Estimats Reis Mags…

Estimats reis mags,
Aquest any m’he portat superbé i he tret molt bones notes. Però tot i això, aquest any crec que no demanaré que em dueu res. Bé, potser sí, però d’una manera diferent.
– Vull que dueu a casa de la Yanira el cotxet per passejar nines. Ella mai ha tingut cap.
– Vull uns cotxes de carreres pel Pep. Com que ell no en té, sempre s’enfada i mossega als altres nens, i després sempre el renya la “profe”.
– Vull un cistell amb molt menjar per la família de la Rebeca, que aquest curs mai duu esmorzar a l’escola.
– Vull una manteta per la Sofia, perquè sempre va amb màniga curta i sempre té fred.
– Vull un gosset pel Ricard. Aquest any s’ha mort la seva mama i està molt trist.
– Vull un llibre pel Lluc, que a vegades li costa llegir i la seva mare el renya quan s’equivoca. Jo li vull ensenyar a llegir bé.
– Vull una motxilla pel Kevin. Sinó ha de dur els llibres a la bossa del supermercat, i sempre se li forada.
– Vull un xampú i un sabó per la Mireia, perquè es pugui dutxar cada dia a casa seva.
– Vull una llanterna per l’Ainara, perquè quan es fa fosc, a casa seva ja no tenen llum i a ella li fa molta por estar a les fosques.
– Vull que la Nerea i el Damian puguin anar a classes de música, perquè els encanta!
– Vull que la Nicole i el seu germanet trobin una casa on no els peguin. Una casa on els estimin i on la mama els faci petons de bona nit.
– Vull un xandall nou pel Roger, que el que duu a Educació Física sempre està ple de forats.
– I jo vull a la mama i al papa, que m’estimin i que no pensin tant en la feina… que juguin amb mi i que m’ajudin a fer els deures del “cole”. Que cada nit m’expliquin un conte, i em preguntin com m’ha anat el dia, i em facin petonets i pessigolles. Jo no vull més joguines, jo vull més abraçades!!!
Maria

P.D. Espero, que com que sou mags… no us oblideu de res!!!

Arriben les festes de Nadal, i amb aquestes dates, junt als nombrosos dinars familiars, arriben també la quantitat indesxifrable de regals: Pare Noel, tió, Reis i potser algun més, multiplicat per la casa pròpia, casa dels avis, tiets, padrins, amics i el veí del cinquè.

A mi també m’agradaria fer-li una carta als reis, i com a psicòloga clínica i de l’educació el que jo els demano és que es continguin. És normal que a cada casa s’intenti donar el millor i la major quantitat possible de regals, perquè el que volem és que els membres de la família siguin molt més feliços. Però, per desgràcia, això no és veritat. Les cases s’ompliran de regals per tots i de tots. Tant a la pròpia casa com a la d’altres s’encarreguen un número indeterminat de regals, pel que els nens acaben tenint més joguines que temps per utilitzar-les.
Melcior, això va per tu:
– El nombre de joguines ha de ser reduït. N’hi ha prou amb dos o tres joguines per nen, perquè sinó, no valoraran cap d’elles.
– El tipus de joguines ha de ser variat, perquè pugui arribar a totes les àrees que el nen està desenvolupant. Per exemple: una joguina motriu (patinet, bicicleta, pilota, corda…); un joc de construcció perquè pugui treballar la seva atenció, concentració i memòria; un joc que l’ajudi a desenvolupar la seva imaginació (titelles…); una cuineta, nines, estris de la vida quotidiana… perquè potenciï el seu joc simbòlic.
Gaspar:
– Tingues en compte l’edat dels nens quan els duguis els regals, perquè no tots poden jugar a alguns videojocs o a joguines de grans (això no els fa ser més llestos, sinó que els fa viure experiències, per les que no estan preparats a nivell maduratiu, ni cognitiu, ni emocional).
– Tingues en compte també els gustos i les aficions del nen. Cal que duguis allò que realment li farà il•lusió al nen, i no pas als adults. Potser el pare té moltes ganes de jugar a la “Play”, però el nen prefereix continuar jugant amb cotxes…

Baltasar:
– Dueu joguines que puguin permetre jugar a tota la família (parxís, oca…), així ajudareu a que estigui la família junta.
– Planifiqueu bé que dureu a cada casa (pares, avis, tiets…), perquè entre totes les cases on deixeu coses, no us passeu de regals.

No us amoïneu si el nen s’enfada perquè no li heu dut allò que demana. Els seus pares també hauran de ser responsables i ensenyar que un nen no pot tenir tot allò que demana. Pot tenir algunes de les coses que li fan il•lusió, però no totes. Si no els dueu tot, valoraran més allò que tenen. A més a més, l’excés d’estímuls anul.la la fantasia i la imaginació dels nens, podent arribar a ser avorrit.
Si els dueu tot, el que esteu afavorint és que els nens aguantin menys la frustració (estan acostumats a tenir tot el que volen, de manera instantània), que siguin més impacients (tot el que desitgen arriba de manera immediata), consumistes i impulsius. I sobretot, ensenyeu als pares que no han de compensar la poca estona que passen amb els seus fills a canvi d’una gran quantitat de joguines (moltes vegades, l’únic que volen els nens és jugar amb els seus pares).
Els nens han de valorar allò que se’ls duu, i els pares també els han d’ajudar a ser solidaris. Potser hi haurà cases on no podreu arribar. Potser una bona manera seria que els nens amb els pares, poguessin fer un recull d’aquelles joguines que ja no es fan servir i les puguin donar a algunes cases on potser no arribaran els reis, o a escoles, esplais…

I sobretot, com a la carta de la Maria, dueu moltes estones perquè els pares puguin estar amb els seus fills, molts petonets, pessigolles i abraçades. Aquestes són les millors joguines!

MOLT BON NADAL PER TOTHOM I UN FELIÇ ANY 2015!!

Anuncis