LES AFECTACIONS DELS TRAUMES

Eren les dues de la matinada quan la Júlia i la Clàudia van decidir abandonar el bar a on havien anat a fer una copa i marxar cap a casa. Els seus amics havien insistit per a que anessin amb ells a Granollers, a fer l’última, però la Clàudia havia de treballar a l’endemà, i la Júlia estava cansada; així que van refusar l’oferta dels seus amics i van anar a dormir.

 

De camí cap a casa, tot va ser com sempre: van parlar d’algun o altre noi, protagonista de la majoria de les seves converses en aquells dies; planejaren que farien l’endemà… fins arribar a la cantonada on sempre s’acomiadaven i que trencava els trajectes cap als seus domicilis. La Clàudia girava cap a l’esquerra i la Júlia continuava recte dues cantonades més, abans d’arribar a casa seva.

 

Aquella nit del 23 d’abril hi havia lluna plena, que il·luminava, junt a les faroles, tot el carrer.

 

La Júlia anava badant mirant el cel estrellat, quan de sobte, a l’última cantonada, uns braços la van oprimir. Es va trobar de cara amb la silueta d’un home que l’impedia moure’s. Gorro de llana, buff que li tapava la boca i jaqueta grisa i verda. És l’únic que va arribar a veure. Això, i aquells ulls que es clavaven en els seus. Tota una tremolor la va inundar de cap a peus. Va intentar desfer-se d’aquells tentacles. Ell no devia oposar gaire resistència, perquè casi sense fer força, es va veure deslliurada d’aquell home, i va sortir corrents, mentre rebuscava sense gaire èxit en el seu bolso les claus de casa. Per fi van aparèixer, a l’hora que arribava al portal. Obrí la porta i entrà. Llavors, va plorar.

 

(…)

 

Els dies posteriors a aquell succés van ser complicats per la Júlia. Per ràpida que fos la topada amb aquell home, va ser suficient per a que marqués qualsevol pensament que arribava a la seva ment. La trobada li venia al cap de manera obsessiva; no es podia oblidar d’aquells ulls que semblava que l’atravessessin; caminava per altres carrers fins arribar a casa seva, evitant passar per aquella cantonada, qualsevol soroll que sentia una mica fort li feia posar els pèls de punta i estar alerta…

 

 A mida que el temps va anar passant, aquells angoixants moments van anar fent-se cada vegada més dèbils (gràcies a l’ajuda d’amics, família i professionals), fins arribar a dur una vida quasi normal. Encara hi ha dies, però, que la tornada a casa de nit se li fa una muntanya, i mira de reüll i amb desconfiança a qualsevol persona que casualment es creui amb ella pel carrer.

 

 

ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC (TEP)

Definició:

Entenem per estrès posttraumàtic a l’ansietat secundària a l’estrès generat per una circumstància existencial, reviscuda en somni o pensament, com pugui haver estat víctima d’un acte delictiu, una catàstrofe natural, un accident de trànsit, etc. La persona que ha patit alguna situació d’aquest estil, angoixant per a ella, evita tot el relacionat amb l’esdeveniment, reviu la situació i es troba en un estat d’hiperexcitació persistent.

Diagnòtic del TEP:

–          La persona ha estat exposada a un esdeveniment traumàtic en el que ha experimentat o presenciat  fets que puguin amenaçar a la seva integritat física o dels altres.

–          L’esdeveniment traumàtic és reexperimentat persistentment a través de:

  • Records del fet de manera persistent, provocant malestar a l’individu
  • Somnis de caràcter recurrent sobre l’esdeveniment
  • Malestar psicològic intens a l’exposar-se a estímuls interns o externs que simbolitzen o recorden algun aspecte de l’esdeveniment traumàtic
  • Respostes fisiològiques a l’exposar-se a estímuls que recorden a la situació traumàtica

–          Evitació persistent dels estímuls associats al trauma.

–          Dificultat per realitzar activitats quotidianes que es realitzaven abans del trauma i per demostrar determinats sentiments.

–          Símptomes persistents d’augment de l’activació (irritabilitat, hiperexcitabilitat, dificultat per concentrar-se, hipervigilància, respostes exagerades de sobresalt…).

Tractament del TEP:

Les intervencions cognitius – conductuals (dutes a terme per psicòlegs) són les que obtenen millors resultats. En síntesi, aquestes intervencions pretenen modificar tant els pensaments com les conductes alterades i associades al trauma viscut.

Els tres objectius bàsics del tractament són:

–          promoure l’exposició repetida als records i als contexts estimulars externs que són evitats

–          modificar les valoracions exagerades d’amenaça i impredecibilitat i incontrolabilitat dels esdeveniments i, en alguns casos, intervenir sobre els sentiments de culpa – vergonya respecte al succés

–          dotar d’habilitats d’afrontament diverses, amb especial incidència en les estratègies de control de l’activació

Amb un tractament adequat del TEP, és possible que els símptomes que es presenten disminueixin i, al llarg d’aquest, arribin a desaparèixer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s