A LES PORTES DE NADAL I REIS

A LES PORTES DE NADAL I REIS

“Estimats Reis Mags de l’Orient,

aquest any m’he portat super bé. He recollit les meves joguines sempre que m’ho han dit els meus pares (bé, sempre, sempre… potser no, però crec que forces vegades) i he suportat més del que tocava al pesat d’en Gerard. I mira que ha estat pesat aquest any, eh? Tot el dia seguint-me i volent fer les coses de grans i no s’adona que jo ja tinc 7 anys!

He estat pesant molt sobre què demanar, perquè la mare m’ha dit que no em passi, i al final, m’he decidit per la següent llista: un joc de la consola, una bici nova (la que tenia se m’ha quedat petita), un CD d’aquell grup nou tan guai, una càmera de fotos, un llibre (això és per fer contenta la mare, que em diu que demani coses pràctiques), i no sé que més, el que volgueu vosaltres.

Espero que m’ho porteu tot, que jo a la terrassa us deixaré neules i torrons.”

                                                                                                          Queralt

Els nens necessiten jugar, i l’època de Nadal i Reis és idònia per a poder regalar joguines, però una cosa és regalar i l’altre abusar.

Jugar és una activitat indispensable per a un desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i social equilibrat. El joc ens permet ser persones curioses, disposades a investigar i interessar-nos pel nostre entorn més immediat.

Per a gaudir d’un bon joc, hem d’assegurar que els nens tinguin un espai adequat i prou estimulant, un temps suficient i sense presses i, a poder ser, altres nens, per poder compartir el joc i les vivències. Evidentment, també necessiten les joguines.

Les joguines haurien de tenir les següents característiques:

–          que siguin estimuladores i motivadores

–          que siguin variades

–          que siguin de qualitat (segures): la joguina no pot posar en perill la salut i la seguretat ni dels nens ni d’altres persones (han de complir la normativa i informar de com ha de ser el seu ús i el possible risc que pot comportar si no s’utilitza correctament)

–          suficients: tenir més joguines no implica ni agrair-les ni gaudir-les més. Un excés de joguines fa que el nen no valori tot aquell arsenal que té al davant. És millor que s’ofereixi menys quantitat però de major qualitat

–          adequades per a cada edat: cada joguina, degut a les seves característiques o al que vol aconseguir, és més adequada per una edat que per a una altra. El fet de regalar una joguina de més edat no fa que el nen sigui ni més intel·ligent ni més capaç. Hem d’estar al cas de l’evolució de cada nen i dels seus interessos per a triar la millor joguina

El joc, però, no només és interessant per a l’infant, sinó que també ho és, i molt, per a l’adult que comparteix el temps amb ell. Quan el joc és compartit, ajuda a conèixer més al nen, a potenciar els vincles afectius i a transmetre models i valors. Per aquest motiu, seria convenient plantejar-nos, si en aquestes properes festes, podríem substituir tantes joguines i regalar més temps de dedicació i de qualitat amb els més petits.

EL VIATGE DE LA SEVA VIDA

En Ricard i la Sofia s’agafen de la mà quan engeguen els motors de l’avió. Des del seu primer viatge com a parella, quan van anar a passar un cap de setmana a Viena, segueixen el mateix ritual: ella seu al costat de la finestra, i ell ben a prop seu, i uneixen les seves mans des dels indicis d’enlairar-se fins que estan completament volant.
Però avui és diferent. Avui estan molt nerviosos. Aquest és, com han definit ells mateixos: el viatge de la seva vida, perquè l’anada la faran dos, i a la tornada seran tres.
Amb ells vindrà l’Amanda Li, la petita de setze mesos que farà colmar tots els desitjos de la parella, i a qui volen donar tot allò que se li va robar des del seu naixement.
Mentre es donen la mà, el Ricard i la Sofia només tenen un record, el d’aquells ulls de la fotografia suplicant que algú els estimés.

L’adopció internacional és des de fa uns anys una realitat cada vegada més present, el quan planteja la necessitat d’intervencions de professionals de manera interdisciplinar, permetent així el poder entendre correctament les necessitats d’aquests nens.

Període preadoptiu:
Cal recordar que tots els nens adoptats han estat prèviament abandonats o separats dels pares biològics i han passat a viure en una institució o en una família d’acollida.
L’experiència vital que el nen hagi pogut tenir durant aquest període ha pogut ser agradable i estimulant, o bé, marcat per les carències i els maltractaments, el qual implicarà que hagin estat o no cobertes les seves necessitats bàsiques i creat vincles afectius.
La seva situació prèvia facilitarà la seva estabilitat emocional o bé potenciarà a que apareguin diferents tipus de dificultats en la seva evolució.

Període d’adaptació familiar:
Les famílies adoptives necessiten un temps d’adaptació a la nova situació, i la seva capacitat per ajustar les seves expectatives a la realitat que se’ls hi acosta, facilitarà o no el procés de vinculació.

Conductes que poden mostrar els infants durant el període d’adopció:
– La inseguretat i la desconfiança que presenten alguns nens, fan que puguin evitar el contacte físic amb l’adult; d’altres, en canvi, mostren una dependència extrema. Primerament, l’infant ha de crear vincles parentals, per poder construir posteriorment vincles socials. Ha d’identificar les figures de referència, entendre els rols socials i crear vincles estables que els permetin sentir-se segurs. Un cop assolit això, el nen estarà preparat per desenvolupar-se en altres entorns més amplis (escola…).
– També ens podem torbar que en aquest període els nens es mostrin extremadament obedients o bé excessivament autònoms, fruit de la disciplina a què han estat sotmesos anteriorment. Poden dur a terme conductes per cridar l’atenció de l’adult i poder agradar.
– En els hàbits, es poden donar algunes dificultats: a l’hora de dormir, menjar, el bany… Aquests hàbits s’han d’anar introduint de manera progressiva i donant temps al nen.
– Els nens que han estat a orfenats, segurament han tingut carència d’atenció, pel que el plor, element comunicatiu durant el primer any de vida, ha deixat de ser efectiu; el qual implica que no saben com actuar davant les seves necessitats. Els pares hauran d’estar alerta a les manifestacions que puguin oferir.
– Alguns dels nens poden tenir certes actituds agressives vers ells mateixos o els altres. Aquesta agressivitat va desapareixent amb el temps, a mesura que es van sentint més segurs en el seu nou entorn.

El nen adoptat, a l’arribar al seu nou nucli familiar, companys, escola… necessita que sigui atès en al seva individualitat, amb les seves pròpies característiques, per afavorir el seu procés d’adaptació, i cal respectar aquest temps que tant ells, com la seva nova família necessita per acostumar-se a la nova situació i poder gaudir d’ella.