És mitjans de juliol i la majoria dels mortals portem ben bé uns onze mesos seguits treballant (sense contar “les festes de guardar”). Onze mesos d’estrès, de coses a fer, de treball, de responsabilitats, d’obligacions, de fer i fer, i no parar.
I és que per dur una vida saludable, el ritme sí importa. Cada persona té el seu propi, de ritme em refereixo, però moltes vegades, i potser sense adonar-nos, el sobrepassem i ens obliguem a dur una vida accelerada.
Al llarg del curs són molts els horaris que hem de dur: llevar-nos d’hora, esmorzar, arribar a l’escola o la feina, feina en sí, activitats extraescolars/extralaborals, compres, deures, dutxes, sopars, robes, rentadores… Tot això ens duu a portar un ritme de vida ràpid, inclús frenètic, que l’anem aguantant, perquè és allò que diuen… “que mentre es va donant, tu el segueixes, però que és quan pares, que t’entra el bajón”, i és que aquests ritmes comporten un desgast físic i psíquic.
L’estrés que aquest excés d’activitat provoca pot arribar a contaminar el nostre dia a dia, ja no només a nosaltres mateixos (sentir-nos agobiats i cansats) sinó també a la relació que fem amb el nostre entorn (estem més irritables, tot ens crispa, no gaudim de les activitats…). I que se’n deriva? La frustració de no arribar, de no controlar la nostra pròpia vida… el qual ens comporta tristesa i malestar.
I és per això que les vacances són necessàries!!! I les necessita tothom!!! Les vacances, aquella parada de temps que ajuda a posar fre a la tendència de ritme accelerat… Qui no les anhela???
Aquell temps per omplir amb coses que durant el any no ens dóna temps de fer, i també per no fer res (perquè en definitiva, no fer res és del que no tenim temps de fer durant tot l’any). Però no per a tothom és igual de fàcil, ja que hi ha persones que estan tan acostumades a dur un ritme de vida accelerat, que li costa adaptar-se al ritme de vacances, i tenen la sensació que si no estan fent coses, és temps poc aprofitat. Això ja depèn de cadascú.
Com podem gaudir d’un període de descans sense estrès:
– Viure el descans sense objectius i gaudir de “l’aquí i l’ara”. Cal fer una mena d’equilibri entre “el deixar-se endur pel desig de cada moment, fer el que vingui de gust a cada moment…” i el mantenir alguna rutina (que sempre és necessari). Podem ser més laxes, però no cal que siguem descontrolats. És important planificar part del temps, saber que es farà durant el dia, ja que això aferma la seguretat, però sense encotillaments que impossibilitin incorporar les novetats que van sorgint.
– Desconnectar: oblidar de les “rutines obligades” del dia a dia (apagar la televisió, el portàtil, no obligar-se a contestar als whatsApp d’una forma immediata…)
– Posar l’atenció en el que se sent, en aquelles sensacions que durant el curs no tenim ocasió de ser conscients, de relaxar-nos…
– Realitzar activitats que ens agradin: passejar, fer esport, conversar, prendre alguna cosa amb els amics, fer la migdiada, llegir, anar al cinema, riure, fer fotos, ballar…
Parlant en un sentit més estrictament psicològic, podem considerar com a beneficis de les vacances (trencar el ritme frenètic que duem durant el curs):
– Les vacances, en sí, comporten un sentiment de benestar, ajudant a reconduir l’estrès, fent així que la persona es pugui recuperar del desgast físic i psíquic al que condueix.
– Ajuden a prevenir i a reduir la simptomatologia depressiva, l’ansietat i la irritabilitat.
– La relaxació permet al cervell explorar noves vies dins d’ell mateix, contribuint a assegurar i afermar els coneixements apresos durant el curs i a relacionar-nos de maneres noves (contribueix a la creativitat, a l’optimisme i a la motivació… que seran molt important per afrontar el nou curs que s’iniciarà quan acabin les vacances.
– Ens aporten beneficis socials i culturals: ens duen a conèixer nova gent, llocs nous, nova gastronomia…
– També ens duen a fer coses noves, i això fa que el nostre cervell s’estimuli i es motivi amb les novetat. La creativitat i l’optimisme depenen, a nivell de circuits neuronals, d’aquesta capacitat de buscar novetats i de satisfer aquesta cerca.
– Poder incorporar novetats també afavoreix la flexibilitat del cervell i decidir quines incorporem afavoreix la responsabilitat i la capacitat reflexiva.
I això es pot aconseguir a qualsevol lloc. No hi ha un lloc ideal. L’ideal serà diferent per a cada persona: hi ha qui ho aconsegueix torrant-se al sol, l’altre pujant un cim, l’altre posant els peus a l’aigua glaçada d’un llac, l’altre a la mateixa casa, l’altre en un creuer, l’altre visitant una ciutat… El que és important és que t’hi sentis de vacances!
I quan de nou comenci la rutina, cal que busquem espais al llarg del dia per deixar passar el temps de manera agradable, donant importància a la no organització ni planificació exacta del dia. Treure-li el benefici a no fer res… o a fer molt, perquè gaudir, és fer molt (per un mateix) i buscar, com diuen a aquell anunci de beguda que tanta enveja em provoca: les petites vacances de cada dia…
Saüc PSICOLOGIA 