està dins nostre. Si nosaltres som forts a nivell emocional, si tenim una bona autoestima i el nostre cervell funciona d’una manera racional, serem feliços. Si això es dóna, és quan podrem ser feliços al llevar-nos cada matí i somriure perquè fa sol, o perquè aquell dia plou i refrescarà; serem feliços perquè esmorzarem i menjar ja és tot un plaer; serem feliços perquè aquell amic s’ha recordat de que avui és el nostre aniversari, i perquè aquell altre amic no s’ha recordat i pensem “jeejeje, sempre serà despistat”; serem feliços perquè sona la cançó que ens agrada a la ràdio; i serem feliços perquè no necessitarem grans coses per a sentir-nos bé i podrem valorar tot allò, que per ínfim que sigui, ens fa sentir pessigolles a dins.

FLASCÓ DE LA FELICITAT:
Quines coses podem fer per sentir-nos bé? Doncs a cadascú, el que més li agradi, però en
general, hem de fer, almenys una vegada al dia, una cosa que ens provoqui un neguit d’aquells xulos, aquelles pessigolles de les que parlava abans, a dins nostre, una certa emoció positiva que ens avisi de que “sí”, que allò, ens fa estar bé, “de que allò mola!”
Segons Matin Seligman, fundador del moviment de psicologia positiva, hi ha cinc elements
necessaris per ser feliç: plaer, compromís, relacions, significat i assoliment. Mentre alguns
aspectes que afecten a la nostra felicitat poden estar a vegades fora del nostre control, existeixen sempre accions.

Què podem fer nosaltres mateixos per augmentar les bones sensacions.
– Gaudir del temps fora de casa i estar a l’aire lliure (i sobretot a la natura): segons un estudi de l’Escola de Medicina de la Universitat de Exeter, estar fora de casa està relacionat amb una millor salut mental, ja que estimula parts del cervell relacionada amb l’estabilitat emocional. A més, al sortir de casa, ens toca el sol, que ajuda al nostre cos a produir vitamina D. Els baixos nivells d’aquesta vitamina es relaciona amb la depressió i la tristesa. Aprofiteu, que el Farell està aquí mateix!!
– Fer esport: a part dels beneficis de l’activitat física per a la salut, afegim l’alliberació
d’endorfines, que estimulen un estat més positiu. Fes esport sol, en família o amb amics,
caminar, nedar, córrer o ballar… Qualsevol tipus d’activitat física val! (veieu més informació a http://www.saucpsicologia.com – psicoesport).
– Dormir i descansar: no descansar el temps suficient, pot dur-nos a tenir nivells més baixos d’optimisme (aquest punt, personalment, m’encanta!)
– Escoltar música: sentir música que t’agradi i ballar, ballar com si ningú et veiés, deixant-te anar…
– Menjar allò que t’agrada (no pensis per un dia en les calories).
– Fer una trucada de telèfon i parlar amb aquell que fa dies que no parles… Però que quan ho fas, sembla que no hagi passat el temps entre vosaltres…
– Mirar-te al mirall i veure “lo estupenda que estàs”. Tot i que passi el temps, tot i que les primeres
arrugues comencin a aparèixer… Millor que surtin de riure que no pas dels patiments.
– Estirar-se al sofà i poder gaudir del simple fet de no fer res i de mirar la paret.
– Mirar un capítol d’aquella sèrie que quasi et fa vergonya que els altres sàpiguen que la mires, però que a tu t’encanta.
– Cuinar aquelles postres que sempre et diuen que et queden tan bones.
– Fer-te un bany relaxant (això potser és difícil perquè només teniu dutxa… Però almenys tanqueu la porta i que ningú us molesti del vostre moment).
– Seure i fer una partida al parxís amb els teus fills.
– Llegir un llibre.
– Preparar un viatge per un cap de setmana.
– Comprar-te una peça de roba nova.
– Seure cinc minuts a fer un cafè.
– Dir-li a la teva parella que “l’estimes” (mai es diu suficients vegades).
– Fer una manualitat amb els petits de la casa.
– Fer pessigolles a la teva filla fins que ja no pugui més.
– I un llarg nombre de coses…

No cal esperar a demà, ni al cap de setmana, o a canviar de feina… per a ser feliços. Aquell que passa la vida esperant a que la situació canvïi perquè així pensa que serà més feliç… Ho sento, i ho torno a dir, però li costarà molt aconseguir-ho, perquè mai sabrà mirar dins seu i ser feliç tal qual. Sempre pensarà que són les coses materials, les coses que estan fora d’ell el que el fan estar més o menys feliç, però en realitat, no podrà ser feliç si no valora allò que té, si no dóna importància a allò que simplement el fa viure.

Si no valorem el simple fet de llevar-nos al costat de la persona que estimem, si no valorem que avui faci sol i que sigui dissabte, si no valorem tenir feina, si no valorem que puc tenir temps per
perdrem buscant una nova botiga, si no valorem que simplement no haig de fer res, si no valorem que el que he cuinat m’ha sortit bo, si no valorem que la nostra filla ha dit “mama”… No podrem ser feliços mai! Sigui tardor o estiu!

Qualsevol dia és bo per parar-se a pensar en allò que ha passat i que t’ha fet somriure. Per què no ho proveu? Avui, abans d’anar a dormir, penseu en totes les coses que heu fet avui que us han fet somriure. Si en trobeu unes poquetes, esforceu-vos per buscar-ne més, aneu per bon camí!!! Si no en trobeu cap… Tenim un problema! Que us sembla si comenceu a treballar-ho ja i no ho deixeu pel proper estiu?
Si t’hi fixes, segur que en trobes de moments “especials”!!! Prova-ho, ja veuràs que a base de ser una miqueta més observador, et serà més fàcil trobar cosetes del dia a dia que t’han fet sentir bé.

Recrea’t pensant en perquè t’han fet somriure, perquè t’han agradat… Entrena la teva ment a buscar-les, a pensar en positiu i a valorar les petites coses. En definitiva, no són les que ens donen vida???