EL MIEDO SE PUEDE ROMPER CON UN SÓLO PORTAZO

Ella se ha cansao de tirar la toalla, se va quitando poco a poco telarañas, no ha dormido esta noche pero no está cansada, no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa.
Hoy ella sa puesto color en las pestañas, hoy le gusta su sonrisa, no se seinte una extraña, hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada, hoy es una mujé que se da cuenta de su alma.
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reír, porqué tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…, hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a ser la mujé que te dé la gana de ser, hoy te vas a querer como nadie ta sabío queré, hoy vas a mirar pa’lante que pa atrás ya te doy yo bastante, una mujé valiente, una mujé sonriente, mira como pasa.
Hoy nasié la mujé perfecta que esperaban, ha roto sin pudores las reglas marcadas, hoy ha calzado tacone para hacer sonar sus pasos, hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso…
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo. Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo… hoy vas a conseguir reír tanto de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reír, porqué tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…, hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado…
Bebe – Ella (Pafuera telarañas)

Quan una persona, per norma, una dona, viu un maltractament físic i psicològic, a part de patir tot el que és evident, arriba un moment, i de veritat que espero que arribi per a totes, que ha de decidir marxar, dir que ja no suporta el tracte que se li està donant i dir adéu a aquesta època d’ofec, feblesa, angoixa i abús.

Tots els casos de maltractament són diferents: hi haurà (i em referiré a termes femenins perquè és el més comú) qui a la primera aixecada de mà farà les maletes, qui aguantarà i al cap d’un temps s’atiparà, qui aguantarà molt de temps, i per desgràcia, qui no ho explicarà.

El moment de dir PROU és ple d’inseguretat i malestar, però si algú el que vol és estar segura de seguir vivint, aquest moment, ha d’arribar. Davant del no, la dona maltractada ha de saber que hi ha recursos comunitaris als que ella pot demanar ajuda.

Els trastorns més freqüents derivats de la violència domèstica són: l’estrés posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió. A aquests ha de fer front, a més a més, d’haver de reconduir la seva vida i reorganitzar el seu dia a dia, relacions i activitats.

L’estrés posttraumàtic és un dany que es presenta en forma de por o de terror incontrolat que reapareix quan es recorda l’experiència viscuda. El símptoma més immediat és reviure l’experiència a través dels somnis, dels records, produint un malestar físic.
La síndrome de la dona maltractada es manifesta com a conseqüència d’haver estat exposada a una relació de maltractament repetit durant un temps. La víctima experimenta dues fases durant aquest estat:
– un “complex primari”, caracteritzat per símptomes traumàtics, com ara ansietat, hipervigilància, debilitament emocional…
– un “complex secundari”, caracteritzat per símptomes d’autoengany, idealitzant el maltractador i pensant que deixarà d’agredir-la
La depressió i símptomes de tristesa fan augmentar la inseguretat i la incapacitat de prendre decisions.
Els efectes de la violència domèstica són devastadors, ja que les conseqüències directes sobre les víctimes i el seu entorn immediat són molt perjudicials i de llarga durada.

Davant de l’intent de superar el maltractament, tota víctima ha de saber que és capaç de fer-ho. És capaç de construir un sentit diferent i positiu sobre la seva experiència, un sentit constructiu, d’aprenentatge, que ben canalitzat i orientat la durà a una nova vida.
Superar el maltractament psíquic consisteix en aconseguir que les seves conseqüències negatives deixin d’afectar a la víctima de manera total, o almenys, de manera significativa.
Els objectius a assolir seran:
– trobar un recolzament emocional: trobar una persona que li doni confiança i que li mostri el seu afecte i comprensió
– reforçar l’autoestima, per sentir-se suficientment forta com per tornar a tenir una vida sana, activa i satisfactòria
– evitar el sentiment de culpa
– evitar tot tipus de pautes autodestructives
– revisar i renovar el projecte de vida i abocar-se a una nou projecte
– trobar un entorn social satisfactori

A part del treball fet davant d’un maltractament, el millor paper és la prevenció, i la forma més idònia de fer-ho és realitzant una educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.

PER QUÈ VAL LA PENA SEGUIR ENDAVANT:
– perquè significa deixar endarrere tot allò que et fa mal i que els altres han decidit per tu
– perquè tens el dret a ser feliç, estimat i respectat
– perquè la teva vida és el més important que tens
– perquè hi ha gent, a part de tu, que també valora la teva existència
– perquè pots mirar més endavant del que fins ara se t’ha permès
– perquè hi ha molta gent que ha pogut dir no i ja ha tirat endavant
– perquè tu no tens la culpa del que ha passat
– perquè ha estat l’altre el culpable del teu patiment
– perquè has de saber que l’altre no canviarà. És per tu per la que has d’apostar
– perquè així no et convertiràs en el que ell vol que siguis
– perquè els teus somnis i projectes són tan importants com els dels altres
– perquè ningú val realment la pena, si això significa fer-te sentir malament, ferit, inútil o desgraciat
– perquè val la pena fer del present un passat, i apostar per un millor futur
– PERQUÈ VAL LA PENA VIURE, I AMB ELL, NO HO ACONSEGUIRÀS.

Fins a l’inici del setembre de 2011, han estat 39 les víctimes de violència domèstica, a l’estat espanyol.

TELEFON D’AJUDA DAVANT LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: 016

L’ESQUIZOFRÈNIA – QUAN EL QUE VIUS ÉS UNA FANTASIA

 

* Segur que quan van callar fou perquè es van percatar que jo estava allà i no volien que sentís el que havien estat parlant sobre mi.

Sempre ho fan… a parlar de mi, em refereixo, i per norma, a callar després. Però em consideraven més ingènua del que ho era realment, i no sabien, que jo ja n’estava al corrent….

Cada dia era una conversa diferent: un dia sobre mi i la meva feina, altres dies sobre les meves parelles, altres sobre les meves aficions i altres, simplement, de mi i de la meva persona.

I ja estava farta. Aquestes que deien ser les meves millors amigues, em tenien fins al capdamunt. Això s’havia d’acabar, però no sabia com.

– No sé què li passa. És com si hagués canviat de personalitat. Sempre està a la defensiva, salta a qualsevol proposta, li molesta qualsevol comentari.

– El seu comportament és diferent. És molt dèspota i no sap callar els comentaris políticament incorrectes. A la feina ja han començat a parlar d’això, i ha fet faltes, faltes greus. M’amoïna que el següent pas sigui el comiat, i no per la seva professionalitat, sinó per ser una malcarada.

– I es mostra agressiva, de paraula i de fets. Sempre té la mandíbula apretada, el puny en tensió i utilitza un vocabulari que no és propi. No tinc res en contra de les paraulotes, però sí quan van dirigides a mi contínuament…

 

* I allí estaven també aquelles de la feina. Avui no aniria a esmorzar amb elles. Estan fent tot el possible perquè deixi l’oficina. Em passen els pitjors casos, els més durs, els que em fan plegar sempre més tard i que al marxar ja no tingui temps de fer res. Em volen prendre el lloc, volen que dimiteixi, però no ho faré.

Bé, també haig de considerar… que està el fet que tot i que jo vulgui anar a esmorzar amb elles, ja no m’esperen. Fan canvis d’horaris, si jo els hi dic de fer un cafè, resulta que ja n’han pres, i tot per no anar amb mi… Totes m’exclouen.

Per l’Estefania, tot gira al seu voltant, tothom parla d’ella, tot va dirigit a ella, tot es converteix en negatiu… i això fa canviar la seva relació respecte el seu entorn més immediat, fent-la mostrar més arisca, dèspota, hipervigilant i temerària.

L’Estefania té esquizofrènia.

L’esquizofrènia és una malaltia mental que es caracteritza per la pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de dirigir la conducta de manera adequada. Qui pateix esquizofrènia experimenta una distorsió dels pensaments i sentiments. El que caracteritza a l’esquizofrènia és que afecta a la persona d’una forma total, pel que comença a sentir, pensar i parlar de manera diferent a com ho feia abans: pot evitar situacions socials, parlar sol, riure sense motiu…

La persona que té esquizofrènia no pot explicar el que li està passant, té por a fer-ho o de creure que està malalt, pel que no acostuma a demanar ajuda, dificultant l’inici del tractament.

L’edat d’aparició està compresa entre els 15 i els 45 anys, tot i que acostuma a donar-se els primers símptomes al final de l’adolescència.

CAUSES:

L’esquizofrènia no té una causa exclusiva, sinó que cal atribuir la responsabilitat a tot un conjunt de causes, però probablement, el fet més important és un defecte bioquímic o microestructural cerebral.

Hi ha diferents models que expliquen l’aparició de l’esquizofrènia, però el més extés és el model vulnerabilitat – estrés:

Se suposa que existeix una especial vulnerabilitat psíquica per a que pugui produir-se aquesta malaltia. La primera responsabilitat es deu a determinades condicions hereditàries (una persona pot ser vulnerable a patir la malaltia). Com a desencadenant de la malaltia cal sumar una carga emocional especial (estrés – fets de la vida que provoquen un trasbals important que acostumen a significar una exigència excessiva per a una persona vulnerable).

També és probable que es pugui desencadenar, en una persona vulnerable genèticament, un cop hi ha consum de drogues.

SÍMPTOMES:

Existeixen una gran varietat de símptomes indicadors d’esquizofrènia:

Al.lucinacions: enganys dels sentits, percepcions interiors que es produeixen sense un estímul extern. La persona que les pateix no és capaç de reconèixer que el que percep sorgeix només de les seves vivències interiors i no està present en el món extern. Les al·lucinacions poden ser auditives, tàctils, visuals, gustatives i olfactives.

Deliri: convicció errònia d’origen patològic que es manifesta tot i els raonaments evidents i lògics. El pacient veu el deliri com una realitat vàlida. Poden donar-se deliris de persecució, de culpa, de grandesa, religiós, somàtic, de referència…

Trastorns del pensament: la manera de parlar sol donar indicis significatius sobre el pensament trastornat: relaten que han perdut el control sobre els seus pensaments, que li han imposat, que hi ha algú que els manipula…

Pobresa afectiva: empobriment de l’expressió d’emocions i sentiments, a nivell verbal i físic / gestual: no utilitza les mans al parlar, mirada perduda, poc contacte visual… També és freqüent la incoherència afectiva: l’afecte expressat és inapropiat. Somriu quan es parla de temes seriosos, no realitza inflexions vocals…

Alogia: empobriment del pensament i de la cognició. Pot presentar pobresa del llenguatge espontani, respostes breus, poca informació addicional a les explicacions, contingut pobre de les respostes (tot i que siguin llargues, no diuen res). El llenguatge és repetitiu i estereotipat, perd el fil de la conversa, tarda un temps en respondre a les preguntes formulades…

Abulia / apatia: falta d’energia, d’impuls i d’interès per les activitats quotidianes (problemes amb la higiene, absència al treball, sentiments de cansament…

Anhedonia – insociabilitat: dificultat per experimentar interès o plaer per les coses que abans li agradava fer o considerava satisfactòries (poques aficions, desinterès sexual, inapetència social…).

Problemes cognitius de l’atenció: presenta problemes en la concentració i en l’atenció. El pacient és només capaç de concentrar-se esporàdicament. Es distreu amb facilitat en mig d’una activitat o conversa.

Durant les crisis psicòtiques, aquests símptomes poden anar acompanyats de: angoixa, excitabilitat, insomni, palpitacions, comportament agressiu i/o agitat, inquietud motriu, conducta repetitiva…

CURS DE LA MALALTIA:

Es pot parlar d’esquizofrènia quan els símptomes es donen durant un període de temps llarg, o quan es van repetint en el temps. Es diferencien tres fases:

Fase prodròmica: és la fase que es dóna abans del desencadement de la malaltia, abans d’una crisi. Hi ha símptomes que ens poden ajudar a detectar-les: tensió i nerviosisme, pèrdua de gana, desorganització, dificultat per concentrar-se, dificultat per dormir, no recordar amb precisió, pensar que els altres es riuen d’ell…

Fase activa: és la fase on es desencadena la malaltia (brots o crisis). Els símptomes que es produeixen són les al·lucinacions, els deliris, els trastorns de pensament… És la fase en la que la família s’alarma i demana ajuda mèdica. La durada dels brots varia segons la persona i poden anar d’unes setmanes a un any. Una persona sol tenir brots de durada semblants. Els intervals entre els brots també és variable.

Fase residual: no la pateixen tots els malalts. Els símptomes s’agreugen i el deteriorament personal, social i laboral és greu.

De les persones que pateixen esquizofrènia, 1/3 es recupera, 1/3 segueix tenint certes limitacions després d’un brot i 1/3 no pot viure de manera autònoma.

TRACTAMENT:

El tractament de l’esquizofrènia es basa fonamentalment en fàrmacs (antipsicòtics), que controlen els símptomes actius, però és necessari un tractament complementari: que el pacient rebi ajuda terapèutica i psicosocial, que recuperi els seus hàbits de vida, que tingui persones de recolzament, una rutina i una integració a la societat, que ocupi els diferents moments de la seva vida amb activitats (esport, passejar…), etc. 

A part de la medicació antipsicòtica, també és necessària la farmacologia per controlar els símptomes emocionals (ansiolítics i/o antidepressius).