AMOR EN TEMPS DE CRISI. QUAN LA CRISI CRIDA A UNA ALTRA CRISI.

 

La crisi econòmica, d’alguna manera, ha afectat a molta gent: a uns els han fet fora de la feina, a uns altres no els han pagat a finals de mes, altres han perdut clients, altres no han trobat feina…

I en temps de crisi, tots els membres de la família ho pateixen. A qui la crisi ha arribat d’una manera mig passatgera, com a molt, s’hauran d’haver cordat el cinturó més arran i hauran d’haver eliminat alguns capritxets que tenien: sopars fora, sortides de cap de setmana… En d’altres cases, la crisi ha estat més devastadora: no arribar a final de mes, haver de demanar beques i avenços, haver de dissimular davant dels nens que no saps què sopareu avui…

Però com que no em vull posar melodramàtica (no cal que expliqui l’impacte psicològic i emocional que la crisi pot tenir… només cal que mirem al nostre voltant i no neguem la realitat), volia parlar d’un tema “más llevadero”: Com afecta la crisi a les parelles.

 

L’amor ha de ser una cosa bonica, però no és fàcil, sobretot quan les dificultats econòmiques arriben a la parella.

Les relacions de parella són com un ésser viu, neixen, creixen, s’alimenten, es reprodueixen i moren. I com tot ésser viu, necessiten ser cuidades: s’ha de ser generós amb l’altre, pensar en ell, dedicar-li temps i estar al seu costat quan ens necessita.

Però cuidar de l’amor és complicat, i més quan l’entorn és tan negre i el nostre estat emocional tan negatiu. La gent prefereix dedicar el temps a buscar feina que no a revifar la flama. I és totalment coherent… però a vegades, això ens acaba passant factura.

 

La paraula crisi, que ve del grec, significa pensar i decidir. Qualsevol tipus de crisi obliga a decidir i a reflexionar sobre el que és necessari canviar per millorar el que passa. Les dificultats econòmiques afecten a la vida de la parella, però només si la relació ja estava malament es pot desencadenar la ruptura. És a dir, si no hi ha forts els fonaments que aguanten a qualsevol parella, aquests trontollen en moments complicats. A fonaments em refereixo a aspectes com el respecte i la comunicació. Quan aquests es perden, qualsevol parella està destinada al fracàs, amb crisi econòmica o amb un milió d’euros al banc.

En situació de crisi, estem més irritables, més febles a nivell emocional, i tot ens afecta el doble que quan les coses van més bé. Qualsevol petita cosa que pugui passar a casa, a la parella, amb els fills, es sobredimensiona, fent més difícil la seva gestió i la seva resolució. A més, la fragilitat emocional ens fa sentir més vulnerables i buscar aixopluc en la parella, demanant a vegades, més del que ens poden donar. Aquesta desesperança pot fer que l’altre se senti massa exigit, o bé que tanta fragilitat l’abrumi i l’espanti, no acceptant que la fragilitat emocional, en ocasions, també forma part de les persones.

 

L’amor de veritat passa per conflictes, i els hem d’acceptar. No hi ha una vida de color de rosa. I la millor manera per superar-los és no donant-li’s l’esquena. Per més que hi tanquem els ulls, els problemes no desapareixen. Tampoc  ens hem de deixar dur per la desesperança i la por i trencar de seguida amb tot, perquè sempre necessitarem temps per pensar. Si respectem que potser és bo donar-nos un temps per pensar en com hem arribat a aquest punt com a parella, serà més probable que puguem trobar pistes i estratègies per resoldre la situació i que el vincle es faci més fort. Moltes vegades, les crisis no són tan dolentes i en canvi, poden ajudar a conèixer-se millor a un com a persona i com a part d’una dualitat que forma amb la seva parella.

Quan hi ha una crisi de parella, derivada d’una crisi econòmica real, o d’altres factors, és perquè les expectatives conscients no coincideixen amb les inconscients: una cosa és el que una persona vol i una altra el que demana el seu inconscient. Per exemple, una dona pot dir que li agrada la tenacitat i capacitat de superació de la seva parella, que sigui tan emprenedor i que s’esforci tant a la feina; però després voldrà també que sigui una parella propera i que estigui a casa a les tardes per ajudar-la amb els nens i sentir-se acompanyada i que sigui carinyós amb ella. Quan el conscient i l’inconscient no coincideixen… tenim un problema, que s’acaba enquistant si no el resolem, i molt millor, fer-ho amb la parella.

 

COM ÉS LA MILLOR MANERA D’ACTUAR?

  • Quan les dificultats econòmiques duen a discussions constants, hem de suposar que el que passa ara connecta directament amb emocions no resoltes (els conflictes inconscients dels que parlava més a dalt). Si aquests conflictes econòmics no alteren la relació, la parella es troba en una situació d’estima forta i sana.
  • Al membre de la parella que està en crisi li hem de donar temps. No fer-ho significa que no tolerem la seva fragilitat, el que mostra que en realitat tampoc aguantem ni tolerem la nostra.
  • Les queixes i injustícies socials no les hem de projectar a la nostra parella. Elles no tenen la culpa del que passa a la feina o de la bronca del nostre cap.
  • I sobretot, parlar, no perdre mai la comunicació ni el respecte. Poder escoltar a l’altre i entendre el seu malestar, acompanyar-lo.

Moltes vegades, que una crisi dugui a una altra crisi, no és fàcil de gestionar…, ningú va dir que l’amor, l’enamorament i l’estima fossin sentiments de “cosir i cantar”. Necessiten dedicació i temps. Però si estem decidits a que una crisi no ensorri el que hem anat construint amb el temps, segur que farem uns fonaments molt més forts per aguantar futurs esdeveniments complicats.

 

A més, L’AMOR ES MANTÉ MOLT MÉS ENLLÀ DE LES CRISIS SOCIALS.  

IMG_5430

Anuncis