Autor: saucpsicologia

 

La crisi econòmica, d’alguna manera, ha afectat a molta gent: a uns els han fet fora de la feina, a uns altres no els han pagat a finals de mes, altres han perdut clients, altres no han trobat feina…

I en temps de crisi, tots els membres de la família ho pateixen. A qui la crisi ha arribat d’una manera mig passatgera, com a molt, s’hauran d’haver cordat el cinturó més arran i hauran d’haver eliminat alguns capritxets que tenien: sopars fora, sortides de cap de setmana… En d’altres cases, la crisi ha estat més devastadora: no arribar a final de mes, haver de demanar beques i avenços, haver de dissimular davant dels nens que no saps què sopareu avui…

Però com que no em vull posar melodramàtica (no cal que expliqui l’impacte psicològic i emocional que la crisi pot tenir… només cal que mirem al nostre voltant i no neguem la realitat), volia parlar d’un tema “más llevadero”: Com afecta la crisi a les parelles.

 

L’amor ha de ser una cosa bonica, però no és fàcil, sobretot quan les dificultats econòmiques arriben a la parella.

Les relacions de parella són com un ésser viu, neixen, creixen, s’alimenten, es reprodueixen i moren. I com tot ésser viu, necessiten ser cuidades: s’ha de ser generós amb l’altre, pensar en ell, dedicar-li temps i estar al seu costat quan ens necessita.

Però cuidar de l’amor és complicat, i més quan l’entorn és tan negre i el nostre estat emocional tan negatiu. La gent prefereix dedicar el temps a buscar feina que no a revifar la flama. I és totalment coherent… però a vegades, això ens acaba passant factura.

 

La paraula crisi, que ve del grec, significa pensar i decidir. Qualsevol tipus de crisi obliga a decidir i a reflexionar sobre el que és necessari canviar per millorar el que passa. Les dificultats econòmiques afecten a la vida de la parella, però només si la relació ja estava malament es pot desencadenar la ruptura. És a dir, si no hi ha forts els fonaments que aguanten a qualsevol parella, aquests trontollen en moments complicats. A fonaments em refereixo a aspectes com el respecte i la comunicació. Quan aquests es perden, qualsevol parella està destinada al fracàs, amb crisi econòmica o amb un milió d’euros al banc.

En situació de crisi, estem més irritables, més febles a nivell emocional, i tot ens afecta el doble que quan les coses van més bé. Qualsevol petita cosa que pugui passar a casa, a la parella, amb els fills, es sobredimensiona, fent més difícil la seva gestió i la seva resolució. A més, la fragilitat emocional ens fa sentir més vulnerables i buscar aixopluc en la parella, demanant a vegades, més del que ens poden donar. Aquesta desesperança pot fer que l’altre se senti massa exigit, o bé que tanta fragilitat l’abrumi i l’espanti, no acceptant que la fragilitat emocional, en ocasions, també forma part de les persones.

 

L’amor de veritat passa per conflictes, i els hem d’acceptar. No hi ha una vida de color de rosa. I la millor manera per superar-los és no donant-li’s l’esquena. Per més que hi tanquem els ulls, els problemes no desapareixen. Tampoc  ens hem de deixar dur per la desesperança i la por i trencar de seguida amb tot, perquè sempre necessitarem temps per pensar. Si respectem que potser és bo donar-nos un temps per pensar en com hem arribat a aquest punt com a parella, serà més probable que puguem trobar pistes i estratègies per resoldre la situació i que el vincle es faci més fort. Moltes vegades, les crisis no són tan dolentes i en canvi, poden ajudar a conèixer-se millor a un com a persona i com a part d’una dualitat que forma amb la seva parella.

Quan hi ha una crisi de parella, derivada d’una crisi econòmica real, o d’altres factors, és perquè les expectatives conscients no coincideixen amb les inconscients: una cosa és el que una persona vol i una altra el que demana el seu inconscient. Per exemple, una dona pot dir que li agrada la tenacitat i capacitat de superació de la seva parella, que sigui tan emprenedor i que s’esforci tant a la feina; però després voldrà també que sigui una parella propera i que estigui a casa a les tardes per ajudar-la amb els nens i sentir-se acompanyada i que sigui carinyós amb ella. Quan el conscient i l’inconscient no coincideixen… tenim un problema, que s’acaba enquistant si no el resolem, i molt millor, fer-ho amb la parella.

 

COM ÉS LA MILLOR MANERA D’ACTUAR?

• Quan les dificultats econòmiques duen a discussions constants, hem de suposar que el que passa ara connecta directament amb emocions no resoltes (els conflictes inconscients dels que parlava més a dalt). Si aquests conflictes econòmics no alteren la relació, la parella es troba en una situació d’estima forta i sana.
• Al membre de la parella que està en crisi li hem de donar temps. No fer-ho significa que no tolerem la seva fragilitat, el que mostra que en realitat tampoc aguantem ni tolerem la nostra.
• Les queixes i injustícies socials no les hem de projectar a la nostra parella. Elles no tenen la culpa del que passa a la feina o de la bronca del nostre cap.
• I sobretot, parlar, no perdre mai la comunicació ni el respecte. Poder escoltar a l’altre i entendre el seu malestar, acompanyar-lo.

Moltes vegades, que una crisi dugui a una altra crisi, no és fàcil de gestionar…, ningú va dir que l’amor, l’enamorament i l’estima fossin sentiments de “cosir i cantar”. Necessiten dedicació i temps. Però si estem decidits a que una crisi no ensorri el que hem anat construint amb el temps, segur que farem uns fonaments molt més forts per aguantar futurs esdeveniments complicats.

 

A més, L’AMOR ES MANTÉ MOLT MÉS ENLLÀ DE LES CRISIS SOCIALS.  

REGALS PER TU, REGALS PER MI…

Aquest any volia fer alguna cosa diferent. Els darrers anys he escrit sobre els sentiments del Nadal, sobre els possibles regals per Reis, dels objectius i desitjos tot joiosos pel nou any, sobre les trobades familiars, sobre les excessives compres d’aquests dies… Crec que se m’han acabat les idees. De què em queda parlar d’aquestes dates?

Tot i que algú em titllarà d’egoista en aquests moments, dates per pensar en els altres, en els més necessitats, jo em considero una mica més pràctica. I no perquè no consideri que s’ha d’ajudar al pròxim, però en tenim 364 dies a l’any més per a fer-ho, que no només dedicar el nostre pensament a ells per Nadal. Cal pensar la resta de dies en els veïns que no arriben a final de mes, en aquella família que aquest fa dos mesos va perdre el pare, en aquells que no els hi va tant bé com voldrien. Però és això, s’ha de pensar durant tot l’any i actuar amb coherència… o és que només s’hi val si és Nadal?

Així que parlaré d’alguna cosa que es pot considerar egoïsta, però que ben mirat, no ho és pas. Dels autorregals. Els autorregals són aquells petits obsequis, aquelles recompenses que ens fem nosaltres mateixos per haver aconseguit alguna cosa, per haver sortit bé una reunió, per haver fet bé un entrenament, o simplement, perquè m’estimo i avui és el dia. No es tracta de ser capritxós i estar desembutxacant la cartera cada dos per tres, sinó de saber ser selectiu i de mimar-se una mica, tal com fem amb els altres. Als altres ho fem perquè sàpiguen que estem al seu costat, que són importants per nosaltres i que els estimem… Doncs els autorregals tindrien el mateix objectiu: perquè a vegades, o sempre, va bé que ens recordem que ens estimem i que som el més important per nosaltres. Evidentment, els autorregals són vàlids i necessaris tot l’any, però sent que ara arriba el Nadal amb aquesta pressió social de fer regals… també pot ser un bon moment per l’autorregal. Què s’hi val? S’hi val tot: des d’un pintallavis, a una cafetera, un massatge o un sopar romàntic. L’important és el significat que tu li donis. No em compro un pintallavis perquè sí. Tothom, qui més qui menys, té cèntims per comprar-se un pintallavis; però ara li destino un pensament especial: “em compro el pintallavis, perquè he treballat dur aquest trimestre i me’l compraré de recompensa, perquè a més em fa ressaltar una part de mi que m’agrada”, “sí, ja va sent hora de cuidar-me una mica, aquest trimestre començaré a fer classes de zumba, perquè treballo moltes hores, hi i puc destinar aquests diners per anar-hi, segur que em farà sentir bé”.

Des de Saüc Psicologia, hem creat un autorregal especial que combina l’equilibri cos i ment.

D’aquí neix #psicoesport. De tots és conegut els beneficis de realitzar activitat física, però a vegades per mandra, a vegades per falta de temps, a vegades per poc agradar, destinem l’energia a fer altres coses… L’activitat física té beneficis a nivell físic, mental i social. T’ajuda a mantenir-te en forma, t’ajuda a prevenir i contenir algunes malalties, segregues endorfines que ajuden a tenir un millor estat d’ànim, et veus millor a nivell físic, fas relacions, tens contacte amb la natura, et distreus, millora de la memòria, millora de l’autoconfiança… I si el teu autorregal fos introduir qualsevol activitat física en el teu dia a dia? I dic qualsevol perquè a això em refereixo, a qualsevol: ja sigui classes de ball, sortir a passejar, nedar, córrer, pilates o ioga… Qualsevol tipus d’activitat és bona si el teu cos t’ho permet (la ment no té límits!). El més complicat és fer aquella estona teva… i d’aquí ve l’autorregal, de regalar-te a tu, perquè t’estimes i ets el més important, aquella estona cada dia de pensar en tu i de regalar-te tots els beneficis que l’activitat física t’aporta. I al gener, com el març o l’octubre, és la millor època per començar a fer esport… #psicoesport té l’objectiu de crear d’una manera més ferma la fusió de cos i ment, en les persones de qualsevol edat, perquè quan el cos es troba bé, el nostre cervell i les nostres emocions també fan un canvi a la positivitat.

#psicoesport es presenta en quatre modalitats diferents, per poder-se adaptar a les diferents demandes, des de les persones que volen començar a introduir-se al món de l’activitat física, fins a arribar a l’esportista professional que vol perfeccionar el seu rendiment. Per tal d’abarcar els autorregals de tothom, hem preparat quatre modalitats diferents de treball:

#psicoesport dia a dia: preparem un pla de treball adaptat a la persona i a les necessitats per a incloure l’activitat en la teva vida diària. Pot ser de manera individual o en petit grup.

#psicoesport per tu: realitzem la teràpia psicològica individual a l’aire lliure, mentre fem sessió d’entrenament (caminant o corrent, per pla o per muntanya).

#psicoesport per esportistes: fem teràpia orientada a la millora de la motivació, el rendiment, la preparació per a la competició, assessorament i orientació en situacions determinades (lesions, estrés…)

#psicoesport per entrenadors: fem formació en aspectes psicopedagògics, assessorament i orientació en situacions determinades, dinàmiques de grups, relació amb les famílies.

#PSICOESPORT o qualsevol autorregal és vàlid si pot aportar-te una mica més de benestar emocional. D’això és en definitiva del que es tracta el Nadal, no? Com de la resta de l’any, de sentir-se bé amb un mateix i amb els altres.

BON NADAL I QUE EL PROPER ANY VINGUI CARREGAT DE BONS MOMENT, DE MOMENTS QUE ET FACIN SENTIR FELIÇ!!!