Publicacions

 

Cuando las cosas en la vida parecen demasiado, cuando 24 horas al día no son suficientes…recuerda el frasco de mayonesa y el café.
Un profesor delante de su clase de filosofía sin decir palabra tomo un frasco grande y vacío de mayonesa y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Luego le preguntó a sus estudiantes si el frasco estaba lleno. 
Así que el profesor tomo una caja llena de canicas y la vació dentro del frasco de mayonesa. Las canicas llenaron los espacios vacíos entre las pelotas de golf.
El profesor volvió a preguntar a los estudiantes si el frasco estaba lleno,  ellos volvieron a decir que sí.
Luego…el profesor tomo una caja con arena y la vació dentro del frasco.
Por supuesto, la arena llenó todos los espacios vacíos, así que el profesor pregunto nuevamente si el frasco estaba lleno.
En esta ocasión los estudiantes respondieron con un ‘si’ unánime.
El profesor enseguida agrego 2 tazas de café al contenido del frasco y efectivamente llenó todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo: 

 ‘QUIERO QUE SE DEN CUENTA QUE ESTE FRASCO REPRESENTA LA VIDA’.

Las pelotas de golf son las cosas importantes, como la familia, los hijos, la salud, los amigos, todo lo que te apasiona. Son cosas, que aún si todo lo demás lo perdiéramos y solo éstas quedaran, nuestras vidas aún  estarían  llenas.
Las canicas son las otras cosas que importan, como el trabajo, la casa, el auto, etc.
La arena es todo lo demás, las pequeñas cosas.
Si ponemos la arena en el frasco primero, no habría espacio para las canicas ni para las pelotas de golf. 
Lo mismo ocurre con la vida’. Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las cosas realmente importantes.  
Presta atención a las cosas que son cruciales  para tu felicidad;  juega con tus hijos, tomate tiempo para asistir al doctor, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o afición favorita,… 
Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua.  
Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan. Establece tus prioridades, el resto es solo arena. 
Uno de los estudiantes levantó la mano y pregunto que representaba el café.
El profesor sonrió y dijo: 
‘Que bueno que lo preguntas… sólo es para demostrarles, que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer, siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo.’ 

P.D. Siempre habrá una taza de café para ti esperando en mi escritorio.… 

Córrer, caminar, nedar, anar en bicicleta, ballar, pujar a peu les escales, anar a comprar al supermercat…

 

L’activitat física ha format part de la vida de l’ésser humà des de sempre. Al principi, era només una qüestió d’existència (per alimentar-se, havien de sortir a caçar i això ja comportava un alt nivell d’esforç físic), passant per l’activitat física associada al treball (agricultura i ramaderia, manobres…), fins avui dia, en que l’activitat física s’associa sobretot a un culte a la figura humana i a un benestar personal.

Però no tothom d’avui presenta aquest interès per mantenir una vida activa, un benestar físic i psíquic. Molt lluny d’aquí, també estem en una època on moltes de les tasques que fa cinquanta anys es feien de manera manual, ara es fan de manera mecànica, el qual afavoreix al gran percentatge de sedentarisme que hi ha actualment, tant en infants com en adults.

 

De sobres coneixem campanyes que es realitzen per afavorir un estil de vida més saludable, sobretot, a l’àmbit dels infants: menjar fruita per esmorzar un dia a la setmana a l’escola, menús escolars equilibrats en els que t’aconsellen, inclús, què poden sopar els nens… fins a la més nova duta a Caldes, anomenada “Mou el cul”, que vol afavorir que els infants vagin caminant a l’escola tot deixant petjades de color groc en els diferents camins que duen a les escoles del municipi.

 

Però tot i això, com pot ser que el percentatge de sedentarisme sigui tan alt, amb els riscos que comporta? La mala i selectiva alimentació i els videojocs tindrien molt a veure, crec jo (però per això dedicarem un altre article!). Per sort, cada vegada hi ha més gent que decideix incorporar la pràctica esportiva a les seves vides, i cada cop hi ha més professionals de la salut que recomanen fer esport per prevenir i curar algun tipus de malalties. Les malalties cardiovasculars en són un exemple, però també som cada vegada més, psicòlegs i psiquiatres, que recomanem la pràctica esportiva per pal·liar estats emocionals negatius i aconseguir un equilibri biològic i psíquic (la famosa dualitat cos – ment).

 

Si ens fixem en una vessant més de tipus fisiològica, està demostrat que una activitat física continuada produeix un augment de la secreció d’endorfines (serotonina, dopamina, feniletilamina), hormones que tenen un efecte antidepressiu ja que augmenten la sensació de benestar de forma natural (a això em refereixo quan els dic als meus pacients: “Anem a crear serotonina!”). D’altra banda, d’una vessant més psicològica, l’activitat física permet el contacte social, la distracció i la millora de capacitats intel·lectuals.

Anem per passos. L’home necessita establir i mantenir relacions amb els altres. La pràctica esportiva generalment implica alguna mena de contacte amb els altres, el qual ajuda a mantenir activa la nostra xarxa social, permetent a la vegada satisfer la nostra necessitat d’afiliació i de pertànyer a un grup.

La distracció es refereix, en definitiva, a no pensar. Mentre estem fixant l’atenció en l’activitat física, creem un distanciament de les possibles emocions negatives i de les preocupacions, a la vegada que també implica un allunyament de les situacions estressants que vivim en el dia a dia.  

La practica esportiva està relacionada directament amb l’autoestima. Una pràctica esportiva, per una banda, farà que puguem fer una millora a nivell físic, i per una altra banda, els petits objectius que anem aconseguint en el dia a dia, milloraran la nostra autoimatge i la confiança que tinguem en nosaltres mateixos. També es relaciona amb la millora d’altres trets de personalitat: assertivitat (posar-te en el lloc de l’altre), autocontrol, confiança en l’altre…

 

Per tots els motius exposats, l’activitat física demostra uns beneficis terapèutics. Disminueix l’ansietat, la irritabilitat, la depressió, la tensió, la ira… I positivitza l’estat d’ànim i redueix els estats d’ànim negatius.

 

Per obtenir aquests beneficis és necessari que l’esport s’incorpori com un hàbit de conducta més (no s’hi val anar un dia al gimnàs i amb això ja estaré “salvada de la tristesa”). És important realitzar activitats de tipus aeròbic i rítmic (córrer, caminar, anar en bicicleta, ballar, nedar…), dos o tres dies per setmana, durant 20-30 minuts. És important que sigui una activitat que ens motivi, per facilitar l’adherència (que “ens enganxem” a fer-la) un cop iniciada, i al principi, sempre caldrà obligar-nos una mica (quan no estem acostumats, és difícil sortir de la nostra “zona de confort”), però, com tot… calen 21 dies!