(eslògan de la Marató Barcelona 2012)
Una història d’esforç i superació personal
El 25 de març de 2012, a les 08:30 hores del matí, comença a l’avinguda Ma. Cristina de Barcelona la ruta turística més sacrificada de l’any.
Aquesta és l’hora oficial d’inici, però per un grup de corredors de la secció d’atletisme del CN Caldes, aquest somni comença molt abans.
Cap a l’octubre, un dels molts dies que entrenen, algú d’ells es comença a engrescar amb la idea de participar a la cursa més important de l’any. I animant-se mútuament, quan arriba el novembre, acaben per omplir les butlletes d’inscripció: alguns segurs del que estan fent, els altres “liant-se la manta al cap” i pensant que “déu dirà”.
Quan acaben l’any amb “la cursa dels nassos” saben bé que el seu proper objectiu està tocant a les portes i que no hi ha prou amb els entrenaments rutinaris que fan a diari, sinó que cal fer un canvi, cal direccionar als membres de l’equip cap a un entrenament únicament dedicat a la Marató. I així ho fa el Manolo. Prepara un entrenament exigent, un entrenament de molts dies a la setmana: més “lleugers” i sèries de dilluns a divendres i de distàncies llargues els caps de setmana.
A part de l’entrenament físic, no cal dir que durant aquests tres mesos els hi és primordial un entrenament mental. Hauran d’aguantar 42 quilòmetres sobre asfalt, i quan se’ls acabi l’agilitat de les cames, la seva ment haurà de ser prou sabia com per enfortir-les de nou.
El 24 de març és un dia crític, per ells i pels que els acompanyen. És un dia ple de nervis i les emocions estan a flor de pell. Avui toca descansar, però alguns d’ells no poden descansar tot el que volen. La ment els hi va amunt i avall, i hi ha moments en que se senten capaços de tot… D’altres se’ls hi ve tot a sobre…
Sopar ric en hidrats de carboni i a dormir d’hora, que a més, a les dues… seran les tres.
Diumenge 25 de març de 2012
A les 05:30 del matí es lleven, més o menys. Avui ningú fa el ronso al llit. Alguns d’ells ja porten una estona desperts. Els espera un matí dur, però ple d’emocions.
Prenen un bon esmorzar, de nou ric en hidrats i a les 06:30 es troben a l’aparcament del costat del parc de l’estació. Es distribueixen en cotxes i surten cap a Barcelona.
A les 07:00 aparquen a Montjuïc i a les 07:20 hores es canvien de roba. Encara és quasi bé fosc i la temperatura és de 12 º. Fa fred, però els nervis i els somriures el fan passar bé.
Cap a les 07:50, després de fer la foto d’equip, comencen a escalfar suau. Avui no massa estona, perquè encara els esperen 42 quilòmetres per endavant. I cap a les 08:15, entren als calaixos de sortida corresponents.
A les 08:28, com un huracà, arriba una melodia que tots reconeixen. L’himne de Barcelona’92, vibrant a un dels llocs emblemàtics de les Olimpíades, fa posar als atletes la pell de gallina. Les emocions es noten a l’ambient: hi ha nervis, germanor, motivació, esforç, superació…
A les 08:30 sona el tret de sortida. Ara sí, comença l’aventura. Els corredors s’ho agafen amb ganes. És el pas final d’un llarg temps de preparació.
Enfilen cap al carrer Tarragona, Berlín, Av. Sarrià, Diagonal i voregen el Camp nou. Travessera de les Corts, Numància, Av. Madrid, Sants, Gran Via i passeig de Gràcia. Han vist gran part de l’oest de la ciutat, i ara acaben de deixar a la seva dreta la Pedrera. Mai l’havien vist des d’aquesta perspectiva. Arriben al quilòmetre 15. Fins aquí han hagut bones sensacions. Sembla que els esforços han estat bons, però senten que els han de frenar per no tenir “sorpreses”.
Carrer Roselló, Pg. Sant Joan, Indústria, Sardenya (un altre emblemàtic de Barcelona, la Sagrada Família), València, Meridiana (de pujada i de baixada), Felip II, Gran Via i Rambla Prim. Els corredors segueixen bé. Van a ritme planificat i sembla que tot està controlat. S’emocionen quan veuen a les dones, mares, fills, amics, coneguts… que els han vingut a veure en aquesta etapa. Fa emocionar inclús el desconegut aquell que quan passes pel seu costat aplaudeix amb les mans i crida “vinga!”.
Comencen a enfilar Diagonal, que englobarà els quilòmetres 26-31… Continuen donant la talla, però ja es noten els quilòmetres. Poc a poc el cos va fent “mella”. Aquí, que els podem veure de pujada i de baixada, ens impressiona com canvien les actituds i les forces en tan sols tres quilòmetres. Quan pugen cap a la Torre Agbar, alcen els braços en veure’ns i somriuen… De baixada, es nota ja el sacrifici i les cares demostren que estan cansats. Demanen un reactiu per evitar baixades de sucre.
Qui diu que el quilòmetre 32 és el mur… Té tota la raó.
En aquests quilòmetres s’agraeix quan algú et fa de llebre de manera improvisada i et dóna el suport moral que se t’està començant a escapar.
Després de vorejar el mar, pugen cap a l’Arc de Triomf, Ronda St. Pere, Plaça Catalunya, Via Laietana, Ferran, Les Rambles, Drassanes… És el tram més dur. Queden tres parades de metro, dos quilòmetres dos-cents metres.
És una cursa contra el teu cos. Vols parar… però decideixes seguir… Ara no ho pots deixar… duus quaranta quilòmetres a l’esquena, i molts mesos de preparació, i molta gent donant el seu suport, i perquè ho vols fer per tu, perquè és el teu somni, i perquè ho vols aconseguir. Ja veus el final. Decideixes donar-ho tot, perquè el teu repte està ja a l’abast de la mà. Veus les torres de la plaça Espanya, i molta gent. Tothom aplaudeix, tothom crida els noms dels dorsals… T’agradaria fer un esprint, com has fet altres vegades per aquest mateix carrer a les curses de deu… però avui les cames no et donen… prefereixes fer el pas el més ferm que pots en aquests moments…
Passeu per sota l’arc d’arribada, i per fi, aquesta cursa, és vostra.
Felicitats campions!!!
Gràcies a tots aquells que els heu ajudat a fer realitat aquest somni, i gràcies a vosaltres per fer-nos partícips d’ell i deixar-nos acompanyar-vos en aquesta creuada!
TEMPS REALITZATS PELS MEMBRES DE LA SECCIÓ D’ATLETISME DEL CN CALDES:
Juli Jerez Tramunt 02:58:31 – Manolo Romero Del Peral 03:01:05 – Jordi Desquens Palacios 03:01:34 – Raimon Barbany Merino 03:01:50 – Alex Huertas Utrilla 03:13:26 – José Miguel Hernandez 03:28:41 – Jose Ripoll Perez 03:48:30 – Cristóbal Domínguez Montiel 03:49:44 -Jaume Balart Clapés 03:50:38 – Marta Pujol Comajoan 04:19:45
Aquesta cursa va ser per la Irene Murgó.
Saüc PSICOLOGIA 