M’ESTIC ESTRESSANT

La Marina es lleva cada dia a les sis del matí, i a aquesta hora comença la seva marató. S’aixeca del llit i va a posar la cafetera. Mentre es fa el cafè, posa la rentadora i prepara el dinar i els entrepans per l’hora del pati de l’Eduard i la Neus, els seus fills, i pel Jaume, l’altre nen gran de la casa, el seu marit. Pren el primer cafè del dia, i se’n va a la dutxa. En sortir, es vesteix i li posa la corretja al Duc, i el treu a passejar. Quan torna, estén la rentadora i va a les habitacions dels nens, i lluita amb ells per a que es llevin. A la Neus sempre li ha costat més llevar-se, i amb els cinc anys que té, inventa totes les estratègies possibles per no sortir del llit i per treure a la seva mare de polleguera. En aquest moment, per fi, apareix el Jaume per l’habitació i s’encarrega de vestir als nens i preparar les motxilles de l’escola.
Per un moment, es troben tots a la cuina per esmorzar. “Vinga, menja els cereals”; “és que aquests són els que els dimarts no m’agraden, i avui és dimarts…”; “doncs fes com si fos dimecres i te’ls menges”, “que no mare, que em farà mal la panxa…” (…) , “doncs no esmorzis, ja menjaràs més per dinar”.
En acabar d’esmorzar, el Jaume s’acomiada i se’n va a l’oficina. La Marina duu als nens a l’escola i després se’n va a la gestoria, on treballa de 2/4 de deu a 2/4 de quatre.
Quan acaba de treballar, va a casa a dinar, i a continuació a recollir els nens a l’escola; i des d’allà, directes a…, avui és dimarts? La Neus a ballet i l’Eduard a natació. I s’ha tornat a deixar la tovallola i les sabatilles de bany!!! Haurà d’enviar a la Neus amb la mare d’alguna amigueta a ballet, i ella passar de nou per cassa a recollir el que s’ha descuidat. El seu fill s’enfadarà amb ella, i tindrà tota la raó.
Arriben a l’hora en punt al curset de natació, i el seu fill, com era d’esperar, fa uns morros enormes. D’on haurà sortit aquest fill sempre preocupat per ser puntual?
Mentre els nens estan a les activitats extraescolars, s’acosta al supermercat a comprar quatre coses que necessita per passar la resta de setmana. Però el que en un primer moment havien de ser quatre coses, acaba sent un carro ple.
Va a buscar a la Neus a ballet, que surt amb una bossa gran, amb una disfressa, i una nota: “s’han de cosir les ales al vestit de papallona, pel festival de final de curs” (el que li faltava ara, ser modista!).
Després, les dos van a buscar a l’Eduard al club de natació, i retiren cap a casa, perquè encara falten per fer els deures de l’Edu i passar per la dutxa.
En sortir del bany, arriba en Jaume de la feina, amb cara de pomes agres, el qual significa que el dia no ha anat tan bé com esperava… Deixa les coses, es canvia la roba, i ajuda a la Marina a preparar el sopar, que avui serà complicat, perquè hi ha verdura i peix, el qual no motiva a cap dels seus fills. En acabar de sopar, els nens s’acomiaden dels pares i se’n van a la seva habitació, a mirar un llibre, fins que els pares els diguin que han d’apagar el llum.
La Marina i el Jaume renten els plats, i preparen les coses per l’endemà.
A les deu, van a fer el petó de bona nit als seus fills. Quan la Marina entra a l’habitació de la Neus, aquesta ja està endormiscada, i ha deixat caure el llibre d’en Patufet a terra. S’atansa a fer-li el petó i les rodanxones mans de la seva filla li obsequien una abraçada, mentre li diu: “t’estimo mama”. Aquest moment anul•la totes les estones d’estrès que ha passat durant el dia i li proporciona un agradable estat de benestar.

Definició d’estrès
Definim estrès com aquella tensió, fatiga, pressió… a la qual està sotmès un objecte o una persona. En l’àmbit mèdic i psicològic, anomenem estrès psicosocial al conjunt de situacions d’un individu que li exigeixen un rendiment superior al normal, utilitzant l’estrès com una reacció defensiva física i mental de l’ésser humà, per fer front a un ambient considerat desfavorable.

Tipus d’estrès
Tenint en compte els diferents factors implicats en la manifestació d’estrès, es parla de:
– hipoestrès (poc estrès) i hiperestrès (molt estrès)
– diestrès (estrès negatiu – quan les demandes són molt grans pel nostre organisme) i euestres (estrès positiu – quan l’estrès estimula a millorar-nos i superar-lo)
– estrès agut (curt en el temps, però de molta intensitat) i estrès crònic (estrès lleu que dura molt temps)

Evolució de l’estrès
Quan l’estrès apareix, es produeix en la persona una activació fisiològica, cognitiva i conductual. La situació d’estrès fa que el cervell es posi en guàrdia. La reacció del cervell és preparar el cos per a l’acció defensiva. El sistema nerviós es desperta i les hormones s’alliberen per activar els sentits, accelerar el pols, aprofundir la respiració i tensar els músculs. Aquesta resposta ens ajuda a defensar-nos contra les amenaces.

Els episodis curts o infreqüents d’estrès representen poc risc; de fet, els canvis provocats per l’estrès ens poden resultar molt convenients, proporcionant-nos l’optimització dels recursos de l’organisme per sortir de la situació el millor possible. Quan el desencadenant desapareix, l’oganisme recupera la normalitat fisiològica, psicològica i de comportament.
Però quan les situacions estressant se succeeixen sense resolució, el cos roman en un estat constant d’alerta, posant-nos a la defensiva, percebent-nos atacats, ens tornem més irritables i augmenta el risc de patir algun tipus de malaltia, tant físiques com psico – emocionals.

La recepta per prevenir l’estrès
La millor recepta per combatre l’estrès és dur una vida equilibrada, entre el treball i el repòs i entre la relació amb la família i amb la societat. Distribuir el nostre temps adequadament i sentir que controlem la nostra pròpia vida. Treballar, però gaudir de les afeccions, actuar i descansar. Alimentar-se equilibradament, vigilar el pes, dormir el necessari, fer exercici amb freqüència, organitzar-se bé el temps, separar la feina de la vida personal, aprendre a comunicar les nostres preocupacions, trencar la monotonia … ens ajudarà a afrontar les situacions, dificultant que ens superin. Estratègies com la relaxació, les tècniques cognitives, els massatges, la hidroteràpia… també poden ajudar a afrontar de manera satisfactòria les situacions que ens sobrepassen.

Anuncis

FINS QUE L’AMOR ENS SEPARI

La Soledad és una dona de 30 anys i mare de dos nens. La Irene, de 10 anys i l’Abel de 5. Actualment, viuen en un poblet de la província de Tarragona, al qual acaben d’arribar amb l’ajuda dels Serveis Socials d’aquest poble i del que han viscut fins ara.
La vida de la Soledad ha estat un seguit d’alts i baixos. Va conèixer al José quan tenia 15 anys i es va enamorar perdudament d’ell. A l’inici de la seva relació, tot era com viure en un núvol. Era la primera història d’amor que vivia la Soledad, i el José li oferia tot allò que per ella encara era desconegut. Als 19 anys, la Soledad es va quedar embarassada, i van decidir casar-se, anant a viure la parella a casa dels pares del José. Un any després de que la nena naixés, la Soledad li va suplicar al seu marit traslladar-se de pis, ja que no podia conviure amb una dona que volia manipular la seva vida i no li permetia que eduqués a la seva pròpia filla. Després d’un seguit de discussions, el José va acceptar i es van anar a viure uns carrers més avall de la casa dels seus pares.
El José es passava el dia fora de casa. Treballava en una fàbrica en horari de matí, i a les tardes, en un bar, fins a les 10 de la nit. Un dia, a l’arribar a casa, la Irene estava molt nerviosa i no deixava de plorar. La Soledad l’estava intentant consolar a la seva habitació. El José va anar a l’habitació de la nena, seguint els xiscles. Li va treure a la nena dels braços, deixant-la al bressol, i li clavà una bufetada a la galta esquerra, a l’hora que li cridava que si no sabia fer callar a una nena d’un any no servia per res com a dona. Aquest va ser el primer episodi de la llarga pel•lícula que acabava de començar. A partir d’aquest moment, el bon caràcter del que presumia el José es va anar fent més agre i les bufetades més habituals. A cada bufetada o empenta a terra, s’acompanyava tot un retall de lamentacions i plors per part del José en el qual li demanava perdó a la Soledad per haver-se-li “escapat la mà”. El dolor físic es va acompanyar de dolor emocional i psicològic. La Soledad s’anava fent cada vegada més petita, sense personalitat, valors, ni desitjos propis, amb l’anhel de “el José canviarà, és l’última vegada, m’ho ha promès”, però mai va arribar a canviar.
Al cap de cinc anys d’estar casats, la Soledad es va tornar a quedar embarassada. Pensava, i desitjava, que el nou embaràs, calmaria les aigües, i la relació es tranquil•litzaria. I així va ser durant una temporada. Per fi, el José va tenir aquell nen (mascle) tan desitjat, amb el qual podria bolcar tots els valors com a home. La situació d’estabilitat va durar dos anys i quatre mesos exactament. Després d’una nit en que el José va tenir un sopar amb els companys de la feina i va arribar bastant begut a casa, la Soledad va quedar-se de nou embarassada. La situació econòmica no era gaire òptima, els sous que guanyava el José en les seves feines no permetien quasi bé arribar a final de mes. Tot es va trontollar el dia en que la Soledad va tornar del metge amb la notícia de que esperava una altra nena, i que a aquesta li volia dir Maria, com la seva mare. El José va esclatar en fúria i li “regalà” una pallissa a la Soledad que acabà amb la mort de la nena encara no nascuda. Després d’aquest episodi, se’n van donar un continu de situacions similars, cada vegada més cruentes, agressives, infravalorants i despectives. La Soledad vivia en continu temor al seu cos, amb por de que arribés el vespre i el seu marit entrés per la porta de casa, i que després d’un “hola cariño” arribés una patada i un nou hematoma.
Un dia, en llevar-se i mirar-se al mirall, i gairebé no reconèixer-se a ella mateixa, per la desfiguració que li provocaven els blaus i les crostes, va agafar una maleta, amb les coses imprescindibles per ella i els seus nens i prenent tot el valor que no havia tingut durant els últims deu anys, va tancar la porta de cop d’aquell infern.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE
DEFINICIÓ: acte de violència basat en la pertinència al sexe femení que té o pot tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per la dona (amenaces, pallisses, coacció, privació de la llibertat…). A través d’aquest acte es discrimina, s’ignora i es somet i subordina a la dona en els diferents aspectes de la seva existència, afectant a la seva llibertat, dignitat, seguretat, intimitat i integritat moral i física.
TIPUS DE VIOLÈNCIA:
Física: pot ser percebuda objectivament pels altres, deixant marques externes (mossegades, empentes, patades, cops de puny…), causats amb les mans o algun objecte o arma. És la més visible, el qual facilita la presa de consciència per part de la víctima.
Psicològica: la violència psicològica apareix inevitablement sempre que hi ha un altre tipus de violència (amenaces, insults, humiliacions, despreci cap a la dona… Implica una manipulació en la que inclús, la indiferència o el silenci provoquen en ella un sentiment de culpa i indefensió, incrementant el control i la denominació de l’agressor sobre la víctima, que és l’objectiu últim de la violència de gènere.
EL CICLE DE LA VIOLÈNCIA FÍSICA (Leonor Walker):
PRIMERA FASE: acumulació de tensió, en la que la víctima percep clarament com l’agressor va tornant-se més susceptible, responent amb més agressivitat i trobant els motius de conflicte a cada situació.
SEGONA FASE: esclat de la tensió, en la que la violència finalment explota, donant lloc a l’agressió.
TERCERA FASE: “la lluna de mel”, o penediment, on l’agressor demana perdó a la víctima, li fa regals i tracta de mostrar el seu penediment. Aquesta fase va reduint-se amb el temps, sent cada vegada més breu i arribant a desaparèixer. Aquest cicle, en que a l’agressió li segueix el penediment que manté la il•lusió del canvi, pot ajudar a explicar la continuïtat de la relació per part de la dona en els primers moments.
CONSEQÜÈNCIES PSICOLÒGIQUES PER LA DONA MALTRACTADA
Síndrome de la dona maltractada (Walker i Dulton): adaptació a la situació aversiva caracteritzada per l’augment de l’habilitat de la persona per afrontar els estímuls adversos i minimitzar el dolor, a més de presentar distorsions cognitives, com la minimització, la negació o dissociació, per la forma de veure’s a elles mateixes, als altres i al món. Aquests símptomes s’acompanyen d’una baixa autoestima, sentiment de culpa, dificultats en les relacions socials, ansietat i depressió.
TRACTAMENT
En moltes ocasions és necessari que la dona passi per un període de reflexió i de, potser, diferents intents de sortir d’aquesta relació violenta, fins que prengui la decisió definitiva. A partir de llavors, el recolzament psicològic se centrarà en varis aspectes, valorant primer les necessitats i demandes individuals de cada pacient.