EL MEU REPTE ÉS…

Molta gent és la que es planteja objectius al començar un nou any. Altres, i entre ells m’incloc, som dels que els anys no van per anys, sinó per cursos (per cursos escolars), pel que duren de setembre a juliol, amb un mes de vacances (si aquell any hi ha sort).

Doncs ja estem al setembre, i toca planificar els objectius de curs: professionals i personals. Comences a pensar, i et venen al cap mil i una idees de les coses que podries fer aquest any. La llista sempre és llarga, però en quan passen un parell de mesos i l’avalues, veus que realment, no estàs duent a terme ni el 25% del que t’havies plantejat.

 

Què hem de fer per aconseguir realment els objectius?

MOTIVAR-SE:

És de lògica “aplastant”, però real com la vida mateixa. No triis mai objectius que no et motiven. Si el teu objectiu és aprendre anglès, per exemple, però el teu interès per ell és nul, la inversió temporal i personal serà incalculable. Aquests tipus “d’objectius” són obligacions, no motivacions.

FIXA UN OBJECTIU:

Tria coses que et poden agradar o que et poden reportar beneficis: anar al gimnàs, aprendre a fer mitja, fotografiar, ballar o fer manualitats.

Allò que vulguis fer, apunta-ho en algun lloc. A mi, personalment, m’encanten les llibretes petites. No s’acostumen a perdre i les pots dur a qualsevol lloc.

SIGUES REALISTA:

Intenta que sigui un objectiu factible. No et plantegis objectius irreals, has de ser coherent.  És a dir, està bé somniar, però contra més ambiciosa sigui la meta que el plantegis, més hauràs d’esforçar-te per aconseguir-la.

Així doncs, oblida objectius com “faré una marató el mes que ve”, quan actualment, per tu, l’esport només és el que es veu a la televisió. Quan els objectius són irreals, és tan l’esforç que has de fer per aconseguir-los, que et “cremes” i acostumes a abandonar-los.

SIGUES ESPECÍFIC:

És molt més fàcil planificar i aconseguir un objectiu concret que un abstracte. Per exemple, si el teu objectiu és perdre pes, és millor que concretis especificant quant pes vols perdre i el temps en que esperes aconseguir-ho.

 

 

FRACCIONA LA IDEA PRINCIPAL EN OBJECTIUS PARCIALS:

Tot canvi necessita una disciplina, per aconseguir interioritzar-ho a la teva rutina i fer més factible que el puguis aconseguir. Divideix l’objectiu en petits passos.

Si (seguint l’exemple d’abans) el teu objectiu és córrer una marató aquest any, divideix els 42 km. de que consta en diferents etapes temporals i quilomètriques. Marcat uns quilòmetres a aconseguir cada setmana, de manera gradual, i apunta-ho en aquella llibreta on has anotat l’objectiu principal. T’anirà bé per veure els petits passos que aconsegueixes, i així millorarà la teva motivació i les ganes d’aconseguir allò proposat.

COMPROVA ELS TEUS PROGRESSOS:

Havent dividit el “super objectiu” en “petits objectius”, pots comprovar els teus progressos cada dia. I això, no ens enganyem, anima!

SEMPRE PODEN HAVER “CRISIS”:

Si en el teu camí trobes una paret, “no tiris la tovallola”. O l’esquives, o et tornes a aixecar. Sempre pots tenir un mal dia. No t’hi capfiquis. Revisa l’anotat, i engega de nou. No és un fracàs, només és una parada en el camí que et durà a aconseguir allò que vols.

TINGUES UNA ACTITUD POSITIVA:

Evidentment, si la teva actitud és de “no ho aconseguiré”, no ho aconseguiràs. Així que, és primordial, canvia l’actitud. Si tu t’ho planteges, si és factible i si creus en tu, ho aconseguiràs. T’hauràs d’esforçar, això està clar, però si la teva actitud és positiva, tens un 50% guanyat.

BUSCA UN COMPANY:roma

Fer les coses acompanyat sempre és més agradable. No és tan perquè “t’ensaboni” de “com de bé estàs fent les coses”, sinó per acompanyar-te. Quedar amb algú per anar a caminar, anar al gimnàs, o fer dieta en parella, sempre és més fàcil i serà “la veu de la consciència” quan et falli la voluntat.

 

Sempre és bo aprendre a fer coses noves i aconseguir reptes. Trobar una motivació a vegades no és fàcil, però sempre és possible. 

LES ALTES CAPACITATS

“Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.

Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana”. (National Excelence: A case for Developing America’s Talent).

 

Entre els alumnes amb altes capacitats podem distingir tres perfils (adaptades de Castelló i Martínez, 1999):

LA SUPERDOTACIÓ: perfil on tots els recursos intel.lectuals presenten un nivell elevat tant de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació (percepció). Aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, el raonament matemàtic i en l’aptitud espacial. Es possibilita una producció eficaç en qualsevol àmbit o tasca i implica una diferència qualitativa molt important: disposar de recursos múltiples que permeten una acció combinada d’aquests (estratègies complexes per a solucionar problemes complexos, impossibles de solucionar amb un únic recurs).

EL TALENT: perfil on hi ha una aptitud elevada en un àmbit o tipus d’informació o en un tipus de processament. En la resta d’àmbits o de formes de processament poden presentar nivells discrets, fins i tot deficitaris. Podem trobar talents simples (el nen només destaca en un àrea concreta, mentre que en la resta presenta valors normals o deficitaris) o talents múltiples o complexos (el nen presenta aptituds específiques diferents.

LA PRECOCITAT: és un fenomen evolutiu i implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no pas l’assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Els alumnes solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys, mentre els recursos intel·lectuals bàsics estan madurant. Una vegada acabada la maduració, la seva capacitat intel·lectual és completament normal, per tant, la precocitat serà més manifesta com més petits siguin els nens. És un procés evolutiu, mentre que els dos conceptes anteriors són fenòmens cognoscitius estables.

 

Al llarg de l’etapa de desenvolupament i activació dels recursos intel.lectuals bàsics (entre 0 i 14 anys), les diferències de configuració poden ser com a mínim per dues causes: diferències en el ritme de desenvolupament (precocitat – si l’activació dels recursos intel.lectuals es duu a terme en un espai de temps més breu que el ritme mitjà) i diferències de sostre (si, un cop finalitzant el desenvolupament cognoscitiu bàsic, l’alumne presenta més i millors aptituds que la mitjana – superdotació i talent).

El que s’acaba d’esmentar, es podria esquematitzar de la següent manera:

 

ALTES CAPACITATS

–          SUPERDOTACIÓ

–          TALENT

  • TALENT SIMPLE
  • TALENT COMPLEX

Els talents poden ser: lògic, creatiu, matemàtic, verbal, social, esportiu, acadèmic, artístic figuratiu

–          PRECOCITAT

 

LES FALSES CREENCES SOBRE LES ALTES CAPACITATS (AACC)

–          Sol ser de classe mitjana o alta. El nen amb AACC prové de qualsevol classe social.

–          Té un alt coeficient intel.lectual. El criteri psicomètirc no és l’únic i cal complementar amb models que identifiquin el major nombre de factors o variables de les AACC: creativitat, aptituds, etc.

–          Presenta superioritat física o bé està poc capacitat físicament. El seu desenvolupament físic és totalment independent de l’alta capacitat.

–          La superdotació és innata. La biologia juga un paper important en el desenvolupament intel.lectual, però el context on es desenvolupa influeix en la seva capacitat.

–          Sol ser excessivament seriós i amb poc sentit de l’humor. Té un sentit de l’humor més avançat del que s’espera per la seva edat.

–          Obté un bon rendiment escolar. Destaca en totes les àrees del currículum. En ocasions pot obtenir un baix rendiment escolar o destacar només en les àrees uqe li interessen.

–          Acostuma a avorrirs-e. No més que els altres nens de la seva edat. Dins l’aula s’ha d’ajustar la seva resposta educativa a les seves capacitats.

–          Té ordinàriament una gran motivació per a tots els temes. S’interessa i destaca en els temes que desperten la seva curiositat.

–          Propens als desequilibris psicològics. Acostuma a tenir menys desequilibris que altres companys sense altes capacitats.

–          Ha de ser atès per professionals superdotats. No és necessari que el professorat sigui superdotat. Ha de ser madur socialment i emocionalment i especialemtn ha d’orientar.