L’altre dia van venir a casa els meus nebots (una de nou i un de quatre anys) i tenia allà al moble el catàleg d’una cadena de botigues de joguines. El primer que van fer va ser seure al sofà i començar a mirar-lo. A mida que anaven passant les pàgines, tant l’un com l’altre, anaven dient: “em demano això, i això, i allò també!”. Si hagués estat per ells, es demanaven tot el catàleg!
Em dóna la sensació que el Nadal, a més dels tòpics de família i amor, s’ha convertit en una època d’excessos (en tots els sentits) i excessius regals.
Els nens necessiten jugar i l’època de Nadal és ideal per poder regalar joguines, però una cosa és regalar i una altra molt diferent… abusar.
Jugar és una activitat indispensable per a un desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i social equilibrat. El joc permet ser persones curioses, disposades a investigar i interessar-nos pel nostre entorn.
Per gaudir d’un bon joc, hem d’assegurar que els infants tinguin un espai adequat, un temps suficient i sense presses i, a poder ser, altres nens, per poder compartir el joc i les vivències.
COM TRIAR LES MILLORS JOGUINES?
El fet de triar unes o altres joguines dependrà evidentment de cada cas, però a grans termes, les joguines haurien de tenir les següents característiques:
- Ser estimuladores i motivadores, respectant els interessos de cada infant.
- Que potenciïn la imaginació i el joc simbòlic (“que els faci inventar histories”). Les cuinetes, els cotxes, les nines i els ninos, les caixes d’eines… són ideals per a que el nen deixi volar la seva imaginació i jugui a “fer veure que es…” allò que per a ell és important.
- Ser adequats a cada edat (el fet de regalar una determinada joguina a un nen, ni el farà més madur, ni més intel·ligent ni més capaç).
- Ser suficients: tenir més joguines no implica ni agrair-les ni gaudir-les més. Un excés de joguines fa que el nen no valori tota la quantitat d’objectes que té al davant. El millor és oferir menys quantitat, però de millor qualitat.
- Ser de qualitat (segures): la joguina no pot posar en perill la salut ni la seguretat ni dels nens ni d’altres persones (ha de complir la normativa i informar de com ha d’utilitzar-se i el possible risc que pot comportar si no s’utilitza de manera correcta).
Però el joc, no només és interessant pel nen, sinó que també ho és, i molt, per l’adult que comparteix el temps amb ell. Quan el joc és compartit, ajuda a conèixer més al nen, a potenciar els vincles afectius i a transmetre models i valors. Per aquest motiu, seria convenient plantejar-nos si en aquestes festes, podríem substituir tantes joguines, i poguéssim regalar més temps de dedicació i de qualitat als nostres fills, nebots i néts…
Poder jugar amb la mare o el pare als cotxes, als clics, a fer dinars, a xutar la pilota, a mirar un conte,… Aquest és realment el regal que més desitgen els nostres petits, tot i les infinites cartes a ses majestats.
En els regals, com en el temps de dedicació, no és tan important la quantitat com la qualitat. Tots som pares, mares, tiets, tietes, avis i àvies… treballadors/es i amb poc temps, la majoria de nosaltres. Això, el fet de treballar, tenir poc temps lliure i la dificultat de la conciliació familiar, no ens ha de fer sentir culpables… això ja depèn d’altres esferes de les que no cal parlar ara…, però el que sí que podem intentar i aconseguir, és el fet de no voler substituir la falta de temps per un nombre indefinit de regals.
Som pares, mares, tiets i tietes, avis i àvies… Pels nostres petits, amb això ja en tenen prou, perquè la majoria l’únic que desitgen, l’únic regal que demanarien als reis seria “que el temps que passeu amb ells, sigui EL SEU MOMENT!”.
MOLT BONES FESTES A TOTS I UN FELIÇ ANY 2017!
Saüc PSICOLOGIA 