La funció dels límits

 

Pares,

només us escric quatre línies, per solucionar algunes coses que m’inquieten i, que sense que vosaltres us adoneu, em fan més difícil el creixement, com a nena i com a persona.

No us enfadeu, ho faig pel vostre bé, i pel meu.

–          Deixeu que faci sola les coses, encara que tardi més temps. Si sempre me les feu vosaltres, no aprendré

–          No canvieu gaire sovint d’opinió sobre allò que he de fer, això em desorienta

–          No em compareu amb els altres nens, això fa mal

–          Corregiu-me si m’equivoco, però feliciteu-me quan encerti

–          Heu de complir les promeses que em feu, però també els càstigs

–          No em maneu gaire, demaneu-me les coses. M’agrada quan em dieu “si us plau”

–          No em doneu tot allò que us demano, la majoria de coses no les necessito, però jo encara no ho sé triar

–          No m’escridasseu; m’esteu ensenyant que jo faci el mateix

–          Si vosaltres esteu equivocats, ho heu d’admetre; així aprendré a admetre els meus errors

Pares, a l’escola  m’ensenyen, però el temps que passo amb vosaltres és primordial, i és feina vostra inculcar-me valors i limitar-me la conducta. Jo, al cap i a la fi, sóc una nena, sou vosaltres els que m’heu d’educar.

 

PER QUÈ SERVEIXEN ELS LÍMITS?

Perquè són primordials en l’educació i en l’ensenyament.

Els límits ofereixen un espai, delimitat i segur, que aporta confiança a l’infant, en el que pot jugar, explorar i aprendre. Aquest espai és un marc de contenció que funciona com a guia, i ajuda a ordenar el seu món, el qual li genera la seguretat que necessita per orientar la seva conducta.

Si hi ha uns límits ben definits, es donarà la possibilitat d’elecció i que el nen pugui fer la pròpia tria, dins d’uns paràmetres marcats. Això potenciarà també situacions d’èxit i un avenç en la seva autonomia i individualitat.

El límits també ajuden a la resolució de conflictes, donant a l’infant l’oportunitat de pensar, de prendre la iniciativa i de buscar solucions. Cal ajudar a l’infant a resoldre les situacions amb les que es pot trobar en el dia a dia i buscar les solucions que més amparen a ell i a l’igual. Permeten potenciar el respecte per ells mateixos i pels altres.

A la vegada, ajuden a protegir al nen o la nena de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajudar-los a evitar situacions que posin en risc la seguretat física i psíquica pròpia i dels altres.

 

Així que a la pregunta si els límits són necessaris, la resposta és un rotund sí. I són necessaris tant pels pares com pels infants. Donar uns límits clars, ferms i ben inculcats, ajuda a l’infant a no sentir-se perdut. A vegades, els adults confonem el “mal comportament” amb la falta de límits. Un nen, quan és petit, és tot impuls, acció i sentiment. No sap discernir allò que li serà beneficiós o allò que pot ser un perill. Necessita del suport de les persones adultes a causa del seu “no saber”, de la seva intolerància al desplaer i a la poca autonomia que encara té. Un nen, per norma, no es comporta malament, simplement, no coneix els límits per a la seva conducta.

 

Cal que algú l’acompanyi i li doni suport. I dic acompanyar, i donar suport, que està molt lluny de la disciplina fèrria o la por i també de la permissivitat o la sobreprotecció. Cal que s’ofereixin els mitjans adequats perquè l’infant es pugui desenvolupar per si mateix, sense fer un abús ni un desús dels límits.

limits

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.