NADAL EN ÈPOCA DE COVID

D’aquí molt poquet arriba el Nadal, i per motius culturals, religiosos o familiars… per la majoria de nosaltres són èpoques plenes de càrrega emocional i, evidentment, aquest any seran uns dies molt diferents. 

Els Nadals també estan plens de rituals, de situacions que es repeteixen de manera semblant any rere any… i que aquest any, no es podran dur a terme, i ens tocarà adaptar-nos i adaptar-les a la nova situació, per això caldrà que siguem flexibles, raonables i coherents amb la situació sanitària que estem vivint. 

Això no vol dir, que haguem de deixar de celebrar les festes, si és que ens agrada fer-ho, simplement, que un cop més des del 13 de març, ens tocarà treure la part més adaptativa possible i haurem de demostrar que sabem fer les coses bé, sense posar en perill ni als altres ni a nosaltres. 

Des del passat 13 de març la situació sanitària ha estat una muntanya russa, i hem hagut de fer front a situacions novedoses per a tots nosaltres: confinaments, pèrdues doloreses, adaptacions, readaptacions, pèrdues de feina, tancaments de negocis… No ha estat un any fàcil, és més, per alguns segur que ha estat molt dur… però un cop més, i sense voler ser una falàcia, només tenim l’opció de fer elque fem davant una situació negativa: acceptar-la i tirar endavant. Sóc conscient que en èpoques tan emocionals com les que venen ara, pot ser una mica més difícil, i inclús hi haurà qui pensarà… “clar, com tu no has perdut a ningú, i continues amb feina…”, no jutgeu a ningú, cadascú sap la realitat que té a casa seva, jo només us animo a que no us quedeu clavats en les coses negatives que hagin vingut aquest amb aquest 2020, perquè qui es queda clavat, no avança, i ara més que mai, és necessari fer un sprint cap al futur, amb totes les nostres forces, perquè sigui millor!

COM ADAPTEM LES FESTES I COM ENS ADAPTEM NOSALTRES MATEIXOS?

A nivell més material:

– No deixis de decorar casa teva si t’agrada. Que no ens poguem ajuntar tant, no significa que perdem del tot la il.lusió d’aquests dies, i més quan hi ha nens a casa.

– Evita tot el que feies només per compromís… Aquest any, més que mai, no cal.

– Evita grups i multituds. Fes les trobades per relleus. I sobretot, maximitza la prudència. Amb les persones menys pròximes, pots fer vermuts virtuals… us poseu tots guapos i brindeu plegats.

– Adelanta les compres i intenta fer-ho en el comerç local.

– Per l’entrega de regals, i si en comptes de fer-ho en un lloc tancat ho feu en un espai obert?

– Intenteu recordar les normes a les hores dels àpats i traie-vos la mascareta només per dinar / sopar i beure. Les converses, tot i que siguin a taula, poden ser amb mascareta. Ja portem 8 mesos així, ara no vindrà d’uns dies més.

A nivell emocional:

– Recorda a aquells éssers propers que el 2020 s’ha endut degut a la pandèmia, o per qualsevol altre motiu. Col.loca una estrella brillant a la part alta de l’arbre en el seu record.

– Si aquest any no et pots trobar amb tota la família, pensa només que és per un bé comú. Segur que amb la responsabilitat de tothom, això es controlarà abansi ens podrem trobar plegats aviat.

– Pensa un propòsit pel nou any 2021. I esforça-t’hi per a que es cumpleixi. Que sigui un propòsit real, que estigui a les teves mans, i lluita, lluita per ell.

– No deixis d’aprofitar amb els que sí pots estar. Aquesta pandèmia ha estat un ca… però també ens ha regalat moments únics per aprofitar i viure la vida d’una forma més slow amb els més propers.

– Fes una llista de tot el que has arribat a aprendre sobre tu mateix durante aquest 2020. Aquesta pandèmia ens ha posat a prova a tothom, i segur que has descobert coses de tu que no sabies.

No deixis de celebrar una època tant bonica, sempre i quan siguis dels que t’agraden el Nadal… però aquest any toca posar a prova tota la teva imaginació i adaptació a les noves circumstàncies! A què sí que pots???

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2021!!!

15 ANYS DE SAÜC

1 d’octubre de 2005, a les 17:00 hores de la tarda, obro les portes del meu somni! Saüc Psicologia comença el seu camí!

Quan vaig acabar l’institut tenia molt clar que volia anar a la universitat i estudiar Psicologia. Abans m’havia rondat pel cap la Psiquiatria, però tot i que les mates se’m donaven bé, un suspès en un examen de trigonometria va servir per pensar que potser no era per mi (què fleuma era per aquells temps!).

Vaig decidir estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, campus guai, vida universitària, gent nova… Tenia moltes ganes d’anar-hi, però van passar els quatre anys volant, i de cop em vaig trobar al juny de 2002, amb un diploma a la mà que posava: Licenciada en Psicología(especialidad Clínica), i res més: somnis, il.lusió… però també por, perquè s’acabava la meva còmoda vida d’estudiant i havia d’entrar a l’etapa adulta de cop!!!

Feia una mica de vertigen, perquè jo no sabia ni per on començar a buscar feina, però com mai se m’han caigut els anells, em vaig començar a moure i a picar portes… Vaig treballar a diferents llocs: escoles, centres oberts… però tot i que els estudis em servien per aportar la psicologia amb els menors amb els que em trobava, jo volia treballar de psicòloga… i així va arribar l’estiu de 2005, en un sopar i de manera fortuïta, amb una amiga ens vam engrescar. Ella mestra, jo psicòloga: podíem fer una cosa xula!!! Jo no volia deixar de treballar, però volia treballar de psicòloga, i com que a nivell extern la cosa no estava fàcil… l’opció més viable era “muntar-m’ho” pel meu compte. Ufff! Els meus pares, veu de la consciència, em van animar, i també em van dir les coses que no volia sentir: això no és fàcil, vols dir?…, però com sempre, em van donar el seu recolzament, i carregant mobles, pintant, fent paperassa… l’1 d’octubre obríem el centre de psicologia!

L’inici no va ser fàcil, i sort que les dues manteníem les nostres feines que ens donaven de menjar… però és veritat… el primer any va ser complicat, i al juliol del 2006 havíem de prendre una decisió: jo vaig decidir continuar, així que, tanquem portes, busco un local més adient per mi sola, torno a pintar, traslladar i fer paperassa, i inicio el que és ara Saüc Psicologia. Si això va ser fàcil? No, tampoc! Però la cosa començava a engegar i això m’inflava d’il.lusió, i fins ara!

En aquests 15 anys no tot ha estat un camí de roses, com tot en aquesta vida et trobes pedres, et trobes entrebancs… però amb la il.lusió, la constància, l’esforç, la força de voluntat i tota la gent que m’ha ajudat i recolzat, aquí continuem, inclús després d’un confinament.

Sabeu el que més m’agrada de Saüc Psicologia? Que m’encanta la meva feina! El meu marit sempre em diu quan arribo a casa: Quina sort que sempre arribis amb aquest somriure de la feina! I és que sent sincera, no podria tenir un treball que m’agradés més. Arribo a la consulta i em sento plena, i em sento orgullosa pel que en 15 anys hem creat, i parlo en plural perquè jo sóc la que està a l’altra banda de la taula, la psicòloga, però Saüc Psicologia no seria res sense tots els pacients que han confiat en mi durant aquests 15 anys. I és que ser psicòloga, lluny de la creença de molta gent de que és seure, escoltar i que el pacient parli… és molt més que això, és buscar estratègies per viure d’una manera més tranquil.la. Jo no dono solucions (tan de bo tingués una vareta màgica per resoldre els conflictes), però ajudo a qüestionar-se, a buscar maneres d’afrontar les coses que ens poden succeir en el dia a dia d’una manera més racional i que ens permetin trobar-nos, no bé, sinó tranquils.