Categoria: Uncategorized

TARDOR, CAIGUDA DE FULLES I DEL MEU ESTAT  D’ÀNIM

Per tercer dia consecutiu, torna a ploure. L’Elsa prepara la jaqueta impermeable i el casc de la moto abans de sortir de casa. Sempre desitjant tenir una moto, però com l’odia els dies de pluja. Llavors pagaria per haver estat una mica més sensata i haver-li comprat a aquell seu amic el cotxe quan li va oferir.

 

Però com que ja no ho va fer, val més la pena que no hi pensi, pugi a la moto i surti cap a la feina. Mentre condueix, repassa l’agenda d’avui: reunió amb els comerciants de Mèxic, entrevistes per seleccionar la nova responsable de departament, al migdia visita amb el ginecòleg (i si us plau, que no se li passi, que ja l’ha anul·lat tres vegades!), i després de dinar, torna corrents al despatx, per acabar d’enllestir paperassa, i preparar  la visita a Alemanya de la setmana vinent.

 

Però el que més li molesta, no és el “ziga-zaga” del seu dia a dia, sinó el fet de que en aquesta època, quan surt de l’oficina a les set tocades, ja és fosc fora, i que qualsevol encàrrec que ha de fer, o si s’inspira i vol anar al gimnàs, sempre ho ha de fer de nit. Ella vol veure el sol, i no la llum dels fanals!

 

Com enyora les tapetes i les claretes de l’estiu, com troba a faltar les jornades de platja, banyant-se i prenent el sol. El que donaria per a que tot l’any fes calor! Llavors, a l’estiu, sí que gaudeix de la seva moto i se sent orgullosa del seu petit tresor…

 

Però bé, estem a l’octubre i queden sis mesos per endavant, de foscor, de nit, i el que més l’angoixa, de l’apatia que l’embriaga durant aquesta època de clima tan fred. I és que es deprimeix ella sola: li costa llevar-se, està més enfadada i irritable (tot li crispa) i es passaria les tardes de diumenge estirada al sofà, tapada amb la manteta i mirant infinitat d’aquelles pel·lícules romanticones que a ella tant li agraden i que als seus amics els hi fan tant de riure…

 

I quin fred! Per més que es tapa (jerseis, jaquetes d’esport…), sempre té fred. Potser s’hauria de plantejar marxar a viure a algun país on sempre fos estiu? Sempre, i amb el mar ben a prop. Que pensaran els del despatx si els hi planteja de fer la sala de reunions en algun “xiringuito” d’algun país tropical?

 

Però com que aquest any li toca posar els peus a terra, de moment, més val que posi fil a l’agulla, i faci front a aquesta “DEPRESSIÓ ESTACIONAL”.

La DEPRESSIÓ ESTACIONAL DE LA TARDOR I L’HIVERN es caracteritza per una sèrie de trastorns psicosomàtics que es produeixen en les persones a mesura que arriba la tardor, i que es manté durant els primers mesos d’hivern, i que acostuma a desaparèixer amb l’arribada del bon temps.

Entre el 4 i el 5% de la població queda afectada per aquest síndrome, tot i que la prevalença augmenta fins a un 10-20% que pateix algun símptoma relacionat amb ell. Es presenta més entre les dones que entre els homes.

Els símptomes més freqüents són: tristesa, falta d’interès per les coses i poques ganes de fer coses, dificultat per dormir o necessitat de dormir massa, problemes per concentrar-se, irritabilitat, mal humor i poc desig de comunicació, falta de gana o gana incontrolada…

Les causes exactes no es coneixen, però es creu que la principal causa d’aquesta depressió de la tardor són els canvis hormonals que es donen a l’organisme com a conseqüència de la disminució de la llum solar característica d’aquesta època. Entre aquests canvis, els més importants són:

–          l’augment de la melatonina: l’augment que es produeix a l’organisme d’aquesta hormona, com a conseqüència de la disminució de la llum sembla ser el responsable de la falta d’interès, de les ganes d’estar sempre dormint i de l’augment de la gana (per la baixada de la temperatura corporal).

–          la disminució de la serotonina: l’augment de la melatonina acompanya a la disminució de la serotonina, que és una hormona molt important en la regulació dels estats d’ànim i dels cicles del son – vigília. Uns bons nivells de serotonina són necessaris per a que l’organisme es trobi equilibrat, i ens trobem de millor humor, més feliços i dormim millor.

–          la disminució de la dopamina: la dopamina és una altra hormona que disminueix amb la menor quantitat de llum solar. La disminució d’aquesta hormona sembla ser la causa més important de la pèrdua d’atenció, la falta de concentració i el desinterès cap a les coses.

El tractament de la depressió estacional pot presentar diverses vies: des de la farmacològica (sempre controlada per un especialista, per tal d’augmentar el nivell de serotonina), a la psicològica, i a la natural.

El més important de tot és ser conscient que, ni ets l’únic que la pateixes, i que, com tot, acabarà passant. Només cal una mica de paciència, una mica de motivació, i moltes ganes de superar-la: inventa coses a fer, no et quedis escarxofat al sofà, i descobreix totes les oportunitats que (tot i que siguin difícils de veure) et poden oferir la tardor i l’hivern.

JE NE VEUX PAS TREVAILLER

Amb els primers raigs de sol de juny, i acompanyats probablement per la sintonia d’alguna beguda que marcarà la cançó de l’estiu, la majoria de nosaltres instaura un estat d’ànim especial, la major part de vegades més optimista que durant la resta d’any, i és que preveiem la immediata arribada de les vacances.

 

Uns decidiran en parella, altres ho faran amb la família o en el grup d’amics, i d’altres de més agosarats, aniran sols. Els destins també seran diferents per a tots ells: uns preferiran la muntanya, altres les ciutats, altres buscaran la tranquil·litat dels poblets perduts i també n’hi hauran altres esperant abordar a l’astre sol a les platges.

 

Tots ells, els uns i els altres, anhelen aquesta època de vacances amb un gran desig, buscant aconseguir certs objectius bàsics: conèixer llocs nous, gaudir de la gent i dels espais, descansar, i per sobre de tot, trencar la rutina, que en alguns casos, ens ha començat a ofegar.

 

I sí, la majoria de nosaltres aconseguim aquests objectius i tornem de les vacances amb l’energia renovada i amb més força. Això no treu, però, que molts de nosaltres puguem patir el que es coneix com síndrome post – vacacional.

El síndrome post – vacacional

El síndrome post – vacacional es defineix com la incapacitat d’adaptació al treball una vegada finalitzen les vacances i és fruit de la “vida moderna” que duem, dels nous estils de vida que desenvolupem.

En part, aquest síndrome és força normal i transitori, el que no treu que ens faci passar-ho malament mentre es dóna.

Aquesta inadaptació comporta una sèrie de símptomes en forma de desequilibris físics i psíquics: fatiga, somnolència, falta de concentració, insomni, irritabilitat, falta d’interès, inquietud, tristesa…

La causa més evident d’aquest síndrome és el canvi de rutina i del nostre rellotge intern. Normalment, al llarg de l’any, duem a terme una sèrie d’activitats de manera organitzada, que ajuden a dur un ritme intern i extern més o menys estable.

Aquest ritme es trenca completament durant les vacances, afectant també al nostre rellotge intern.

Desapareix el ritme de treball, mentre que els períodes de descans es fan més llargs durant el dia (qui no fa la migdiada durant les vacances???). Aquest fet, acompanyat amb l’absència quasi bé absoluta de rutina i l’aparició de desordre dels nostres hàbits és el que ens aboca de manera més directa al síndrome post – vacacional.

El fet de tornar a la rutina i d’acoplar-nos de nou al ritme de vida fa que moltes vegades es doni de manera descompensada i que hi hagi una descoordinació important entre el que la rutina ens exigeix i el que podem oferir.

Com el podem prevenir?

Com amb la majoria de síndromes, el millor remei és la prevenció. Tot i que durant les vacances el que busquem és trencar, precisament, les rutines, hi ha algunes coses que podem fer mirant de cara al futur, per tal que la tornada a la feina no sigui tan dura.

–          Intentar regular els horaris i el rellotge biològic els dies previs a tornar a treballar. Intentar anar-se a dormir a l’hora habitual i vigilar amb les migdiades. Pot ser adequat arribar de les vacances tres o quatre dies abans i anar adaptant el nostre ritme a l’habitual.

–          Evitar una motivació personal excessivament centrada en les vacances. No es pot estar desitjant les vacances la meitat de l’any i lamentant-se de que s’hagin acabat durant l’altra meitat.

–          Es poden mantenir aficions que s’hagin iniciat durant les vacances. Han de ser aficions que no estiguin lligades al període de l’any en el que es trobi la persona.

–          Reprendre la tornada a la feina amb una actitud positiva, sense recrear-nos excessivament en la incomoditat dels primeres dies d’incorporació a la feina. Cal evitar centrar-se de manera excessiva en les molèsties, ja que l’únic que aconseguim és generar una preocupació desmesurada. Val més plantejar-nos que tornem amb energia renovada, sense contar quant de temps ens queda per a les següents vacances.

–          Evitar tenir la sensació de que les vacances són un estat absolutament oposat al període de treball (plaer vs. patiment).

–          Intentar organitzar els primers dies de feina, i planificar activitats gratificants pels primers dies laborals, trobant espais i temps per a les activitats d’oci.

–          I sobretot, saber que es tracta d’un malestar propi dels primers dies i evitar donar-li massa importància. Si normalitzem en la mesura del possible la tornada al treball, segur que serà molt més fàcil.

I abans del que ens pensem, les vacances tornaran a arribar!