AIII… LA PRIMAVERA!!!

La primavera, temàtica recorrent de molts poetes, fa que la majoria de persones visquem uns canvis hormonals, que ens poden dur de l’estat més apàtic a l’eufòria més descontinguda, produint canvis tant a nivell fisiològic com psicològic.

LA PRIMAVERA LA SANG M’ALTERA!

A la Carme li encanta el bon temps. Ja tenia ganes, des de feia dies, de desfer-se del maleït abric de l’hivern i poder anar una mica més lleugereta de roba i dir “hola” a la seva estimada primavera.

A l’hivern acostuma a estar de més mal humor, tot li carrega, està cansada; això de que es faci fosc a les sis, i entri i surti de la feina de nit, la deprimeix i sent que els dies li passen sense ni tan sols aprofitar-los. A part del fred, que ella, fredolica de mena, té la sensació que el sent més que ningú.

En canvi, i seguint el refrany…, “a la primavera, la sang se li altera”, i li canvia l’humor, i està sempre més contenta, i arriba a la feina somrient, perquè s’ha llevat i ja hi havia llum, i sortirà, i encara li quedarà molta tarda per endavant. I els caps de setmana semblen que tinguin quaranta-vuit hores. I té més ganes de sortir, d’arreglar-se, de conèixer gent, d’anar aquí i allà, i li agrada, perquè se sent més guapa!

Fisiològicament, existeix una via neurològica, que va des de la retina a l’hipotàlem. L’hipotàlem és una zona situada al centre del cervell, on estan tots els nuclis reguladors de les hormones. Els dies que van d’abril al juny tenen moltes hores de sol, i aquesta llum activa la via retino – hipotalàmica – produint-se així l’explosió hormonal.

A més a més de les qüestions fisiològiques, també ens alterem per motius ben bé ambientals: el fred de l’hivern s’acaba, deixem l’abric a l’armari, apareixen els colors vius i floreixen els arbres…

Tots aquests canvis fan que el nostre humor s’activi i que, si més no, ens trobem millor amb nosaltres mateixos i amb els del nostre voltant.

L’ASTÈNIA PRIMAVERAL…

La Paula, ufff…, la Paula tem el final de l’hivern i l’arribada de la primavera com la pitjor cosa del món. A part de l’al·lèrgia que comença a sentir quan els abres floreixen, que la fan anar amb el mocador de paper sota la màniga tot el dia, hi ha aquell humor…, aquell mal humor que no l’abandona. Se sent agre, agre, agre…

Està cansada ja només llevar-se, i arrossega aquest cansanci fins que es fica al llit. El seu primer pensament quan sona el despertador és el preguntar-se si aquell dia tindrà un momentet per fer una becaina.

I no només això, ja que a la feina se sent estúpida, i és com si no rendís, i li costa fer aquells programes que abans feia abans que qualsevol company.

A la banda contrària que al cas anterior, trobem a aquelles persones en que la sensació de fatiga i la manca de vitalitat (tant física com intel·lectual) i la pèrdua de motivació i d’interès per l’entorn són les característiques del dia a dia. És el que es coneix per astènia primaveral.

A aquestes característiques també s’associen la somnolència diürna, la dificultat de concentració, la irritabilitat i tristesa, la disminució de la libido, etc. dificultant l’execució d’activitats i les relacions del nostre dia a dia.