BUSCANT LA FELICITAT…

BUSCANT LA FELICITAT…

 

“Durante mucho tiempo viví convencido de que mi vida siempre se encontraba a punto de convertirse en una “vida de verdad”. Pero siempre me encontraba con algún obstáculo en el camino, como algo que debía ser realizado o conseguido en primer lugar, o con algún negocio que no había concluido, o algún tiempo que debía dedicarle a algo o alguien, o una deuda que debía pagar. Una vez, completadas estas cosas, la vida recién comenzaría. Finalmente caí en la cuenta que todos esos obstáculos constituían mi vida” (Alfred Souza), porqué en definitiva, no hay ningún camino que lleve a la felicidad, sino que la felicidad está en el mismo camino…, porqué no hay día mejor para ser feliz, que hoy mismo.

 

Sovint pensem: la meva vida serà millor (seré més feliç) després d’acabar els estudis, quan m’hagi comprat el pis, quan ens anem a viure junts, quan tinguem el nostre primer fill, quan anem millor de diners, quan tingui aquell cotxe, quan ja no tinguem la hipoteca… però sovint ens equivoquem, perquè no hi ha millor moment, per ser feliç, que ara mateix. El problema sempre està en la valoració de les petites coses. No sabem apreciar allò que hi ha al nostre voltant i ens convertim en persones hiperexigents que mai ens conformem amb allò que tenim i sempre volem més, i més.

 

Intentar fer una definició del que ésla FELICITATseria una tonteria, penso. No hi ha ni unes paraules concretes ni una definició general per a tothom del que aquesta paraula significa, ja que és un mot força subjectiu per intentar englobar en ell a tothom.

Benestar integral? Potser sí seria un bon adjectiu, però sempre depèn de la perspectiva amb que ho mirem…

 

El que sí podem fer és prendre unes actituds més positives davant la vida, davant el dia a dia, per a estar millor, per sentir-nos millor, i en definitiva, segurament per ser més feliços (i que consti que no intenta ser un escrit d’autoajuda i psicologia barata, només evidenciar algunes coses davant de les quals a vegades ens mostrem cecs), així que, utilitzeu el sentit comú:

–          somriu, a tu i als altres, però sobretot, a tu.

–          tingues desitjos, somnis, metes… però que siguin realistes, per no caure en la frustració

–          estima’t i valora’t. Els altres t’estimen, però de res val si tu no ho fas primer

–          emociona’t amb el somriure d’un infant

–          quan una persona et posa nerviós, intenta veure el positiu que et pot aportar (sembla egoïsta, però per algun lloc hem de començar a canviar la nostra actitud per ella)

–          fes allò que et vingui de gust

–          sigues fidel a tu mateix

–          fes una acció al dia en que aportis una cosa positiva al pròxim

–          no facis cas als prejudicis, no sempre són certs

–          mira als ulls a la persona que tens al costat, i agafa-li la mà, emocionat amb ell

–          plora si ho necessites

–          oblida les diferències

–          gaudeix d’un sopar

–          no hay mal que por bien no venga: davant les dificultats del dia, analitza si hi ha un toc positiu en elles

–          fes esport

–          demana les coses que necessites

–          respecta les teves emocions

–          accepta els errors i analitza perquè s’han donat

–          no recriminis, a vegades, oblidar, va bé

–          expressa les teves emocions: recordar a algú que l’estimes acostuma a ser satisfactori. També cal expressar les emocions negatives, perquè no et matin per dins

–          fixa’t en allò que tens al costat, en el que fins ara mateix no t’havies adonat

 

 

 

SÓN LES ACTITUDS LES QUE ET DONEN LA FELICITAT, NO LES TEVES CIRCUMSTÀNCIES

 

SIGUES FELIÇ, ÉS FÀCIL.

MUNTANYA RUSSA AFECTIVA – EL TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

MUNTANYA RUSSA AFECTIVA – EL TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

 

El seu cap és com un volcà en erupció… va pujant la lava a poc a poc pel seu cos… i a l’arribar al cervell… explota, peta i es difon…. i comencen a sorgir partícules seves cap a tot arreu i cap al no – res.

 

Moment d’explosió: és com si la Núria hagués arribat al “supernova”, aquesta etapa final explosiva de la vida d’una estrella. Se sent bé, se sent amb ganes de tot. Té la mateixa sensació que el cap de setmana passat, i és fantàstic; se sent tant bé, que per ella el món ja podria acabar…, però no, perquè ara és el punt àlgid per fer coses, per fer tot allò que fins avui li torbava el cap, ara té les piles carregades per viure i per gaudir.

 

Després, però, vindrà la caiguda… tot i que ara no vol pensar en això…, ja hi pensarà el dilluns, quan se senti deprimida i no tingui ni forces per aixecar-se del llit, quan l’abús de sexe, alcohol i drogues la duguin a un estat tan baix i d’una inseguretat tan extrema, que potser inclús se li passarà pel cap prendre més ansiolítics del compte… Sí, se sentirà culpable per haver-se anat al llit amb aquells dos nois de la discoteca, que no deixaven de dir-li coses, i ella disfrutava seduint-los; se sentirà culpable per haver esnifat les dues ratlles i haver begut sis cubates, que no permeten enrecordar-se ni de com va acabar a casa d’aquells nois; se sentirà culpable, quan arribi a casa seva el diumenge i a poc a poc es faci conscient del què ha passat, i a sobre, s’enfadarà amb ella mateixa, perquè es coneix, i pensava que aquesta vegada es controlaria, i se li ha tornat a escapar de les mans… Se sentirà culpable… però en això ja hi pensarà demà…

 

La personalitat és el conjunt de trets emocionals i conductes persistents i previsibles que caracteritzen a una persona a la seva vida diària. Un trastorn de la personalitat apareix quan aquests trets es presenten inflexibles i inadaptats, causant un deteriorament funcional significatiu per a la persona.

 

El trastorn límit de la personalitat (TLP) s’associa a un gran patiment mental, inestabilitat emocional i deteriorament de la qualitat de vida, acompanyats de comportaments poc funcionals que creen sorpresa, frustració, por, inseguretat i refusament en els que volen establir vincles amb ells.

 

El TLP és un patró de comportament de relacions interpersonals intenses i caòtiques amb actituds cap als altres fluctuants i extremes. A les formes més greus, els pacients presenten comportament violents i autodestructius, inestabilitat emocional, alteracions de la imatge corporal, pobre autoestima, impulsivitat marcada i tenen manca d’un sentit clar de la seva pròpia identitat, podent-se associar a períodes dissociatius.

És freqüent que aquests pacients facin intents de suïcidi, consumeixin alcohol o substàncies de manera abusiva, s’autolesionin o es mostrin promiscus, en resposta a refusaments o decepcions a les relacions interpersonals.

Aquests patrons de conducta immadurs i dramàtics, davant la frustració o les pèrdues afectives poden convertir-se en una càrrega emocional per a qui s’involucra en relacions amb persones amb TLP. Tot i que aquestes persones tenen por a ser abandonades, no tenen el control suficient sobre les seves emocions i moltes vegades precipiten les crisis i les ruptures de les seves relacions.

 

El trastorn límit de la personalitat es caracteritza per alguns dels següents símptomes:

–          inestabilitat afectiva deguda a una notable reactivitat de l’estat d’ànim (màxima eufòria, ansietat, irritabilitat…)

–          ira inapropiada i intensa o dificultats per controlar-la

–          sentiments crònics de buit o inutilitat

–          comportaments, intents o amenaces suïcides recurrents o autolesions

–          un patró de relacions interpersonals inestables i intenses caracteritzat per extrems d’idealització i devaluació

–          impulsivitat, en almenys dos àrees que es potencialment dolenta per ell mateix (abús de substàncies, sexe, conducció temerària…)

–          esforços frenètics per evitar un abandonament real o  imaginari

–          alteració de la identitat (autoimatge)

–          ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrés o símptomes dissociatius greus.

 

L’estat d’ànim dels pacients amb TLP és totalment imprevisible i capritxós, exhibeixen moments freqüents d’ira i violència, que acostumen acabar en crisis emocionals intenses i autolesives, presentant una baixa tolerància a la frustració, sentiments crònics de buidor i por a l’abandonament, amb relacions personals intenses, frustrants i inestables, alteració de la seva autoimatge, i amb una tendència a confondre sexualitat amb intimitat.

Alguns dels pensaments o creences típiques dels pacients amb TLP són:

“No sóc res sense tu”; “Moriré si em deixes”; “Si te’n vas, em mataré”; “T’estimo tant que faria qualsevol cosa o seria qualsevol cosa per tu”; “Em sento buit en el meu interior com si no sabés qui sóc”…

 

El TLP és dóna en un 1 – 2 % de la població, i és un diagnòstic predominant en dones.

 

Pronòstic del TLP

Hi ha alguns factors que predisposen a un bon pronòstic del trastorn: juventut, absència de maltractament físic o sexual durant la infància, absència d’antecedents famliars d’abús d’alcohol o substàncies psicoactives…

El TLP tendeix a disminuir amb l’edat i el seu curs no és tan greu si no hi ha trastorns associats.

 

Tractament del TLP

El més recomanable pel tractament del TLP és la farmacologia, considerant tres dimensions sintomatològiques: símptomes afectius, símptomes cognoscitius i descontrol conductual (impulsivitat)

A part de la part farmacològica, és important el treball psicoterapèutic (teràpia cognitiva i conductual), per treballar aspectes com: les conductes de risc de suïcidi i autolesives, identificació i tractament dels trets que dificulten les relacions interpersonals (hostilitat, agressivitat, gelos, amenaces…), identificar i tractar els trets problemàtics pel pacient (falta d’autoafirmació, masoquismes, servilisme, pobre autoimatge, poca autoestima, poca asertivitat…), elaborar un projecte de vida realista…