Categoria: Uncategorized

Quan una parella desitja tenir un fill… és una època emocionant i plena de coses boniques… a priori.

Però també hi ha moltes situacions, que pocs expliquen, però que molt passa, i que fan que l’anhel de tenir un fill es converteixi en una etapa plena de pors, angoixes i inseguretats…

Moltes vegades la situació comença amb una conversa, en que es treu sobre la taula, per part d’un dels dos, que ja vol tenir un fill… l’altre pot estar més o menys conforme… però quan els dos es posen d’acord, comencen a “buscar-lo”. Si tot va bé, com diuen els llibres i la gent que t’ho explica, es poden tardar dos o tres mesos i et quedes embarassada. Però la realitat no sempre és tan fantàstica: hi ha a qui li costa quedar-se embarassada i hi ha qui no es queda… (i no és per ser negativa, sinó que cal ser realista). A mi si m’haguessin explicat tots els contratemps que poden passar, més d’una plorera m’hagués estalviat, i no perquè fos súperinnocent que no pensés en el que podia ocórrer, sinó perquè tendim a pensar que les coses “dolentes” passen als altres.

Però centrem-nos en que sí, en que et quedes embarassat (aquí incloem a tots els progenitors), reps la feliç notícia de les dues ratlletes al test d’embaràs. I la casa comença a omplir-se de llibres sobre aquesta feliç etapa, sobre el part, sobre els teus canvis físics i psicològics, sobre com ho pots viure, sobre com canvi el teu futur fill/a i agafa les mides de diferents peces de fruita… Explica’t així, sembla que me’n rigui de qui compra aquests llibres, i res més lluny de la realitat, perquè jo també ho vaig fer, i segurament ho tornaria a fer.

Aquest escrit va d’una altra cosa, i repeteixo, no és que sigui ni negativa ni pessimista. Els que em coneixen saben de sobres que jo sóc una persona molt optimista, que sempre intento veure el cantó positiu de les coses i treure quelcom bo del que passa en el nostre dia a dia. Però alguns d’aquests llibres, ens enganyen. Sí!!! I heu de ser prou crítics com a pares per saber què teniu entre les vostres mans, perquè esteu deixant en mans d’aquest llibre la vostra felicitat.

Hi ha molta bibliografia, però molta només es basa en el que és un “embaràs, part i postpart perfecte”. I això, amics, és un percentatge taaaan petit… Que tant de bo, tu, que estàs embarassada en aquests moments, el tinguis! Que tant de bo, jo els hagués tingut!!!

I per “mala pata”, la gent tampoc explica, perquè els mals moments o situacions més doloroses “es passen a casa” i no ens donem compte que, si les expliquèssim, normalitzaríem tantes coses que estalviaríem molts neguits, inseguretats, pors, sentiment de soledat i de ser una fracassada… a molta gent.

Aquests “happy books” no parlen d’aborts, no parlen d’artèries umbilicals úniques, no parlen de diabetis gestacional, no parlen de parts prematurs, no parlen de cessàries, no parlen de que el bebè (o la mare) no pugui fer el pell amb pell, no parlen de que el nen no s’enganxi al pit, no parlen de que el nen no augmenti de pes, no parlen de que no reaccioni bé a l’APGAR, no parlen de la depressió postpart, no parlen de no poder veure al teu fill, no parlen de no saber que fer amb ell quan plora tant, no parlen de que a vegades “et posaries taps a les orelles”, no parlen de que els punts fan mal, no parlen de l’estrenyiment, no parlen del mal que fan els pits, no parlen de està tan enganxat que no et pots dutxar en tres dies… no parlen de tantes coses que poden passar… que llavors trobem a moltes mames imaginant únicament un “embaràs, part i postpart idíl·lic” i que qualsevol petit contratemps els genera tan malestar que no poden gaudir del moment que és tan màgic, com el simple fet de tenir al teu bebè en braços.

Tant és si ha nascut per part natural o cessària, si li has cridat a l’infermer que et posés l’epidural i no volies, si no has pogut parir a la banyera com volies, si no s’enganxa al pit però amb el biberó creix sa… Hi ha tantes coses que perden el seu valor a costa de que el teu fill i tu estigueu bé… no ets sentis menys mare per això; mare s’és des de que et quedes embarassada i sempre, sempre, sempre, pel teu fill, el més important seràs tu i el seu pare! (sense que li importi si va néixer amb o sense epidural).

Les coses idíl·liques són maques, quan tot va bé!!!

Aquesta setmana va venir la Clara a la consulta… es queixava de que la setmana havia anat molt malament. Tot li havia anat malament, segons deia, a la feina, a casa, amb els nens… Em deia que últimament s’atabala molt perquè veu a altres dones a les que els hi passen coses semblant a ella i no es desborden… es controlen o inclús poden passar pàgina sense que això les faci estar rumiant tot el dia sobre el mateix.

Li vaig dir que li volia explicar un conte. Primer em va mirar sorpresa, però des de la confiança que em té (sabia que ho feia amb alguna intenció), es va posar còmode a la cadira i em va escoltar.

“Una nieta se quejaba a su abuela sobre su vida y cómo las cosas que le pasaban le estaban siendo muy difíciles. No sabía cómo hacer para seguir afrontándolas y creía que no lo conseguiría. Estaba cansada de luchar. Parecía que cuando solucionaba un problema, aparecía otro.

Su abuela la llevó a la cocina. Allí llenó tres ollas con agua y las colocó al fuego. Pronto el agua de las tres ollas estaba hirviendo. En una colocó zanahorias, en otra colocó huevos y en la última colocó granos de café. Las dejó hervir sin decir palabra.

La nieta esperó pacientemente, preguntándose qué estaría haciendo su abuela. A los veinte minutos la abuela apagó el fuego.

Sacó las zanahorias y las colocó en un recipiente. Sacó los huevos y los colocó en otro. Coló el café y lo puso en un tercer recipiente.

Mirando a su nieta le dijo: “Sara, ¿qué ves?”.

– “Zanahorias, huevos y café”, fue su respuesta.

La hizo acercarse a la encimera, donde había apoyado los recipientes y le pidió que tocara las zanahorias. Sara lo hizo y notó que estaban blandas. Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera. Después de sacarle la cáscara, observó el huevo duro. Más tarde le pidió que probara el café. Ella sonrió mientras disfrutaba de su rico aroma.

Sara preguntó a su abuela: “¿Qué significa esto, yaya?”.

La abuela le explicó que los tres elementos habían enfrentado la misma adversidad: ¡agua hirviendo!, pero que cada uno había reaccionado en forma diferente:

– La zanahoria llegó al agua siendo fuerte y dura. Pero después de pasar por el agua hirviendo se había vuelto débil, fácil de deshacer.

– El huevo había llegado al agua siendo frágil. Su cáscara fina protegía su interior líquido. Pero después de estar en agua hirviendo, su interior se había endurecido, quizás demasiado…, se mostraba duro e inaccesible…

– Los granos de café sin embargo eran únicos. Después de estar en agua hirviendo, han cambiado al agua.

“¿Cual eres tú?”, le preguntó a su nieta. “Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿Cómo respondes? ¿Eres una zanahoria que parece fuerte pero que cuando la adversidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza? ¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable? ¿Poseías un espíritu fluido, pero después de una muerte, una separación un despido, o cualquier otra cosa que te afecte, te has vuelto dura y rígida? Por fuera eres igual pero, ¿cómo te has transformado por dentro?

¿O eres como el café? El café cambia el agua, al elemento que le causa dolor. Cuando el agua llega al punto de ebullición, el café alcanza su mejor sabor. Si eres como el grano de café, cuando las cosas se ponen peor, tú reaccionas mejor y haces que las cosas a tu alrededor mejoren, cambias la situación, pero también tu actitud y tu emoción”.

I tu què vols ser??? Pastanaga, ou o cafè???