Categoria: Uncategorized

LES AVANTATGES PSICOLÒGIQUES DE L’ESPORT

L’Aina es lleva a quarts de sis del matí. El seu entrenament de natació comença a les sis i són exigents amb els horaris. Ara està preparant els campionats estatals. Si tot va bé, li agradaria un dia ser olímpica. És tenaç i valenta. Té quinze anys.

La Maria té trenta anys. Es lleva cada matí a les sis. Es posa la roba de córrer i surt a fer deu quilòmetres diaris. Acaba fent uns estiraments, anant a la dutxa, esmorzant i sortint cap a treballar. Li agrada fer esport al matí, perquè diu que és la millor manera d’activar-se i emprendre amb ganes el dia.

En Joan té 33 anys. Treballa a jornada partida en unes oficines. Té dues hores per dinar, i una d’elles la inverteix en sortir a córrer pel parc de la Ciutadella i les platges de la Barceloneta. Quan arriba a casa a mitja tarda, ajuda al seu fill gran a fer els deures i juga a la caseta amb la Blanca, la més petita.

La Raquel va dues vegades a la setmana a pilates. Té 56 anys, i mai s’hagués pensat que “a la seva edat” (com ella diu…) l’enredarien per fer esport. Li encanta! A vegades l’acompanya la seva filla Anna, que és la que la va engrescar.

La Lola ha après a nedar als 60 anys. La van prejubilar a la feina i va tenir molta por de no saber què fer. Així que va decidir que aprendria allò que no havia sabut fer mai! Va anar al club de natació i a hores d’ara és capaç de fer 50 metres sense agafar-se a la corxera.

En Quim i la Clàudia van descobrir l’spinning per un amic de la colla. Quan acaben els dos de treballar, es troben a la porta del gimnàs i fan la classe de les set de la tarda. Activen el cor i es mouen després d’un dia sencer asseguts a les cadires dels seus despatxos. En acabar, van cap a casa i treuen a passejar al seu gos.

La Mercè i en Joan sopen cada dia d’hora. Una vegada han rentat els plats, es posen les sabates d’esport i caminen pel poble, d’una punta a l’altra. Ho fan agafats de la mà. Tenen 76 i 78 anys respectivament.

En Manel no té temps entre setmana, però cada dissabte agafa la bicicleta i surt a fer muntanya. És agradable estar en contacte directe amb la natura després de passar cinc dies enclastat a la màquina de la fàbrica on treballa.

En Josep, la Paqui, en Miquel i la Júlia són els quatre membres de la família Bonet. Els agrada fer excursions familiars i cada diumenge al matí fan algun cim. La Júlia encara va a la motxilla sobre l’esquena del pare, però aviat tindrà prou resistència per a seguir al seu germà. Queda embadalida quan arriben a dalt de tot de les muntanyes.

Hi ha moltes maneres de fer esport, i cadascú ha de triar la que millor s’adapti a la seva persona i al seu estil de vida (i a les seves obligacions).
És cada vegada més freqüent el veure a gent córrer pels carrers de la ciutat, sortint en bicicleta o fent classes de TBC o natació.
Però és una moda? La gent ha constatat que aporta algun tipus de benefici? És només per estar més prim, o més saludable, o millor en diferents esferes?
El paper de l’exercici físic influencia directament en la millora del benestar individual i social. Té una afectació positiva tant a nivell físic com psicològic. Com és deduïble, té una relació directa amb la reducció d’estats, com l’obesitat, la hipercolesterolèmia, els mals a les articulacions, etc. Però és molt, o més important, la relació que té amb problemes com l’ansietat o la depressió. Així mateix, l’exercici físic també ofereix altres beneficis de caire psicològic, com la potenciació de l’autoestima, l’augment de la sensació de control, la millora en la confiança…

L’esport com a fenomen social:
Cal diferenciar, està clar, les dues directrius que pren la gent que practica esport:
– Els que fan esport com a rendiment
– Els que fan esport com a oci o de temps lliure
El que diferencia les dues vessants és la motivació, l’exigència mostrada i la demanda social.
Cada vegada hi ha més gent utilitza l’esport com a pràctica social. Pots formar part d’un equip, o d’un grup de classe, conèixer a nova gent d’altres entorns, o simplement, no estar tancat a casa. L’empatia, l’assertivitat, la confiança en l’altre, el companyerisme i les habilitats socials són alguns dels aspectes aconseguits.

L’esport com a potenciador del benestar psicològic:
L’esport evadeix. Que l’esport evadeix significa que, mentre estàs practicant esport, no penses en altres coses. T’has d’esforçar en fer bé l’exercici, i mentre et concentres en això, no li dones voltes al problema que t’espera demà a l’oficina.
L’esport et fa potenciar sentiments com la seguretat en un mateix i l’autoestima. Ets sents millor, i això afecta positivament a la concepció que tens de tu i l’autoimatge. Crees més control sobre les situacions i la teva pròpia conducta. Et marques objectius i t’esforces per aconseguir-los. Un cop assolits, el benestar, la confiança, el rendiment, l’orgull i la seguretat són evidents.
És demostrat estadísticament, que l’esport té una relació correlacional amb estats com la depressió i l’ansietat. A part dels beneficis que aporta en l’autoimatge i a nivell emocional, hi ha estudis que demostren que el cervell, la hipòsifi i altres teixits produeixen diverses endorfines que poden reduir la sensació de dolor i produir un estat d’eufòria.
L’esport també influencia positivament sobre les capacitats cognitives, millorant aspectes com l’atenció, la memòria, la percepció i la capacitat de concentració.
Així mateix, el fet de marcar-te una rutina ajuda a determinades persones davant els problemes d’organització i planificació.

Davant del dubte, fes esport. Tria la teva modalitat, amb qui fer-ho, on fer-ho… quin és l’esport que més s’adequa a tu i a les teves necessitats. Deixa’t descobrir tot els beneficis que l’esport et pot aportar, per aconseguir un millor equilibri biològic, psicològic i social.

NO M’AGRADA QUE EM FACIS PLORAR

 

Sóc el Franc i tinc set anys. Visc amb el meu pare i la meva mare, a un pis a Barcelona. El nostre pis és un 5è sense ascensor.

Vaig a l’escola que hi ha a prop de casa i la meva mestra es diu Carme. Ella és la que m’ensenya les mates i el català. A mi em costa llegir, però ella no perd la paciència i m’ensenya a dir les frases que hi ha als llibres. Me l’estimo molt i m’agrada abraçar-la. M’agrada la seva olor de violetes i com són de suaus els seus cabells.

La meva millor amiga es diu Lídia. Va a la meva classe. Junts juguem a l’hora del pati a fer cases i amb la pilota.

 

Avui ha vingut l’Anna a casa. Duu el cabell llarg, com sempre, recollit en una cua, i una arracada al nas. Quan ve sempre seu a jugar amb mi, i em fa preguntes i parlem de com em va el cole. També parla amb la mama, i em sembla que ella plora, però com em fan quedar a l’habitació, no ho sé segur.

L’altre dia, el dimarts passat, l’Anna també va venir. Em va preguntar com m’havia fet mal a l’ull. Jo no li volia dir, perquè el pare em dir que si li explicava em picaria amb el cinturó. I jo estimo al meu pare, però a vegades ell sembla que no m’estima.

Quan arriba del bar del Paco sempre està enfadat, i em crida. A mi i a la mama. La mama em fa amagar a l’armari, però quan em troba s’enfada, perquè ja estava enfadat, i més perquè estic amagat. Jo no sé perquè fa tot això el papa: potser està nerviós perquè el van fer fora de la feina, o potser s’ha enfadat amb algun amic… però jo quan m’enfado amb la Lídia no pego a ningú… ens demanem perdó i ens fem una abraçada. La Carme diu qeu no ens hem de crida, que ens hem de parlar.

 

Avui l’Anna està molt sèria. Diu que avui no podem jugar, però que vol que segui al sofà amb ella. El papa no està a casa. Sort, perquè em sembla que no s’agraden massa.

La mare sí que hi és, i també seu al sofà amb nosaltres. L’Anna em parla a poc a poc, perquè diu que m’ha de dir una cosa molt important i que vol que l’entengui bé. La mama plora I jo l’abraço.

L’Anna em diu que el papa m’estima, però que a vegades, com que es posa molt nerviós, fa coses que no ha de fer. Diu que un papa no ha de picar al seu fill amb un cinturó i fer-li mal a l’ull. Diu que ha parlat amb la mama i que hem de marxar de Barcelona. Diu que ens ha buscat un lloc nou per viure i un nou cole, un lloc on el papa no ens pugui picar i cridar… Jo no dic res… No puc dir res, perquè tinc ganes de plorar. M’agafa la mà i em diu que m’acompanyarà a fer la maleta, perquè agafi la meva roba i el Willy, el meu mono de peluix. Quan sortim de l’habitació, l’Anna m’agafa una mà i la mama l’altre. Paro un moment i els hi dic que m’esperin un moment, que m’he oblidat una cosa. Agafo un paper de la taula i escric:

“No magrada ce em fasis plura”. Franc.

 

Què entenem per situació de maltractament?

La situació de maltractament és aquella en que l’infant és maltractat sent objecte de violència física, psíquica i/o sexual. També ho és si pateix una manca d’atencions que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament i quan se’l priva dels seus drets i el seu benestar.

Així doncs, no és només maltractament é blau que queda després d’un cop de peu o el tall fet al caure sobre la tauleta de nit. De maltractaments infantils hi ha de diferent tipus, i és el nostre deure conèixer-los, per poder-los identificar i actuar en conseqüència.

La següent taula recull la tipologia de maltractaments que podem trobar:

Maltractament	Actiu	Passiu
VisibleInvisible	Cops, abús sexualMaltractament psicològic	Negligènciaabandonament

Maltractament físic: Visible i actiu. És l’acció no accidental per part dels pares o de les persones que tenen cura dels infants que els provoqui danys físics o malalties.

Maltractament per negligència i abandonament: Visible i passiu. Són les situacions en les que les necessitats bàsiques de l’infant (físiques, socials i psicològiques) no són ateses de manera, per cap dels membres del grup on conviu (alimentació, higiene, atenció mèdica educació, vestit, vigilància, seguretat).

Maltractament psicològic o emocional: Invisible i actiu. És la situació crònica en la que les persones adultes responsables de l’infant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius envers la pròpia autoestima i li limiten les iniciatives que té (refús verbal, insults, discriminació…).

Maltractament sexual: Visible i actiu. És la situació en la que un infant o adolescent és utilitzat per satisfer els desitjos sexuals de l’adult, ja sigui presenciant o participant en activitats sexuals, i que ell no comprèn o per a les quals no està preparat d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no hi pot donar el consentiment.

Maltractament prenatal: Visible/invisible, actiu/passiu. Es produeix quan una mare embarassada no té cura, de forma conscient o inconscient, de les atencions que demana el seu estat, amb risc de perjudicar el fetus.

Sotmetiment a drogues o a fàrmacs: Visible i actiu. Situació en la que es sotmet a l’infant a qualsevol tipus de substància sense necessitat mèdica, que l’incapacita pel desenvolupament.

Explotació laboral: Visible i actiu. Situació en la que s’utilitza un nen en edat no laboral per a treballs on s’obté qualsevol tipus de guany.

Explotació sexual: Visible i actiu. L’infant és obligat o induït a activitats de prostitució i/o pornografia.

No es maltracta sense voler. Ningú maltracta per casualitat o sense ser conscient del que fa. I les conseqüències físiques i psicològiques que poden aportar són brutals, agreujant així el dolor invisible de la infància.