DESIG INDESCRIPTIBLE PER FER-SE GRAN
El fet que els 30 anys es vagin fent cada vegada més propers, i que arribin amb la conseqüent crisi que se suposa que has de patir, et fa plantejar coses que potser en un altre moment ni hi havies pensat. Aquests últims dies, fixant-me en els adolescents de l’actualitat, m’he adonat de que els períodes d’edat que els sociòlegs i els psicòlegs intentem explicar, cada vegada són més ambigus; i més, les experiències i vivències que representa que els han de caracteritzar. Els adolescents, posem de 15 als 18 anys, viuen a un ritme molt més frenètic que no pas al que vam viure els que ara acariciem la trentena. Insisteixen en tenir experiències que en aquells temps vivíem quan potser teníem els 20 anys passats. De veritat cal anar tan ràpid? O s’estan perdent coses que representa que haurien de viure? Quan et creues amb el grupet de nois que surt de l’institut després de les classes del matí, sembla que et trobis davant d’un conjunt de clons. Elles – pantalons pitillo, bambes de marca, samarreta estreta i jaqueta (contra més curta, molt millor). S’ajunten en grupets a xerrar, amb un to de veu elevat a més decibels del que caldria, especialment, quan passa algun dels nois que els agrada per davant seu. Ells- pantalons amplets, i baixos, d’aquells que ensenyen la marca de la roba interior que porten, samarreta de marca evident i caçadora. Bambes, que actualment, siguin força “cool”. Mantenen un posat més “passota” que elles, però sempre atents a que ni un cabell surti rebel del lloc que li correspon. Durant la setmana, van a l’institut als matins, i a les tardes, si hi ha sort, estudien una mica i fan els deures de l’endemà. La resta de la tarda… surten amb els amics, o parlen pel messenger o el facebook. I quan arriben els caps de setmana… toca divertir-se. Surten de discoteques a les nits (o comencen a la tarda i continuen a la nit), tornant no abans de les sis de la matinada, la majoria de vegades, amb algun pare benèvol que accedeix a anar a buscar al seu fill/a i al grup d’amics. Es posen la seva vestimenta més atrevida i surten. Surten a passar-ho bé, a beure (tot i que molt d’ells, per llei, encara no ho podrien fer), i a lligar. El seu comportament a les discoteques es força peculiar: Elles – només arribar a la discoteca fan una volta per la sala “per veure qui hi ha” (i per controlar on hi ha el grup de nois més guapos). I allà on estigui, s’hi queden a prop. Acostumen a ballar en cercle, com si no els importés el més mínim el que passa al seu voltant, però mirant cap a la seva esquena, buscant i llençant mirades; doncs en definitiva, els agrada lluir-se davant dels nois, contornejant els seus cossos amb balls que fan deixar amb la boca oberta als de l’altre sexe. Ells – en principi, mostren un comportament més tímid. Acostumen a buscar un lloc a prop de la barra, perquè en general, els hi fa més vergonya ballar. I divisen, miren i remiren aquells cossos que es mouen davant d’ells i només per a ells. A mida que passa la nit, i potser per l’efecte d’alguna beguda de més o pel caràcter més llençat d’algun d’ells, s’acosten al grupet de noies i li diuen qualsevol cosa per intentar mantenir un primer contacte, tot i que l’únic que s’aconsegueix és fer riure al grupet de nenes que es miren de reüll i es donen copets als braços (“has vist a aquest tio? Què pardillo!”). Algun, però, potser té més sort, i acaba convencent a la noia per a fer-se quatre petons aquella nit. Després, però, també tenim el cas contrari. Trobem al noi llençat, que guarda la timidesa per al seu germà petit, i que a la discoteca és el que s’acosta a totes, A TOTES, les noies, i és que el seu únic objectiu és “pulpejar”. Les relacions entre els nois i les noies d’avui en dia, les relacions més properes, a l’igual que el seu comportament i les seves habilitats socials, també han canviat, evolucionat i avançat (tant, que de vegades, fan tremolar!), però això ja és “agua de otro costal”.
Saüc PSICOLOGIA 